Els portaveus de Déu (60)

 Batista, Antoni. Els portaveus de Déu. Barcelona. Fragmenta Editorial. 2022 (p 174)

Passejades per la Barcelona Maçònica (59)

 Casinos, Xavi. Passejades per la Barcelona Maçònica. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 2008 (p 143)

Yo vieja (58)

 Freixas, Anna. Yo vieja. Madrid. Capitan Swing Libros. 2021 (p 182)

 No es la vejez lo que nos amenaza, son nuestras ideas. Nuestras conductas y, sobre todo nuestra disposición interior a la obediencia y el consentimiento, las que nos precipitan en ella. Página 25.

Vivir una edad mayor elegante, relajada y libre del amor merengue con el que la sociedad nos trata para deshacerse, más o menos amablemente de nosotras. Página 27.

La importancia del contexto social. Página 28.

Las desigualdades económicas y sociales se van acumulando a lo largo de los años. Página 29.

Asimismo, alucinado ni desánimo sombrío. Página 30.

Nuevos modelos de vejez femenina con valores como: Gratitud, generosidad, honestidad, coraje, la capacidad de sobreponernos a los desastres que la vida nos ofrece, la capacidad de perdonar, mostrar afecto hacia los demás. Y también la ira y la sabia y necesaria rabia. Página 31.

Cumplir años no parece forzosamente un problema, lo grave es no cumplirlos. Página 33.

Parece claro que la felicidad no viene en los genes. Página 35.

Mientras consideremos la vejez como un tiempo que hay que disimular y evitar. La viviremos como una desgracia más. Página 36.

Estereotipos edatistas. En El Mundo laboral se mantiene la idea de que las personas mayores son menos productivas y se sienten menos a gusto con la tecnología que los jóvenes. Página 36.

Medida que transcurre el tiempo, las personas somos cada vez más diversas y complejas. Página 39.

Este énfasis de la conducta individual ofrece una dimensión moral al envejecer... El éxito o el fracaso es responsabilidad del individuo. Si no consigue su objetivo es por su culpa. Página 40.

Socialmente nos hacemos más invisibles... Siempre nos sentimos más jóvenes de lo que los demás nos ven. Página 43.

Me parece de gran importancia que sepamos integrar la edad en nuestra identidad, que la asumamos y la hagamos propia, que no la neguemos. Página 47.

A nuestro aire significa hacerlo con dignidad. No queremos aparecer como viejas excéntricas disfrazadas de Jovencitas Desenvueltas. Página 48.

Lo que nos enferma es la desigualdad, la injusticia en la que vivimos desde niñas. Página 53.

Entendemos que la salud no es exclusivamente una responsabilidad personal. Página 54.

Un elemento básico para el bienestar personal y la salud es el sentimiento de que ejercemos control sobre nuestra vida. Página 73.

Suficientemente autónomas para resolver nuestros asuntos. Página 75.

La libertad en la vejez se llama dinero. Página 76.

No arrojes la toalla hasta el fin de tus días. Página 79.

De ninguna manera queremos ir de casa en casa de nuestras hijas e hijos para pedir permiso de la mañana a la noche. Página 81.

El deseo de muchas personas en la edad mayor es seguir viviendo en su casa. Página 83.

Una ciudad amigable, es inclusiva, diversa y cercana. Página 88.

La institucionalización despersonaliza. Página 90.

Lo importante es el vínculo, la comunidad, la red, el Grupo, la Peña, la seguridad que proporcionan los lazos... Comunidad de afectos con otras personas. Página 94.

Las mujeres son expertas en prestarse apoyo mutuo de carácter informal. Página 95.

La soledad no deseada. Página 95.

La soledad es un reto. La muerte o la decadencia de una amiga, de la pareja, es una fuente de dolor y tristeza que persiste en el corazón. Página 98.

No tenemos ninguna seguridad acerca de quién nos va a cuidar cuando no seamos capaces de hacerlo por nosotras mismas. Página 101.

Cuidados = Fruto de un compromiso cívico y social. Los humanos nos necesitamos mutuamente. La reciprocidad es una forma de continuidad en el mundo que nos permite consolidar los vínculos de relación. Página 102.

Hemos aprendido a escuchar (una potente forma de cuidar), a poseer una mirada compasiva y también la importancia del buen trato y de mantener relaciones cordiales. Página 102.

Las cadenas globales de cuidados. Página 103.

Reconocer los límites y pedir ayuda es una muestra de humildad sabia. Página 103.

Un robot doméstico como acompañante cotidiano, acéptalo sin dudar. Página 108.

No tenemos tiempo para hacer lo que no queremos hacer. Página 109.

Tira todo lo que no te gusta. Página 117.

La curiosidad es el elixir que nos permite envejecer con pasión. Página 119.

Vamos incorporando a nuestra vida valores como la sencillez, la lentitud, la paciencia, la simplicidad voluntaria, la reconciliación con nosotras mismas a partir del desprendimiento de tantas urgencias. Página 129.

Desactiva el modo multitarea. Página 131.

La discriminación por edad impide la participación de las personas mayores en espacios sociales, incluida la familia. Página 134.

Queremos disponer de opciones dónde elegir. Página 136.

Lo conscientes que nadie te llame abuela. Páginas 137.

No estamos locas sino hartas. Nos fastidia la atención excesiva que recibimos cuando no la necesitamos. Si necesitamos ayuda, la reclamaremos. Página 140.

Nos hablan como si fuéramos niñas o estuviéramos gagas. Páginas 140.

Una de las más interesantes cualidades de la edad mayor es la lentitud. Página 143.

La prisa con la que nos atiende supone uno de los grandes impedimentos en la comunicación verbal. Página 144.

En el sistema de salud nos topamos con frialdad, prisa y desinterés... y la soberbia de la clase médica... No se nos interroga acerca de nuestros deseos. O de nuestros rechazos. Página 145.

