dissabte, 3 de març del 2018

Com una pàtria. Vida de Josep Benet (11)

Amat, Jordi. Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Barcelona. Edicions 62. 217 (p 546)


La cronologia és, sempre, l'esquelet necessari d'una biografia (p 21)

Tindria el reconeixement (Benet), però no tindria el triomf (p 279

L'estat franquista va voler acabar amb el teixit civil del catalanisme i de l'anarquisme (p 34)

Segarra l'anomenava (a Benet) "un Fouché bona persona"(p 65) això és un bon oximoron

No hi hauria reconciliació si no es trencava l'aïllament del PSUC (p 154) dit durant el període 1954-57

La societat catalana, esqueixada per la guerra i el conflicte social, només podia recosir-se si el PSUC era integrat al consens que volia bastir...Un compromís història avant la lettre. (p 209)

Jaume Vicens Vives (1910-1960) "Els catalans i el Minotaure" (un capítol de "Notícia de Catalunya): "El Minotaure, sostenia l'historiador, era el poder i els catalans el desconeixien" (p 215)

L'espectacle donat per la burgesia catalana durant els anys imminets de la postguerra és dels més tristos  de la nostra massa trista i tràgica història...mediocritat, covardia i egoïsme classista (p 247)

La qüestió, com passa sempre, és passar del programa a l'acció (p 249)

Una infantesa feliç no té preu (p 253)

Unitat en la divergència, mantenint els principis i fent concessions. Aquesta és la fórmula política que predicava (l'abat) Escarré de lluny estant (p 354)

El caràcter sovint no l'ajudava. O les coses es feien com ell creia que s'havien de fer o ell no les feia (p 367)

Jordi Solé Tura (1930-2009) "Catalanisme i revolució burgesa" (p 375) gran controvèrsia

La política no és el territori de la bondat (p 413)

La idea de "genocidi cultural" (p 448)

L'esperaça la vivia com un deure (p 455)

Transició (1976-1982)  capítol imprescindible per entendre la situació actual Tarradellas acceptava entrar de ple en la lògica de la reforma (p 488)

"Volem l'Estatut"... "Samarach, fot el camp" (p 492)

Era perfectament normal que els parlamentaris catalans sentissin que Tarradellas els estava torejant (p 501)

(Benet) és la feblesa indestructible (p 506)

López Raimundo: Benet és, ideològicament, més a prop vostre (dels socialistes), però és més amic nostre (p 509)

Eleccions 1 de març de 1979: socialistes + comunistes 47% (xifra recurrent) (p 514). Entesa dels catalans: Benet fou el senador més votat de l'estat (> 1.300.000 vots)

La incapacitat de reeditar el 1979 l'Entesa dels Catalans...l'esquerra no aixecaria el cap (p 519)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada