Ètica. Una immersió ràpida (50)

Slote, Michael. Ètica. Una immersió ràpida. Barceloa. Tibidabo Edicions, 2025 (p 118) 

L'art d'ensenyar Bacelona (49)

 Carles Soldevila. My Self. L'art d'ensenyar Bacelona. Barcelona. Llibres de l'ïndex. 2007 (p 60)

¿Qué es la calidad del arte? (48)

 Vergara Sharp, Alejandro. ¿Qué es la calidad del arte? Saragossa. Tres hermanas. 2023 (p 109)

"Es bueno"... versus  "me gusta" (p 13)

El arte europeo de los siglos XV al XVIII es la historia de un enorme éxito (p 15)

Contemplación: una actitud dinámica (p 17)

Muchos filósofos han afirmado que la experiencia que deriva de la contemplación es demasiado subjetiva para permitir un análisis útil. Debemos hacer preguntas

• ¿En qué consiste el proyecto del artista
• ¿De qué herramientas dispone?
• ¿Qué buscan?
• ¿Qué valoran? (p 18)

El concepte de qualitat és difícil de definir quan hi ha un alt grau de subjectivitat (com en el cas de l'art) (p 21)

La intencionalidad también es un concepto clave en la idea de calidad (p 29). Se pueden identificar algunos elementos que contribuyen a la definición de la calidad:

• Habilidad técnica
• Innovación
• Singularidad
• "Magia"
• "Belleza perdurable
• Capacidad de emocionarnos (p 34)

Durante el siglo XVII diferentes organizaciones gremiales de pintores se quejaron de que la gente no experta en su arte decidiese "qué es bueno, qué tiene belleza, qué cuadros son originales y cuáles son copias" (p 36)

Cualidad:Elemento o carácter distintivo de la naturaleza de algo o de alguien (p 38)... es un atributo de algo

Calidad: Propiedad o conjunto de propiedades inherentes a algo, quepermiten juzgar el valor...medida en que este atributo existe en esa cosa o persona.

La "cualidad" se puede definir con facilidad, la apreciación de la "calidad" es subjetiva hasta cierto punto (p 40)

Gusto:Es un concepto que resulta de la parte menos racional y lógica de nuestra forma de pensar (p 42)

Experto: ¿Quién determina el valor del arte?... Desde el punto de vista de nuestro tiempo, no es de extrañar que esta concepción del experto levante sospechas (p 49)

• Estar libre de prejuicio es una imposibilidad
• Escuchar a quien le ha dedicado más tiempo
• Juzgar es opinar
• Apoyarse en un consenso previo (p 50)

La calidad del arte tiene mucho que ver con las condiciones y expectativas en que se produce y consume (p 57)

El arte ha de juzgarse desde sus propios parámetros, que son los que debemos intentar comprender. Los dos factores que más contribuyen a definir estos parámetros son el lugar y el tiempo, que enmarcan una serie de intenciones y posibilidades técnicas, económicas y culturales (p 61)

Calidad = Capacidad de desarrollar al máximo la Cualidad principal de algo (p 73)

Para crear figuras de aspecto realista era necesario conocer la anatomía, los movimientos y las expresiones (p 75) verosimilitud... para pintar bien había que crear una ilusión en tres dimensiones (p 78)... profundidad espacial (p 79)

Para pintar imágenes de aspecto realista los artistas debían conocer...

• Dibujar y pintar anatomías
• Volumen
• Perspectiva lineal y atmosférica
• Realismo de los detalles.
• Trampantojo
• Cuatro cualidades:
• Composición: invención y disposición de las formas
• Dibujo
• Color
• Expresión

Calidad 

1. De carácter general. Engloba todas las cualidades que pueden dar valor al arte... la pintura "nos parece beuna"
2. Aquello que podemos considerar objetivo. (p 97)

En nuestra apreciación del arte a menudo se mezclan o objetivo y lo subjetivo (p 99)

La calidad técnica no es más que uno de los ingredientes del arte, no necesariamente el más importante (p 101). A Masaya (Nicaragua) a la plaça del mercat nocturn vaig comprar unes pintures que, segurament, tècnicament eren limitades, però d'un gran valor emotiu.

Valorar en exceso la calidad técnica puede generar una idea monolítica de la pintura (p 106)

La passió dels estranys (47)

 Garcès, Marina. La passió dels estranys. Barcelona. Galaxia Gutenberg. 2025 (p 171)

L'art de curar (46)

 Bruguera, Miquel. L'art de curar. Badalona. Parnass Edicions. 2024 (p 408)

The Art of Statistical Thinking (45)

 Rutherford, Al bert & Kim, Jae H. The Art of Statistical Thinking. Autoedició. USA. 2022 (p 196)

Llibre molt mal editat!!!

