Aquest és el cartell de la presentació del llibre d'en Josep Morera. He llegit el llibre d'una tirada. És un llibre fresc, irònic (com va dir en Josep el dia de la presentació) i en molts aspectes divertit. També és sincer quan parla d'ell (el punt obsessiu, la por a la mort o als miralls). A banda de l'amable lectura, però, a mi m'ha fet pensar en la generació de metges com en Josep Morera. Aquesta generació és la que em va ensenyar l'ofici. Moltes de les anècdotes em recorden les guàrdies a la Vall d'Hebron ("la Franco"), quan hi vaig ser durant el tercer any de carrera i a sisè.
El llibre tradueix tres actituds dels metges dels quals vaig aprendre l'ofici:
CURIOSITAT: aquesta generació de metges eren curiosos i al llibre es veu ben clar. El plaer de rebre una consulta d'un company era doble: primer el reconeixement (un pensament d'ego va bé en qualsevol menú), però sobre tot la consulta era un estímul per la curiositat. On és el misteri d'allò que li passa al pacient? Trobar el detall, el desllorigador. Aquest és el plaer del repte. El llibre és ple d'evidències al voltant de la curiositat: "ho haig de buscar", "recordo un llibre..."
PROFUNDITAT: La generació dels meus mestres solien anar fins al final. El prof. Robert (de Lyon) sempre deia que per atendre bé els pacients s'ha d'anar jusqu'au bout, fins al final. En Josep Morera i un col·lega (en G...em sembla que sé qui és) van anar a veure una pacient a casa després de la guàrdia. No ho van fer només per curiositat, és una manera d'anar fins al final.
MIRADA LATERAL. Les coses moltes vegades no són com semblen. La capacitat d'agafar perspectiva o de mirar-les d'una manera diferent és una virtud clau de la pràctica clínica. Per això cal evitar les suposicions o els prejudicis i tenir molt en compte el context. Aquesta mirada lateral s'aconsegueix estudiant molt (i es pot estudiar fins i tot als pisos sense clau a la porta, com descriu bé al llibre). Però per tenir una bona mirada lateral és crucial el currículum extra-acadèmic: llegir de tot i d'una manera inasaciable.
Amb aquesta visió de la pràctica de la medicina passa com amb la d'altres llibres. Per exemple, A fortunate man, de John Berger (interessant article sobre el llibre de The Guardian). Expliquen una manera de fer que segurament ja s'ha acabat. Però si deixem de banda els aspectes formals, la curiositat, la profunditat i la mirada lateral no caduquen.
En Josep Morera diu que no li agraden els miralls, però escriure un llibre és una manera de mirar-se al mirall i compartir-ho. Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada