dissabte, 26 de març del 2022

Sobre el dol (14)

 Ngozi Adichie, Chimamanda. Sobre el dol. Barcelona. Edicions 62. 2021 (p 62)



El dol és una mena d'educació cruel... el condol pot sonar fals (p 10)

Davant d'aquest infern que és la pena, sóc inexperta i immadura (p 12)

"ho sento", que en la seva banalitat no pressuposa res... Els records concrets i sincers d'aquells que el van conèixer reconforten més... (p 24)

El dol no és vaporós i translúcid, és substancial, opressiu, opac (p 25)

...vull estar sola amb el meu dol (p 26)

La pena era la celebració de l'amor, aquells que podien sentir pena de debò tenien la sort d'haver estimat (p 47)

...l'arrogància delirant d'espera que mai no et toqui el dolor (p 48)

El virus ens va acostar la possibilitat de morir  (p 59)

Escric sobre el pare en passat i no em puc creure que escrigui sobre el pare en passat (p 62)


divendres, 25 de març del 2022

La invasión de América (13)

 Espino, Antonio. La invasión de América. Barcelona. Ara & Alfil Editores. 2022 (p 446)




dimarts, 8 de març del 2022

Patients zéro (12)

 Perino, Luc. Patients zéro. Paris. Éditions La Découverte. 2020 (p 173)




diumenge, 6 de març del 2022

Réveillons-nous! (11)

 Morin, Edgar. Réveillons-nous! Paris. Éditions Donoël. 2022 (p 73)



A les monarquies basades en el dret diví, els individus eren subjectes, no pas ciutadans (p 13)

La França reaccionària va considerar el feixime amb simpatia (p 18)

La França humanista va abarçar el comunisme per la seva ideologia fraternal, sense conèixer la realitat de la Unió Soviètica (aquesta França humanista es va demostrar impotent durant la Guerra Civil espanyola) (p 19)

Pétain: "Treball, Família, Pàtria" en lloc de "Llibertat, Igualtat i Fraternitat"

El comunistme va ser una gigantesca esperança en el context d¡una gigantesca mentida (p 20)

Le pire mythe des nationalismes modernes: la puritication ethnique (p 23)

L'immigration soulève aussi interrogation plus ample, autour de ce que Claude Lévi-Strauss appelait le "seuil de tolérance" (p 25)... Le "seuil de tolérance" est psychologique.

La France humaniste est en crise.... lem pouvoir omniprésent du profit... crise de la pensée  (p 31)

L'anthropocène est aussi le thanatocène (p 34)

Transhumanisme:... La mort peut reculer mais ne saurait être vaincue (p 35)

  • L'ordre impeccable est l'ordre implacable
  • Le danger ne vient pas des robots, mais du risque que les humains deviennent robots
La crise peut se résoudre de façon réactionnaire, conservatrice, réformatrice ou révolutionnaire (p 44)

El problema és el creixement... "La décroissance de tout ce qui pollue et détruit et la crossance de tout ce qui sauvegarde et régénere" (p 46)

L'invisibilité de la crise de la pensée tient à la séparation et à la compartimentation des connaissances (p 46)

La connaissance est une navigation dans un océan d'incertitudes (p 47)

Toute crise produit à la fois lucidité et aveuglement (p 47)

Le 1984 d'Orwell est devenu réalité en Chine (p 49)

Puissance sans conscience n'est que ruine de l'âme (p 58)

Notre éducation nous a inculqué un mode de pensée incapable de relier les connaissances por affronter les complexités de nos vies (p 58)

La réalité humaine est trinitaire: individu - société - espèce  (p 62)

L'humain est à la fois biologique et culturel (p 62)

Hominisation... dans le sens d'une amélioration des rélations entre humains... La diversité humaine est le trésor de l'unité humaine (p 69)

Principis d'esperança

  1. L'espérance est dans l'improbable... els grans moments de la història que han resolt situacions crítiques s'ha produït d'una manera inesperada.
  2. Les possibilités et la créativité de l'esprit humain.
  3. L'impossibilité de durer à l'infini pour tout système qui transformerait la société et les individus en machines. L'ordre més implacable no podrà escapar del segon principi de la termodinàmica: la desintegració inexorable (p 71)