Aurélien Barrau. web CV 2013
Què és la ciència?
És una pregunta molt difícil de respondre. La possibilitat de quantificar (la geometria, que deia Plató) és un element bàsic en la definició de ciència, però no exclusiu. Moltes ciències humanes, l'etologia o la taxonomia no fan servir massa les quantificacions. Un altre tret de la ciència és la possibilitat de predir (p 12) o de fer experiments (malgrat que l'astronomia no és una ciència experimental, per exemple).
La ciència és, en primer lloc, una tensió entre la llibertat del científic i la terrible constricció que representa la realitat (p 16). La respectabilitat del científic es deu sobre tot al dubte. La certesa en ciència no existeix (p 17)
La ciència és una manera d'accedir a la realitat, però n'hi ha d'altres (p 19)
Veritat
La veriat sempre es situa a la frontera (p 24). La ciència ens dona accés a la "realitat científica", però no vol dir que no hi pugui haver "altres móns" (Nelson Goodman). La veritat mai no és única (p 28)
La ciència ens ofereix la "millor" explicació disponible en un moment donat de la història de les idees (p 32)
Carlo Rovelli: "la ciència és una alenada d'aire fresc que entra a casa" (p 36). Es pot llegir el meu resum de Sette brevi lezioni di fisica.
Falsació, incommensurabilitat i anarquia.
Paul Feyerabend (1924-1994) vs Karl Popper (1902-1994).
Popper valora el "criteri de refutabilitat"... "si voleu certeses absolutes dedique-vos a la teologia, no a la física" (p 42)... la ciència és exploratòria.
Feyerabend ("anarquisme epistemològic") fa notar que les diferents cultures produeixen en diferents paradigmes de racionalitat. Hi altres maneres de veure les coses. Potser cal hibridar Feyerabend i Kuhn: una revolució es produeix no en el moment que es "falsa" una teoria sinó en el moment que s'adopta...la ciència no funciona pas per acumulacions sino per ruptures (p 48)
La posició "creacionista" condensa ella sola totes les característiques contra allò que jo crec que cal combatre (p 49)...S'ha de militar a favor d'una irreductible diversitat d'aprehendre, de fer front i d'inventyar la realitat. Però això no significa, evidentment, que totes les propostes són equivalents i que totes tenen sentit. veure les coses (p 53).
Cap a un relativisme coherent i exigent.
El relativisme coherent, el que és útil per a la discusió, no té res de laxitud intel·lectual (p 61)... el pensament occidental s'ha desenvolupat al voltant del refús dels "desordre" i de la "multiplicitat" (p 64)...tota la filosofia occidental tendeix a la unicitat i a l'ordre (Un i Ordre)... només Nietzsche s'oposa a aquesta visió, s'oposa als dualismes (p 65)
Des de fa cent anys no s'ha produït cap revolució major en el camp de la física (p 67). No hi ha una teoria que sintetizi totes les anteriors... potser és el moment de pensar en la idea de "multiplicitat": la ciència, com la filosofia, ha de mantenir-se com un lloc de diversitat. És possible pensar en la confirmació no empírica d'una teoria? (p 83) Why trust a theory (Munich, 2015).
- "La science est indéfinissable. La vérité est inaccessible. Mais elles partagen, au moins, cette capacité à générer cet état d'être si essentiel et élegant que le poète Fernando Pessoa nomme l'"intranquilité" (p 85)