• Les dades del passat no prediuen (necessàriament) el futur (p 14)
• La selecció de la mostra és crucial (p 18)
• La pregunta és clau per una bona selecció de la mostra (p 18)
• Cal conèixer la dispersió i la variabilitat (p 24)
• El valor de la p es fa servir àmpliament a causa de la seva universalitat (p 81)
• Cal tenir molt en compte la incertesa en relació amb la valoració de la hipòtesi (p 86)
• El pensament estadístic i la presa de decisions requereixen una valoració acurada del grau d'incertesa (p 121)
• La mida de la mostra es decideix per fer que la recerca sigui "manegable" (p 129)
• Errors no relacionats amb la mida de la mostra (p 132):
• Biaix de selecció
• Preguntes esbiaixades
• taxa de no respostes
• Informació falsa proporcionada pels qui responen.
• Tots els models són una aproximació (p 135)
• La significació estadística és un aspecte secundari en relació a la importància pràctica (p 143)
• Crisi de replicació: la replicació es produeix en menys del 50% dels estudis (p 146)
• Costa de definir la "good statistical practice".
• No es pot afirmar que les mostres més gran siguin millor que les mostres més petites (p 173)
• Si la selecció de la mostra no es fa correctament, ampliar la mostra magnifica els biaixos (p 175)
• Cherry-picking: de vegades ofereix resultats sorprenents, però inconsistents (p 178)
• Correlació no significa (necessàriament) causació (p 179).
• Cal valorar les publicacions en les que es demostra no-significació estadística (costa de publicar estudis amb resultats no significatius però són tan importants com els que mostren resultats significatius) (p 183).
• La visualització de dades pot ser confusionària (p 186)

The null ritual

The null ritual compares data from two populations, a control group and a test group (or two conditions with a single population). 

GIGERENZER, Gerd; KRAUSS, Stefan; VITOUCH, Oliver. The null ritual. The Sage handbook of quantitative methodology for the social sciences, 2004, 391-408.

Una frase bona:

Torture the data and it will confess to anything. - Ronald Coase (1910-2013). Coase va ser premi Nobel d'Economia el 1991.

Islam y modernidad (44)

 Zizek, Slavoj. Islam y modernidad. Barcelona. Herder. 2015 (p 81)

Aquest llibre el vaig llegir fa 10 anys i, naturalment, no en recordava res.

Aquestes són les notes de fa 10 anys.

Charlie Hebdo...lo difícil de combinar es, precisamente, la tensión del momento y el acto de pensar (p 9)

Lo importante no es si los motivos de queja que condicionan los actos terroristas son verdaderos o no, lo importante es el proyecto político-ideológico que emerge como reacción ante las injusticias (p 14)

Charlie Hebdo...no  fue un mero "accidente pasajero del horror", seguía una agenda religiosa y política precisa y, como tal, formaba parte con toda claridad de un plan mucho más amplio (p 15)

El problema con los fundamentalistas no es que los consideremos inferiores a nosotros, sino, más buien, que ellos mismos se consideran secretamente inferiores... Walter Benjamín decía que "cada ascenso del fascismo da testimonio de una revolución fracasada" (p 19)

EI...la principal tarea del poder estatal no es la regulación del bienestar de su población (salud, lucha contra el hambre); lo que realmente importa es la vida religiosa (p 23)

Para el Occidente democrático, la libertad es social (p 35)

Potser l'element més important que he entès en la lectura actual és que el cristianisme té una "Església" i, en canvi, a l'Islam l'església és l'estat.

 

El ratolí, la mosca i l'home (43)

 Jacob, François. El ratolí, la mosca i l'home. Barcelona. Edicions 62. 1998 (p 178)

A Brief History of Intelligence (42)

 Bennett, Max. A Brief History of Intelligence. Dublin. Harper Collins Publishers. 2023 (p 369)

Contraban de llum (41)

 Marçal, Maria-Mercè. Contraban de llum. Antologia poètica a cura de Lluïsa Julià. Barcelona. Proa. 2001 (p 194)

...només t'és pàtria allò que has viscut (p 188)

Homenatge a Barcelona (40)

 Tóibín, Colm. Homenatge a Barcelona. Barcelona. Ara Llibres. 2025 (p 290)

L'únic passat antic autèntic va ser el romà, que va finañitzar a principis del segle V (p 35)

Catalunya mai no va tenir rei (p 37)

Els catalans no beuen ni es mouen en grup com els bascos...són melancòlics i distants (p 52)

Entre el 1909 i el 1926, Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) va treballar d'una manera eclussiva en la construcció de la Sagrada Família. La Sagrada Família era un temple expiatori "per induir que els poders celestials tinguessin pietat de Catalunya" (p 86)

Gaudí va ser el primer arquitecte que va dissenyar un garatge al soterrani d'un edifici (p 91) - A La Pedrera.

En Joan Miró i Ferrà (1893-1983) admirava la monotonia de l'art romànic... la mateixa significació a tots els objectes (p 123)

L'any 1930, el 37% de la població de Barcelona havia nascut fora de Catalunya (p 138)

És interessant els comentaris que fa l'autor sobre Adolfo Bueso García (1889-1979) que va ser un tipògraf, sindicalista (CNT) i militant comunista. Va nèixer a Valladolid i residí a Barcelona des dels 9 anys, fins que es va haver d'exiliar. En començá la guerra la CNT va agafar el poder per fer front als colpistes. "A la ciutat no hi havia cap autoritat, tret del poder del somni anarquista" (p 162)

George Orwell (1903-1950) (el nom real era Eric Arthur Blair) i d'altres informàven de fins a quin punt estaven avorrits de la guerra, els catalans (p 171)

L'historiador Hugh Thomas (1931-2017) diu que entre el 26 i el 31 de gener del 1939, a Barcelona, es van matar d'un tret 10.000 persones, i més tard, 25.000 més (p 176)

El 1988, El País, va publicar una enquesta en la que el 44,5% dels catalans votaria a favor de la independència (p 261)

Invención e innovación (39)

 Smil, Vaclav. Invención e innovación. Barcelona. Arap. 2025 (p 270)

Estimaràs Déu sobre totes les coses (38)

 Graupera, Jordi. Estimaràs Déu sobre totes les coses. Barcelona. Fragmenta Editorial.  2023 (p 82)

Entre el paradís i l'apocalipsi (37)

 Sala i Martín, Xavier. Entre el paradís i l'apocalipsi. Barcelona. Rosa dels Vents. 2025 (p. 929)

Supere el NO (36)

 Ury, William. Supere el NO. Barcelona. Gestión 2000, 2000 (p 176)

La gran migración (35)

 Agustí, Jordi & Antón, Mauricio. La gran migración. La evolución humana más allá de África. Barcelona. Crítica. 2015 (p 199)

Ésser huma: capacitar d'envair i colonitzar mous ambients.

• 7 M anys: primer homínid bípede.
• 2 M anys: primera sortida del continent africà.
• 1M anys: segona onada (Homo heidelbergensis).
• Fa 500.000 anys: tercera onada.

Dispersions passives motivades per canvis en l'entorn.

Fa 9-10 milions d'anys es produeix una reducció de la fauna de primats antropomorfs (p 30). Tambñe moltes espècies desapareixen.

Fa 7 milions d'anys: marxa bípeda. També hi ha molta sequera a l'Àfrica --> Sabana: "Una sabana és un ecosistema mixt de bosc-prat caracteritzat perquè els arbres estan prou espaiats perquè el dosser arbori no es tanqui".

Fa 7-8 milions d'anys els representants del nostre llinatge es van escindir dels ximpancès (p 43).

Pliocè (4 M d'anys): Australopithecus. 1974: a Etiòpia es descobreix un esquelet femní que bategen amb el nom de "Lucy" (en referència a la cançó dels Beatles: "Lucy in the sky with diamonds". És possible que coexistíssim més d'una espècie d'homínids bípedes.

2,6 M anys: primeres glaciacions. Els homínids fan canvis en la dieta: més proteïca a base de teicits animals --> es van convertir en carronyaires (escurant ossos i aprofitant el moll de l'os i el cervell d'animals morts). Progressivament augmenta la mida del cervell.

2,5 M anys: eines de pedra. MODE I: bifaç(Oldowayense).

1,8 M anys. Jaciment de Dmanisi (Georgia). Crani d'un ome vell edentegat. Algú li havia de mastegar la carn per alimentar-lo. Tenir cura.

1,8 M - 800.000 anys. És possible que hi hagués una entrada d'homínids a través de l'estrat den Gibraltar (p 112). La sortida "natural" d'Africa va ser l'orient mirjà: Egipte, Israel, Siria, el Caucas...

Fan hipòtesis amb poques evidències (p 110)

Cap dels homínids de la Sima de los Huesos (Atapuerca) tenia més de 45 anys quan va morir.

Controlar el foc. Hi ha evidències que l'home controlava el foc des de fa 1,4 M d'anys. Des de fa 400.000 s'identifiquen "llars de foc".

MODE II: Achelense.

MODE III: Musteriense. Técnica de Levallois.

Pensament simbòlic: Els Neandertals tenien un lenguatge gestual ric i, probablement, també oral (la laringe no era com la dels humans actual). Hi ha dubtes sobre si tenien un autèntic pensament simbòlic.

Crani 4 de la SIma de los Huesos: oclusió total de lconducte auditiu: sordesa. Tenir cura.

Evolució humana

1. Bipedisme.
2. Expansió cerebral
3. Sortida d'Africa

...a causa de profundes crisis ambientals

Ara l'espècie humana determina l'evolució de lambient i no al revés.

Si hi ha enterraments sembla raonable suposar que hi ha un pensament simbòlic. 

L'Homo sapiens apareix a l'Africa fa 160.000-100.000 anys.

40.000 anys. Arriben els primers Homo sapiens a la península (on hi vivien els neandertals). Durant 10.000 anys van conviure neandertals i sapiens.

En el genoma humà hi ha 1-4% de genoma dels neandertals.

El sud de la península Ibèrica va ser el darrer lloc on hi va haver neandertals a Europa. Els neandertals es van extngir, en part, per la seva pràctica del canibalisme.

Què diferenciava l'Homo sapiens dels altres homínids?

1. No tenien una tecnologia clarament superior.
2. Pensament simbòlic: coses que aparentment no serveixen per a res (collarets, estatuetes...).
3. Increment de les capacitats lingüístiques.
4. Pràctiques funeràries (pensament simbòlic).
5. Mecanismes d'estructuració social.
6. L'estructuració social permet viure en grups més nombrosos.
7. Capacitat de provocar l'extinció d'altres espècies... per exemple provocan focs en zones molt àmplies (fa 45.000 anys a Austràlia)
8. La sequera (fa 13.000 anys) va fer que els humans es concentressin al costat dels grans rius (Nil, Eufrates...)

Agricultura = revolució neolítica (fa 10.000 anys) --> Ramaderia.

La espiral de la razón (34)

 Ariely, Dan. La espiral de la razón. Barcelona. Ariel. 2025 (p 337)

Ética de la hospitalidad (33)

 Innerarity, Daniel. Ética de la hospitalidad. Barcelona. Península. 2008 (p 345)

Picasso a vol d'ocell (32)

 Palau i Fabre, Josep. Picasso a vol d'ocell. Barcelona. Edicions de 1984. 2007 (p 121)

La pell de brau (31)

 Espriu, Salvador. La pell de brau. Barcelona. L'arquer. 2010 (p 159)

La vida que aprenc (30)

 Capdevila, Carles. La vida que aprenc. Barcelona. Aracàdia. 2017 (p 207)

Los siete saberes necesarios para la educación del futuro (29)

 Morin, Edgar. Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. Barcelona. Ediciones Paidos Ibérica. 2001 (p 143)

Ansiedad por el estatus (28)

 De Botton, Alain. Ansiedad por el estatus. Madrid. Taurus. 2003 (p 311)

Igualtat (27)

Piketty, Thomas &  Sandel, Michael. Igualtat. Barcelona. Edicions 62. 2025 (p 122)

Political philosophy (26)

 Robinson, Dave & Groves Judy. Political philosophy. UK. Icon Books. 2012 (p 175)

Rellegir un llibre (subratllat) i no recordar-ne els elements clau. Goig i frustració a l'hora.

Inicialment la ciència política s’ha interessat pels individus i després pels governs.

Comunnitat: petits grups de persones que comparteixen valors.

A les ciutat-estat gregues la societat u l’estat eren indistingibles. Els ciutadans tenien drets i deures. El filòsofs grecs eren “argumentatius”... eren moderns perquè eren crítics.

Plató era “comunitari”, una societat governada per una elit.

 Pitàgores: els números.

Aristòtil, introdueix la idea de la importància de la raó. Com que la infal·libilitat no existeix, cal apel·lar a la raó pragmàtica.

Ideologia, la teva visió de la naturalesa humana determina els teus criteris ètics i la conducta respecte a altres.

Evolució: la col·laboració i el treball en equip són estratègies de supervivència. Els humans som “cooperadors egoistes” que basen la seva conducta en la reciprocitat (jo t’ajudo si tu m’ajudes). Però es pot coopera i competir.

L’estat és un invent recent. L’imperialisme ha estat una realitat política a Europa, des d’Alexandre el Gran fins l’Imperi Romà.

Niccolò Machiavelli (1469-1527): La moralitat cristiana no és apropiada per cap príncep que es vulgui mantenir en un estat fort. La major part de la gent està més interessada en la seguretat que en la moralitat dels seus governants. Machiavelli parla del poder.

Thomas Hobbes (1588-1679): Leviathan (1651): l’estat és una creació artificial. Els éssers humans eren “psicològicament egoistes”, programats per a la seva supervivència i prosperitat. Com que els béns són escassos, la violència és endèmica. “El dilema del presoner”. Hobbes diu que hi ha “lleis naturals”. Els éssers humans poden tenir relacions socials gràcies als pactes. El govern (fins i tot el rei) mana a través d’un “consentiment contractual”. Els crítics diuen que la “naturalesa humana” no és tan fixa i determinada com diu Hobbes.

