dissabte, 28 de novembre del 2015

Trítons (63)

Sieiner, George.Trítons. Barcelona. Arcàdia Editorial. 2015 (p 90)


Steiner fa la introducció titulada "Els tres llenguatges de l'home" i després hi ha tres breus assaigs sobre la música (Savall), la matemàtica (Villani) i la poesia (Zagajewski).

Els tres llenguatges de l'home
George Steiner

La música és més antiga que la parla...és universal... és l'únic idioma planetari. Compartit i intel·ligible per a tothom, no requereix ni admet traducció (p 9)

Som un primat que calcula (p 13)

Si emmudís, la nostra espècie no seria més que un mamífer rapìnyaire, un poudent predador udolant als micos... existeix perquè parlo (p 21)

Però stricto senso no hi ha progrés en la música (p 27)

El poder de la música
Jordi Savall

En cap altra època de la història de la humanitat no s'havia escoltat tanta música com ara, ni tampoc la barbàrie havia arribat a extrems tan generalitzats i divulgats (p 45)

La música és l'art de la memòria per excel·lència, i la més espiritual de totes les arts i, com a tal, és el primer llenguatge de l'ésser humà (p 49)

La música s'ha banalitzat, hem perdut el sentit de l'esforç necessari per participar en els rituals sagrats o profans (p 54)

Oda a la imperfecció
Cédric Villani

...la física determinista va predir la impredictibilitat (p 68)

Rtrobem la imperfecció en tot el que fem (p 70)

Sobre la sorpresa
Adam Zagajewski

És evident que totes les branques de l'art estan fetes d'un entrellaçat de rutina i sorpresa.

La inspiració, és a dir, un estat d'alerta amatent i perspicaç... La lucidesa, que guarda memòria dels poetes antics, de la gran tradició, al cim de la qual estem apostats, talment un guaita dalt la cofa del pal mestre d'un veler (p 78)

...l'empobriment de la nostra percepció del món (p 78)

Elements de la bellesa poètica:

  • Metàfora,
  • Imatge
  • Ritme
  • Sentit
La prudència i la sorpresa havíen d'anar de bracet, per tal d'excloure d'antuvi qualsevol possibilitat d'una nova relliscada (p 81)   és refereix al període durant el qual la poetessa polonesa Wislawa Szymborska havia acceptat amb excessiva ingenuïtat alguns elements de la nova fe marxista-leninista...

Totes les generacions han d'experimentar el mateix ensurt: que han d'anar-se'n per força, que han de desaparéixer (p 86)

La formació ens fa un bon servei....però no és capaç de fer-nos més bons en un sentit ètic (p 87)

El temps, un dels temes més difícils de tractar ( 88)

Una vida sotemesa a la reflexió és l'única vida digna d'aquest nom - Sòcrates (p 88)

La poesia parla, però ho fa sempre, o gairabé sempre, des de la frontera del silenci (p 89)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada