dissabte, 1 d’octubre del 2022

La cura és un humanisme (46)

 Fleury, Cynthia. La cura és un humanisme. Barcelona. CCCB. 2021 (p 40)


Rellegir un text al cap de tres anys sembla com si no l'haguéssis llegit mai. Per exemple, no era conscient que Fleury cita sovint Francesc Tosquelles (1912-1994)



(Relectura i reusm. 30.12.23)

La cura és un humanisme (p 6)

La defensa de l'excepcionalitat de l'home és encara l'única manera d'imaginar i mantenir l'humanisme del gènere humà.

La noció d'insubstituïbilitat: els individus que tenen una sensació de reemplaçabilitat enmalalteixen i pode passar a l'acte contra ells mateixos o contra els altres... sensació de cosificació (p 12).

La imaginació i la cura ens permeten establir una relació amb el món, fer habitable la realitat (la vulnerabilitat) (p 13)

Georges Canguilhem (1904 - 1995) diu que "la malaltia es converteix en una qüestió de normativitat i no d'anormalitat" ... invenció de nous estànderds de vida... el repte és consolidar les capacitats de l'individu per acompanyar-lo en la seva reincenció de les normes de vida (p 15)

Filosofia clínica.

L'experiència és el que ens protegeix de la fascinació per la certesa, de la necessitat malaltissa de la certesa, és el que ens fa entendre que el coneixement, la incertesa i la fal·labilitat treballen conjuntament (p 19)

La cura és una funció compartida... l'aliança dialèctica i creativa entre cuidadors i cuidats (p 22)

 La vulnerabilitat és una veritat de la condició humana (p 24)

La sol·licitud (de sol·lícit: "Delerós de servir, de complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent un interès"), la prudència, la prud'homie (rectitud moral -probitat- i saviesa), la resiliència i la reflexió ètica  no són complements de l'ànima sinó facultats humanes, conductuals, psíquiques i psicosocials que han de desenvolupar els cuidadors per tal que siguin més efecetius en la cura dels pacients (p 27)

Limitacions de la cura institucional (p 28-30)

  • Felix Guattari (1930-1992)
  • Francesc Tosquelles (1912-1994)... en psiquiatria estem més de 100 anys enrere en relació a la medicina o la cirurgia
  • Jean Oury (1924-2014). No es poden atendre malalts sense tenir cura de la institució... l'"atmosfera hospitlària" pot ser un entorn que posi malalts els que s'hi troben.
Estar malalt significa, més sovint, viure amb una malaltia que no pas sucumbir-hi directament, o fins i tot viure malalment amb un malalt que viu (p 31)

El "dol de la curació"... esperança de retorn a l'estat anterior (p 31)

Es tracta de fer el món habitable (p 35)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada