Breve historia de la tierra (32)

 Knoll, Andrew H. Breve historia de la tierra. Barcelona. Pasado & Presente. 2021 (p 211)

En defensa de la conversación (31)

 

Turkle, Sherry. En defensa de la conversación. Barcelona. Ático de los libros. 2019 (p 469)

Cantos Íberos (30)

 Celaya, Gabriel. Cantos Iberos. Madrid. Ediciones Turner. 1975 (p 96)

He trobat a casa aquest llibre de Gabriel Celaya (1911-1991) que conté el poema "La poesia es un arma cargada de futuro" (1955). L'he buscat arran de la mort de Paco Ibáñez (1934-2023), Recordo uns versos d'aquest poema

LA POESÍA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO
(De "Cantos iberos", 1955)

Cuando ya nada se espera personalmente exaltante,
mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,
fieramente existiendo, ciegamente afirmando,
como un pulso que golpea las tinieblas,
cuando se miran de frente
los vertiginosos ojos claros de la muerte,
se dicen las verdades:
las bárbaras, terribles, amorosas crueldades.
Se dicen los poemas
que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,
piden ser, piden ritmo,
piden ley para aquello que sienten excesivo.
Con la velocidad del instinto,
con el rayo del prodigio,
como mágica evidencia, lo real se nos convierte
en lo idéntico a sí mismo.
Poesía para el pobre, poesía necesaria
como el pan de cada día,
como el aire que exigimos trece veces por minuto,
para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.
Porque vivimos a golpes, porque a penas si nos dejan
decir que somos quien somos,
nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.
Estamos tocando el fondo.
Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.
Hago mías las faltas. Siento en mí a cuantos sufren
y canto respirando.
Canto, y canto, y cantando más allá de mis penas
personales, me ensancho.
Quisiera daros vida, provocar nuevos actos,
y calculo por eso con técnica, qué puedo.
Me siento un ingeniero del verso y un obrero
que trabaja con otros a España en sus aceros.
Tal es mi poesía: poesía-herramienta
a la vez que latido de lo unánime y ciego.
Tal es, arma cargada de futuro expansivo
con que te apunto al pecho.
No es una poesía gota a gota pensada.
No es un bello producto. No es un fruto perfecto.
Es algo como el aire que todos respiramos
y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.
Son palabras que todos repetimos sintiendo
como nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.
Son lo más necesario: lo que no tiene nombre.
Son gritos en el cielo, y en la tierra, son actos.

Llegit quasi setanta anys després d'haver-lo escrit, el llibre em sembla carrincló i molt nacionalista (encara que sigui d'esquerres).

Hi ha literatura que envelleix molt malament

En defensa de la conversación

 

 En defensa de la conversación.

Los diarios de la empatía.

La huida de la conversación.

Una silla.

Soledad.

Introspección.

Dos sillas.

Familia.

Amistad.

Romance.

Tres sillas.

Educación.

Trabajo.

El camino hacia adelante.

La plaza pública.

Mejorar la oportunidad.

¿Una cuarta silla?

El fin del olvido.

Imatges latents (29)

 Fontcuberta, Joan. Imatges latents. Barcelona. Arcàdia. 2019 (p 230)

La fotografia ens comprometia amb la identittat, la memòria i la certesa ... ara estem sobresaturats d'imatges... i tenim escenaris paral·les (p 8)

La Biblia, el rosari i les fotografies.

Fem fotos als casaments, però no als funerals (p 13)

Potser la Bíblia aportava la doctrina, el rosari la pregària, la fotografia la revelació (p 16)

Giorgo Agamben (Roma, 1942) "El fuego y el relato" (2016)

Fotografiar significa trobar les imatges justes per explicar alguna cosa (p 23)

El temps de les cireres (Tempus fugit)

Cada grup social es mesura pels seus ritus (p 26)

Heterocronia = un temps altre que fuig de la concepció linial del temps (p 29)

El àlbums fotogràfics són espais de relats isuals de cara a il·lustrar el pas del temps (p 31)

