La lectura de llibres sobre fets polítics
contemporanis tenen l’inconvenient de la caducitat. Els fets són molt tossuts.
Però, la mirada retrospectiva ajuda a explicar trajectòries i la manera d’abordar
els problemes permet extreure’n conclusions generals, aplicables a altres
camps.
El diagnòstic de la realitat que es fa des de la perspectiva de la CUP no
em sembla gens desencertat i el comparteixo en una gran part. Quant als temes
sanitaris, per exemple, en el document "El preu de la salut" (2014), crec que l’encertaven
en parlar de la importància de les causes socials de la malaltia i de la
necessitats de no traspassar responsabilitats a les persones per resoldre els
seus problemes de salut. El recorregut pausat, sense presses, portat per gent
molt jove i preparada, adaptat a les circumstàncies locals, centrat en
problemes concrets de les persones, basat més en la deliberació que en la
jerarquia és molt suggerent. Segurament les discrepàncies serien més importants
en el tractament que en el diagnòstic.
Aquest resum no és una anàlisi de les CUP (no
tinc capacitat per fer aquesta mena d’anàlisi). Aquest resum només vol recollir
algunes frases que m’han agradat per allò que suggereixen i, a la vegada, mirar
d’identificar quins són els elements que hauria de tenir un projecte que
volgués ser innovador (per exemple en el camp de la salut).
Les frases.
“...deu jutges valen més que la voluntat
popular” (p 88)
Quan parlen de la relació amb altres
formacions polítiques es refereixen a processos paral·lels amb punt d’intersecció,
sense necessitat de ser vasos comunicants ni promoure processos d’absorció (p
92). Això pot ser una bona aproximació al debat de l’atenció integrada. Cal
promoure processos d’intersercció.
“La feina be de lluny i del treball de base”
(p 92)
“...la victòria de la “la roja”: circ sense pa”
(p 120)
“Res no canvia mai si res no canvia mai”, lema
del 2n Fòrum Social Català (2011) (p
123)
“...la millor manera de dir sempre és fer” (p
123)
“Adequar les infraestructures culturals no pas
al consum i l’espectacle, sinó a la creació i la participació; donar suport al
teixit associatiu i l’autoorganització social...” (p 141)
“Viure com si fóssim lliures” (p 142)
“La política, o te la fas tu o te la fan”,
Joan Fuster (p 149)
“El pessimisme de la intel·ligència i l’optimisme de la voluntat; l’acció
col·lectiva és l’única que canvia les coses”, A Gramsci (p 216)
“...fer la democràcia més deliberativa i
participativa...no pot esdevenir un estat de deliberació permanent que duria a
la inoperància”, Joan Queralt (p 235)
Elements dels projectes innovadors.
- Horitzontals
- Oberts
- Participatius (model deliberatiu per a prendre decisions).
- Repertori d’accions no convencionals (novetat/ singularitat)
- Sensibilitat per temes emergents
- Molta gent implicada (Empoderament de baix a dalt)
- Partir de la feina feta
- Proximitat
- Transparència
- Agilitat (rapidesa – capacitat de resposta): evitar el perfeccionisme.
- Evitar la banalització, la segregació i l’especialització funcional
- Cal evitar l’auto-referència constant.
- Aliances
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada