Ideas sobre la complejidad del mundo (66)

Wagensberfg, Jorge. Ideas sobre la complejidad del mundo. Barcelona. Tusquets Editores. 1985 1ª ed). 1ª ed. en la col·lecció Faules, 2003 (p 163

 

La gran rutina (65)

 Puig, Valentí. La gran rutina. Barcelona. Edicions 62. 2006 (p 190)

Els no catalans i nosaltres (64)

 Cruells, Manuel. Els no catalans i nosaltres. Barcelona. Aportació Catalana. 1965 (p 40)

Enllaç

ETA i nosaltres (63)

 Batista, Antoni. ETA i nosaltres. Barcelona. Editorial Pòrtic. 2020 (p 260)

Les batalles de Barcelona (62)

 Amat, Jordi. Les batalles de Barcelona. Barcelona. Edicions 62. 2025 (p 291)

...és democràtica, una ciutat en la que no hi poden viure els qui hi han nascut? (p 13) Xavir Mas de Xaxàs: "M'han robat la ciutat i no la recuperaré" (The Guardian, 2024) (p 14)

La construcción de la ciudad democrática, Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003)... el procés democratitzador havia fet massa curt (p 145)

Ara, s'està pensant la ciutat? (p 31)

El cor de Barcelona era la Rambla... ja no és dels barcelonins (p 35)

Barcelona de la transició: fervor, incertesa i tensió (i por) (p 45)

El temps de les cireres, Monteserrat Roig (1946-1991)... descriu la mesocràcia barcelonina (p 53)

Pau Malvido (1948-1994), pseudònim de Pau Maragall i Mira (p 59). Va escriure "Nosotros los malditos".

La transició = desempallegar-se de dècades i dècades de caspa reaccionària (p 77)

El poder econòmic es situa fonamentalment a Madrid. Barcelona es el Titanic, un article de Félix de Azúa a El País, del 13 de maig de 1982 (p 79).

Agost del 1979, comença l'enderrocament de l'Escorxador (p 87)

Al llarg del segle XX es produeix un trasllat de l'elit del casc antic a l'Eixanple... el modernisme esdevé l'estil arquitectònic que defineix la ciutat. Barcelona. Robert Hugues (1938-2012)

Jocs Olímpics:

• Es calcula que es van invertir més de 900.000 ptes. en obra pública.
• Les rondes van servir per descongestionar el centre, col·lapsat.
• La inversió en transport públic va ser poc rellevant.
• Habitatge 100% privat (p 105)

El vol de la fletxa (1994, catàleg d'una exposició al CCCB), Josep Subirós (1947-2016). Va treballar la idea de progrés: el progrés modern naixia de l'emplet del capitalisme i la il·lustració (p 113). Subirós critica el nacionalisme amb una bel·ligerància manñiaca al pujolisme (p 113).

"La ciutat de la gent".. a partir d'una idea de Josep Lluís Sert (1902-1983), publicada al llibre The Hearth of the City (1951).

El 25 de febrer de 1994 es va inaugurar el CCCB (Josep Ramoneda ha estat un dels grans gestors culturals de la ciutat) i el 28 de novembre de 1995 es va inaugurar el MACBA.

La refundació de Barcelona amb els Jocs del 92 com a palanca ha estat la intervenció política més reexida a la Catalunya democràtica (p 127)

Desallotjament del cinema Princesa (1996): una generació que s'afirmava contra els seus pares denunciant que la seva gran obra -la transformació de Barcelona- havia estat una mascarada al servei del capital (p 137).

La Barcelona post-olímpica té seriosos problemes per omplir-se de contingut (p. ex. El Fòrum de les cultures) (p 140). El Fòrum no va deixar cap imatge positiva i esperançadora a l'imaginari de Barcelona (p 177)

La ciutat interrompuda (2001), Julià Guillamón.

Gentrificació = revaloració especulativa (p 155)... Aquesta mutació de l'estil de ciutat, que havia passat d'una ciutat post-industrial a ciutat de serveis, és el que havia reubicat Barcelon al mapa global (p 157).

La transformació del Raval: En construcción (2001), José Luós Guerín. Documental (p 171)... projecte al Raval dels arquitectes Martorell - Bohigas - Mackay... vint anys abans Bohigas tenia el prestigi de la tradició de la modernitat que havia abanderat durant el franquismes (p 175). Contra Bohigas (2003), Jordi Corominas. Documental. Bohigas i l'Ajuntament havien permés la privatització de la ciutat (p 175).

La otra cara del "Fòrum de les Cultures SA" (2004), Manuel Delgado i Barcelona 2004: el fascismo postmoderno (2001), Marina Garcés - Santiago López Petit. La mitologia del 92 havia quedat profanada (p 180)

Crisi del 15 de setembre de 2008: defunció d'una època. La gran rutina (2006), Valentí Puig. 

Vicky Cristina Barcelona (2008) de Woody Allen, és un exemple de la promoció de la marca Barcelona (p 191)... turisme massiu i expats... per a molts barcelonins la seva ciutat estava deixant de tenir cor (p 205)

El procés sense capital (p 2013). La Renaixença i el catalnisme va implicar una operació de renacionalització de l'imaginari encara avui ben present al nomenclator de l'Eixample (p 214). El Procés, que havia generat molt militància cultural, no tenia capital (p 218). El procés no havia creat un moviment cultural (p 223)

Infer, purgatori i paradís (2020), Jordi Ibáñez Fanés.

Míster evasió (1996), Blai Bonet (1926-1997).