Un replanteamiento de la formación de la clase médica. Página 145. Por encima de la precisión clínica y médica estén los valores del buen trato, la mirada, la escucha, la calma y el tacto. Página 146.

Clase médica nos dispense una atención respetuosa, empática, compasiva y digna. Y que nos pregunten, nos escuche. Y se dirijan a nosotras, no a quien nos acompaña. Página 150.

Que la clase médica cuando nos atienda, abandone esa mirada errática, indiferente y desinteresada tan deprimente. Página 150.

Que se nos trate con empatía, se respete la privacidad, la confidencialidad y la intimidad. Página 151.

Nuestra sociedad no tienen la agenda promover la participación política de las generaciones mayores. Página 154.

A nadie se le oculta que la exclusión económica es uno de los problemas más graves a los que se enfrentan las viejas. Página 154.

El asunto de la infantilización, de la uniformidad, de la homogeneización de los ancianos en las residencias, donde no se promueve la autonomía y no se tiene en cuenta el juicio de cada persona, sus deseos y sus necesidades. Página 162.

La prioridad por lo clínico transmite la idea de que la vejez es forzosamente un tiempo de enfermedad. Página 163.

Menos pastillas y más autonomía. Página 165.

Un tramvia anomenat text (57)

 Pagès Jordà, Vicenç. Un tramvia anomenat text. Barcelona. Editorial Empúries. 1998 (reedició del 2001). (p 204)

Hauré de tornar a llegir aquest llibre (més endavant). No m'ha agradat. No compleix els criteris que ell mateix vol explicar, especialment sobre la unitat del text i la claredat.

La fe en la inteligencia artificial (56)

 Nowotny, Helga. La fe en la inteligencia artificial. Barcelona. Galaxia Gutenberg. 2022 (p 184)

Through the patient's eyes (55)

 Gerteis, Margaret; Edgman-Lev itan, Susan; Daley, Jennifer; Delbanco, Thomas L. Through the patient's eyes - Understanding and promoting Patient-Centered Care. San Francisco. Jossey-Bas Publishers. 1993 (p 300)

Filosofía del pasajero (54)

 Marder, Michael. Filosofía del pasajero. Bilbao. Ned Ediciones. 2022 (p 183)

Metròpolis (53)

 Wilson, Ben. Metròpolis. Barcelona. Edicions 62. 2022 (p 434)

Teràpia lingüística (52)

 Martín Lloret, Míriam. Teràpia lingüística. Barcelona. Ara Llibres. 2022 (p 275)

El fantasma de Lerroux (51)

 Asensio, Josep. El fantasma de Lerroux. Barcelona. Edicions de 1984. 2022 (p 152)

Convivint amb la incertesa (50)

 Altés Capellà, Jordi. Convivint amb la incertesa. Barcelona. (autoeditat) 2020 (p 120)

Escriure: instruccions d'ús (49)

 Comes, Melcior. Escriure: instruccions d'ús. Barcelona. Edicions del núvol. 2022 (p 159)

Como el aire que respiramos (48)

 Monegal, Antonio. Como el aire que respiramos. Barcelona. Acantilado. 2022 (p 168)

Tosquelles. Curar les institucions (47)

 Masó, Joana. Tosquelles. Curar les institucions. Barcelona. Arcadia. 2021 (p 355)

Déconnage, exposició al MACBA (2012)... curar les institucions malaltes. Video sobre la Psiquiatria i Saint-Alban.

La vida de Francesc Tosquelles (1912-1994)

1943    Coincideix amb Georges Canguilhem (1904-1995) a Saint-Alban

1 Les Institucions a la petita Viena

L'atenció a les persones amb problemes psiquiàtrics es feia en "institucions totals" (llocs d'aïllament).

Institucions obertes = formes de col·laboració amb l'entorn (p 42)

El treball de Tosquelles s'organitza al voltant de la psicoanàlisi de l'individu en relació amb l'entorn ("psicoanàlisi extensiva").

Durant la República havien promogut el concepte de "sector" per tal e desuniformar l'assistència, municipalitzant-la i localitzant-la (p 46) [sector = evitar que la gent se separi massa del lloc on són (p 75)]

Promou l'ergoteràpia (teràpia ocupacional).

Institucions passarel·la: Vincular institucions i activitats diverses (selecionar conductors per l'empresa de transports i atendre pacients) "per fer possible passarel·les entre dos móns estancs: el que està orientat a la professionalització i el terapèutic; el de la normalitat i el dels estigmes de la malaltia" (p 62)

La funció de l'Estat és impedir que hi hagi Institucions (p 83)

2 Experiències terapèutiques en temps de guerra

La "psiquiatria de sector"

Durant la guerra, el santori de Sarinyena va "curar més metges que malalts" (p 100)

Tosquelles viu "l'experiència de la guerra com el lloc on es retroben les vivències catastròfiques de la humanitat i les de la bogeria" (p 100)

Comunitat terapèutica = mètodes assamblearis i presa de decisions horitzontal (p 111)

Que Espanya especialment ha demostrat la impossibilitat de la burgesia de fer la seva revolució (p 129)

Amb la sola humanització  dels hospitals i dels tractes -dins o fora del manicomi- no n'hi ha prou per facilitar les cures (p 141)

3 La vida material: una revolucio psiquiàtrica

Periòdics murals (p158)

Canguilhem hi va conduir una experiència d'observació clínica amb Tosquelles (p 182)

La funció de la medicina: la instauració i restauració del normal, problema que Foucault tractarà de manera central en els seus escrits (p 184)

Art brut: obres realitzades per persones indemnes de cultura artística i amb pràctiques de caràcter autodidacte (p 198)

4 El retorn: un cos estrany

La cura és un humanisme (46)

 Fleury, Cynthia. La cura és un humanisme. Barcelona. CCCB. 2021 (p 40)

Rellegir un text al cap de tres anys sembla com si no l'haguéssis llegit mai. Per exemple, no era conscient que Fleury cita sovint Francesc Tosquelles (1912-1994)

(Relectura i reusm. 30.12.23)

La cura és un humanisme (p 6)

La defensa de l'excepcionalitat de l'home és encara l'única manera d'imaginar i mantenir l'humanisme del gènere humà.

