Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berger. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berger. Mostrar tots els missatges
dissabte, 2 de març del 2024
Fama y soledad de Picasso (9)
dissabte, 28 de setembre del 2019
¿Estamos a tiempo? (37)
diumenge, 8 d’octubre del 2017
Confabulaciones (45)
Berger, John. Confabulaciones. Buenos Aires. Interzona. 2017 (p 103)
...quejarse es el recurso de los débiles (p 12)
La libertad es siempre la libertad del que piensa diferente (p 13)
Ve lo que ocurre en el mundo y le parece algo tan impiadoso como inexplicable (p 23)
La amplitud de lo aparentemente inexplicable aumenta día tras día (p 29)
Actualmente la mayoría delos análisis y comentarios acerca de distintos acontecimientos -terrorismo, migración, inseguridad económica- arrancan su relato desde tiempos demasiado recientes (p 54)
Solo existe el día en que se vive, de allí que lo que nos rodea es el vacío (p 55)
Todas las canciones hablan de travesías (p 68)
Tendemos a asociar la intimidad con la cercanía... (p 78)
El lenguaje compartido ya no existe en la mayoría de discursos públicos (p 82)
En toda visión utópica, la felicidad es obligatoria...Las utopías desprecian el presente. Las utopías reemplazan la Esperanza por el Dogma (p 83)
algunos de ellos eran dueños de menos que nada
ni siquiera poseían sus propios cuerpos
Moya Cannon. Carryung the songs.
Estas informaciones son en su gran mayoría una estrategia para distraer nuestra atención de lo que es verdadero, esencial y urgente.
Gran parte de la información se refiere a lo que alguna vez se llamó política...otro capítulo de las informaciones con que somo bombardeados se concentra en lo espectacular... (p 99)
Cuantifican todo y raramente se refieren a lo sustancial o a lo cualitativo (p 100)
...quejarse es el recurso de los débiles (p 12)
La libertad es siempre la libertad del que piensa diferente (p 13)
Ve lo que ocurre en el mundo y le parece algo tan impiadoso como inexplicable (p 23)
La amplitud de lo aparentemente inexplicable aumenta día tras día (p 29)
Actualmente la mayoría delos análisis y comentarios acerca de distintos acontecimientos -terrorismo, migración, inseguridad económica- arrancan su relato desde tiempos demasiado recientes (p 54)
Solo existe el día en que se vive, de allí que lo que nos rodea es el vacío (p 55)
Todas las canciones hablan de travesías (p 68)
Tendemos a asociar la intimidad con la cercanía... (p 78)
El lenguaje compartido ya no existe en la mayoría de discursos públicos (p 82)
En toda visión utópica, la felicidad es obligatoria...Las utopías desprecian el presente. Las utopías reemplazan la Esperanza por el Dogma (p 83)
algunos de ellos eran dueños de menos que nada
ni siquiera poseían sus propios cuerpos
Moya Cannon. Carryung the songs.
Estas informaciones son en su gran mayoría una estrategia para distraer nuestra atención de lo que es verdadero, esencial y urgente.
Gran parte de la información se refiere a lo que alguna vez se llamó política...otro capítulo de las informaciones con que somo bombardeados se concentra en lo espectacular... (p 99)
Cuantifican todo y raramente se refieren a lo sustancial o a lo cualitativo (p 100)
dijous, 10 de novembre del 2016
Para entender la fotografía (51)
Berger, John. Para entender la fotografía. Barcelona. Editorial Gustavo Gili. 2015 (p 251)
dijous, 12 de març del 2015
Un home afortunat
La rapidesa del pas del temps és un tòpic que es confirma cada dia. El dia 12 de febrer es va celebrar un simpòsium per celebrar els 30 anys de la reforma de l'Atenció Primària (programa). A partir de la informació de la premsa miro de sinteritzar els continguts.
Canvis en el model assistencial. Es resumeixen algunes intervencions que canvien el model assistencial de fa 30 anys:
Canvis en el model assistencial. Es resumeixen algunes intervencions que canvien el model assistencial de fa 30 anys:
- L'aparició de les Entitats de Base Associativa (EBA), és a dir, empreses amb ànim de lucre que gestionen equips d'atenció primària.
- Canvis en l'atenció continuada a través de les Unitats d'atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT).
- Canvis en l'atenció als pacients institucionalitzats en residències.
- Organitzacions Sanitàries Integrades (OSI) que unifiquen la gestió d'atenció primària i hospital (gerència única). Paradoxalment és un model que no satisfà els professionals de l'Atenció Primària però que és un element clau de l'estratègia d'abordatge de la cronicitat al País Basc.