Avui, el centre de la vila és un no lloc (p 249)... A pocs llocs es pot prendre consciència de la despossessió de Barcelona com a la Barceloneta. Barcelona es va obrir al mar, es va fer més cool, però va haver-hi danys colaterals (p 251).

Sabotaje olímpico (1993). Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003).

Barcelona és una de les ciutats del món on prefereixen viure els directius de les empreses (p 261)

Barcelona, com Venècia, són ciutats que córren el perill de quedar deshumanitzades... la paradoza de l'èxit de Barcelona és que desposseeix la ciutat (p 265)

...alò que es volia internacionalitzar era una idea maragalliana de xarxa de ciutats per governar el món oposada a la globalització dels estats (p 271)

La indústria cultural més depredadora del món: el turisme (p 272)

Henry Giniger. What's Doing in BARCELONA. Article publicat al The New York Times el 6 d'abril de 1975.

L'altra hipòtesi (61)

 Sáez Mateu, Ferran. L'altra hipòtesi. Lleida. Eclecta Editorial. 2025 (p 182)

...ressentiment senil, obscuritat, misèria moral: l'halitosi de l'esperit (p 8)

...quan ja no es tenen expectatives raonables, qualsevol cosa té un al·licient o altre (p 11)

Totes les mirades retrospectives són acomodatícies i, per tant, truculentes (p 20)

L'oblit fa metàstasi en forma de silenci lent (p 34)

Un cop erradicades les grans dolències, la longevitat esdevingué un problema... un nombre elevat d'ancians no resulta assumible (p 42)

Microbiota. Vaig llegir un post que la relacionava amb l'estrabisme (p 44)

La por fa aixecar murs a velocitats inimaginables. Però també fa doblegar voluntats, la por; és una eina polivalent (p 46)

L'època en què minories elitistes imposàven els seus conceptes al Poble es va acabar fa temps... (p 49) (durant tot el llibre es refereix a el nombre de reaccions a la xarxa com l'origen de la certesa o la veritat)

Els meus fills petits no em perdonaran mai que ara visquin amb menys comoditats que abans... no admeten que les accions de les persones, sobretot les seves, tenen conseqüències (p 69)

Hi hauria d'haver un debat a la xarxa sobre el dret a la mort definitiva (p 73)

Interpretar la voluntat del poble no és senzill (p 76)

La condescendència cap els vells es manifesta de moltes maneres; està normalitzada (p 103)

La temeritat té més a veure amb la inconsciència que amb la valentia (p 110)

Davant d'una bona història, no em vinguin amb fets... (p 114)

...la Xarxa, més de sis mil milions de persones d'arreu del món la van assumir com a verídica... calia castigar amb severitat els negacionistes (p 124)

...què ens mou a bellugar-nos pel món... la curiositat, només. No ho crec? (p 131)

La Xarxa ja disposa del poder consultiu, legislatiu, judicial i executiu (p 141)

...el dubte a l'hora de triar entre bellesa i certesa és raonable, i fins i tot pot arribar a tenir una justificació moral (p 158)

La bellesa barrejada amb la brutalitat, amb la maldat dels homes, és una cosa ben estranya (p 165)

Hi ha una lucidesa que porta a la serenitat i una altra que desemboca en la bogeria (p 176)

Els somnis són la irrealitat momentània dels vius (p 179)

El sistema m'oculta el final de la partida (p 182)

Organisme, dispositius i estats

EVP = Estat virtual permanent. Situació en la que han digitalitzat el meu cervell, quan ja no tingui cos biològic (p 31). És obligatori.

LVFV = Límit vital físic voluntari. Tenen avantatges sobre l'EVP (p 39)

Cadàver civil = cancel·lació integral i perpètua (p 124)

STL = Supervised Topic List (temes supervisats) (p 35 i 125). P Ex., la doctrina de l'evolució.

Breviari mediterrani (60)

Matvejevic, Predrag. Breviari mediterrani. Barcelona. La Breu Edicions. 2025 (p 355)  2ª edició.

El llibre negre contra Catalunya (59)

 Ainaud de Lasarte, Josep Ma & Torra i Pla, Quim. El llibre negre contra Catalunya. Valls. Cossetània. 2025 (p 293)

El reloj emocional (58)

  Bayés, Ramon. El reloj emocional. Barcelona. Alienta Editorial. 2007 (p 125)

Tercera lectura.

Algunes notes:

Importància del control del temps.

Impacte emocional del temps.

Tipus de temps:

    1. Objectiu: ordre social - Instrument de palnificació (taylorisme)

    2. Subjectiu: Significat a les nostres vides.

Espera = incertesa

Valoració del temps

• Importància
• Incertesa
• Temps de resolució (p 27)

Temps llarg

• Avorriment
• Manca de control de la situació
• Estat d'ànim
• Sensació que tot  pot canviar de cop

Perdre la noció del temps

• Esdeveniment agradable
• Prestar tota l'atenció en una tasca

Importància de la gestió del temps d'espera.

Sofriment

• Amenaça
• Manca de recursos
• Experiència desagradable que creus que notindrà fi (Nietzche)

Esperar

• Amenaça
• Manca de control

Les esperes incertes són més difícils de suportar

Oscar Wilde (1854-1900): Diferències entre preu i valor (p 82)

El problema dels beneficis immediats.

