Esperança dins la foscor (34)

 Solnit, Rebecca. Esperança dins la foscor. Barcelona. Angle Editorial. 2017 (p 226)

L'esperança és un regal que no pots sacrificar (p 11)... No és la creença que tot ha anat, o va o aniré bé (p 14)

L'esperança ens col·loca en la hipòtesi que no sabem què passarà, i això, en l'amplitud de la incertesa, dona lloc per actuar (p 15)

...durant la major part de desastres la gent  està calmada, és enginyosa, altruïsta, creativa (p 20)

Walter Brueggemann: "La memòria produeix esperança, igual que l'amnèsia produeix desesperació" (p 21)

...algunes hitòries triiguen molt més a acabar (p 23)

L'article The Optimism of Uncertainity d'Howard Zinn parla de la profunda impredictibilitat de moltes coses  (p 26)

El canvi rarament és directe... de vegades és tan complex com la teoria del caos i tan lent com l'evolució (p 28)

...un argument a favor de les victòries petites (p 29)

L'esperança i l'acció es retroalimenten (p 46)... però tenir raó no consola gaire (p 49)

La ajoria ens neguem a acceptar les dicotomies. Vam aconseguir oposar-nos a la guerra de l'Iraq sense donar suport a Saddam-Husein (p 51)

El món sembla dividentre falsa erança i desesperació innecessària (p 56)

L'única història que sabem explicar molta gent d'esquerres és la part negativa de la història de la cultura dominant (p 59)

Una altra part del llegat purità és la creença que ningú hauria de gaudir de l'alegria o l'abundància fins que no en gaudeixi tothom... L'alegria no traeix l'activisme (p 62)

Les històries noves solen començar a les zones marginals (p 69)

Quan veig que arriben a passar coses que abans semblàven impossibles i llunyanes, em fa vergonya recordar com menyspreava els marges (p 71)

Pèrdua de fe en l'autoritat

El zapatisme rebutja la idea d'una avantguarda que guia la gent (p 86): "Todo para todos, nada para nosotros" (p 87)

No violència... democràcia directa (p 99)

Als ecologistes els agrada dir que les derrotes són permanents i les victòries són temporals (p 115)

L'amic Jaime Cortez diu que s'hauria de tenir en compte la diferència entre fe i esperança... l'esperança es pot basar en proves (p 119)

La perfecció és un pal que serveix per destroçar allò possible (p 135)... Un món millor, si; un món perfecte, mai (p 136)

La història central de la cultura judeocristiana és la del paradis i l'expulsió. És una història sobre la perfecció i la pèrdua i potser creure en la perfecció comporta una profunda sensació de pèrdua (p 137)

El paradís no és el lloc on arribes, sinó el viatge per arribar-hi (p 138)

Renunciem a les divisions... la desaparició del binarisme (p 143)... una altra parella que ha quedat obsoleta és dreta i esquerra (p 144)

Desfer-se del estereotips (p 146)

El que se'n deia l'esquerra sovint tenia com a segell tenir raó, una superioritat moral sectària. (p 147)

Els ecologistes han passat molt de temps demonitzant els ranxers... les categories són poroses... les coalicions es poden basar en el que tenen en comú grups d'allò més diferents, deixant de banda les diferències (p 149)

William DeBuys: "No hi ha una sola manera de fer les coses" (p 150)

L'objectiu no és tant anar a crear el món com viure en el temps de la creació (p 158)

La resposta a la majoria de preguntes dicotòmiques és "totes dues coses"... la qüestió és negociar una relació viable entre el que és local i el que és global... Pensa en local i actua en global... De vegades les forces més generals fan de contrapès a un mal local (p 160)

Espanya havia sembrat la idea del cincè centenari de l'arribada de Colom, però els activistes pels drets dels indígenes la transformarien en l'antítesi de les intencions espanyoles (p 169)

Passo molt de temps mirant-me el meu país amb horror (p 176)

El pànic és un fenòmen molt rar en els desastres (p 191)

El canvi climàtic vulnera gairebé tots els drets humans (p 213)

Al principi em sorprenia que parlar d'esperança fes emprenyar la gent (p 217)

...ens calen històries que no endolceixin les barbaritats que hi ha, però que tampoc no les mostrin com si fossin l'única cosa que hi ha (p 218)

Si el món està condemnat facis el que facis, no se t'exigeix respondre-hi de cap manera (p 218)

Els perfeccionistes sovint es queden al marge, des d'on van assenyalant tot el que no es fa prou bé (p 221)

Sí, però... "portar la contrària es converteix en un hàbit"...Sí, ha passat una cosa extraordinària, però l'entitat que l'ha aconseguida  havia fet una altra cosa terrible en un altre moment històric... al fina, el resum és que no podem parlar de coses bones fins qu ja no en quedi cap de dolenta(p 222)

Ens passem gran part de la vida sense creure que podem guanyar de deb (p 223)