La noció d'insubstituïbilitat: els individus que tenen una sensació de reemplaçabilitat enmalalteixen i pode passar a l'acte contra ells mateixos o contra els altres... sensació de cosificació (p 12).

La imaginació i la cura ens permeten establir una relació amb el món, fer habitable la realitat (la vulnerabilitat) (p 13)

Georges Canguilhem (1904 - 1995) diu que "la malaltia es converteix en una qüestió de normativitat i no d'anormalitat" ... invenció de nous estànderds de vida... el repte és consolidar les capacitats de l'individu per acompanyar-lo en la seva reincenció de les normes de vida (p 15)

Filosofia clínica.

L'experiència és el que ens protegeix de la fascinació per la certesa, de la necessitat malaltissa de la certesa, és el que ens fa entendre que el coneixement, la incertesa i la fal·labilitat treballen conjuntament (p 19)

La cura és una funció compartida... l'aliança dialèctica i creativa entre cuidadors i cuidats (p 22)

 La vulnerabilitat és una veritat de la condició humana (p 24)

La sol·licitud (de sol·lícit: "Delerós de servir, de complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent un interès"), la prudència, la prud'homie (rectitud moral -probitat- i saviesa), la resiliència i la reflexió ètica  no són complements de l'ànima sinó facultats humanes, conductuals, psíquiques i psicosocials que han de desenvolupar els cuidadors per tal que siguin més efecetius en la cura dels pacients (p 27)

Limitacions de la cura institucional (p 28-30)

• Felix Guattari (1930-1992)
• Francesc Tosquelles (1912-1994)... en psiquiatria estem més de 100 anys enrere en relació a la medicina o la cirurgia
• Jean Oury (1924-2014). No es poden atendre malalts sense tenir cura de la institució... l'"atmosfera hospitlària" pot ser un entorn que posi malalts els que s'hi troben.

Estar malalt significa, més sovint, viure amb una malaltia que no pas sucumbir-hi directament, o fins i tot viure malalment amb un malalt que viu (p 31)

El "dol de la curació"... esperança de retorn a l'estat anterior (p 31)

Es tracta de fer el món habitable (p 35)

Pau. El valor de la vida als nostres dies (45)

 Armadans. Jordi. Pau. El valor de la vida als nostres dies. Barcelona. ARALlibres. 2022 (p 156)

El buen antepasado (44)

Krznaric, Roman. El buen antepasado. Madrid. Capitán Swing. 2022 (p 294)

L'imperi del dolor (43)

Radden Keefe, Patrick L'imperi del dolor. Barcelona. Edicions del Pericopi. 2021 (p 628) 

Dédale & Icare (42)

 Haldabe JBS & Rusell, Bertrand. Dédale & Icare. Paris. Éditions Allia. 2015 (p 109)

Redefining Health Care System (41)

 Brook, Robert. Redefining Health Care System. Santa Mónica (Calif). RAND Corporation. 2015 (p 144)

Desmorir (40)

Boyer, Anne. Desmorir. México. Sexto Piso. 2021 (p 241)

Rachel Carson (1907-1964) "Primavera silenciosa"... el alto coste que tiene el cáncer de mama para el pensamiento (p 13)

Que te digan que estás enferma de manera irrefutable cuando te encuentras bien de manera irrefutable es darse de bruces contra la dureza del lenguaje (p 23)

A veces dar a una persona una palabra con la que nombrar su sufrimiento es el único tratamiento disponible... La enfermedad que no tiene nombre es la clase de enfermedad que se mantiene en suspenso o en común o que desplaza a la periferia de la psiquiatría (p 25)

Los enfermos sin diagnóstico han desarrollado una literatura de la enfermedad innominada.

La persona que ha recibido un diagnóstico y tiene acceso a internet es un incubante de información (p 29)... cuanto más leo, más temo morirme en el transcurso de costosos y diabólicos tratamientos (p 31)

Ningún paciente es soberano y todos los que lo sufren están además marcados por nuestras particularidades históricas (p 37)

Después de que te diagnostiquen un cáncer, muy pocas cosas vuelven a ser lo que eran (p 39)

Toda información parecía diseñada para confundirme (p 45)

El erotismo rara vez tiene cabida en el cáncer (p 46)

Cada persona que, con tu enfermedad, ha desaparecido de tu vida (p 52)

"¿Tu dolor en una escala de uno a diez?" Me esfuerzo por responder, pero la respuesta correcta es siempre anumérica (p 54)

El trabajador que me extrae sangre me cuenta un chiste (p 56)... una casa sucia llama más la atención que una limpia (p 57)

Los enfermos que reciben tratamiento en el pabellón de cáncer no pasan la mayoría de su tiempo allí: están enfermosen el trabajo y enfermos en casa o enfermos en la escuela...o enfermos en sus vehículos o en el autobús (p 61)

un enfermo con cáncer podría creer que el incumplimiento terapéutico es una rebelión contra la forma en que el sistema médico lo ha cosificado... el incumplimiento es una interferencia de otros sistemas contaminantes, cómo "desinformación" o "superstición" (p 64)

Se supone que las personas con cáncer de mama debemos swer nosotras mismas, tal y como éramos antes, pero además mejores y más fuertes (p 72)

En el pabellón de cáncer, la desobediencia es peligrosa, como también lo és seguir la corriente... resulta peligroso obedecer a los médicos, algunos de los cuales no parecen saber lo que están haciendo (p 77)