No robaràs (57)

 Fernàndez Ramos, David. No robaràs. Barcelona. Fragmenta Editorial. 2024 (p 94)

Pelagianisme: Seguidors de Pelagi (religiós del segle V, del qual se'n tenen poques referències. Creien que els humans poden guanyar la salvació amb els seus propis mitjans (p 10)

Una de les coses que més ens roben avui és el temps (p 11)

Gilbert Keith Chesterton (1874-1936)

Jean Ziegler (1934). La civilitzaci´ño no elimina la barbàrie, només la perfecciona... hem avançat en molts aspectes, però hem retrocedit en molts d'altres (p 17)

L'1% més ric del món acumula el 63% de la riquesa (p 20)

La primera càmera de videovigilància es va inaugurar a la plaça George Orwell (p 23)

Louis Brandeis (1856-1941) jutge, "podem tenir democràcia o riquesa concentrada, però no totes dues coses alhora" (p 28)

Georg von Wallwitz "On es mouen molts diners és fàcil tancar els ulls, les orelles i el nas davant qüestions morals" (30)

Les desigualtats socials no són fatals ni naturals, són fruit directe de decisions polítiques i econòmiques (p 33)

Justícia restaurativa: es centra en la reparació del dany causat (p 35)

Les presons sempre es buiden quan hi ha més justícia social (p 36)

Santiago Alba Rico (1960) El capityalisme és absolutament incapaç de posar-se límits a sí mateix (p 39)

Impunitat... pèrdues socialitzades, guanys privatitzats (p 49)

Jorge Riechmann (1962) Hi ha dos tipus de llestos: els lladres i els tirans (massa sovint són els mateixos)... (p 55)

 Chesterton   ...un acord en condicions desiguals no és un acord, és un xantatge (p 62)

 Alba Rico  ...els pobres són captius tecnològics... el nostre temps lliure també ha sigut encadenat (p 64)

Karl Polanyi (1886-1964) ...la mercantilització de tot plegat ... a,enaçava de trencar tot vinvl social (p 67)... la incompatibilitat radical entre una societat democràtica i mercat capitalista (p 68)

En primera instància, per no col·laborar (p 78)

Pere Casaldàliga (1928-2020) ...no n'hi ha prou amb ser creient, també cal ser creïble (p 82)

Lliçons de la història (56)

Morin, Edgar. Lliçons de la història. Barcelona. Editorial Pòric. 2025 (p 124)

La història es nodeix de coneixements de totes les disciplines (p 11)

El resultat d'una acció pot ser contrari a la intenció que l'ha provocat... el curs d'una acció també depe`n del seu cotext... (p 16)

"No hi ha observació vàlida sense auto-observació"...l'observador s'ha d'examinar i s'ha de situar a si mateix (p 20)... tot s'ha de contextualitzar (p 21)

La revolució bolxevic no obeeix a cap determinisme història, sinó únicament a la intuició de Lenin (p 50)

Les intencions donen lloc a processos que donen lloc al contrari del que havien concebut (p 51)

"Sound and Fury"... Macbeth (p 61)

Els éssers humans estan subjectes a alts i baixos (p 89)... La història de les nacions mostra que els pobles, segons les condicions, poden passar de l'entusiasme a la revolta o de la revolta a l'etusiasme (p 91)

El Creador és una criatura sorgida de la ment humana (p 96)... les idees són, igual que els deus, productes de la ment humana que prenen possessio d'aquestes ments (p 96)

La imaginació intervé constantment en la història (p 97)

La idea que el progrés és la llei suprema de la història es va imposar durant erl segle XIX... exposada per Condorcet... Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquis de Condorcet (1743-1794) (p 101)

El progrés material no va acompanyat de cap progrés moral (p 101)

Sembla que el veritable progrés que necessitaria la humanitat seria el de la comprensió humana, la benevolència, la solidaritat o l'amistat (p 105)

 La intel·ligència i el pensament estan en crisi sota el domini d'uns coneixement disciplinaris separats arbitràriament (p 105)

Qualsevol progrés comporta ambivalències i contradiccions (p 105)

Grandes inventos que cambiaron el mundo (55)

 Spiers, Michael. Grandes inventos que cambiaron el mundo. Buenos Aires. Ediciones Andrómeda. 2008 (p 190)

Ejercicios de observación (54)

 Nova, Nicolas. Ejercicios de observación. León. Menguantes. 2025 (p 145)

Soc la Dolors Aleu (53)

 Montserrat Rosell, Ana. Soc la Dolors Aleu. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2024 (p 123)

Dolors Aleu i Riera (1857-1913) és la primera dona que exerceix com a metgessa a Espanya (ginecologia i pediatria).

Cada any ha de demanar un permís especial per anar a classe amb homes (p 19)

Joan Giné i Partagàs (1836-1903) catedràtic i rector de la UB, va donar suport a la Dra Aleu.

La cultura sumèria és la primera civilització que es coneix al món... i les dones tenien independència i drets... també a la cultura minoica a Creta (p 56)

Higienisme.

