El món d'ahir 3 (33)

Diversos autors. El Món d'Ahir 3. Minoría absoluta. Barcelona. 2017 (p 217)

Albert Sánchez Piñol, El cul i el poder. ...el poder fomenta la vanitat dels individus que l'exerceixen, i al capdevall els transforma (p 8)

Quan Victor Hugo va conpèixer els miserables.  A casa, emancipar el poble, a fora, emancitar la humanitat. Aquesta és la clau (p 48)

Senyors, denuncio la misèria !... Legisladors, la misèria és l'enemic més implacable de les lleis...La probresa, com la ignorància, és una nit,i després de la nit sempre ve el dia (p 50)

Toni Soler. Que la força t'acompanyi Cèsar. La República Galàctica, com la romana, no sucumbeix davant d'un mal extern, sinó per l'acció dels que fan niu en el seu interior (p 63)

Ucronies.
Albert Villaró. Què hauria passat si. Ucronia = temps que no ha passat mai (p 69)

Maria Konnikova. om xonstruir una màquina del temps. ..abans de la invenció de la impremta, fa menys de sis-cents anys, qualsevol noció de desplaçament temporal era gairabé impossible: la gent vivia el futur com una cosa relativament semblant al passat... Amb la invenció de Gutemberg el món va canviar "Vam poder guardar la nostra memòria cultural en un lloc visible, tangible i compartible" (James Gleick, Viatge en el temps). (p 96)

La part més important  del viatge en el temps és la que portem -sempre- a sobre: la nostra memòria. La memòria  permet el viatge temporal personal de manera immediata... fa temps que els científics saben que la memòria és qualsevol cosa menys precisa....el futur es basa en una reordenació del que sabem, no en una recapitulació estricta [Schacter: hipòtesi de la simulació episòdica constructiva (p 97)

El viatge en el temps és, en definitiva -i paradoxalment- un exercici de memòria (p 99)

Ian Morris. Per què mana Occident (per ara). Sòcrates estava actiu al segle V aC... també van ser els anys dels profetes hebreus, de Buda i dels fundadors del jainisme a l'India,i de Confuci, i dels primers taoistes a la Xina... el primer mileni abans de Crist és l'era axial: l'eix al voltant del qual es va desenvolupar la història sencera del pensament d'Euràsia (p 149)

Els triomfs de la cultura occidental resulten ser versions locals de tendències més grans (p 150)

La Xina del segle XI produïa anualment tant de ferro com el que produiria tot Europa el 1700, en vigílies de la recolució industrial... entre el 1405 i el 1433, mentre les petites caravel·les portugueses avançaven tímidament cap a la costa occidentqal de l'Àfrica... la flota de Zheng He navegava fins a la costa de Kenia (p 153)

Newton i Descartes eren genis, però també ho eren  Gu Yanwu (1613-1682) i Dai Zhen (1724-1777) (p 155)

Els humans som pràcticament tots idèntics... és la geografia la que explica per què una part del món -les nacions que tradicionalment hem anomenat occident- domina sobre la resta avui dia (p 155)

Una pregunta clau és la causa del declivi dels grans imperis (potser "els mals que fan niu en el seu interior" com diu en T. Soler). Després dels viatges de Zheng He la Xina es va recloure en si mateixa (diuen que va arribar fins a la costa del pacífic de Mèxic i, s'ha especulat que alguns xinesos van arribar a Venècia a través del Mar Roig, saltant després a la Mediterrània). Manuel Castells diu que aquest tancament el van provocar l'enorme cos de funcionaris (que fins i tot van destruir tots els document s dels grans viatges).

Carles Capdevila. La senyora del fanalet. ...I tenir cura és possible sempre, a diferència de curar (p 174)
La infermera, tal com la coneixem, té poc més de cent cinquanta anys d'història i això explica la feinada que li queda pr fer-se respectar... professió lligada a la compassió i la paciència (p 178)

Joan Fontcuberta. Imatges que manquen. Iconocràcia = tirania que la imatge exerceix sobre nosaltres...una societat que perd memòria per guanyar interacció (p 183).

Serge Daney...al costat de l'excés d'imatges entrem en l'era de les imatges absents (p 183).
Chinar Shah...construeix un magnñific al·legat contra la massificació de les imatges no com a font d'informació sinó com a tap, o com a cortina de fum que enterboleix qualsevol reclamació de les imatges absents (p 184)

Aquesta narració de Joan Fontcuberta em recorda un article d'Indro Montanelli (1909-2001) publicat a LV el 1988 sobre la falàcia que representa la dita que "una imatge val més que mil paraules". El títol de l'article era "El arte de mentir por omisión". Davant la imatge d'un oficial sud-vientamita apuntant al cap d'un guerriller del vietcong, Montanelli es diu: "Esta imagen decía la verdad, pero callaba la verdad del trasfondo...".