John Locke (1632-1704): Two Treatises of Government (1670). Els éssers humans poden distingir entre el bé i el mal. Les “lleis de la natura són “racionals”, la qual cosa les fa universals i absolutes. Locke parla de concepte de propietat. Locke mai no va qüestionar les desigualtats socials. El ciutadà accepta el govern per preservar la seva propietat. Però el govern ha de tenir poders limitats. Locke parla de la importància de la separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. Rule of law = Estat de dret, que es basa en rendició de comptes, lleis justes, govern obert i  justícia accessible i imparcial. El consentiment per ser governat implica que hi hagi debat públic i elements per poder triar. El capitalisme i la propietat són “naturals” com la mateixa societat.

Locke i Hobbes: el paper de l’estat és regulador

David Hume (1711-1776): Estar subjecte a les lleis no vol dir que el govern et pugui coaccionar. Cal limitar els poders de l’estat.

Jean Jacques Rousseau (1712-1778): L’ésser humà era “pur” en estat natural i és la societat que el perverteix. Però els ésser humans es poden educar. La política és una branca de l’ètica. Rousseau apel·la a un comunitarisme que és inconsistent.

Voltaire (1694-1778):

Denise Diderot (1713-1784):

Revolució francesa (1789):

·         Maximilien Robespierra (1758-1794):

·         Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (1743-1794)

·         Louis-Antoine Saint-Juste (1767-1794)

Charles Fourier (1772-1837): Molts individus són víctimes ignorants de la societat. La història mostra la inevitabilitat de la il·lustració i el progrés.

Karl Marx (1818-1883): El progrés existeix. Dibuixa un escenari de societat sense estat entre iguals que arribarà després d’un breu període transitori de “dictadura del proletariat”. La realitat és que en els estats comunistes, l’estadi intermedi es va fer permanent, Els ciutadans dels països de l’est van celebrar el col·lapse dels règims.

Claude-Henri Saint-Simon (1760-1825): pare del “socialisme francès”. El conflicte de classes és la causa més important pel canvi social.

Robert Owen (1771-1858): pare del “socialisme anglès”. La violència no és necessària perquè es produeixin els canvis. Implicat en moviments cooperatius i sindicals. Rarament els pobres són pobres perquè siguin ociosos o irresponsables.

Anarquisme: les societat es poden organitzar sense necessitat de la coerció de l’estat.

·         William Godwin (1756-1836): Equiry Concerning Political Justice (1793): societats sense estat.

·         Pierre Proudhon (1809-1865): La igualtat és essencial perquè hi hagi llibertat. Mutuaalisme.

·         Mikhail Bakunin (1814-1876): Els individus rebran una remuneració apropiada a través del col·lectivisme.

·         Peter Kropotkin (1842-1921): Tots els béns han de ser comunals (comunisme).

Georg Wilhem Friederich Hegel (1770-1831): la societat civil i l’estat són, si fa no fa, la mateixa cosa. Com Rousseau, creia que hi ha una relació complexa entre els individus que fan la societat i la societat que influeix en els individus. The Philosophy of Right  (1820): els éssers humans són animals socials definits per la seva relació amb els altres. L’estat fa possible la “llibertat racional”. Les elits es basen en la meritocràcia (com deia Plató). S’ha acusat Hegel de ser un profeta del nacionalisme prussià. Hegel creia que la història és essencialment l’evolució i la narrativa progressiva de la consciència humana col·lectiva. La consciència humana evoluciona a partir de conflictes i resolucions. És a dir, de la dialèctica. Els estats i els ciutadans creixen conjuntament amb més racionalitat a través d’un procés teleològic al llarg del tems. (teleològic = dirigit per objectius).

Edmund Burke (1729-1797): conservador. Els anglesos van canviar el seu rei (1688) sense destruir el règim estable.

Thomas Paines (1737-1809): el 1775 va emigrar a Amèrica i va donar suport a la revolució americana

Karl Marx (1818-1883): El progrés existeix. Progrés a través de les contradiccions. Materialisme dialèctic. Estudi científic de l’economia. El capitalisme NO és inevitable. El capitalisme es manté per una conspiració de l’estat. El món no s’ha d’interpretar, s’ha de canviar. Communist Manifiesto (1848). Els individus contribueixen en funció de les seves habilitats i reben en funció de les seves necessitats. En una societat sense classes l’estat es marcirà progressivament. “el capitalisme, i el seu fill “l’estat modern”...”

Adam Smith (1723-1790): el capitalisme és inevitable. Paper del mercat.

David Ricardo (1772-1823):

Theodor Adorno (1903-1969): L’adoctrinament ideològic és tan arrelat que és quasi impossible canviar les societats capitalistes modernes.

Herbert Marcuse (1898-1979): Va introduir la terminologia freudiana. Les societats capitalistes tenen alguns trets autoritaris. Argumenta que els éssers humans acaben sent “esclaus feliços del capitalisme”.

Antonio Gramsci (1891-1937): La realitat humana es forma a partir de les idees no solament a través de l’economia.

