Economía rosquilla (35)

 Raworth, Kate. Economía rosquilla. Barcelona. Paidos. Editorial Planeta. 2022 (p 304)

¿Quién quiere ser economista?

El 1% más rico de la población mundial poseía más riqueza que todo el 99% restante (p 15)

Entre los dos anillos se halla la rosquilla propiamente dicha: el espacio en el que podemos satisfacer las necesidades de todos en el marco de los medios de nuestro planeta (p 20)

Alvin Toffler (1928-2016): aprender, desaprender i reaprender. Desenvolupa en concepte de prosumer, (p 21)

Erving Goffmann (1922-1982). Introdueix el concepte de "marc mental" que és sinònim de visió preanalítica, cosmovisió, paradigma... (p 31). Alfred Korzybski (1879-1950) va dir "todo modelo no puede ser más que un modelo, una necesaria simplificación del mundo, que nunca debería confundirse con la cosa real". George Lakoff (1941) va desenvolupar la importànci del concepte de "marc mental verbal"  en el debat econòmic i politic. Aquest volum vol mostrar el poder del marc mental visual per transformar el pensament econòmic del segle XXI.

1. Cambiar de objetivo. Del PIB a la rosquilla

S'ha de tenir clar l'objectiu: dins ara l'objectiu era créixer (el PIB), ara l'objectiu hauria de ser " satisfacer las necesidades de todos en el marco de los medios de nuestro planeta"

Milton Friedman (1912-2006) va dir que l'economia s'havia convertit en una zona lliure de valors ..."la economía és una "ciencia positiva" centrada en describir cón son (los valores)" (p 44). Encara que formalment es negui, l'economia no es pot deslligar de la idea de valor que es relaciona directament amb el termem utilitat (= satisfacció que obté una persona consumint un determinat conjunt de béns) (p 45).

De quina manera es pot avaluar l'èxit en el desenvolupament? Només creixent, amb el PIB?

El progreso como un movimiento hacia adelante y hacia arriba (p 48)

George Lakoff & Mark Johnson "Metáforas de la vida"

Manfred Max-Neef (1932-2019)--> Necesidades humanas fundamentales:

1. Sustento
2. Participación
3. Creatividad
4. Sentimiento de pertinencia

(En la dècada dels 90 va formular la Hipòtesi del Llindar, la idea que a partir de determinat punt del desenvolupament econòmic, la qualitat de vida comença a disminuir.)

Elementos básicos de la vida que no deberían faltarle a nadie:

1. Alimento suficiente
2. Agua limpia y un saneamiento adecuado
3. Acceso a la energía y a unas instalaciones culinarias limpias
4. Acceso a la educación y a la atención sanitaria
5. Una vivienda digna
6. Una renta mínima y un trabajo digno
7. Acceso a redes de información y a redes de apoyo social (p 54)

"Objetivos de desarrollo sostenible" ONU (2015)

"El dulce hogar del Holoceno": durante los últimos 12.000 años la climatología de la tierra ha sido inusualmente estable (p 56)

Del "adelante y arriba es bueno" se debe pasar a "el equilibrio es bueno"

¿Podemos vivir dentro de los límites de la rosquilla? Cinco factores

1. Población
2. Desigualdad
3. Aspiraciones. El 70% de la población será "urbanita". El risc de voler gastar allò que no tenim en coses que no necessitem
4. Las tecnologías tendrán implicaciones sociales.
5. Governanza

2. Ver el panorama general. Del mercado autosuficiente a la economía incardinada.

Paul Samuelson (1915-2009). Economia (1948): Diagrama de flujo circular.

Adam Smith (1723-1790 )... la mano invisible & David Ricardo (1772-1823)... ventaja comparativa ("los paises debeían centrarse en aquello que se les da relativamente bien hacer).. un fuerte impulso en  favor del fundamentalismo del mercado.

L'economia depèn de la relació de quatre elements: la família (representa la feina NO remunerada), el mercat, els comuns (béns co-creats en benefici de le comunitats involucrades) i l'estat (p 80), però la societat i la terra són capes fonamentals.

