Agamben, Giorgio. La epidemia como política. Argentina. Adriana Hidalgo Editora. 2021 (p 115)
·
El “distanciament social” defineix
la nova estructura de les relacions entre els éssers humans (p. 12). Per això
té sentit la definició que proposava l’Anna Llupià: “distanciament solidari”.
·
La por és un mal conseller (p 23)
·
L’estat d’excepció s’ha convertit
en una situació normal (p 24)
·
Una societat que viu en un estat d’emergència
permanent no pot ser una societat lliure (p 24).
·
Correm el risc d’abolir l’espai
públic (p 25)
·
El governs han desmantellat el
sistema sanitari (p 27)
·
Els italians han demostrat que
estan disposats a sacrificar-ho gairebé tot (p 39)
·
Els cadàvers van ser cremats sense
funeral (p 46)
·
Hem escindit la unitat de la nostra
experiència vital, que sempre ha estat inseparablement corporal i espiritual,
en una entitat purament biològica (p 46).
·
L’estat d’excepció constitueix el
mecanisme que permet la transformació d’una democràcia en un estat totalitari
(p 49).
·
La “vida despullada”: convertir l’ésser
humà en una entitat purament biològica (p 50).
·
La ciència ha esdevingut la
religió de la nostra època (p 58).
·
Tres grans sistemes: el
cristianisme, el capitalisme i la ciència (p 65)
·
Patrick Zylberman. Tempêtes
microbiennes. Paris. Gallimard. 2013... amb la decadència progressiva de
les ideologies i de les creences polítiques, les raons de seguretat han conduït
a la ciutadania a acceptar limitacions de les llibertats que abans no estaven disposats
a acceptar (p 72).
·
Itàlia va ser el laboratori on es
van elaborar les noves tècniques de govern contra el terrorisme (p 75).
·
Del “dret a la salut” es passa a
una “obligació jurídica de la salut” (p 77)
·
Construïm una societat basada en
la distància (p 78).
·
La creixent medicalització dels
cossos ha transformat profundament l’experiència que cada individu té del seu
cos i de la seva vida... l’experiència vital és sempre, d’una manera
inseparable, corporal i espiritual (p 80).
·
Refugiats... redefinició del concepte de ciutadania en el món europeu
(p 83).
·
El ciutadà s’ha convertit en un
objecte passiu de cures (p 84).
·
Des de Tocqueville sabem que la
democràcia té tendència a degenerar en despotisme (p 87).
·
És inútil mirar de convèncer al
qui té por amb arguments racionals (p 112)
·
La por paralitza i fa perdre el
cap (p 112).