... Segurament la sífilis no hagués arrasat Europa si Ferran d'Agragó i Isabel de Castilla no s'haguéssin casat (p 68)

Gran part de la meva feina és escoltar les pacients i aprendre'n (p 68)

"NoMO" ("not mothers")... l'anomenada societat del benestar no és capaç de fer compatible la carrera professional amb la maternitat i una bona vida, fins i tot als països rics i evolucionats (p 81)

Al segle XXI ja no s'ensenya costura, però tampoc higiene íntima (p 83)

Glossari sobre edatisme (52)

 Celdrán, Montse. Glossari sobre edatisme. Palma. Fundació La Caixa 2024 (p 130)

La revolució inevitable (51)

Roca, Genís. La revolució inevitable. Barcelona. ARA Llibres. 2025 (p 94)

 

Ètica. Una immersió ràpida (50)

Slote, Michael. Ètica. Una immersió ràpida. Barceloa. Tibidabo Edicions, 2025 (p 118) 

L'art d'ensenyar Bacelona (49)

 Carles Soldevila. My Self. L'art d'ensenyar Bacelona. Barcelona. Llibres de l'ïndex. 2007 (p 60)

¿Qué es la calidad del arte? (48)

 Vergara Sharp, Alejandro. ¿Qué es la calidad del arte? Saragossa. Tres hermanas. 2023 (p 109)

"Es bueno"... versus  "me gusta" (p 13)

El arte europeo de los siglos XV al XVIII es la historia de un enorme éxito (p 15)

Contemplación: una actitud dinámica (p 17)

Muchos filósofos han afirmado que la experiencia que deriva de la contemplación es demasiado subjetiva para permitir un análisis útil. Debemos hacer preguntas

• ¿En qué consiste el proyecto del artista
• ¿De qué herramientas dispone?
• ¿Qué buscan?
• ¿Qué valoran? (p 18)

El concepte de qualitat és difícil de definir quan hi ha un alt grau de subjectivitat (com en el cas de l'art) (p 21)

La intencionalidad también es un concepto clave en la idea de calidad (p 29). Se pueden identificar algunos elementos que contribuyen a la definición de la calidad:

• Habilidad técnica
• Innovación
• Singularidad
• "Magia"
• "Belleza perdurable
• Capacidad de emocionarnos (p 34)

Durante el siglo XVII diferentes organizaciones gremiales de pintores se quejaron de que la gente no experta en su arte decidiese "qué es bueno, qué tiene belleza, qué cuadros son originales y cuáles son copias" (p 36)

Cualidad:Elemento o carácter distintivo de la naturaleza de algo o de alguien (p 38)... es un atributo de algo

Calidad: Propiedad o conjunto de propiedades inherentes a algo, quepermiten juzgar el valor...medida en que este atributo existe en esa cosa o persona.

La "cualidad" se puede definir con facilidad, la apreciación de la "calidad" es subjetiva hasta cierto punto (p 40)

Gusto:Es un concepto que resulta de la parte menos racional y lógica de nuestra forma de pensar (p 42)

Experto: ¿Quién determina el valor del arte?... Desde el punto de vista de nuestro tiempo, no es de extrañar que esta concepción del experto levante sospechas (p 49)

• Estar libre de prejuicio es una imposibilidad
• Escuchar a quien le ha dedicado más tiempo
• Juzgar es opinar
• Apoyarse en un consenso previo (p 50)

La calidad del arte tiene mucho que ver con las condiciones y expectativas en que se produce y consume (p 57)

El arte ha de juzgarse desde sus propios parámetros, que son los que debemos intentar comprender. Los dos factores que más contribuyen a definir estos parámetros son el lugar y el tiempo, que enmarcan una serie de intenciones y posibilidades técnicas, económicas y culturales (p 61)

Calidad = Capacidad de desarrollar al máximo la Cualidad principal de algo (p 73)

Para crear figuras de aspecto realista era necesario conocer la anatomía, los movimientos y las expresiones (p 75) verosimilitud... para pintar bien había que crear una ilusión en tres dimensiones (p 78)... profundidad espacial (p 79)

Para pintar imágenes de aspecto realista los artistas debían conocer...

• Dibujar y pintar anatomías
• Volumen
• Perspectiva lineal y atmosférica
• Realismo de los detalles.
• Trampantojo
• Cuatro cualidades:
• Composición: invención y disposición de las formas
• Dibujo
• Color
• Expresión

Calidad 

1. De carácter general. Engloba todas las cualidades que pueden dar valor al arte... la pintura "nos parece beuna"
2. Aquello que podemos considerar objetivo. (p 97)

En nuestra apreciación del arte a menudo se mezclan o objetivo y lo subjetivo (p 99)

La calidad técnica no es más que uno de los ingredientes del arte, no necesariamente el más importante (p 101). A Masaya (Nicaragua) a la plaça del mercat nocturn vaig comprar unes pintures que, segurament, tècnicament eren limitades, però d'un gran valor emotiu.

Valorar en exceso la calidad técnica puede generar una idea monolítica de la pintura (p 106)

La passió dels estranys (47)

 Garcès, Marina. La passió dels estranys. Barcelona. Galaxia Gutenberg. 2025 (p 171)

L'art de curar (46)

 Bruguera, Miquel. L'art de curar. Badalona. Parnass Edicions. 2024 (p 408)

The Art of Statistical Thinking (45)

 Rutherford, Al bert & Kim, Jae H. The Art of Statistical Thinking. Autoedició. USA. 2022 (p 196)

Llibre molt mal editat!!!

• Les dades del passat no prediuen (necessàriament) el futur (p 14)
• La selecció de la mostra és crucial (p 18)
• La pregunta és clau per una bona selecció de la mostra (p 18)
• Cal conèixer la dispersió i la variabilitat (p 24)
• El valor de la p es fa servir àmpliament a causa de la seva universalitat (p 81)
• Cal tenir molt en compte la incertesa en relació amb la valoració de la hipòtesi (p 86)
• El pensament estadístic i la presa de decisions requereixen una valoració acurada del grau d'incertesa (p 121)
• La mida de la mostra es decideix per fer que la recerca sigui "manegable" (p 129)
• Errors no relacionats amb la mida de la mostra (p 132):
• Biaix de selecció
• Preguntes esbiaixades
• taxa de no respostes
• Informació falsa proporcionada pels qui responen.
• Tots els models són una aproximació (p 135)
• La significació estadística és un aspecte secundari en relació a la importància pràctica (p 143)
• Crisi de replicació: la replicació es produeix en menys del 50% dels estudis (p 146)
• Costa de definir la "good statistical practice".
• No es pot afirmar que les mostres més gran siguin millor que les mostres més petites (p 173)
• Si la selecció de la mostra no es fa correctament, ampliar la mostra magnifica els biaixos (p 175)
• Cherry-picking: de vegades ofereix resultats sorprenents, però inconsistents (p 178)
• Correlació no significa (necessàriament) causació (p 179).
• Cal valorar les publicacions en les que es demostra no-significació estadística (costa de publicar estudis amb resultats no significatius però són tan importants com els que mostren resultats significatius) (p 183).
• La visualització de dades pot ser confusionària (p 186)

The null ritual

The null ritual compares data from two populations, a control group and a test group (or two conditions with a single population). 

GIGERENZER, Gerd; KRAUSS, Stefan; VITOUCH, Oliver. The null ritual. The Sage handbook of quantitative methodology for the social sciences, 2004, 391-408.

Una frase bona:

Torture the data and it will confess to anything. - Ronald Coase (1910-2013). Coase va ser premi Nobel d'Economia el 1991.

Islam y modernidad (44)

 Zizek, Slavoj. Islam y modernidad. Barcelona. Herder. 2015 (p 81)

Aquest llibre el vaig llegir fa 10 anys i, naturalment, no en recordava res.

Aquestes són les notes de fa 10 anys.

Charlie Hebdo...lo difícil de combinar es, precisamente, la tensión del momento y el acto de pensar (p 9)

Lo importante no es si los motivos de queja que condicionan los actos terroristas son verdaderos o no, lo importante es el proyecto político-ideológico que emerge como reacción ante las injusticias (p 14)

Charlie Hebdo...no  fue un mero "accidente pasajero del horror", seguía una agenda religiosa y política precisa y, como tal, formaba parte con toda claridad de un plan mucho más amplio (p 15)

El problema con los fundamentalistas no es que los consideremos inferiores a nosotros, sino, más buien, que ellos mismos se consideran secretamente inferiores... Walter Benjamín decía que "cada ascenso del fascismo da testimonio de una revolución fracasada" (p 19)

EI...la principal tarea del poder estatal no es la regulación del bienestar de su población (salud, lucha contra el hambre); lo que realmente importa es la vida religiosa (p 23)

Para el Occidente democrático, la libertad es social (p 35)

Potser l'element més important que he entès en la lectura actual és que el cristianisme té una "Església" i, en canvi, a l'Islam l'església és l'estat.

 

El ratolí, la mosca i l'home (43)

 Jacob, François. El ratolí, la mosca i l'home. Barcelona. Edicions 62. 1998 (p 178)

A Brief History of Intelligence (42)

 Bennett, Max. A Brief History of Intelligence. Dublin. Harper Collins Publishers. 2023 (p 369)

Contraban de llum (41)

 Marçal, Maria-Mercè. Contraban de llum. Antologia poètica a cura de Lluïsa Julià. Barcelona. Proa. 2001 (p 194)

...només t'és pàtria allò que has viscut (p 188)

Homenatge a Barcelona (40)

 Tóibín, Colm. Homenatge a Barcelona. Barcelona. Ara Llibres. 2025 (p 290)

L'únic passat antic autèntic va ser el romà, que va finañitzar a principis del segle V (p 35)

Catalunya mai no va tenir rei (p 37)

Els catalans no beuen ni es mouen en grup com els bascos...són melancòlics i distants (p 52)

Entre el 1909 i el 1926, Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) va treballar d'una manera eclussiva en la construcció de la Sagrada Família. La Sagrada Família era un temple expiatori "per induir que els poders celestials tinguessin pietat de Catalunya" (p 86)

Gaudí va ser el primer arquitecte que va dissenyar un garatge al soterrani d'un edifici (p 91) - A La Pedrera.

En Joan Miró i Ferrà (1893-1983) admirava la monotonia de l'art romànic... la mateixa significació a tots els objectes (p 123)

L'any 1930, el 37% de la població de Barcelona havia nascut fora de Catalunya (p 138)

És interessant els comentaris que fa l'autor sobre Adolfo Bueso García (1889-1979) que va ser un tipògraf, sindicalista (CNT) i militant comunista. Va nèixer a Valladolid i residí a Barcelona des dels 9 anys, fins que es va haver d'exiliar. En començá la guerra la CNT va agafar el poder per fer front als colpistes. "A la ciutat no hi havia cap autoritat, tret del poder del somni anarquista" (p 162)

George Orwell (1903-1950) (el nom real era Eric Arthur Blair) i d'altres informàven de fins a quin punt estaven avorrits de la guerra, els catalans (p 171)

L'historiador Hugh Thomas (1931-2017) diu que entre el 26 i el 31 de gener del 1939, a Barcelona, es van matar d'un tret 10.000 persones, i més tard, 25.000 més (p 176)

El 1988, El País, va publicar una enquesta en la que el 44,5% dels catalans votaria a favor de la independència (p 261)

Invención e innovación (39)

 Smil, Vaclav. Invención e innovación. Barcelona. Arap. 2025 (p 270)

Estimaràs Déu sobre totes les coses (38)

 Graupera, Jordi. Estimaràs Déu sobre totes les coses. Barcelona. Fragmenta Editorial.  2023 (p 82)

Entre el paradís i l'apocalipsi (37)

 Sala i Martín, Xavier. Entre el paradís i l'apocalipsi. Barcelona. Rosa dels Vents. 2025 (p. 929)

Supere el NO (36)

 Ury, William. Supere el NO. Barcelona. Gestión 2000, 2000 (p 176)

La gran migración (35)

 Agustí, Jordi & Antón, Mauricio. La gran migración. La evolución humana más allá de África. Barcelona. Crítica. 2015 (p 199)

Ésser huma: capacitar d'envair i colonitzar mous ambients.