Esta nueva oncóloga apenas recuerda mi nombre (p 79)

Cuando estás enfermo y en horizontal... (p 89)

Estar enfermo deja espacio en exceso para pensar, y pensar en exceso deja hueco para reflexiones sobre la muerte (p 92)

Nadie ha escrito nunca una historia de los enfermos... La enfermedad nunca es neutra. El tratamiento nunca está libre de ideología (p 111)

En ocasiones resulta más doloroso hablar de tener cáncer que tenerlo (p 119)

Secuelas a largo plazo: nunca ha vuelto a ser la misma después del cáncer que tuvo a los treinta años (p 127)

No es ninguna sorpresa que el índice de mortalidad de las mujeres solteras con cáncer de mama sea el doble al de las casadas... La tasa se incrementa si eres soltera y pobre (p 133)

La persona que se queja de cualquier aspecto del tratamiento para el cáncer de mama en público es a menudo sielnciada por un coro de gente, la mayoría de la cual jamás ha padecido un cáncer... (p 140)

Las mujeres saben cuando morirán, y es demasiado pronto (p 153)

Durante un tratamiento activo, pero sobre todo después de él, las abandonarán, se divorciarán de ellas, las engañarán, las maltratarán, se verán incapacitadas, las despedirán. Tanto la pobreza como el sufrimiento adoptan formas iatrogénicas (p 155)

La detección precoz no salvaba vidas, como se solía decir, sino que, muy al contrario, las destrozaba, con un coste de billones de dolares y provocando daños irreversibles (p 169)

Cuando no está motiva por el lucro, este sobretratamiento parece ser producto de la superstición antes que de la ciencia (p 173)

Lo que mata a la gente es el cáncer, y el tratamiento, y también la falta de tratamiento... "No se os ocurra decir que he perdido la batalla" (p 175)

... cómo crear un espacio para la expresión física de la pena tanto individual como colectiva (p 182)

Pero el dolor no transforma el lenguaje: lo transforma (p 186)

Casi nadie existe la mayoría del tiempo como una sola persona (p 203)

Esforzarse: no puedes más pero tienes que poder (p 210)... cuando no puedes levantarte casi nunca es por falta de ganas (p 213)... un cuerpo agotado casi siempre proporciona la información inadecuada (p 2013)

Los hospitales no permiten a los enfermos dormir lo bastante para tener sueños (p 224)

El régimen ideológico del cáncer implica que llamarme una superviviente siga pareciendo una traición a las muertas (p 241)

Les estructures elementals de la narrativa (39)

 Sánchez Piñol, Albert. Les estructures elementals de la narrativa. Barcelona. La Campana. 2021 (p 220)

La societat pal·liativa (38)

 Byung-Chul Han. La societat pal·liativa. Barcelona. Herder. 2021 (p 88)

Algofòbia.

Algofòbia = evitar el dolor... pressió per acotar acords i consensos.

Política pal·liativa = No fer res que pugui ser dolorós. El dolor s'interpreta com una debilitat (p 13)

Benester permanent = la societat vol lliurar-se de tota negativitat.

Creativitat = no es pot entendre sense acceptar que la rupura i el canvi poden ser dolorosos.... L'art ha de poder resultar xocant, molestar, pertorbar i, ins i tot ha de poder fer mal (p 17)

L'obligació de ser feliç

La societat hedonista creu que el dolor no té cap mena de sentit ni utilitat (p 22)

Negativitat Positivitat

Obligació Motivació

Prohibició Auto-optimització

Càstig         Auto-realització

Hi ha un dolor del qual n¡es responsable la societat. La resposta és:

• El que s'ha de millorar no són les situacions socials, sinó els estats anímics (p 24)

El ferment de la revolució és el dolor sentit en comú (p 26)

Supervivència

El valor suprem és la perllongació de la vida a qualsevol preu (p 29)

A causa de la pandèmia s'assumeixen sense fer preguntes, fins i tot la restricció radical de drets fonamentals (p 30)

La vida ja no és narrable, sinó mesurable i numeranle (p 31)

Sense sentit del dolor

Vivinm en una era postnarrativa, El que defneix la nostra vida no és la narració sinó el recompte (p 40)

En el cas del dolor podríem dir que s'ha canviat la narrativa del dolor pel recompte (i el resultat del recompte ha de ser zero)

L'astúcia del dolor

El dolor és una d'aquelles coses que no desapareixen (p 43)

Precisament en l'antropocè l'home és més vulnerable que mai (p 44)

Paradoxa: Volem evitar el dolor però augmenten les auto-lesions (Han diu que és el resultat d'una societat narcisista que s'auo-lesiona per alliberar l'ego)

Viviem en una societat afligida per la soledat i l'aïllament creixent (p 47). El dolor potser és un bon motiu per ser tocat i interpel·lat. 

Dolor com a veritat

El dolor és vincle, diferència (el món sense dolor és un infern de l'igual) i realitat (la digitalització és una anestèsia.

Sense una cultura del dolor sorgeix la barbàries: es busquen sensacions extremes (p 52)

Poètica del dolor

La vida es debilita reduint-la a una agradable supervivència (p 55)

L'esfera de l'gual és una zona pal·liativa del benestar (p 57)

Han suggereix que la desaparició del dolor ha escapat molts estímuls creatius,

Dialèctica del dolor

Sense el dolor no és possib le aquell coneixement que trenca radicalment amb el que hi havia fins ara (p 60)

Les informacions no aporten mai l'experiència ni el coneixement (p 60)

Només la vivència, la vida capaç de sentir dolor, és capaç de pensar (p 61)

La intel·ligència artificial és incapaç de tenir experiències (p 61)

El dolor posa en marxa processos reflexius (p 62). Sense dolor no hi ha revolució (p 63)

Ontologia del dolor

La mort i el dolor no caben el l'ordre digital (p 71)

Digital vol dir immediatesa i erosiona la paciència i l'espera.

