El misteri del llindar: de gener 2023

dijous, 26 de gener del 2023

El retorn al bosc (6)

Riera, Fèlix. El retorn al bosc. Barcelona. Raval Edicons, SLU, Pòrtic. Barcelona. 2022 (p 127)

he llegit d’una tirada el llibre d’en Fèlix Riera “El retorn al bosc”[1]. No coneixia en Fèlix Riera i em costa d’ubicar, especialment si es llegeix la crònica de la presentació del llibre i ens fixem en l’assistència[2]. Foment, Círculo Equestre, els moderadors amb aire d’esquerra “pura”, l’historiador José Enrique Ruiz-Domènec i el filòsof Eloy Fernández Porta (fill d’en Francisco Fernández Buey, 1943-2012) o els comentaris a “Converses a Catalunya”[3] amb personatges implicats com en Miró i Ardèvol i en López Burniol. En Riera parla del retorn al bosc com d’una fugida de la societat tecnològica i competitiva cap a un espai on es valori més la contemplació i la calma. En qualsevol cas apunta temes que generen reflexió i aporta força bibliografia interessant.

· L’efecte 2000 va ser un toc d’atenció per posar en qüestió el paper de la tecnologia.

· L’ideal de progrés econòmic, centrat en el creixement econòmic perpetu, era insostenible com a model.

· Sense una decidida lluita contra la desigualtat el progrés no és possible.

· Les persones han de decidir tornar a restablir vincles trencats amb la natura... contemplació, silenci, lentitud, compassió...

o Edgar Morin. Cap on va el món? Cap a l’Abisme.

o Roberto Espósito. Immunitas. Protecció i negació de la vida.

o Giambattista Vico. Principi di Scinza Nuova.

o Andrea Mayo. Ocho relatos naturales.

o Lluís Vergés. Por los bosques. Los árboles son nuestra salvación.

o Henry David Thoreau. Walden o la vida als boscos (1854)

o Peter Singer. Animal Liberation (1975)

o Jeremy Naydler. The Striggle for a Human Future.

o Franco Bifo Bernardi. Respirare. Caos e poesia.

AlexanThropos Alexgaias. El manifest antiadultista. “L’adultisme que no respecta l’elecció lliure dels joves” (p 60). No es tracta d’estimular una revolució entre generacions, sinó de crear les condicions perquè els adults sumin els més joves a les tasques de governar les institucions (p 62)

“Les déviations”[4]... difondre el testimoni de persones que han decidit fer un gir en el seu àmbit professional per canviar i millorar la seva vida (p 64)

El dret moral a desviar-se ha de ser entès com una manera de qüestionar el camí traçat pel model de vida imposat des que un neix (p 67)

o Éric Sadin. L’ère de l’individu tyran.

o Marie-France Begué. El estatuto epistemológico del testimonio. Una manifestación diferente de la verdad.

o Paul B Preciado. Yo soy el monstruo que os habla.

El testimoniatge es revela com una de les principals estratègies per mobilitzar i conscienciar una societat que ha de modificar les seves normes i pautes de conduct (p 72).

L’home contemporani està més inclinat a l’acció que a la contemplació (p 75)

El vot dels ciutadans ja no respon a una elecció lliure sinó que és el resultat de la manipulació de l’opinió pública (p 77)

o Bruno Latour. Où aterrir? Comment s’orientr en politique.

Al llarg de la història, els bàrbars sempre han estat els altres, és dir, estrangers, entesos com intrusos, impurs i infidels (p 80)

o K Cavafis. Esperant els bàrbars (1904)

o Dino Buzzati. El desert dels tàrtars (1940)

o Julien Cracq. La ribera de les Sirtes (1976)

o JM Goetze. Esperant els bàrbars (1980)

o Mercè Rodoreda. La mort i la primavera (1986)

El poder manipula la realitat perquè augmenti la percepció de perill davant dun enemc exterior a la ment dels ciutadans.

Els valors que defineixen la contemporaneïtat són:

ü Mobilitat
ü Mutabilitat
ü Mestissatge
ü Les identitats complexes

Des dels estats és millor crear la ficció de l’existència d’un enemic exterior que no pas acceptar que el món està canviant (p 82)

o Philip Blom. El què està en joc.

Buzzati: La raó per la qual el Comandament Suprem demana als seus soldats que evitin utilitzar instruments òptics no autoritzats parteix de la inquietud que els sentinelles descobreixin que no hi ha perill a la frontera (p 87)

o Marc Augé. La comunidad il·lusòria.

o Siri Hustvedt. Els miratges de la certesa.

o Francesca Rigotti. Buio (“Sobre la foscor”)... desaparició progressiva de la foscor en les societats modernes (p 98)

o Rosi Braidotti. The Posthuman.

La metamorfosi de la terra ha començat. Passarà de ser un òrgan viu a esdevenir una nau tecnològica. El viu quedarà subordinat al tecnològic (p 106)

La història ha demostrat que els homes poden provocar catàstrofes de magnituds similars o fins i tot més grans que les que produïa la naturalesa (p 110)

o Rafael Sánchez Felrosio. Mientras no cambien los dioses, nada ha cambiado. “Vendrán más años malos y nos harán más ciegos” (p 113)

El bé més preuat que han dilapidat, sent conscients d’haver-ho fet... és la confiança dels ciutadans, que han perdut (p 114)

o Minouche Shafik. What We Owe Each Other. Es tracta de redefinir les normes i regles que governen el funcionament d’aquestes institucions comunes (p 120)

Una de les estratègies de desmobilització social contra els Estats es canalitza en una elevada abstenció de vot en els principals països d’Europa... renunciar a votar no significa desinterès per la política (p 122)

o Ernst Jünger. Emboscar-se.

[1] Riera, Fèlix. El retorn al bosc. Barcelona. Raval Edicons, SLU, Pòrtic. Barcelona. 2022

[2] https://cronicaglobal.elespanol.com/letraglobal/letras/filosofia/felix-riera-hay-saber-por-se-desea-volver-bosque_739439_102.html Accés el 27 de gener de 2023.

[3] https://conversesacatalunya.cat/el-retorn-al-bosc-un-llibre-necessari-de-felix-riera/ Accés el 27 de gener de 2023.

[4] https://lesdeviations.fr/ Accés el 23 de gener de 2023.