- Delegació de funcions a infermeria. A la premsa surten opinions molt contràries a la delegació de funcions a infermeria. D'entrada em sorprèn (o potser no, potser és una actitud defensiva)
Els meus mestres i amics Amando Martín Zurro i Andreu Segura identifiquen els punts clau de la nova Atenció Primària i Comunitària:
- Visió territorial (sense fer esment al paper de l'hospital)
- Salut comunitària
- Polítiques intersectorials.
- Integració social i sanitària
- Assistència personalitzada
- Capacitat resolutiva.
Un tema recurrent és la manca de recursos. Déu me'n guardi de posar en dubte el tema dels recursos. Però en una colla de correus privats sobre l'esdeveniment que he comentat, un investigador basc crec que posa el dit a la llaga: el model conceptual està molt bé però no s'ha investigat sobre les estratègies d'implementació del canvi. D'alguna manera es pateix del mateix mal que quan es fan estudis pilot. Tot va bé, però no és escalable. En lloc de fer prototips fem pilots. El model conceptual està molt bé, però no es parla d'una manera general de resultats del món real (es parla de resultats de la literatura, en contexts diferents i sempre en el marc d'estudis pilots). Que l'atenció s'ha d'acostar al pacient (a la comunitat) em sembla que no és qüestionable. No té sentit voler demostrar una cosa obvia. Allò que s'ha de fer és seguir l'evolució del canvi, fer un procés iteratiu que introdueixi nous elements a mesura que canvia el context. Cal avaluar allò que passa d'una manera continuada i triar el format més sostenible. El procés de canvi no té final.
A més, en tot aquest debat no es posa el pacient (ciutadà) en el centre real de la presa de decisions, Molts d'aquests debats es mantenen massa en l'àmbit professional (tècnic?, expert?). Una palanca de canvi (i de garantia democràtica) és la participació real de tots els implicats (especialment els pacients i els professionals més joves).
De vegades, els debats sobre els canvis en el sistema sanitari tenen tocs nostàlgics (la nostàlgia és un vici privat). Hi ha coses meravelloses que no són ni eternes ni repetibles. John Berger el 1967 va publicar Un hombre afortunado, un llibre sensible, respectuós i minuciós sobre la vida diària del Dr John Sassall, un metge rural anglès. És un exemple magnífic d'allò que no tornarà, que no tornarà de la mateixa manera.
Si parlem de procés de cani el primer punt clau és la participació dels pacients. Però el segon punt clau és la participació dels més joves.
El debat no és el canvi del model assistencial (o no és el primer debat). El debat és el recanvi generacional. Sergi Picazo parla de la Revolta generacional i explca ben clarament el paper de la generació nascuda entre el 1945-1965: la generació de la transició, la Generació T (la meva generació): "La Generació T ens ha arruïnat". La Generació T ha fet (hem fet) un efecte tap perquè de molt joves ja érem a tot arreu. I ens hi hem mantingut durant molt de temps.
No conec cap generació que hagi fet la revolució dues vegades. La Generació T ha de fer (hem de fer) dues coses molt importants: 1) escoltar més que parlar i 2) seguir corrent sense fer nosa.
A més, en tot aquest debat no es posa el pacient (ciutadà) en el centre real de la presa de decisions, Molts d'aquests debats es mantenen massa en l'àmbit professional (tècnic?, expert?). Una palanca de canvi (i de garantia democràtica) és la participació real de tots els implicats (especialment els pacients i els professionals més joves).
De vegades, els debats sobre els canvis en el sistema sanitari tenen tocs nostàlgics (la nostàlgia és un vici privat). Hi ha coses meravelloses que no són ni eternes ni repetibles. John Berger el 1967 va publicar Un hombre afortunado, un llibre sensible, respectuós i minuciós sobre la vida diària del Dr John Sassall, un metge rural anglès. És un exemple magnífic d'allò que no tornarà, que no tornarà de la mateixa manera.
Si parlem de procés de cani el primer punt clau és la participació dels pacients. Però el segon punt clau és la participació dels més joves.
El debat no és el canvi del model assistencial (o no és el primer debat). El debat és el recanvi generacional. Sergi Picazo parla de la Revolta generacional i explca ben clarament el paper de la generació nascuda entre el 1945-1965: la generació de la transició, la Generació T (la meva generació): "La Generació T ens ha arruïnat". La Generació T ha fet (hem fet) un efecte tap perquè de molt joves ja érem a tot arreu. I ens hi hem mantingut durant molt de temps.
No conec cap generació que hagi fet la revolució dues vegades. La Generació T ha de fer (hem de fer) dues coses molt importants: 1) escoltar més que parlar i 2) seguir corrent sense fer nosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)