Ètica del dolor

La societat de consum ho fa tot fungible (p 76)

La progressiva pèrdua de l'empatia apunta al profund esdeveniment que l'altre desapareixi (p 77). El patiment dels altres ens resulta llunyà. Distància social = pèrdua d'empatia.

L'últim home.

El règim de vigilància digital mina la idea de llibertat (p 84)

La Segona Guerra Mundial (I) (37)

 Churchill, Winston S. La Segona Guerra Mundial (I). Barcelona. L'esfera dels llibres. 2004 (p 628)

El Clan de los Bombarderos (36)

 Gladwell, Malcolm. El Clan de los Bombarderos Barcelona. Taurus. 2022 (p 190)

¿Existia un modo preciso de lanzar bombas desde un avión? (p 28)

Las revoluciones son siempre actividades grupales (p 29)

Churchill no leía documentos de más de una página (p 62)

Dues estratègies:"bombardeig moral" (màxima destrucció per fer claudicar la població) o el "bombardeig de precisió" sobre punts d'interès estratègic (que és el que proposava el "El Clan de los Bombarderos": de quina manera es pot aconseguir la victòria minimitzant els days als civils). No deixa de ser curiós que els anglesos van resistir els bombardeigs de Londres sense perdre la fortalesa i ells van aplicar aquesta tàctica sobre Alemany pensat que si doblegarien la moral dels alemanys.

Resultó que la gente era mucho más dura y resistente de lo que nadie se había esperado (p 66) En elació als bombardeigs de Londres.

Toda geurra es absurda (p 117)

Napalm: gasolina mezclada con naftenato de aluminio más palmitato de aluminio (p 143). 

Si no se aprovecha el ingenio y la ciencia de los hombres para mejorar el modo en  que los seres humanos gestionan sus asuntos más ruinosos, entonces ¿cuál era el objetivo? (p 150)

Lo malo era que  las personas utilizaban la ciencia y el ingenio para crear bombas incendiarias (p 150)

Si las bombas incendiarias suponían una traición de la doctrina del bombardeo de precisión. ¿qué era entonces la bomba atómica? Santo Dios. Era un Judas tecnológico. (p 151)

¿Podemos liberar una guerra sin que perturbe nuestras conciencias? (p 165)... "la tentación de hacer el mal para obtener el bien (p 165)

...durante los incendios de Tokio, en el plazo de seis horas perdieron la vida más personas que en cualquier otro momento de la historia de la humanidad (p 171)

Curtis LeMay y el 21º Escuadron de Bombardeross asolaron el resto de Japón como aimales salvajes... 67 ciudades japonesas en medio año (p 173)

Gestionando  contienda del modo más feroz y brutal posible se acorta la guerra (p 180)

El vencedor se lo queda todo (p 182).

Haywood Hansell...nos ofrece un ejemplo de lo que significa ser una persona moral en nuestro tiempo moderno... sin persistencia, los principios no tienen sentido (p 182)

Porque ganar supuso un elevado precio moral (p 183)

Hay una serie de problemas morales que solo se pueden resolver aplicando al asunto un poco de conciencia y voluntad. Son los problemas más duros de afrontar... "No tenemos porqué matar a  inocentes, quemarlos hasta dejarlos irreconocibles, con el fin de conseguir nuestros objetivos militares. Podemos hacerlo mejor" Y estan en lo cierto (p 188)

...

Economía rosquilla (35)

 Raworth, Kate. Economía rosquilla. Barcelona. Paidos. Editorial Planeta. 2022 (p 304)

¿Quién quiere ser economista?

El 1% más rico de la población mundial poseía más riqueza que todo el 99% restante (p 15)

Entre los dos anillos se halla la rosquilla propiamente dicha: el espacio en el que podemos satisfacer las necesidades de todos en el marco de los medios de nuestro planeta (p 20)

Alvin Toffler (1928-2016): aprender, desaprender i reaprender. Desenvolupa en concepte de prosumer, (p 21)

Erving Goffmann (1922-1982). Introdueix el concepte de "marc mental" que és sinònim de visió preanalítica, cosmovisió, paradigma... (p 31). Alfred Korzybski (1879-1950) va dir "todo modelo no puede ser más que un modelo, una necesaria simplificación del mundo, que nunca debería confundirse con la cosa real". George Lakoff (1941) va desenvolupar la importànci del concepte de "marc mental verbal"  en el debat econòmic i politic. Aquest volum vol mostrar el poder del marc mental visual per transformar el pensament econòmic del segle XXI.

1. Cambiar de objetivo. Del PIB a la rosquilla

S'ha de tenir clar l'objectiu: dins ara l'objectiu era créixer (el PIB), ara l'objectiu hauria de ser " satisfacer las necesidades de todos en el marco de los medios de nuestro planeta"

Milton Friedman (1912-2006) va dir que l'economia s'havia convertit en una zona lliure de valors ..."la economía és una "ciencia positiva" centrada en describir cón son (los valores)" (p 44). Encara que formalment es negui, l'economia no es pot deslligar de la idea de valor que es relaciona directament amb el termem utilitat (= satisfacció que obté una persona consumint un determinat conjunt de béns) (p 45).

De quina manera es pot avaluar l'èxit en el desenvolupament? Només creixent, amb el PIB?

El progreso como un movimiento hacia adelante y hacia arriba (p 48)

George Lakoff & Mark Johnson "Metáforas de la vida"

Manfred Max-Neef (1932-2019)--> Necesidades humanas fundamentales:

1. Sustento
2. Participación
3. Creatividad
4. Sentimiento de pertinencia

(En la dècada dels 90 va formular la Hipòtesi del Llindar, la idea que a partir de determinat punt del desenvolupament econòmic, la qualitat de vida comença a disminuir.)