L'economia ortodoxa de fianls del segle XX havia reduït el seu centre d'interès només a dos: el treball i el capital (p 83)

Elionor Ostrom (1933-2012) - Premi Nobel d'economia el 2009. Los recursos comunes bien gestionados...lejos de ser una tragedia puden representar un auténtico triunfo (p 91)

Maria Mazzucato (1968) Es el estado y no el mercado quien resulta ser el socio innovador y capaz de asumir riesgos (p 94). Ha escrit sobre el valor i segurament cal llegir el llibre "El valor de las cosas".

3. Cultivar la naturaleza humana. Del hombre económico racional a los humanos sociales adaptables.

William Stanlet Jevons (1835-1882) "hombre calculador": maximizar la utilidad (p 106)... "ley de los rendimientos decrecientes": cuanta más cantidad se consume de una cosa, menos se desea seguir consumiéndola.

Modelo Black-Scholes: utilizaban datos bursátiles de disposición pública para calcular la cotización esperada... los operadores habían empezado a comportarse como si esta teoría fuera cierta (p 109)

4. Aprender a dominar los sistemas. Del equilibrio mecánico a la complejidad dinámica.

5. Diseñar para distribuir. De "el crecimiento lo nivelará todo" a la distribución por diseño.

6. Crear para regenerar. De "el crecimiento lo limpiará todo" a la regeneración.

7.  Ser agnóstico con respecto al crecimiento. De ser adicto respecto al crecimiento a ser agnóstico respecto a él.

Esperança dins la foscor (34)

 Solnit, Rebecca. Esperança dins la foscor. Barcelona. Angle Editorial. 2017 (p 226)

L'esperança és un regal que no pots sacrificar (p 11)... No és la creença que tot ha anat, o va o aniré bé (p 14)

L'esperança ens col·loca en la hipòtesi que no sabem què passarà, i això, en l'amplitud de la incertesa, dona lloc per actuar (p 15)

...durant la major part de desastres la gent  està calmada, és enginyosa, altruïsta, creativa (p 20)

Walter Brueggemann: "La memòria produeix esperança, igual que l'amnèsia produeix desesperació" (p 21)

...algunes hitòries triiguen molt més a acabar (p 23)

L'article The Optimism of Uncertainity d'Howard Zinn parla de la profunda impredictibilitat de moltes coses  (p 26)

El canvi rarament és directe... de vegades és tan complex com la teoria del caos i tan lent com l'evolució (p 28)

...un argument a favor de les victòries petites (p 29)

L'esperança i l'acció es retroalimenten (p 46)... però tenir raó no consola gaire (p 49)

La ajoria ens neguem a acceptar les dicotomies. Vam aconseguir oposar-nos a la guerra de l'Iraq sense donar suport a Saddam-Husein (p 51)

El món sembla dividentre falsa erança i desesperació innecessària (p 56)

L'única història que sabem explicar molta gent d'esquerres és la part negativa de la història de la cultura dominant (p 59)

Una altra part del llegat purità és la creença que ningú hauria de gaudir de l'alegria o l'abundància fins que no en gaudeixi tothom... L'alegria no traeix l'activisme (p 62)

Les històries noves solen començar a les zones marginals (p 69)

Quan veig que arriben a passar coses que abans semblàven impossibles i llunyanes, em fa vergonya recordar com menyspreava els marges (p 71)

Pèrdua de fe en l'autoritat

El zapatisme rebutja la idea d'una avantguarda que guia la gent (p 86): "Todo para todos, nada para nosotros" (p 87)

No violència... democràcia directa (p 99)

Als ecologistes els agrada dir que les derrotes són permanents i les victòries són temporals (p 115)

L'amic Jaime Cortez diu que s'hauria de tenir en compte la diferència entre fe i esperança... l'esperança es pot basar en proves (p 119)