• 7 M anys: primer homínid bípede.
• 2 M anys: primera sortida del continent africà.
• 1M anys: segona onada (Homo heidelbergensis).
• Fa 500.000 anys: tercera onada.

Dispersions passives motivades per canvis en l'entorn.

Fa 9-10 milions d'anys es produeix una reducció de la fauna de primats antropomorfs (p 30). Tambñe moltes espècies desapareixen.

Fa 7 milions d'anys: marxa bípeda. També hi ha molta sequera a l'Àfrica --> Sabana: "Una sabana és un ecosistema mixt de bosc-prat caracteritzat perquè els arbres estan prou espaiats perquè el dosser arbori no es tanqui".

Fa 7-8 milions d'anys els representants del nostre llinatge es van escindir dels ximpancès (p 43).

Pliocè (4 M d'anys): Australopithecus. 1974: a Etiòpia es descobreix un esquelet femní que bategen amb el nom de "Lucy" (en referència a la cançó dels Beatles: "Lucy in the sky with diamonds". És possible que coexistíssim més d'una espècie d'homínids bípedes.

2,6 M anys: primeres glaciacions. Els homínids fan canvis en la dieta: més proteïca a base de teicits animals --> es van convertir en carronyaires (escurant ossos i aprofitant el moll de l'os i el cervell d'animals morts). Progressivament augmenta la mida del cervell.

2,5 M anys: eines de pedra. MODE I: bifaç(Oldowayense).

1,8 M anys. Jaciment de Dmanisi (Georgia). Crani d'un ome vell edentegat. Algú li havia de mastegar la carn per alimentar-lo. Tenir cura.

1,8 M - 800.000 anys. És possible que hi hagués una entrada d'homínids a través de l'estrat den Gibraltar (p 112). La sortida "natural" d'Africa va ser l'orient mirjà: Egipte, Israel, Siria, el Caucas...

Fan hipòtesis amb poques evidències (p 110)

Cap dels homínids de la Sima de los Huesos (Atapuerca) tenia més de 45 anys quan va morir.

Controlar el foc. Hi ha evidències que l'home controlava el foc des de fa 1,4 M d'anys. Des de fa 400.000 s'identifiquen "llars de foc".

MODE II: Achelense.

MODE III: Musteriense. Técnica de Levallois.

Pensament simbòlic: Els Neandertals tenien un lenguatge gestual ric i, probablement, també oral (la laringe no era com la dels humans actual). Hi ha dubtes sobre si tenien un autèntic pensament simbòlic.

Crani 4 de la SIma de los Huesos: oclusió total de lconducte auditiu: sordesa. Tenir cura.

Evolució humana

1. Bipedisme.
2. Expansió cerebral
3. Sortida d'Africa

...a causa de profundes crisis ambientals

Ara l'espècie humana determina l'evolució de lambient i no al revés.

Si hi ha enterraments sembla raonable suposar que hi ha un pensament simbòlic. 

L'Homo sapiens apareix a l'Africa fa 160.000-100.000 anys.

40.000 anys. Arriben els primers Homo sapiens a la península (on hi vivien els neandertals). Durant 10.000 anys van conviure neandertals i sapiens.

En el genoma humà hi ha 1-4% de genoma dels neandertals.

El sud de la península Ibèrica va ser el darrer lloc on hi va haver neandertals a Europa. Els neandertals es van extngir, en part, per la seva pràctica del canibalisme.

Què diferenciava l'Homo sapiens dels altres homínids?

1. No tenien una tecnologia clarament superior.
2. Pensament simbòlic: coses que aparentment no serveixen per a res (collarets, estatuetes...).
3. Increment de les capacitats lingüístiques.
4. Pràctiques funeràries (pensament simbòlic).
5. Mecanismes d'estructuració social.
6. L'estructuració social permet viure en grups més nombrosos.
7. Capacitat de provocar l'extinció d'altres espècies... per exemple provocan focs en zones molt àmplies (fa 45.000 anys a Austràlia)
8. La sequera (fa 13.000 anys) va fer que els humans es concentressin al costat dels grans rius (Nil, Eufrates...)

Agricultura = revolució neolítica (fa 10.000 anys) --> Ramaderia.