Francis Fukuyama (1952): The End of History and the Last Man (1989). L’economia capitalista sembla del tot natural perquè no hem conegut res diferent.

Conceptes.

o   Justícia. Garantir que els individus puguin aconseguir els seus desitjos sense obstacles.

o   Tolerància. Ningú no té el monopoli de la veritat.

o   Votar. Els ciutadans poc poder polític real.

o   Perdedors. En totes les societats econòmicament competitives sempre hi ha perdedors. El problema de la distribució.

Jeremy Bentham (1748-1832): Utilitarisme, entre el plaer i el dolor. Creu, com Hobbes, que l’ésser humà és innatament egoista. Sempre hi ha una desigualtat inevitable, però l’estat ha d’intervenir per mitigar aquesta desigualtat. Els utilitaristes, com Bentham i Mill, sostenen que cal obeir l’estat perquè en traiem profit.

John Stuart Mill (1806-1873): Utilitarisme: cal taxar els beneficis fins al punt que no limitin la iniciativa a produir més. Introdueix la qualitat, a més de la quantitat, en les valoracions. L’utilitarisme vol limitar la “tirania de les majories” i és, fins a cert punt, elitista. L’objectiu és “maximitzar els interessos de la població”. El repte és el respecte a les minories.

Robert Nozick (1938-2002): El paper de l’estat ha de ser mínim. Fins i tot la policia s’ha de privatitzar.

John Rawls (1921): The Theory of Justice (1971). Contractualisme. Els individus racionals s’estimen més viure en societats on hi hagi redistribució de la riquesa.

Immanuel Kant (1724-1804): The Theory of Justice (1971). En els “contractes” no hi ha d’haver minories perjudicades.

Karl Popper (1902-1994): Les societats totalitàries tendeixen a ser telelògiques i utòpiques. Les societats saludables són plurals i toleren un ampli ventall d’’opinions polítiques.

Isaiah Berlin (1907-1997): La llibertat pot ser “negativa” (l’estat posa límits a algunes llibertats individuals – governs de dretes) o “positiva” (la llibertat ofereix oportunitats i possibilitat d’elecció – governs d’esquerres interessats en el fet quer la pobresa o la poca educació no interfereixin amb l’aprofitament de les oportunitats).

Alasdair MacIntyre (1929): Liberals. La llibertat econ`´omica individual no és l’únic valor polític i moral. Les societats plurals no tenen valors únics.

Jean Françoise Lyotard (1924): The Postmodern Condition (1979). Pronostica la caiguda de les grans narratives,  com la Il·lustració i el Marxisme. Recomanan sèries diverses de “petites narratives polítiques”,

Michel Foucault (1926-1984): El coneixement i el poder estan sempre vinculats. Cada societat té els seus “paradigmes polítics” de la veritat. No hi ha un únic paradigma de “veritat”.

Mary Wollstonecraft (1759-1779): El moviment feminista sorgeix directament de la il·lustració.

Jünger Habermas (1929): Els governs occidentals hauran de fer front a una “crisi de legitimitat”.

Societats democràtiques saludables: basades en valors pre-capitalistes, com la confiança i el suport mutu.

Capitalisme: es basa en l’interès personal i la competició.

El rei Lear (25)

 Shakespeare, William. El rei Lear. Barcelona. Quaderns Crema. 2008. Traducció de Joan Sellent (p 210)

Acte I  Escena I (p 15)

Lear... Del no-res no en surt res

Acte I  Escena II (p 29)

Gloster: "Aquesta política de venerar els ancians fa que el món amargui els millors anys de la vida... l'opressió tirànica dels vells.

Acte I  Escena III (p 37)

Goneril... com hi ha món que els vells dements es tornen criatures.

Acte I  Escena IV (p 38-39)

Kent... La professió que faig és la de no ser menys del que semblo... el meu mèrit principal és la diligència.

Acte I  Escena V (p 58)

Bufó... Doncs que abans de ser vell hauríes de ser savi

Acte II  Escena IV (p 84)

Bufó...T'enviarem a l'escola de la formiga, perquè t'ensenyi que a l'hivern no es treballa

Acte II  Escena IV (p 89)

Lear... "Filla meva estimada, confesso que sóc vell, i els vells fem osa..."

Acte II  Escena IV (p 94)

Lear... Els més mañvats resulten agradabñes quan hi ha agú que ho és més; no ser el pitjor ja es mereix un elogi.

Lear... El mendicant més pobre té un bé superflu

Acte III  Escena III (p 110)

Edmund... Els joves pugen quan els vells van cap avall

Acte III  Escena IV (p 116)

Lear... Fora, fora, bèns superflus

Acte III  Escena VI (p 123)

Kent... Tot ek seu coneixement ha cedit davant la impaciència

Acte IV Escena I (p 140)

Gloster... Moltes vegades les plenes facultats et fan refiar massa.