La perfecció és un pal que serveix per destroçar allò possible (p 135)... Un món millor, si; un món perfecte, mai (p 136)

La història central de la cultura judeocristiana és la del paradis i l'expulsió. És una història sobre la perfecció i la pèrdua i potser creure en la perfecció comporta una profunda sensació de pèrdua (p 137)

El paradís no és el lloc on arribes, sinó el viatge per arribar-hi (p 138)

Renunciem a les divisions... la desaparició del binarisme (p 143)... una altra parella que ha quedat obsoleta és dreta i esquerra (p 144)

Desfer-se del estereotips (p 146)

El que se'n deia l'esquerra sovint tenia com a segell tenir raó, una superioritat moral sectària. (p 147)

Els ecologistes han passat molt de temps demonitzant els ranxers... les categories són poroses... les coalicions es poden basar en el que tenen en comú grups d'allò més diferents, deixant de banda les diferències (p 149)

William DeBuys: "No hi ha una sola manera de fer les coses" (p 150)

L'objectiu no és tant anar a crear el món com viure en el temps de la creació (p 158)

La resposta a la majoria de preguntes dicotòmiques és "totes dues coses"... la qüestió és negociar una relació viable entre el que és local i el que és global... Pensa en local i actua en global... De vegades les forces més generals fan de contrapès a un mal local (p 160)

Espanya havia sembrat la idea del cincè centenari de l'arribada de Colom, però els activistes pels drets dels indígenes la transformarien en l'antítesi de les intencions espanyoles (p 169)

Passo molt de temps mirant-me el meu país amb horror (p 176)

El pànic és un fenòmen molt rar en els desastres (p 191)

El canvi climàtic vulnera gairebé tots els drets humans (p 213)

Al principi em sorprenia que parlar d'esperança fes emprenyar la gent (p 217)

...ens calen històries que no endolceixin les barbaritats que hi ha, però que tampoc no les mostrin com si fossin l'única cosa que hi ha (p 218)

Si el món està condemnat facis el que facis, no se t'exigeix respondre-hi de cap manera (p 218)

Els perfeccionistes sovint es queden al marge, des d'on van assenyalant tot el que no es fa prou bé (p 221)

Sí, però... "portar la contrària es converteix en un hàbit"...Sí, ha passat una cosa extraordinària, però l'entitat que l'ha aconseguida  havia fet una altra cosa terrible en un altre moment històric... al fina, el resum és que no podem parlar de coses bones fins qu ja no en quedi cap de dolenta(p 222)

Ens passem gran part de la vida sense creure que podem guanyar de deb (p 223)

Diccionari Montaigne (33)

 Diccionari Montaigne. Edició a cura d'Ignasi Aragay. Muro (Illes Balears). Ensiola Editorial. 2021 (p 143)

Decididament els llibres de "cites cèlebres" no m'agradaen. Tot és important i no tens ni un respir.

El llibre comença amb una bona cita de Montaigne: "I tot resum d'un bon llibre és un resum dolent",

"Deixem-nos d'humilitats. Cadascú parla segons les seves forces" (p 71, cap X, vol I)

"La prudència, tan tendra i circumspecta, és enemiga mortal de les altes empreses"  (p 219, cap XXIV, vol I)

".-..i no hi ha res més enemic del meu estil que una narració extensa"  (p 184, cap XXI, vol I)

"Ningú no està exempt de dir ximpleries. La desgràcia és dir-les seriosament"  (p 9, cap I, vol III)

"Tots els judicis a l'engròs són vagues i imperfectes"  (p 262, cap VIII, vol III)

"Em molesta el control, tant el que s'exerceix com el que es pateix"  (p 221, cap VII, vol III)

"... viviem en un segle que no produeix sinó coses mediocres"  (p 535, cap XVII, vol II)

"Qui ensenya els homes a morir, els ensenya a viure"  (p 157, cap XX, vol I)

"No hi ha res més molest, més fastigós que l'abundància"  (p 435, cap XLII, vol I)

