El rei Lear (25)

 Shakespeare, William. El rei Lear. Barcelona. Quaderns Crema. 2008. Traducció de Joan Sellent (p 210)

Acte I  Escena I (p 15)

Lear... Del no-res no en surt res

Acte I  Escena II (p 29)

Gloster: "Aquesta política de venerar els ancians fa que el món amargui els millors anys de la vida... l'opressió tirànica dels vells.

Acte I  Escena III (p 37)

Goneril... com hi ha món que els vells dements es tornen criatures.

Acte I  Escena IV (p 38-39)

Kent... La professió que faig és la de no ser menys del que semblo... el meu mèrit principal és la diligència.

Acte I  Escena V (p 58)

Bufó... Doncs que abans de ser vell hauríes de ser savi

Acte II  Escena IV (p 84)

Bufó...T'enviarem a l'escola de la formiga, perquè t'ensenyi que a l'hivern no es treballa

Acte II  Escena IV (p 89)

Lear... "Filla meva estimada, confesso que sóc vell, i els vells fem osa..."

Acte II  Escena IV (p 94)

Lear... Els més mañvats resulten agradabñes quan hi ha agú que ho és més; no ser el pitjor ja es mereix un elogi.

Lear... El mendicant més pobre té un bé superflu

Acte III  Escena III (p 110)

Edmund... Els joves pugen quan els vells van cap avall

Acte III  Escena IV (p 116)

Lear... Fora, fora, bèns superflus

Acte III  Escena VI (p 123)

Kent... Tot ek seu coneixement ha cedit davant la impaciència

Acte IV Escena I (p 140)

Gloster... Moltes vegades les plenes facultats et fan refiar massa.

Acte IV Escena I (p 141)

Gloster... El mal d'aquests temps, els bojos guien els cecs

Acte V Escena I (p 187)

Edmund... Per defensar la meva posició necessito poder, no discussions

El tirano (23)

 Greenblatt, Stephen. El tirano. Shakespeare y la política. Madrid. Alfabeto Editorial SL. 2019 (p 223)

Macbeth (31)

 Shakespeare, William. Macbeth. Barcelona. Vicens Vives. 2005 (traducció de Salvador Oliva) (p 135)

El tirano (5)

Greenblatt, Stephen. El tirano. Madrid. Alfabeto Editorial SL. 2019 (p 223)

Ricard III (26)

Shakesoeare, William. Ricard III (traducció de Joan Sellent). Barcelona. 2017 (p 230)

Poesia i veritat (16)

Oliva, Salvador. Poesia i veritat. Barcelona. Edicions de 1984. 2015 (p 173)

Quina bellesa i quina dificultat que planteja la poesia ! Llibre difícil però magnífic i suggerent.

Hi ha tres grans tipus de formes (p. 22)

1. Forma exterior (fonològica): l'organització dels elements sonors de la llengua.
2. Forma intermèdia (sintàctica): les relacions abstractes que tenen les funcions gramaticals dels sintagmes.
3. Forma interior (semàntica): l'organització del sentit de les paraules i, per tant, entre els tres elements, hi té cabuda tot el llenguatge figurat.

Les metàfores creades per un poeta no es poden repetir (p 28)

Un poema és, abans que res, llenguatge organitzat (p 56)

WH Auden (The dyer's band, diu que hi ha dos tipus de poetes (p 74):

1. Pominat per Ariel: quan és com un paradís terrenal verbal, un món de pur joc que ens complau justament pel contrast amb la nostra existència història.
2. Dominat per Pròsper: quan ens proporciona alguns tipus de revelació sobre la vida o sobre nosaltres mateixos.

Sempre hi ha d'haver una mescla dels dos dominis, el de la bellesa i el de la veritat (p 85)

...perquè ètica i estètica han d'anar sempre juntes. No en la vida, però sí en l'art (p 110)

Epigrames i sàtires.

Un travestí de revista

va dir un dia a un convergent:

"La vida fóra menys trista

si en Jordi fos la florista

i la Marta el president" (p 117)

En art, la imaginació és sempre essencial (p 120)

Un epigrama de Josep Carner (p 129)

L'argentí professional

   Ballant amb dames, que l'edat recalca,

   adés les alçaprema, adés les falca.

Valor.

...la forma és la condició sine qua non de tota obra d'art. L'art ha de tenir la forma perquè l'experiència humana és opaca per naturalesa, no té sentit, i és la forma el que fa que aquesta opacitat es transformi en trasparència (p 139)

...el llenguatge no és mai neutre (p 162)

...defensar la mera subjectivitat del valor -o considerar-lo com un resultat ideològic- no té cap interès (p 164)

...la fluctuació dels valors no és absoluta...la història ens mostra constantment que hi ha obres que perduren (p 173)

El Rei Lear: reconversió en lloc de reforma.

El dimecres de la setmana passada vaig anar al Teatre Lliure a veure la visió de Lluis Pasqual sobre El Rei Lear. No tinc cap capacitat per fer judicis valoratius de l'obra (els meus coneixement teatrals són insignificants, limitats i esbiaixats). D'una manera general em va agradar (fins i tot podria arribar a dir que em va agradar molt, sense arribar al zènit). Fins i tot en alguns moments em va emocionar. Des de la primera final on seiem veure la Núria Espert és impagable.

A la vista de la sang que córre per l'escenari (i no ho dic en sentit figurat) podriem pensar que, en una primera aproximació, és una obra sobre l'ésser humà, com a mínim en tres eixos:

• Un eix de la maldat i la bondat. Certament de maldat n'hi ha molta (traïdors, mentiders, envejosos). Però també és una obra sobre la bondat, la lleialtat i la solidaritat. Que també n'hi ha molta. Diuen que és una de les obres més tràgiques mai escrites i, en aquest cas es demostra que de mort (com en la vida real) n'hi ha una per a cadascú, els bons i els dolents.
• Un eix relacionat amb el declivi i l'envelliment. Del rei arrogant al rei en cadira de rodes.
• Però també hi ha un eix que es centra en el recanvi generacional. 

Em vull centrar en el tercer eix, el del recanvi generacional. La proposta del Rei Lear aparentment sembla raonable: repartir el reialme entre les tres filles. Però el mètode falla des de tots els punts de vista:

• No es pot renunciar i voler mantenir privilegis.
• No es pot repartir i pensar que tothom estarà agraït per haver rebut la part que ha decidit qui reparteix.
• No totes les parts implicades veuen les coses de la mateixa manera.
• Potser algú ho vol tot i potser algú no vol res.

Si això s'aplica al sistema sanitari hauriem de preguntar-nos si estem fent un bon recanvi generacional. No vull entrar a fons en el tema, només apuntar-lo. Crec que ens enfrontem a temps de canvi que s'assemblen més a la reconversió industrial dels 80's que a un procés de millora i optimització. Cal recordar que la reconversió industrial dels anys 80's al nostre país va ser un procés molt intens i, generalment, traumàtic. Atenció, els temps que venen no són temps de canvis "cosmètics". 

No sóc capaç d'identificar cap generació que ella mateixa hagi liderat dos processos disruptius. La reconversió ha d'anar aparellada al recanvi generacional profund, efectiu i ampli. I com ha passat en política, la feina ben feta no et protegeix de l'impacte del recanvi generacional i de la reconversió. Quan hi ha recanvis generacionals i reconversions és possible que es perdin coses bones de passat, però segurament només són "efectes col·laterals".

El Rei Lear (6)

Shakespeare, William. El Rei Lear. Barcelona. Quaderns Crema. 2008 (p 210) Traducció de Joan Sellent

Impressionant. Sense paraules. Dimecres al Teatre Lliure per veure la proposta de Lluís Pasqual.

Un petit tast.

La professió que faig és la de no ser menys del que semblo (p 38  Acte I Escena IV)

El mendicant més pobre té algun bé superflu (p 95 Acte II Escena IV)

Els joves pugen quan els vells van capa avall (p 110 Acte III Escena III)

Tot el teu coneixement ha cedit davant la impaciència (p 123 Acte III Escena VI)

És el mal d'aquests temps: els bojos guien els cecs (p 141 Acte IV Escena I)

Hem de carregar el pes d'aquest temps desolat: dir el que sentim, no pas allò que ens ve imposat (p 210 Acte V Escena III)

Text en pdf  de la versió estrenada per la companyia la perla29 a la Biblioteca de Catalunya, sota la direcció d’Oriol Broggi

La idea que desenvoluparé a partir del Rei Lear és la del recanvi generacional i la importància d'identificar els aduladors i recoèixer els qui són lleials.