Acte IV Escena I (p 141)

Gloster... El mal d'aquests temps, els bojos guien els cecs

Acte V Escena I (p 187)

Edmund... Per defensar la meva posició necessito poder, no discussions

El pavelló núm. 6 (24)

Txékhov, Anton Pàvlovitx. El pavelló núm. 6. Barcelona. Editorial Minúscula. 2017 (p. 122)

De les dones i de l'amor en parlava amb passiói i entusiasme, però no havia estat mai enamorat (p 15)

La gent que té una relació de servei, per feina, amb el sofriment aliè, com ara els jutges, els policies o els metges, amb el temps d'endureixen de tal manera per la força del costum que, ni que ho vulguin, ja no es poden relacionar amb els seus clients d'una altra manera que no sigui la formal... (p 18)

Definitivament no sap manar, ni prohibir, ni insistir (p 32)

Si considerem que la finalitat de la medicina és alleujar el patiment amb els remeis, aleshores, sense voler-ho, et fas una pregunta: per què els hauríem d'alleujar?

• En primer lloc, diuen que els sofriments condueixen l'home cap a la perfecció
• I en segon lloc, en realitat, si la humanitat aprengués a alleujar els seus sofriments amb píndoles i gotes, abandonaria completament la religió i la filosofia, en les quals ha trobat fins ara, no només el refugi contra tota mena de mals, sinó fins i tot felicitat (p 34).

En aquest món tot, excepte les més altes expressions espirituals de la intel·ligència humana, és insignificant i mancat d'interès...És cert que tenim llibres, però això no es pot equiparar de cap manera a una conversa animada i al contacte personal (p 42)

La intel·ligència és passatgera, no és pas eterna, esclar (p 44)

En el fet que jo sigui metge i vostè un dement, no hi ha ni moralitat ni lògica, es tracta només de pura casualitat (p 57)

El pensament lliure i profund, que aspira a comprendre la vida, i un menyspreu abslut per l'absurda vanitat del món, són els dos béns més preuats que l'home ha conegut mai (p 61)

Cal aspirar a la comprensió de la vida, en aquesta comprensió hi ha el bé suprem (p 69)

Només la intel·ligència és interessant i admirable, tota la resta és insignificant i mesquina (p 82)

La veritable felicitat no és possible sense soledat! (p 92)

Maleïda vida -va remugar- I el més dolorós i insultant és que això no s'acaba amb un premi pels sofriments, ni amb una apoteosi com a l'òpera, sinó amb la mort (p 114)

El tirano (23)

 Greenblatt, Stephen. El tirano. Shakespeare y la política. Madrid. Alfabeto Editorial SL. 2019 (p 223)

La vida secreta del Papa (22)

 Perich. La vida secreta del Papa. Barcelona. Comanegra. 2025 (p 189)

Matar el nervi (21)

 Pazos, Anna. Matar el nervi. Barcelona. La Segona Perifèria. 2023 (p .200)

Característiques d'una generació:

• Estan sols
• Múltipls contactes emocionals sense continuïtat
• Decepcions emocionals contingudes
• Cap continuïtats en els projectes vitals
• Establiment de cntactes personals per atzar, sense cap propòsit
• Cap perspectiva professional o de coneixement
• No tenen objectiu... decideixen per impulsos
• La sensació és que fan moltes coses, però són infeliços-.

Poder i desig (20)

Pazos, Anna.Poder i desig. Barcelona. Fragmenta Editorial. 2023 (p 79)

Seria esgotador, certament, ser conscient tota l'estona  del garbuix de motius que hi ha rere les nostres accions (p 10)

Arendt (1906-1975)... la llibertat s'acaba quan es difumina la frontera entre la vida privada i la pública (p 13)

Els patriarques del judaïsme són humans imperfectes (17)

Putifar era un sacerdot, home de confiança del faraó.

Camille  Paglia (Endicott, Nova York, 2 d'abril de 1947) és una crítica social, professora universitària i escriptora estatunidenca... diu que el Gènesi és com "una declaració masculina d'independència respecte als cultes antics" (p 26).

A cada moment vivim atrapats en aquesta tensió entre el que som i el que podriem ser (p 43)

Una breu i atzarosa història de la vida (19)

 Català Amigó. Joan Anton. Una breu i atzarosa història de la vida. Barcelona. Angle Editorial. 2021 (p 447)

Más allá de la economía (18)

 Hirschman, Albert O. Más allá de la economía. Antología de ensayos. (compilador, José Woldenberg). México. Fondo de cualtura económica. 2014 (p 191)

(lectura dels assaigs relacionats amb "Salida, voz y lealtad")

Historia de la Medicina. Avances, errores y anécdotas del siglo XIX a hoy (17)

Aitor Yuste, Carlos & Arrizabajaga, Jon.  Historia de la Medicina. Avances, errores y anécdotas del siglo XIX a hoy. Madrid. Cinet Media Blobal SL. 2020 (p 193)

Les fronteres de la salut (16)

 Alabao, Nuria (ed). Les fronteres de la salut. Manresa. Tigre de paper. 2024 (p 119)

La salut és una qüestió col·lectiva.

