Capdet, Pol. Coses que dius en castellà i que podries dir en català. Barcelona. Edicions del núvol. 2023 (p 124)
divendres, 31 de març del 2023
diumenge, 26 de març del 2023
Filosofia de la cura (9)
Groys, Boris. Filosofia de la cura. Barcelona. Arcàdia. 2023 (p 144)
Introducció. Cura i cura d’un mateix ................................ 7
...La medicina ha ocupat el lloc de la religió i l'hospital ha substituït l'església ???? (p 7)
Introdueix el concepte de "cossos simbòlics"... a més dels "cossos físics" hem de tenir cura dels "cossos simbòlics" (p 9)
...les autoritats mèdiques es contradiuen en tots els aspectes importants (p 11)
Estem acostumats a identificar coneixement amb poder (p 13)
El treball de cura, que inclou la cura d'un mateix, sempre implica molt esforç i ens estimem més evitar-lo (p 18)
La tasca de cura i de cura d'un mateix és improductiva, no s'acaba mai, i, en conseqüència, només pot ser profundament frustrant (p 18)
Les diferents escoles científiques competeixen pel reconeixement, la influpencia, la fama i el poder.
Diverses menes de relacions entre la dependència i l'autonomia (p 20)
De la cura a la cura d’un mateix .............................. 21
La preparació per la mort és una activitat solitària i silenciosa: és l'activitat de la contemplació (p 27)
El filòsof platònic evita la lluita i la competència (`28)
Era postcartesiana: l'Església és substituïda per la comunitat científica, que assumeix el mateix paper de control de les evidèncis personals (p 29)... però, a diferència de l'Església, la comunitat científica està disposada a canviar els punts de vista si hi ha noves evidències... el dogma és sempre el mateix!!!
De la cura d’un mateix a la cura .............................. 31
La història humana és la història de l'alliberament de la subjectivitat respecte de la foscor... la història és un procés leleològic i guiat... guiat per la lògica dialèctica de la negació de la negació (p 32)
...després del final de la història, els camins de la llibertat i de la raó es van separar (p 35)
...l'"estat pastoral" ha substituït l'església i el seu objectiu no és la contemplació de la veritat, sinó la salut de la població 8p 37)
La societat posthistòrica és la societat de la protecció total, de la cura total (p 37)
La gran salut ............................................................ 39
Friedrich Nietzsche (1844 -1900) va emprendre el "capgirament de tots els valors"... substituir la cerca de la veritat pel desig d'arribar a ser una persona sana ... què vol dir estar sa?.. la manifestació de la salut és l'agressivitat... la salut és agressiva perquè s'afirma a si mateixa i s'esforça per dominar el seu entorn (p 39)
George Canguilhem (1904-1995) ...la salut és un sentiment de seguretat en la vida que no té límits... valor significa tenir bona salut... "normal" vol dir sa (p 41)
El Savi com a cuidador ............................................. 53
...el que mou la història no és la raó ni la cerca de llibertat, sinó el desig de l'individu de ser reconegut públicament (p 53) "Desig de reconeixement"
A Nietzsche li interessaven els adminradors, no els seguidors (p 59)
Alexandre Kojève (1902-1968) va ser el creador del concepte de "fi de la història" (que després va desenvolupar Francis Fukuyama) (p 59)
El concepte de salut es torna ambivalent... un home-màquina està sa quan treballa, quan és funcional (p 62)
La longevitat i la supervivència no són valors suprems. L'individu sap que morirà igualment (p 63)
El sistema de cura s'ocupa de l'humà com a treballador (p 63)
L’animal sobirà .......................................................... 65
La societat burgesa encara viu culturalment a l'ombra del seu passat feudal i sobiranista (p 70)
"Cultura moderna"-: l'heroi principal és el criminal i l'assassí (p 72)
El sagrat infecciós ..................................................... 75
Roger Caillois (1913-1978) ... la il·lustració i la dominació del pensament científic en les societats modernes no va abolir el sagrat, sinó que més aviat va permetre que el sagrat infectés aquestes societats a causa d'una insatisfacció profunda
El poble com a cuidador ........................................... 79
El canvi no sorgeix de l'interior dels individus: és imposat pels desenvolupaments tecnològics (p 82)
Caillois sosté que gairabé qualsevol forma de compatició és viscuda com inusta pels qui hi participen (p 85)
Competim per l'atenció, l'èxit, la fama i els diners (p 87)
El consum és una pèrdua improductiva d'energia (p 89)
¿Qui és el poble? ....................................................... 93
L'autèntica força impulsora de qualsevol activitat cultural no és la salut i l'energia, sinó la suposada salut del púyblic (p 96)
La cura com a ser del Dasein ................................ 99
Martin Heidegger (1889-1976) definei l'home con Dasein (ser-aquí... a ser-en-el-món)... l'existència del Dasein és un projecte dirigit al gutur (p 99)... La cura d'un mateix és el mode d'existència fonamental del Dasein.(p 100).
Sota la mirada de la dona de fer feines ................ 109
Aquesta és la diferència entre l'obra d'art i l'eina... l'eina es desgasta i els béns de consum s'esgoten (p 113)
Entre l'hospital i el museu hi ha un paral·lisme evident. Tots dos tenen la finalitat de la cura i de la protecció dels cossos humans i de coses (p 115)
Immanuel Kant (1724 - 1804)... en una societat il·lustrada i secular, l'home mai no s'ha de tractar com un mitjà, sinó com un objectiu (p 115)
En l'art no hi ha progrés (p 117)
Treball i labor .......................................................... 123
Hannah Arendt (1906 - 1975), a La condició humana, argumenta que el trabll de la cura tradicionalment es valora menys que el trabll productiu (p 123)
El treball intel·lectual és una variant del treball de la cura (p 124)
La cura revolucionària ............................................ 133
La revolució només és realment revolucionària quan obre un futur imprevisible (p 138)
Arendt ...només ens podem sentir realment vius per mitjà del dolor (p 144)
Índex onomàstic i analític ............................................ 145
Llibre molt dens, he trobat aquest article que el comenta:
de Torregroza, L. S. (2023). Boris Groys, Filosofía del cuidado, Buenos Aires: Caja Negra, 2022. In Anales del Seminario de Historia de la Filosofía (Vol. 40, No. 1, p. 241). Universidad Complutense de Madrid.
dissabte, 18 de març del 2023
Petita filosofia per a temps trastocats (8)
Bonazzi, Mauro. Petita filosofia per a temps trastocats. Barcelona. Edicions 1984. 2022 (p 157)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)