dissabte, 30 d’agost del 2025

Contraban de llum (41)

 Marçal, Maria-Mercè. Contraban de llum. Antologia poètica a cura de Lluïsa Julià. Barcelona. Proa. 2001 (p 194)



...només t'és pàtria allò que has viscut (p 188)

divendres, 29 d’agost del 2025

Homenatge a Barcelona (40)

 Tóibín, Colm. Homenatge a Barcelona. Barcelona. Ara Llibres. 2025 (p 290)

L'únic passat antic autèntic va ser el romà, que va finañitzar a principis del segle V (p 35)

Catalunya mai no va tenir rei (p 37)

Els catalans no beuen ni es mouen en grup com els bascos...són melancòlics i distants (p 52)

Entre el 1909 i el 1926, Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) va treballar d'una manera eclussiva en la construcció de la Sagrada Família. La Sagrada Família era un temple expiatori "per induir que els poders celestials tinguessin pietat de Catalunya" (p 86)

Gaudí va ser el primer arquitecte que va dissenyar un garatge al soterrani d'un edifici (p 91) - A La Pedrera.

En Joan Miró i Ferrà (1893-1983) admirava la monotonia de l'art romànic... la mateixa significació a tots els objectes (p 123)

L'any 1930, el 37% de la població de Barcelona havia nascut fora de Catalunya (p 138)

És interessant els comentaris que fa l'autor sobre Adolfo Bueso García (1889-1979) que va ser un tipògraf, sindicalista (CNT) i militant comunista. Va nèixer a Valladolid i residí a Barcelona des dels 9 anys, fins que es va haver d'exiliar. En començá la guerra la CNT va agafar el poder per fer front als colpistes. "A la ciutat no hi havia cap autoritat, tret del poder del somni anarquista" (p 162)

George Orwell (1903-1950) (el nom real era Eric Arthur Blair) i d'altres informàven de fins a quin punt estaven avorrits de la guerra, els catalans (p 171)

L'historiador Hugh Thomas (1931-2017) diu que entre el 26 i el 31 de gener del 1939, a Barcelona, es van matar d'un tret 10.000 persones, i més tard, 25.000 més (p 176)

El 1988, El País, va publicar una enquesta en la que el 44,5% dels catalans votaria a favor de la independència (p 261)


dissabte, 23 d’agost del 2025

Invención e innovación (39)

 Smil, Vaclav. Invención e innovación. Barcelona. Arap. 2025 (p 270)



dissabte, 16 d’agost del 2025

Estimaràs Déu sobre totes les coses (38)

 Graupera, Jordi. Estimaràs Déu sobre totes les coses. Barcelona. Fragmenta Editorial.  2023 (p 82)



dijous, 14 d’agost del 2025

Entre el paradís i l'apocalipsi (37)

 Sala i Martín, Xavier. Entre el paradís i l'apocalipsi. Barcelona. Rosa dels Vents. 2025 (p. 929)



dimecres, 13 d’agost del 2025

Supere el NO (36)

 Ury, William. Supere el NO. Barcelona. Gestión 2000, 2000 (p 176)



divendres, 1 d’agost del 2025

La gran migración (35)

 Agustí, Jordi & Antón, Mauricio. La gran migración. La evolución humana más allá de África. Barcelona. Crítica. 2015 (p 199)


Ésser huma: capacitar d'envair i colonitzar mous ambients.

  • 7 M anys: primer homínid bípede.
  • 2 M anys: primera sortida del continent africà.
  • 1M anys: segona onada (Homo heidelbergensis).
  • Fa 500.000 anys: tercera onada.
Dispersions passives motivades per canvis en l'entorn.

Fa 9-10 milions d'anys es produeix una reducció de la fauna de primats antropomorfs (p 30). Tambñe moltes espècies desapareixen.

Fa 7 milions d'anys: marxa bípeda. També hi ha molta sequera a l'Àfrica --> Sabana: "Una sabana és un ecosistema mixt de bosc-prat caracteritzat perquè els arbres estan prou espaiats perquè el dosser arbori no es tanqui".

Fa 7-8 milions d'anys els representants del nostre llinatge es van escindir dels ximpancès (p 43).

Pliocè (4 M d'anys): Australopithecus. 1974: a Etiòpia es descobreix un esquelet femní que bategen amb el nom de "Lucy" (en referència a la cançó dels Beatles: "Lucy in the sky with diamonds". És possible que coexistíssim més d'una espècie d'homínids bípedes.

2,6 M anys: primeres glaciacions. Els homínids fan canvis en la dieta: més proteïca a base de teicits animals --> es van convertir en carronyaires (escurant ossos i aprofitant el moll de l'os i el cervell d'animals morts). Progressivament augmenta la mida del cervell.

2,5 M anys: eines de pedra. MODE I: bifaç(Oldowayense).

1,8 M anys. Jaciment de Dmanisi (Georgia). Crani d'un ome vell edentegat. Algú li havia de mastegar la carn per alimentar-lo. Tenir cura.

1,8 M - 800.000 anys. És possible que hi hagués una entrada d'homínids a través de l'estrat den Gibraltar (p 112). La sortida "natural" d'Africa va ser l'orient mirjà: Egipte, Israel, Siria, el Caucas...

Fan hipòtesis amb poques evidències (p 110)

Cap dels homínids de la Sima de los Huesos (Atapuerca) tenia més de 45 anys quan va morir.

Controlar el foc. Hi ha evidències que l'home controlava el foc des de fa 1,4 M d'anys. Des de fa 400.000 s'identifiquen "llars de foc".

MODE II: Achelense.

MODE III: Musteriense. Técnica de Levallois.

Pensament simbòlic: Els Neandertals tenien un lenguatge gestual ric i, probablement, també oral (la laringe no era com la dels humans actual). Hi ha dubtes sobre si tenien un autèntic pensament simbòlic.

Crani 4 de la SIma de los Huesos: oclusió total de lconducte auditiu: sordesaTenir cura.

Evolució humana
  1. Bipedisme.
  2. Expansió cerebral
  3. Sortida d'Africa
...a causa de profundes crisis ambientals

Ara l'espècie humana determina l'evolució de lambient i no al revés.


Si hi ha enterraments sembla raonable suposar que hi ha un pensament simbòlic

L'Homo sapiens apareix a l'Africa fa 160.000-100.000 anys.

40.000 anys. Arriben els primers Homo sapiens a la península (on hi vivien els neandertals). Durant 10.000 anys van conviure neandertals i sapiens.

En el genoma humà hi ha 1-4% de genoma dels neandertals.

El sud de la península Ibèrica va ser el darrer lloc on hi va haver neandertals a Europa. Els neandertals es van extngir, en part, per la seva pràctica del canibalisme.

Què diferenciava l'Homo sapiens dels altres homínids?
  1. No tenien una tecnologia clarament superior.
  2. Pensament simbòlic: coses que aparentment no serveixen per a res (collarets, estatuetes...).
  3. Increment de les capacitats lingüístiques.
  4. Pràctiques funeràries (pensament simbòlic).
  5. Mecanismes d'estructuració social.
  6. L'estructuració social permet viure en grups més nombrosos.
  7. Capacitat de provocar l'extinció d'altres espècies... per exemple provocan focs en zones molt àmplies (fa 45.000 anys a Austràlia)
  8. La sequera (fa 13.000 anys) va fer que els humans es concentressin al costat dels grans rius (Nil, Eufrates...)
Agricultura = revolució neolítica (fa 10.000 anys) --> Ramaderia.