La transformació digital de la medicina encara és més una promesa que una realitat (p xiv).
La transformació digital als USA s'ha fet mitjançant grans incentius econòmics de les agències federals (p 8) (moltes altres indústries, com la banca, han fet aquesta transformació sense els incentius federals).
La pràctica de la medicina ha canviat profundament: El 2013, a la Johns Hopkins, van veure que els clínics passaven el 12% del seu temps parlant amb els pacient i el 40% de cara a l'odinador (p 28).
Hi ha innovacions que han tingut un impacte inesperat: l'estetoscop va representar un canvi d'atenció de les paraules del pacient a l'exploració (i aquí comença un canvi en la relació metge-pacient) (p 33)
La història clínica esdevé un híbrid contradictori: document confidencial i a la vegada públic (p 41). Codificar les històries (Henry Plummer, Clínica Mayo, 1907) o avaluar els resultats "End Results Hospital (Ernest Codman, Boston, 1910) van fer possible que hi haguessin demandes per malapràctica.
La provisió d'atenció sanitària és altament intensiva en informació (p 43): un pacient gran als USA veu set metges cada any (2 generalistes i 5 especialistes) en quatre institucions diferents.
La història clínica electrònica planteja diversos problemes. El més important és "There is no deletion, only addition", però n'hi ha d'altres (p 73-90):
- Metges insatisfets. En algunes consultes han de contractar "escrives" per introduir tota la informació.
- Manca de disseny centrat en l'usuari.
- Relacions entre professionals: aïllament en "sitges" (electron siloing)
- La nota sense rostre: les llistes de problemes, de vegades, no tenen en compte el context.
- Increment de complexitat dels diagnòstics com estratègia per a millorar el pagament.
- Distraccions i errors
- L'oficina sense papers és una fantasia, es continuen imprimint moltes pàgines cada dia.
- Els fabricants de productes digitals no són responsables dels possibles errors que generen (hold harmless)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada