Manual d'adoctrinament de l'escola catalana (21)

Dalmau, Oscar. Manual d'adoctrinament de l'escola catalana. Barcelona. Bridge (Grup Enciclopèdia) 2022 (p 135) Dibuixos de Pere Prat.

Vèncer la por (20)

 Amat, Jordi. Vèncer la por. Barcelona. Edicions 62. 2022 (p 383)

"Madame se meurt..." referint-se a la literatura catalana ... però també amb "la freda constatació que la literatura contemporània de la cultura espanyola, incloent-hi la catalana, havia fracassat en l'intent d'esdevenir una cultura equparable a les europees" (p 137)

Una cultura moderna d'havia de fonamentar en la prosa (p 138)

Joan Maragall i Pompeu Frabra. Tots dos van treballar perquè el català servís com a "lengua de expresión de la cotidiana seriedad" (p 139)

Jaime Gil de Biedma... cruel, brillant i seductor (p 148)

Biblioteca Breve... la gran aportació editorial de Barral a la modernització de la cultura espanyola (p 149)

La literatura catalana es desenvolupa en l'anomalia (p 157)

La paradoxa era que aquest saber il·luminador, que tant fascinava els qui el veien en acció, Ferrater era incapaç d'integrar-lo en la vida pràctica (p 160)

"Gènere novel·lesc"; Un instrument per a descriure les relacions dels homes amb la societat de que formen part (p 200)

"Poema inacabat" "es la obra de poesia más importante escrita en España en la segunda mitad del siglo XX" (Edgardo Dobry) (p 223)

La poesia catalana dona tan poca cosa:

• Uns quants poemes de Foix, que tracten de la guerra civil i les seves conseqüències, com per exemple els poemes primer, sisè i novè de Les irreals Omegues.
• Uns quants de Carner, com la "Cançó de les escombreries del palau"
• L'elegia de Riba que comença inovocant Salamina i Queronea.

Res més que jo sàpiga (p 227)

Cela, sempre fent el dolble joc (p 232)

Una de les pors constants de Ferrater són els diners (p 252)

Llegeix un llibre cada dia (p 264)

Carta a Carles Barral (p 929)

- tota forma de nacionalisme em sembla un fenòmen molt perillós de compassió d'un mateix i de compensació d'aquesta compassió.

- Com a català que sóc, m'he passat la vida abandonant estúpides barquetes de nacionalisme on m'exhortàven a aferrar-me.

A la nostra literatura hi ha hagut una inflació de mediocritats i una deflació de veritables excel·lències (p 297)

Era un escriptor català al·lèrgic a tota forma de nacionalisme (p 299)

Lionel Trilling (1905-1975). La imaginació liberal.

El mal crònic de la literatura catalana moderna, que és el catalanisme (p 299)

Ferrater entenia el catalanisme tal com Josep Pla... articles a la Revista de Catalunya (p 301)

No llegeix Espriu.. el fundador del "feixisme catalanista" és precisament Fuster (p 316)

Pla es el  único prosista imaginativo de gran estilo que el catalán moderno nos ha dado (p 326)

Gimferraer, amb tots els seus vint-i-cinc anys, sembla fossilitzat (p 328)

La literatura hispano-americana "és molt millor que lespanyola"... en general, la cultura espanyola la detesto... en el fons, si escric en català és perquè no vull escriure en espanyol" (p 356)

...detesto tots els nacionalismes; però això no obsta perquè a Catalunya hi hagi una situació anormal (p 357)

Un dia saluda un reusenc exiliat: el psiquiatre Tosquelles (a la Universitat Catalana d'Estiu) (p 370)

El Curs de literatura catalana contemporània de Ferrater és el llibre d'història sobre la cultura catalana  més intel·ligent que es pot llegir (p 381)

La memòria, quan funciona, fa allò que li pertoca: deformar (p 382)

Santé Publique Année Zero (19)

 Stiegler, Barbara & François Alla. Santé Publique Année Zero. Paris. Éditions Gallimard. 2022 (p 58)

Hi ha un debat entre els defensors de la "salut pública" i els defensors de les llibertats i la democràcia-

No té sentit aquesta oposició entre "salut" i "llibertat".