"No veig el tot de res"  (p 495, cap L, vol I)

"La pesta de l'home és pensar que sap"  (p 254, cap XII, vol II)

"El vici contrari a la curiositat és la negligència"  (p 60, cap IV, vol II)

¿Quién se comió la primera ostra? (32)

 Cassidy, Cody. ¿Quién se comió la primera ostra? Barcelona. Paidós. 2022 (p 202)

El món d'Ahir (31)

 Diversos autors. El Món d'Ahir 23. Minoría absoluta. Barcelona. 2022 (p 205)

Vicenç Villatoro. Golda Meir: una vida sionista.

El sionisme neix entre els jueus il·lustrats que es volen integrar i no els deixen, perquè són jueus (p 8)

Lourdes Parramon Bregolat. Història d'una usurpació.

La sostenibilitat venia de les àvies que no concebien la compatència ni l'acumulació (tret de l'estacional, necessària per passar el cru hivern) i menys encara el malbaratament (p 15)

L'experiència etnobotànica i l'experiència mèdica associada corren el risc de perdre's a mesura que moren les llengües indígenes (p 17)

Dones de les parròquies de Vansa i Fòrnols, acusades de bruixeria, sabien elaborar una gran varietat de verins i ungüents. El coneixement existita... L'activitat emergeix, com tota iniciativa d'emprenedoria, quan es conjuguen la necessitat i l'oportunitat (p 18)

És en l'Europa medieval que es dissocia la medicina d'homes -que desenvolupen en les universitats les teories humorals de Galè-  de la femenina, que resisteix en l'assistència primària o de les primeres cures, especialment en les zones de difícil accés (p 18)

Joan Fuster. El progrés segons Joan Fuster.

Huxley és també un dels humanistes que es malfien del progrés ( 32)

Enrique Fibla Gutiérrez. Entrevista a Philipp Blom.

Els historiadors obliden que la història li passa a la gent i la fa la gent (p 35)

La humiliació és un dels motors més poderosos de la política i de la història (p 37)

Els mòbils estan fets per capturar-nos. Els llibres no...cal arribar a un espai de silenci de tant en tant... la quantitat de canvis és massa gran per poder assimilar-los. (p 38)

Francesc-Marc Alvaro. L'escàndol del fill bord de la democaràcia.

L'escàndol sempre ven (p 44)

Especialistes en crisis reputacionals. 

Byung-Chul Han: "La transparència és la cara d'un procés que s'aparta de la visibilitat" (p 50)

Olga Jornet Vegas. La ploma que feia caure presidents.

Els polítics es lamentaven del fangar en què s'havia convertit el periodisme de l'època (p 55) - es refereix als USA a finals del segle XVIII.

John Williams. Sense perdó.

Josep Maria Sans Travé. Els templers, un escàndol interessat.

Miquel del Pozo. El ventre de la memòria i la mirada de l'altre.

L'escàndol és cultural... ¿En quin moment vam decidir (com a societat) que una part de la nostra anatomia era obscena? (p 79)

Joan F. Mira. Els Borja: entre la història i la llegenda.

...els odiats catalani (p 97)

Xavier Antich. La ma que toca, la ma que escriu.

Chastel: "La interpretació de l'obra pcitòrica pot i ha de fer-se a partir de la gestualitat" (p 105)

Tota obra d'art és un delicte no comès...l'escàndol que provoca el refús de l'obra d'art és una resistència contra l'humanització del diví (es refereix a l'obra Sant Mateu i l'àngel de Michealgeno Merisi da Caravaggio (1571-1610)) (p 107)

Anna Moner. La darrera actuació de Maria Antonieta

La reina no demostra fragilitat mai (p 115)

Mònica Planas. La televisió perd la innocència.

El 1950 menys d¡un vint per cent de les llar nord-americanes tenien televisor (p 120)

Es van inventar els concursos per elevar el nivell educatiu de la nació per batre l'enemic comunista, però els productors feien trampes. Els concursant falaven quan ho deien els productors, amb l'objectiu de mantenir l'emoció (i l'audiència). L'emoció dels concursos estava controlada (p 124).