La espiral de la razón (34)

 Ariely, Dan. La espiral de la razón. Barcelona. Ariel. 2025 (p 337)

Ética de la hospitalidad (33)

 Innerarity, Daniel. Ética de la hospitalidad. Barcelona. Península. 2008 (p 345)

Picasso a vol d'ocell (32)

 Palau i Fabre, Josep. Picasso a vol d'ocell. Barcelona. Edicions de 1984. 2007 (p 121)

La pell de brau (31)

 Espriu, Salvador. La pell de brau. Barcelona. L'arquer. 2010 (p 159)

La vida que aprenc (30)

 Capdevila, Carles. La vida que aprenc. Barcelona. Aracàdia. 2017 (p 207)

Los siete saberes necesarios para la educación del futuro (29)

 Morin, Edgar. Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. Barcelona. Ediciones Paidos Ibérica. 2001 (p 143)

Ansiedad por el estatus (28)

 De Botton, Alain. Ansiedad por el estatus. Madrid. Taurus. 2003 (p 311)

Igualtat (27)

Piketty, Thomas &  Sandel, Michael. Igualtat. Barcelona. Edicions 62. 2025 (p 122)

Political philosophy (26)

 Robinson, Dave & Groves Judy. Political philosophy. UK. Icon Books. 2012 (p 175)

Rellegir un llibre (subratllat) i no recordar-ne els elements clau. Goig i frustració a l'hora.

Inicialment la ciència política s’ha interessat pels individus i després pels governs.

Comunnitat: petits grups de persones que comparteixen valors.

A les ciutat-estat gregues la societat u l’estat eren indistingibles. Els ciutadans tenien drets i deures. El filòsofs grecs eren “argumentatius”... eren moderns perquè eren crítics.

Plató era “comunitari”, una societat governada per una elit.

 Pitàgores: els números.

Aristòtil, introdueix la idea de la importància de la raó. Com que la infal·libilitat no existeix, cal apel·lar a la raó pragmàtica.

Ideologia, la teva visió de la naturalesa humana determina els teus criteris ètics i la conducta respecte a altres.

Evolució: la col·laboració i el treball en equip són estratègies de supervivència. Els humans som “cooperadors egoistes” que basen la seva conducta en la reciprocitat (jo t’ajudo si tu m’ajudes). Però es pot coopera i competir.

L’estat és un invent recent. L’imperialisme ha estat una realitat política a Europa, des d’Alexandre el Gran fins l’Imperi Romà.

Niccolò Machiavelli (1469-1527): La moralitat cristiana no és apropiada per cap príncep que es vulgui mantenir en un estat fort. La major part de la gent està més interessada en la seguretat que en la moralitat dels seus governants. Machiavelli parla del poder.

Thomas Hobbes (1588-1679): Leviathan (1651): l’estat és una creació artificial. Els éssers humans eren “psicològicament egoistes”, programats per a la seva supervivència i prosperitat. Com que els béns són escassos, la violència és endèmica. “El dilema del presoner”. Hobbes diu que hi ha “lleis naturals”. Els éssers humans poden tenir relacions socials gràcies als pactes. El govern (fins i tot el rei) mana a través d’un “consentiment contractual”. Els crítics diuen que la “naturalesa humana” no és tan fixa i determinada com diu Hobbes.

John Locke (1632-1704): Two Treatises of Government (1670). Els éssers humans poden distingir entre el bé i el mal. Les “lleis de la natura són “racionals”, la qual cosa les fa universals i absolutes. Locke parla de concepte de propietat. Locke mai no va qüestionar les desigualtats socials. El ciutadà accepta el govern per preservar la seva propietat. Però el govern ha de tenir poders limitats. Locke parla de la importància de la separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. Rule of law = Estat de dret, que es basa en rendició de comptes, lleis justes, govern obert i  justícia accessible i imparcial. El consentiment per ser governat implica que hi hagi debat públic i elements per poder triar. El capitalisme i la propietat són “naturals” com la mateixa societat.

Locke i Hobbes: el paper de l’estat és regulador

David Hume (1711-1776): Estar subjecte a les lleis no vol dir que el govern et pugui coaccionar. Cal limitar els poders de l’estat.

Jean Jacques Rousseau (1712-1778): L’ésser humà era “pur” en estat natural i és la societat que el perverteix. Però els ésser humans es poden educar. La política és una branca de l’ètica. Rousseau apel·la a un comunitarisme que és inconsistent.

Voltaire (1694-1778):

Denise Diderot (1713-1784):

Revolució francesa (1789):

·         Maximilien Robespierra (1758-1794):

·         Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (1743-1794)

·         Louis-Antoine Saint-Juste (1767-1794)

Charles Fourier (1772-1837): Molts individus són víctimes ignorants de la societat. La història mostra la inevitabilitat de la il·lustració i el progrés.

Karl Marx (1818-1883): El progrés existeix. Dibuixa un escenari de societat sense estat entre iguals que arribarà després d’un breu període transitori de “dictadura del proletariat”. La realitat és que en els estats comunistes, l’estadi intermedi es va fer permanent, Els ciutadans dels països de l’est van celebrar el col·lapse dels règims.

Claude-Henri Saint-Simon (1760-1825): pare del “socialisme francès”. El conflicte de classes és la causa més important pel canvi social.

Robert Owen (1771-1858): pare del “socialisme anglès”. La violència no és necessària perquè es produeixin els canvis. Implicat en moviments cooperatius i sindicals. Rarament els pobres són pobres perquè siguin ociosos o irresponsables.

Anarquisme: les societat es poden organitzar sense necessitat de la coerció de l’estat.

·         William Godwin (1756-1836): Equiry Concerning Political Justice (1793): societats sense estat.

·         Pierre Proudhon (1809-1865): La igualtat és essencial perquè hi hagi llibertat. Mutuaalisme.

·         Mikhail Bakunin (1814-1876): Els individus rebran una remuneració apropiada a través del col·lectivisme.