Necropolítica: Forma de govern intermitent que conserva les bases de la precarització colonial i s'acarnissa de manera més visible amb les poblacions més empobrides.... molt lligat a l'afebliment de l'estat del benestar.

Persones: són éssers ireemplaçables, inimitables o únics.

Barris que enmalalteixen (p 19)

Tots som ésser interdependents que necessitem els altres perl nostre sosteniment (p 25)

Crisi de la cura. Quan l'estat social es redueix, la feina no remunerada de les dones augmenta.

El racisme mata (p 27)

Reorganitzar la societat al voltant de la cura: a partir d'aquelles relacions d'interdependència que constitueixen allò social (p 29)

Les feines dels pobres (durant la pandèmia) eren imprescindibles: cures i neteja (p 35)

Associació entre segregació-desigualtat-malaltia (p 38)

Als anys 50's hi ha via 68 sanatoris antituberculosos amb 18.000 llits (p 42)

Les ciutats sempre han estat segregades i sempre han reproduït desigualtats socials (p 46)

Dispensari Central Antituberculós (GATCPAC) concebut com un lloc de trobada i participació comunitària (p 52)

Més enllà del desarrelament, ser migrant condiciona totes les dimensions de la vida (p 60)

...per als pobres hi ha problemes més greus que la tuberculosi (p 62)

Indiferència organitzada (respecte als migrants) (p 66)

...la crueltat de la frontera... Síndrome d'Ulises (p 69)

Crisi del 2008... esfondrament de la classe mitjana

L'extrema dreta... compta amb una verbalització descarada del racisme... El liberalisme i les dretes radicals són expressions igualment constitutives d'aquest capitalisme modern (p 71)

Una Europa compromesa amb l'autoconsciència històriaca, la justícia i la compassió (p 72)

S'agita constantment el fantasma de la inseguretat (p 77)

La mort s'entén de diferents maneres... "Ets d'on deixes els teus morts" (p 84)

El dol compartit es pot transformar en una poderosa força motriu per a l'acció política i per a la construcció d'una consciència col·lectiva (p 86)

Coalition to Unleash Power (ACT UP)

Dol = supervivència... silenci = mort (p 92)

Als USA i a Europa la mort s'amaga, els rituals de comiat són ràpids (p 102)

No se sol pensar que la joventut i la fragilitat puguin anar plegades (p 109)

Tuberculosi: és una malaltia que es pot afrontar ni solucionar d'una manera individual (p 112)

Ada Klein Fortuny, La plaga blanca. parla de "com es viu amb la malaltia"... no "com vivien la malaltia" (p 114)... la malaltia va associada, conscientment o inconscient, amb l'aïllament (p 115)

Laetitia Colombani. La trena. Barcelona. Salamandra, 2018.

Les petites virtuts (15)

Ginzburg, Natalia. Les petites virtuts. Barcelona, Àtic dels llibres. 2017 (4ª edició) (p 187)

Valuing Public Services (14)

 Chih Hoong Sin (editor). Valuing Public Services. London. OPM. 2013 (p 58)

El peso del tiempo (13)

 Bartomeu, Oriol. El peso del tiempo. Barcelona. Debat. 2023 (p 264)

La veritat del cas Comorera (12)

 Batista, Antoni. La veritat del cas Comorera. Barcelona..ARA Llibres. 2025 (p 237)

Does Healthcare Deliver? (11)

 OECD (2025), Does Healthcare Deliver?: Results from the Patient-Reported Indicator Surveys (PaRIS), OECD Publishing, Paris (p 289)

Marxarons (10)

Masanés, Cristina. Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge. Barcelona. L'accent. 2024 (p 101)

 

Del natural (9)

Dominguez, Martí. Del natural. Una història de la natura en la pintura. Barcelona. Edicions 62. 2023 (p 321)

Primera lliçó sobre Vicent Andrés Estellés (8)

 Carbó, Ferran & Oviedo, Jordi. Primera lliçó sobre Vicent Andrés Estellés. Baarcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2024 (p 167)

Història de l'univers (7)

 Riba, Pau. Història de l'univers. Barcelona. Editorial Males Herbes. 2021 (p 178)

Patient Satisfaction (6)

 Press, Irwin. Patient Satisfaction. Chicago. Health Administration Press. 2006 (p 262)

La protesta i la queixa (5)

 Vergés Gifra, Joan. La protesta i la queixa. Barcelona. Arcadia. 2024 (p 180)