Quan el lideratge clínic potser no és la solució.

He llegit el document An NHS leadership team for the future, editat per Reform Research Trust, una entitat que vol impulsar mesures per un ús eficient dels recursos públics  a través de projectes educatius i de l'anàlisi de la situació.

En aquest document parlen del lideratge clínic i, especialment, de la necessitat d'oferir als professionals més joves una carrera per reforçar el "lideratge clínic". Fins aquí no hi ha massa coses a dir.

Ara bé, en  llegir el document queda clar que "lideratge" bàsicament vol dir "gestió". Els autors fan èmfasi en la necessitat del lideratge clínic (entès com l'accés dels clínics als càrrecs de gestió) per evitar el malbaratament i dirigir organitzacions sanitàries centrades en el valor. Tampoc no hi ha massa coses a dir, d'entrada.

Però quan algú parla de reforçar el "lideratge clínic" parla d'això (reforçar la gestió clínica) o el lideratge clínic va més enllà? L'informe del Reform Research Trust posa molt d'emfasi en programes educatius per a formar "líders clíncs" (gestors).

Líder és una paraula polisèmica que es pot entendre des de la perspectiva de la visió, de l'autoritat o del reconeixement, entre d'altres. Des de la perspectiva professional, quan parlem de reforçar el lideratge clínic parlem de visió, de poder o de reconeixement? A mi m'interessa el lideratge clínic des de la perspectiva professional si es refereix al pes que ha de tenir el coneixement i el talent professional a l'hora de prendre decisions organitzatives o d'establir prioritats. Aquest "lideratge" és forçosament un lideratge distribuït, amb un pes molt important de la primera línia assistencial.

Des d'aquesta perspectiva "qui?" exerceix el lideratge clínic és una qüestió relativa (tot i que, per alguns, reforçar el "lideratge clínic" vol dir senzillament reforçar el "lideratge mèdic"). A mi em sembla més interessant parlar del "per què?" i del "com?".

"Per què?": La finalitat última de l'atenció sanitària és la salut de la població, des de la prevenció, l'atenció i la cura. Malgrat el desgast per sobre ús, el "per què?" és l'atenció centrada en les persones.

I el quid de la qüestió és el "com?". De quina manera els professionals participen en el procés de presa de decisions? Està clar que la responsabilitat última és de qui té l'autoritat. Però en situacions complexes és molt important tenir ben clar el model que es fa servir per donar suport a qui ha de prendre decisions, En el marc d'un model deliberatiu és molt més fàcil que aflorin els lideratges distribuïts en tota l'organització.

Em fa la impressió que no s'ha de parlar tant de "lideratge" i s'ha de parlar molt més de model (deliberatiu) i de participació.