L'espect6ador va perdre la innocència davant de la pantalla per sempre més (p 126)

Toni Padilla. El boxejador que no volia lluitar.

Àlex Gutierrez. Belle de jour: Buñuel contra la tisora.

Albert Sánchez-Piñol. Mobuto Sesé Seko i la cova dels lladres.

Mobuto es va adonar que matar els opositors feia lleig (p 150)

Mar Calpena. Vicis privats, virtuts públiques.

El patriarcat patriarqueja, també en política (p 160)

Les acusacions d'homosexualitat, fundades o no, han estat de fa molt de temps una arma de destrucció massiva política (p 165)

Jordi Panyella. Quan el cotó es fa negre.

La burgesia barcelonina, que ho tolerava tot, ho superava tot, mentre aquest tot, fos el que fos, es dugués a terme de portes endins (p 172)

La vergonaya mai aflora per una qüestió de diners (p 173)

Joan Fontcuberta. L'art serà escandalós o no serà.

La cultura ha estat un dels grans damnificats de la crisi i a les arts visuals els ha tocat el rebre de valent (p 178)

L'art contemporani només esdevé noticiable quan és escandalós: a) trenca algún tabú o b) cotitzacions desmesurades (p 178)

El més escandalós és inventar-se escàndols inexistents (p 184)

Francesc Muñoz. Geografies del turisme global.

.

El 1950 es comptabilitzaven 25 milions de turistes al món. El 2014 es va ultrapassar la frontera dels 1.000 milions (p 191)

S'han creat fragments discontinus de territori disseminats a totes les ciutats del món, la "bombolla turística") (p 191)

la ciutat es caracteritza per la diversitat i la complexitat... la contínua i accelerada rotació de visitants que, de manera predictible i estandarditzada, reprodueixen un únic comportament (són els turistes)... consum accelerat just-in-time i last-minute d'unes realitats urbanes simplificades i manipulades (p 191)

Els turistes globals continuen visitant de manera intensiva i repetida els mateixos llocs (les fotos que es publiquen a Flickr són sempre als mateixos llocs,,, que coincideixen amb les guies de fa dos-cents anys) (p 192)

.

La societat del cansament (30)

 Byung-Chul Han. La societat del cansament. Barcelona. Herder. 2015 (p 71)

Quality improvement made simple (29)

The Health Fountadion. Quality improvement made simple. London. The Health Fountadion. 2013 (p 44)

Parlar de qualitat vol dir que l'atenció sanitària ha de ser:

• Segura
• Efectiva
• Centrada en el pacient
• En el temps adequat
• Eficient
• Equitativa

Definició de qualitat

Qualitat és el grau en el que els serveis sanitaris pels individus i les posblacions incrementen la probabilitat dels resultats en salut desitjables i que són consistents amb el coneixement professional.

La qualitat estalvia diners? 

Øvretveit J (2009). Does improving quality save money? A review of evidence of which improvements to quality reduce costs to health service providers. London: the Health Foundation.

Does improving quality (elft.nhs.uk)

Un canvi mantingut al llarg del temps és més probable que s'aconsegueixi si hi ha implicats pacients i professionals.

Estratègies de millora de la qualitat: No one approach is better than the others.

• Re-enginyeria de processos. Referència a la re-enginyeria de processos.
• Evidence-based codesign.
• Lean.
• Model for improvement. PDSA: planning, doing, studying and acting.
• Six Sigma. Es centra en la definició dels "defectes"
• Statistical process control.
• Theory of constraints. A chain is only as strong as its weakest link.
• Total quality management (TQM)

Tipus de mesures:

• Recerca
• Avaluació
• Millora: Data will be "good enough" rather than perfect.

How do we know what constitutes good care? Si pacients i cuidadors s'impliquen en el procés d'avaluació pot ser que ajudin a trobar la resposta a la pregunta.