Elementos básicos de la vida que no deberían faltarle a nadie:

1. Alimento suficiente
2. Agua limpia y un saneamiento adecuado
3. Acceso a la energía y a unas instalaciones culinarias limpias
4. Acceso a la educación y a la atención sanitaria
5. Una vivienda digna
6. Una renta mínima y un trabajo digno
7. Acceso a redes de información y a redes de apoyo social (p 54)

"Objetivos de desarrollo sostenible" ONU (2015)

"El dulce hogar del Holoceno": durante los últimos 12.000 años la climatología de la tierra ha sido inusualmente estable (p 56)

Del "adelante y arriba es bueno" se debe pasar a "el equilibrio es bueno"

¿Podemos vivir dentro de los límites de la rosquilla? Cinco factores

1. Población
2. Desigualdad
3. Aspiraciones. El 70% de la población será "urbanita". El risc de voler gastar allò que no tenim en coses que no necessitem
4. Las tecnologías tendrán implicaciones sociales.
5. Governanza

2. Ver el panorama general. Del mercado autosuficiente a la economía incardinada.

Paul Samuelson (1915-2009). Economia (1948): Diagrama de flujo circular.

Adam Smith (1723-1790 )... la mano invisible & David Ricardo (1772-1823)... ventaja comparativa ("los paises debeían centrarse en aquello que se les da relativamente bien hacer).. un fuerte impulso en  favor del fundamentalismo del mercado.

L'economia depèn de la relació de quatre elements: la família (representa la feina NO remunerada), el mercat, els comuns (béns co-creats en benefici de le comunitats involucrades) i l'estat (p 80), però la societat i la terra són capes fonamentals.

L'economia ortodoxa de fianls del segle XX havia reduït el seu centre d'interès només a dos: el treball i el capital (p 83)

Elionor Ostrom (1933-2012) - Premi Nobel d'economia el 2009. Los recursos comunes bien gestionados...lejos de ser una tragedia puden representar un auténtico triunfo (p 91)

Maria Mazzucato (1968) Es el estado y no el mercado quien resulta ser el socio innovador y capaz de asumir riesgos (p 94). Ha escrit sobre el valor i segurament cal llegir el llibre "El valor de las cosas".

3. Cultivar la naturaleza humana. Del hombre económico racional a los humanos sociales adaptables.

William Stanlet Jevons (1835-1882) "hombre calculador": maximizar la utilidad (p 106)... "ley de los rendimientos decrecientes": cuanta más cantidad se consume de una cosa, menos se desea seguir consumiéndola.

Modelo Black-Scholes: utilizaban datos bursátiles de disposición pública para calcular la cotización esperada... los operadores habían empezado a comportarse como si esta teoría fuera cierta (p 109)

4. Aprender a dominar los sistemas. Del equilibrio mecánico a la complejidad dinámica.

5. Diseñar para distribuir. De "el crecimiento lo nivelará todo" a la distribución por diseño.

6. Crear para regenerar. De "el crecimiento lo limpiará todo" a la regeneración.

7.  Ser agnóstico con respecto al crecimiento. De ser adicto respecto al crecimiento a ser agnóstico respecto a él.

Esperança dins la foscor (34)

 Solnit, Rebecca. Esperança dins la foscor. Barcelona. Angle Editorial. 2017 (p 226)

L'esperança és un regal que no pots sacrificar (p 11)... No és la creença que tot ha anat, o va o aniré bé (p 14)

L'esperança ens col·loca en la hipòtesi que no sabem què passarà, i això, en l'amplitud de la incertesa, dona lloc per actuar (p 15)

...durant la major part de desastres la gent  està calmada, és enginyosa, altruïsta, creativa (p 20)

Walter Brueggemann: "La memòria produeix esperança, igual que l'amnèsia produeix desesperació" (p 21)

...algunes hitòries triiguen molt més a acabar (p 23)

L'article The Optimism of Uncertainity d'Howard Zinn parla de la profunda impredictibilitat de moltes coses  (p 26)

El canvi rarament és directe... de vegades és tan complex com la teoria del caos i tan lent com l'evolució (p 28)

...un argument a favor de les victòries petites (p 29)

L'esperança i l'acció es retroalimenten (p 46)... però tenir raó no consola gaire (p 49)

La ajoria ens neguem a acceptar les dicotomies. Vam aconseguir oposar-nos a la guerra de l'Iraq sense donar suport a Saddam-Husein (p 51)

El món sembla dividentre falsa erança i desesperació innecessària (p 56)

L'única història que sabem explicar molta gent d'esquerres és la part negativa de la història de la cultura dominant (p 59)

Una altra part del llegat purità és la creença que ningú hauria de gaudir de l'alegria o l'abundància fins que no en gaudeixi tothom... L'alegria no traeix l'activisme (p 62)

Les històries noves solen començar a les zones marginals (p 69)

Quan veig que arriben a passar coses que abans semblàven impossibles i llunyanes, em fa vergonya recordar com menyspreava els marges (p 71)

Pèrdua de fe en l'autoritat

El zapatisme rebutja la idea d'una avantguarda que guia la gent (p 86): "Todo para todos, nada para nosotros" (p 87)

No violència... democràcia directa (p 99)

Als ecologistes els agrada dir que les derrotes són permanents i les victòries són temporals (p 115)

L'amic Jaime Cortez diu que s'hauria de tenir en compte la diferència entre fe i esperança... l'esperança es pot basar en proves (p 119)

La perfecció és un pal que serveix per destroçar allò possible (p 135)... Un món millor, si; un món perfecte, mai (p 136)

La història central de la cultura judeocristiana és la del paradis i l'expulsió. És una història sobre la perfecció i la pèrdua i potser creure en la perfecció comporta una profunda sensació de pèrdua (p 137)