·         Peter Kropotkin (1842-1921): Tots els béns han de ser comunals (comunisme).

Georg Wilhem Friederich Hegel (1770-1831): la societat civil i l’estat són, si fa no fa, la mateixa cosa. Com Rousseau, creia que hi ha una relació complexa entre els individus que fan la societat i la societat que influeix en els individus. The Philosophy of Right  (1820): els éssers humans són animals socials definits per la seva relació amb els altres. L’estat fa possible la “llibertat racional”. Les elits es basen en la meritocràcia (com deia Plató). S’ha acusat Hegel de ser un profeta del nacionalisme prussià. Hegel creia que la història és essencialment l’evolució i la narrativa progressiva de la consciència humana col·lectiva. La consciència humana evoluciona a partir de conflictes i resolucions. És a dir, de la dialèctica. Els estats i els ciutadans creixen conjuntament amb més racionalitat a través d’un procés teleològic al llarg del tems. (teleològic = dirigit per objectius).

Edmund Burke (1729-1797): conservador. Els anglesos van canviar el seu rei (1688) sense destruir el règim estable.

Thomas Paines (1737-1809): el 1775 va emigrar a Amèrica i va donar suport a la revolució americana

Karl Marx (1818-1883): El progrés existeix. Progrés a través de les contradiccions. Materialisme dialèctic. Estudi científic de l’economia. El capitalisme NO és inevitable. El capitalisme es manté per una conspiració de l’estat. El món no s’ha d’interpretar, s’ha de canviar. Communist Manifiesto (1848). Els individus contribueixen en funció de les seves habilitats i reben en funció de les seves necessitats. En una societat sense classes l’estat es marcirà progressivament. “el capitalisme, i el seu fill “l’estat modern”...”

Adam Smith (1723-1790): el capitalisme és inevitable. Paper del mercat.

David Ricardo (1772-1823):

Theodor Adorno (1903-1969): L’adoctrinament ideològic és tan arrelat que és quasi impossible canviar les societats capitalistes modernes.

Herbert Marcuse (1898-1979): Va introduir la terminologia freudiana. Les societats capitalistes tenen alguns trets autoritaris. Argumenta que els éssers humans acaben sent “esclaus feliços del capitalisme”.

Antonio Gramsci (1891-1937): La realitat humana es forma a partir de les idees no solament a través de l’economia.

Francis Fukuyama (1952): The End of History and the Last Man (1989). L’economia capitalista sembla del tot natural perquè no hem conegut res diferent.

Conceptes.

o   Justícia. Garantir que els individus puguin aconseguir els seus desitjos sense obstacles.

o   Tolerància. Ningú no té el monopoli de la veritat.

o   Votar. Els ciutadans poc poder polític real.

o   Perdedors. En totes les societats econòmicament competitives sempre hi ha perdedors. El problema de la distribució.

Jeremy Bentham (1748-1832): Utilitarisme, entre el plaer i el dolor. Creu, com Hobbes, que l’ésser humà és innatament egoista. Sempre hi ha una desigualtat inevitable, però l’estat ha d’intervenir per mitigar aquesta desigualtat. Els utilitaristes, com Bentham i Mill, sostenen que cal obeir l’estat perquè en traiem profit.

John Stuart Mill (1806-1873): Utilitarisme: cal taxar els beneficis fins al punt que no limitin la iniciativa a produir més. Introdueix la qualitat, a més de la quantitat, en les valoracions. L’utilitarisme vol limitar la “tirania de les majories” i és, fins a cert punt, elitista. L’objectiu és “maximitzar els interessos de la població”. El repte és el respecte a les minories.

Robert Nozick (1938-2002): El paper de l’estat ha de ser mínim. Fins i tot la policia s’ha de privatitzar.

John Rawls (1921): The Theory of Justice (1971). Contractualisme. Els individus racionals s’estimen més viure en societats on hi hagi redistribució de la riquesa.

Immanuel Kant (1724-1804): The Theory of Justice (1971). En els “contractes” no hi ha d’haver minories perjudicades.

Karl Popper (1902-1994): Les societats totalitàries tendeixen a ser telelògiques i utòpiques. Les societats saludables són plurals i toleren un ampli ventall d’’opinions polítiques.

Isaiah Berlin (1907-1997): La llibertat pot ser “negativa” (l’estat posa límits a algunes llibertats individuals – governs de dretes) o “positiva” (la llibertat ofereix oportunitats i possibilitat d’elecció – governs d’esquerres interessats en el fet quer la pobresa o la poca educació no interfereixin amb l’aprofitament de les oportunitats).

Alasdair MacIntyre (1929): Liberals. La llibertat econ`´omica individual no és l’únic valor polític i moral. Les societats plurals no tenen valors únics.

Jean Françoise Lyotard (1924): The Postmodern Condition (1979). Pronostica la caiguda de les grans narratives,  com la Il·lustració i el Marxisme. Recomanan sèries diverses de “petites narratives polítiques”,

Michel Foucault (1926-1984): El coneixement i el poder estan sempre vinculats. Cada societat té els seus “paradigmes polítics” de la veritat. No hi ha un únic paradigma de “veritat”.

Mary Wollstonecraft (1759-1779): El moviment feminista sorgeix directament de la il·lustració.

Jünger Habermas (1929): Els governs occidentals hauran de fer front a una “crisi de legitimitat”.

Societats democràtiques saludables: basades en valors pre-capitalistes, com la confiança i el suport mutu.

Capitalisme: es basa en l’interès personal i la competició.