El problema és que, en aquest debat, s'ha abandonat les pesones més vulnerables.v(p 59

Les limitacions a l'activitat escolar han provocat:

• Interrupcions de la vida socials dels escolars
• Sobre-exposició dels infants a la violència intrafamiliar-

Les poblacions més vulnerables són:

• la gent jove
• els més vells
• els més pobres

S'ha vulnerat un dels principis fonamentals de les polítiques se dalut pública: la confiança dels ciutadans en la paraula pública (p 8)

S'ha instrumentalitzat l'expertesa en l'anàlisi de les xifres (p 8)

"Patients acteurs"... tous en compétition les unes contre les autres por l'accés à la resource rare que devenait le soin et tous enjoints à devenir eux-mêmes producteurs de santé (p 13)

Processus d'iversion des reponsabilit´s (p 14)

Fan una comparació amb la implicació social al voltant de la SIDA que em sembla una mica fora de lloc. Quedava clar que, en el cas de la SIDA, no tota la població era un "grup de risc".

L'epidèmia de SIDA va portar a definir el "pacient autònom": actor del seu recorregut de salut (p 18). Aquest èmfasi en le "pacient auònom" minimitza els condicionats socials de la salut. 

No es pot oblidar el "savoir expérientel"... el coneixement que daca persona o grups de persones ten nsobre la seva malaltia.

La idea de "pandèmia" ens fa pensar que tota la població té el mateix risc. Això ens ha nfet cometre diferents errors:

1. No tothom ha patit la pandèmia de la mateixa manera. Hi ga grups de la població que s'han patit molt les mesures generlas (confinament) i s'han beneficiat poc de les mesures individuals (vaccionacó).
2. La definició de malaltia no ha tingut en compte els aspectes socials.

Els poders públics només reconeixen una forma de realitat: tot  o res (p 38)- Els poders públics han actuat simplement des d'una perspectiva utilitarista-

Els experts han actuat com una mena d'assessors "post-venda" (les decisions les han pres els polítics i els experts les justifiquen...) (p 45)

A França el coid QR (el passi COVID) ha estat molt controvertit: ha protegit el menys vulnerables.

Transforming the Patient Experience (18)

Choctaw, William T. Transforming the Patient Experience, London. Springer. 2016 (p 85)

Llibre que explica una experiència molt local d'implementació de projectes de millora que inclouen l'experiència de pacient. Quatre idees:

1. Satisfacció dels professionals. Cada cop sembla més clar que hem d'abordar la perspectiva dels professionals, ja sigui a partir d'entrevistes, grups focals o de l'enquesta XPA-Q.

2. Control del dolor. Jauria de ser una prioritat a l'Hospital. Al llibre hi ha una idea interessant: "Pain bridge": si no es troba al metge prescriptor en 30' s'ha de parlar amb Farmàcia per prendre alguna decisió.

3. Rendiment de comptes. Caldria preparar formats de rendiment de comptes periòdics sobre la recerca o sobre les millores que s'han introduït en la prestació d'un servei.

4. Formadors XPA. Potser caldria crear una xarxa de "formadors XPA" que podrien treballar com a "testimonis" o "sensibilitzadors" al voltant del tema. Més que fer projectes XPA l'objectiu seria posar XPA en tots els projectes.

El viatge de la humanitat (17)

 Galor, Oded. El viatge de la humanitat. Barcelona. Edicions 62. 2022 (p 239)

L'Homo sapiens es diferencia com especie fa 300.000 anys i l'objectiu és sobreviure i reproduir-se (p 11)

L'augment de la qualitat de vida en els darrers segles és una transformació brusca (p 13)

Primera Part: L'Odissea Humana

Segona Part: L'origen de la riquesa i la desigualtat

Conclusió: La solució al problema de la desigualtat

Epíleg

Meditaciones en tiempo de pandemia (16)

 Casan Clarà, Pere. Meditaciones en tiempo de pandemia. Oviedo. Asturcopia. 2021 (p 84)

El naixement de la filosofia (15)

 Colli, Giorgio. El naixement de la filosofia. Barcelona. Edicions de 1984. 2020 (2ª edició) (p 119)