El paradís no és el lloc on arribes, sinó el viatge per arribar-hi (p 138)

Renunciem a les divisions... la desaparició del binarisme (p 143)... una altra parella que ha quedat obsoleta és dreta i esquerra (p 144)

Desfer-se del estereotips (p 146)

El que se'n deia l'esquerra sovint tenia com a segell tenir raó, una superioritat moral sectària. (p 147)

Els ecologistes han passat molt de temps demonitzant els ranxers... les categories són poroses... les coalicions es poden basar en el que tenen en comú grups d'allò més diferents, deixant de banda les diferències (p 149)

William DeBuys: "No hi ha una sola manera de fer les coses" (p 150)

L'objectiu no és tant anar a crear el món com viure en el temps de la creació (p 158)

La resposta a la majoria de preguntes dicotòmiques és "totes dues coses"... la qüestió és negociar una relació viable entre el que és local i el que és global... Pensa en local i actua en global... De vegades les forces més generals fan de contrapès a un mal local (p 160)

Espanya havia sembrat la idea del cincè centenari de l'arribada de Colom, però els activistes pels drets dels indígenes la transformarien en l'antítesi de les intencions espanyoles (p 169)

Passo molt de temps mirant-me el meu país amb horror (p 176)

El pànic és un fenòmen molt rar en els desastres (p 191)

El canvi climàtic vulnera gairebé tots els drets humans (p 213)

Al principi em sorprenia que parlar d'esperança fes emprenyar la gent (p 217)

...ens calen històries que no endolceixin les barbaritats que hi ha, però que tampoc no les mostrin com si fossin l'única cosa que hi ha (p 218)

Si el món està condemnat facis el que facis, no se t'exigeix respondre-hi de cap manera (p 218)

Els perfeccionistes sovint es queden al marge, des d'on van assenyalant tot el que no es fa prou bé (p 221)

Sí, però... "portar la contrària es converteix en un hàbit"...Sí, ha passat una cosa extraordinària, però l'entitat que l'ha aconseguida  havia fet una altra cosa terrible en un altre moment històric... al fina, el resum és que no podem parlar de coses bones fins qu ja no en quedi cap de dolenta(p 222)

Ens passem gran part de la vida sense creure que podem guanyar de deb (p 223)

Diccionari Montaigne (33)

 Diccionari Montaigne. Edició a cura d'Ignasi Aragay. Muro (Illes Balears). Ensiola Editorial. 2021 (p 143)

Decididament els llibres de "cites cèlebres" no m'agradaen. Tot és important i no tens ni un respir.

El llibre comença amb una bona cita de Montaigne: "I tot resum d'un bon llibre és un resum dolent",

"Deixem-nos d'humilitats. Cadascú parla segons les seves forces" (p 71, cap X, vol I)

"La prudència, tan tendra i circumspecta, és enemiga mortal de les altes empreses"  (p 219, cap XXIV, vol I)

".-..i no hi ha res més enemic del meu estil que una narració extensa"  (p 184, cap XXI, vol I)

"Ningú no està exempt de dir ximpleries. La desgràcia és dir-les seriosament"  (p 9, cap I, vol III)

"Tots els judicis a l'engròs són vagues i imperfectes"  (p 262, cap VIII, vol III)

"Em molesta el control, tant el que s'exerceix com el que es pateix"  (p 221, cap VII, vol III)

"... viviem en un segle que no produeix sinó coses mediocres"  (p 535, cap XVII, vol II)

"Qui ensenya els homes a morir, els ensenya a viure"  (p 157, cap XX, vol I)

"No hi ha res més molest, més fastigós que l'abundància"  (p 435, cap XLII, vol I)

"No veig el tot de res"  (p 495, cap L, vol I)

"La pesta de l'home és pensar que sap"  (p 254, cap XII, vol II)

"El vici contrari a la curiositat és la negligència"  (p 60, cap IV, vol II)

¿Quién se comió la primera ostra? (32)

 Cassidy, Cody. ¿Quién se comió la primera ostra? Barcelona. Paidós. 2022 (p 202)

El món d'Ahir (31)

 Diversos autors. El Món d'Ahir 23. Minoría absoluta. Barcelona. 2022 (p 205)

Vicenç Villatoro. Golda Meir: una vida sionista.

El sionisme neix entre els jueus il·lustrats que es volen integrar i no els deixen, perquè són jueus (p 8)

Lourdes Parramon Bregolat. Història d'una usurpació.

La sostenibilitat venia de les àvies que no concebien la compatència ni l'acumulació (tret de l'estacional, necessària per passar el cru hivern) i menys encara el malbaratament (p 15)

L'experiència etnobotànica i l'experiència mèdica associada corren el risc de perdre's a mesura que moren les llengües indígenes (p 17)

Dones de les parròquies de Vansa i Fòrnols, acusades de bruixeria, sabien elaborar una gran varietat de verins i ungüents. El coneixement existita... L'activitat emergeix, com tota iniciativa d'emprenedoria, quan es conjuguen la necessitat i l'oportunitat (p 18)

És en l'Europa medieval que es dissocia la medicina d'homes -que desenvolupen en les universitats les teories humorals de Galè-  de la femenina, que resisteix en l'assistència primària o de les primeres cures, especialment en les zones de difícil accés (p 18)

Joan Fuster. El progrés segons Joan Fuster.

Huxley és també un dels humanistes que es malfien del progrés ( 32)

Enrique Fibla Gutiérrez. Entrevista a Philipp Blom.

Els historiadors obliden que la història li passa a la gent i la fa la gent (p 35)

La humiliació és un dels motors més poderosos de la política i de la història (p 37)

Els mòbils estan fets per capturar-nos. Els llibres no...cal arribar a un espai de silenci de tant en tant... la quantitat de canvis és massa gran per poder assimilar-los. (p 38)

Francesc-Marc Alvaro. L'escàndol del fill bord de la democaràcia.

