Sembla mentida com un llibre nomònton i repetitiu es pot llegir quasi sense parar.
Apunts molt interessants sobre els problemes de salut d'en Josep Pla:
- Alcohol (molt): per l'horror que em fan els borratxos, em faig càrrec de l'horror que dec fer a la gent quan m'emborratxo (p 9)... l'alcohol m'ha fet molt de mal (p 12)... Bec massa, la nerviositat és excessiva; la fatiga immensa (p 140)... fa dos dies que no he begut una gota d'alcohol. Ja era hora, sospito (p 149)... Malestar alcohòlic evident (p 254)
- Tabac (molt)
- Insomni (quasi constant): L'insomni em produeix wla mateixos efectes que l'alcohokl: taquicàrdia, nosa al cor, com un espessiment de la sang (p 10)... el problema de dormir és enorme (p 25)... la fatiga que dona l'insomni (p 69)... és persistent i horrible (p 116)... el més important de la vida és dormir (p 159)
- Visita al Dr Alsina de Barcelona, per problemes inespecífics al cor...Vergés paga les medicines que Alsina m'ha receptat (p 31)... fumar massa em fa témer un atac de cor (p 184)...
- Tinc al llit uns atacs de tos desagradables (p 60).., les quintes de tos de la bronquitis (p 169)
- Dentista: a treure el penúltim queixal (p 61) ... motllos de la dentadura (p 67)... la dentadura és pesada (p 71)... l'adaptació completa a la dentadura dura un any (p 72)... em faig treure el queixal per Tekll, que té fama de carnisser (p 139)... flemó: abans el metge Quintana m'havia donat 400.000 unitats de penicil·lina (p 140)
- Depressió: sento que m'invadeix una gran depressió, que cada dia és més forta: la sensació que no hi ha res a fer. El fàstic físic que em fa Franco em deprimeix (p 64)... Estat d'esperit de molot depressió, potser degut al temps (p 254)... estic deprimit, de mal humor (p 319)
- Envelliment: sento que m'he fet vell (p 76) - té 59 anys-
- Em sembla sentir una certa molèstia al fetge (p 188)... por del fetge (p 279)
- Tinc reuma als braços -probablement per la persistència del vent de garbí (p 189)...sensació d'estar molt malalt. Dolor als ossos del pit que no sé si és reuma o fatiga a l'enraonar (p 191)... dolor. Aspirina a les set (p 297)
- Malestar gàstric, la cuida d'aquest país no em deu provar -ni potser els aires. Si fós així seria divertit (p 205)
- Potser moriré en aquest hospital (de Palafrugell) (p 207)
- Metges: L'efecte que fan els metges -i els operadors sobretot- és humà i sensacional (p 212)
- Anca: dolor a la part alta de l'anca... dolor a la cadera dreta (p 243)... molt de reuma suposo a la cama dreta (p 244)... Butalgina (fenilbutazona)...no puc caminar gaire (p 245)... no em puc moure del reuma... pastilles Salgydol franceses (noramidopirina) (p 250)... amb la fredor, la cama em fa mal (p 334)
Algunes frases subratllades:
El pitjor mal que ha fet Franco és haver instaurat i fomentat, per mantenir-se, la immoralitat a Espanya (p 6)
La literatura anglesa és l'única comfortable (p 7)
Delícia de no veure ningú (p 11)
Els catòlics són els franquistes enraonats i bledes (p 13)
El mal del periodisme és que mediocirtza i ho vulgaritza tot (p 15)
El cristianisme ha estat potser, amb el mahometanisme, la religió que ha destruït més (p 46)
Atenes (visita al museu): a les escultures, els hi podeu donar la volta; no fallen mai (p 48)
Segueixo a la ràdio Paris les vagues de Bilbao (p 55)
Escriure una mica clar és dificilíssim (p 64)
De Barcelona, el que m'agrada menys és l'aire, que ja sembla haver estat mastegat i respirat per altres (p 69)
La saturació turística és excessiva (p 109) - agost de 1956 -
La meva tendència a la tendresa em porta, per fugir del ridícul, a la duresa i a la disbauxa (p 114)
Només sóc correcte quan sóc sol (p 132)
Potser seria hora de prendre una decisió i marxar. Aquest país és asfixiant (p 142)
Les esquerres són fàcils de manejar a base de concesions socials. Les dretes són insaciables i perillosíssimes (p 157)
Jo sé perfectament que anem al desastre però no tinc ni la força ni la joventut per dir-ho i anar a la presó (p 177)
El que gasta la gent fent fotografies -generalment horribles. Hi ha gent quen porta màquines que semblen metralletes...Una foto, una vegada vista, ja no es mira mai més (p 196)
Foix: la incapacitat de comprendre la literatura d'aquest vell amic tan simpàtic (p 229)
25 años de paz, és a dir, de misèria, de policia i d'indignitat (p 235)
Barcelona és un cafarnaüm descuidat (p 237)
De vegades, el sentit del ridícul no em deixa escriure (p 248)
Enormes ganes d'emigrar, però on? (p 257)
La por del foc em fa esperverar (p 281)
Contradictori, espía penedit (sembla), excessiu, en un ambient de persones adaptades a les circumstàncies polítiques (que critiquen però que toleren i, en part, se'n beneficien), amb uns costums molt allunyats del meus... no hi faria ni un àpat amb ell, però la prosa em fascina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada