El pavelló núm. 6 (24)

Txékhov, Anton Pàvlovitx. El pavelló núm. 6. Barcelona. Editorial Minúscula. 2017 (p. 122)

De les dones i de l'amor en parlava amb passiói i entusiasme, però no havia estat mai enamorat (p 15)

La gent que té una relació de servei, per feina, amb el sofriment aliè, com ara els jutges, els policies o els metges, amb el temps d'endureixen de tal manera per la força del costum que, ni que ho vulguin, ja no es poden relacionar amb els seus clients d'una altra manera que no sigui la formal... (p 18)

Definitivament no sap manar, ni prohibir, ni insistir (p 32)

Si considerem que la finalitat de la medicina és alleujar el patiment amb els remeis, aleshores, sense voler-ho, et fas una pregunta: per què els hauríem d'alleujar?

• En primer lloc, diuen que els sofriments condueixen l'home cap a la perfecció
• I en segon lloc, en realitat, si la humanitat aprengués a alleujar els seus sofriments amb píndoles i gotes, abandonaria completament la religió i la filosofia, en les quals ha trobat fins ara, no només el refugi contra tota mena de mals, sinó fins i tot felicitat (p 34).

En aquest món tot, excepte les més altes expressions espirituals de la intel·ligència humana, és insignificant i mancat d'interès...És cert que tenim llibres, però això no es pot equiparar de cap manera a una conversa animada i al contacte personal (p 42)

La intel·ligència és passatgera, no és pas eterna, esclar (p 44)

En el fet que jo sigui metge i vostè un dement, no hi ha ni moralitat ni lògica, es tracta només de pura casualitat (p 57)

El pensament lliure i profund, que aspira a comprendre la vida, i un menyspreu abslut per l'absurda vanitat del món, són els dos béns més preuats que l'home ha conegut mai (p 61)

Cal aspirar a la comprensió de la vida, en aquesta comprensió hi ha el bé suprem (p 69)

Només la intel·ligència és interessant i admirable, tota la resta és insignificant i mesquina (p 82)

La veritable felicitat no és possible sense soledat! (p 92)

Maleïda vida -va remugar- I el més dolorós i insultant és que això no s'acaba amb un premi pels sofriments, ni amb una apoteosi com a l'òpera, sinó amb la mort (p 114)