L'escàndol sempre ven (p 44)

Especialistes en crisis reputacionals. 

Byung-Chul Han: "La transparència és la cara d'un procés que s'aparta de la visibilitat" (p 50)

Olga Jornet Vegas. La ploma que feia caure presidents.

Els polítics es lamentaven del fangar en què s'havia convertit el periodisme de l'època (p 55) - es refereix als USA a finals del segle XVIII.

John Williams. Sense perdó.

Josep Maria Sans Travé. Els templers, un escàndol interessat.

Miquel del Pozo. El ventre de la memòria i la mirada de l'altre.

L'escàndol és cultural... ¿En quin moment vam decidir (com a societat) que una part de la nostra anatomia era obscena? (p 79)

Joan F. Mira. Els Borja: entre la història i la llegenda.

...els odiats catalani (p 97)

Xavier Antich. La ma que toca, la ma que escriu.

Chastel: "La interpretació de l'obra pcitòrica pot i ha de fer-se a partir de la gestualitat" (p 105)

Tota obra d'art és un delicte no comès...l'escàndol que provoca el refús de l'obra d'art és una resistència contra l'humanització del diví (es refereix a l'obra Sant Mateu i l'àngel de Michealgeno Merisi da Caravaggio (1571-1610)) (p 107)

Anna Moner. La darrera actuació de Maria Antonieta

La reina no demostra fragilitat mai (p 115)

Mònica Planas. La televisió perd la innocència.

El 1950 menys d¡un vint per cent de les llar nord-americanes tenien televisor (p 120)

Es van inventar els concursos per elevar el nivell educatiu de la nació per batre l'enemic comunista, però els productors feien trampes. Els concursant falaven quan ho deien els productors, amb l'objectiu de mantenir l'emoció (i l'audiència). L'emoció dels concursos estava controlada (p 124).

L'espect6ador va perdre la innocència davant de la pantalla per sempre més (p 126)

Toni Padilla. El boxejador que no volia lluitar.

Àlex Gutierrez. Belle de jour: Buñuel contra la tisora.

Albert Sánchez-Piñol. Mobuto Sesé Seko i la cova dels lladres.

Mobuto es va adonar que matar els opositors feia lleig (p 150)

Mar Calpena. Vicis privats, virtuts públiques.

El patriarcat patriarqueja, també en política (p 160)

Les acusacions d'homosexualitat, fundades o no, han estat de fa molt de temps una arma de destrucció massiva política (p 165)

Jordi Panyella. Quan el cotó es fa negre.

La burgesia barcelonina, que ho tolerava tot, ho superava tot, mentre aquest tot, fos el que fos, es dugués a terme de portes endins (p 172)

La vergonaya mai aflora per una qüestió de diners (p 173)

Joan Fontcuberta. L'art serà escandalós o no serà.

La cultura ha estat un dels grans damnificats de la crisi i a les arts visuals els ha tocat el rebre de valent (p 178)

L'art contemporani només esdevé noticiable quan és escandalós: a) trenca algún tabú o b) cotitzacions desmesurades (p 178)

El més escandalós és inventar-se escàndols inexistents (p 184)

Francesc Muñoz. Geografies del turisme global.

.

El 1950 es comptabilitzaven 25 milions de turistes al món. El 2014 es va ultrapassar la frontera dels 1.000 milions (p 191)

S'han creat fragments discontinus de territori disseminats a totes les ciutats del món, la "bombolla turística") (p 191)

la ciutat es caracteritza per la diversitat i la complexitat... la contínua i accelerada rotació de visitants que, de manera predictible i estandarditzada, reprodueixen un únic comportament (són els turistes)... consum accelerat just-in-time i last-minute d'unes realitats urbanes simplificades i manipulades (p 191)

Els turistes globals continuen visitant de manera intensiva i repetida els mateixos llocs (les fotos que es publiquen a Flickr són sempre als mateixos llocs,,, que coincideixen amb les guies de fa dos-cents anys) (p 192)

.

La societat del cansament (30)

 Byung-Chul Han. La societat del cansament. Barcelona. Herder. 2015 (p 71)

Quality improvement made simple (29)

The Health Fountadion. Quality improvement made simple. London. The Health Fountadion. 2013 (p 44)

Parlar de qualitat vol dir que l'atenció sanitària ha de ser:

• Segura
• Efectiva
• Centrada en el pacient
• En el temps adequat
• Eficient
• Equitativa

Definició de qualitat

Qualitat és el grau en el que els serveis sanitaris pels individus i les posblacions incrementen la probabilitat dels resultats en salut desitjables i que són consistents amb el coneixement professional.

La qualitat estalvia diners? 

Øvretveit J (2009). Does improving quality save money? A review of evidence of which improvements to quality reduce costs to health service providers. London: the Health Foundation.

Does improving quality (elft.nhs.uk)

Un canvi mantingut al llarg del temps és més probable que s'aconsegueixi si hi ha implicats pacients i professionals.

Estratègies de millora de la qualitat: No one approach is better than the others.

• Re-enginyeria de processos. Referència a la re-enginyeria de processos.
• Evidence-based codesign.
• Lean.
• Model for improvement. PDSA: planning, doing, studying and acting.
• Six Sigma. Es centra en la definició dels "defectes"
• Statistical process control.
• Theory of constraints. A chain is only as strong as its weakest link.
• Total quality management (TQM)

Tipus de mesures:

• Recerca
• Avaluació
• Millora: Data will be "good enough" rather than perfect.

How do we know what constitutes good care? Si pacients i cuidadors s'impliquen en el procés d'avaluació pot ser que ajudin a trobar la resposta a la pregunta.