Temps absolut = linial, homogeni, inalterable i que no té ni principi ni final

Albert Einstein (1879-1955) Teoria de la relativitat (1905) el temps és relatiu i es distorsiona (p 32)

Henri Bergson (1859-1941) afirmava que la ciència per si sola no pot explicar el temps i reteia Einstein que ignorés els aspectes intuïtius de la noció del temps (p 32)

Stephen Hawking (1942-2018), concepte de temps imaginari: espai i temps serien finits erò il·limitats (com la superficien d'una esfera que no té rincipi ni final (p 33)

La fotografia és un registre de memòria (p 35)

Cada retrat és la constatació d'una pròrroga: qui foto passa, any empeny (p 40)

Jardins de la memòria

Postmemòria, concepte de Marianne Hirsch (Timisoara, 1949): persones que han crescut dominats per narratives que van precedir el seu naixement... la memòria treballa amb testimonis, la postmemòria amb arxius (p 5)

Fer veure i fer no veure

...la irrupció arrauxada de la postveritat i dels fets alternatius... la paradoxa és que per manipular no cal mentir... N'hi ha prou amb dossificar la informació interessada que tergiversi la interpretació dels esdeveniments (p 57)

La fotografia neix el 1839... i es presentava com un garant de l'objectivitat (p 58)

...la càmera pot deformar la veritat per omissió (el fotògraf, a la Guerra de Crimea, no va retratar moltes imatges esgarrifoses, com amputacions) (p 60)

El que no s'esmenta o el que no s'ensenya... no existeix (p 63)

Qualsevol ciutadà proveït d'un telèfon mòbil esdevé un "periodista" potencial (p 64)

La decadència de la mentida

Dir la veritat no ha comptat mai entre les virtuts polítiques (p 69)

...qui té el poder de fixa les regles de joc i s'arroga el privilegi d'assignar un significat a les paraules, ometent el consens social i cultural (p 71) 

Dogmes = veritats irracionals (p 73)

Distinció entre la veritat i la mentida (p 75)

Concepte	Descripció	Propietat	Competència
Falsedat	No correspondència entre el discurs i els fets.	Judici	Ontologia
Mentida	Desviació voluntària del discurs en relació amb els fet.	Coneixement	Llei
Engany	Acció conscient que té per objectiu que una mentida sigui acceptada pel receptor com a veritat	Intenció	Ètica
Impostura	Simulació de la veritat	Fingiment	Comunicació
Frau	Engany gràcies al qual l’emissor n’obté un benefici i el receptor, un prejudici	Interacció social	Llei
Ficció	Una cosa inventada: construcció feta des de la fabulació.	Imaginació	Creació
Postveritat	Desinformació deliberada, la invenció d’una “veritat” amb el propòsit de manipular l’opinió pública apel·lant a les emocions i no a la racionalitat	Propaganda	Política
Fake news	Informació fal·laç que es vol fer passar per bona per crear un cert estat d’opinió (“notícies falses”)	Sociologia	Periodisme
Fake	És una ficció impostada que, sota l’aparença de veritat, s’infiltra en dispositius de transmissió d’informació i es camufla sota l’aparença d’un gènere familiar i recognoscible (“veroficció o documentada”)	Subversió	Art

Amb la caiguda del comunisme calia inventar  una amenaça alternativa (p 80)... el terrorisme no és més que un requisit del postcapitalisme (p 81)

A nosaltres, com espectodrs d'aquesta fotografia... se'ns escamoteja el que els governants sí que poden veure... (p 83)

Aquesta màquina de poder no té valors sino interessos (p (85)

La veritat ha de néixer del dubte, que pertany a un esdevnir col·lectiu i que ens recorda que, ara i aquí, en el nostre estat de mentidocràcia no podem abaixar la guàrdia (p 87)

Dronitzar els ocells, ocellitzar els drons

Julius Neubronner (1852-1932): coloms mnissatgers amb petites càmeres (p 89)

...participen en l'acte d'enregistrament gràfic, però noi prenen decisions... (p 101)

"dronització de la mirada" (p 1019

Les imatges de l'espai, l'espai de les imatges

L'objectivitat, si existeix, no la dona la tecnologia sinó la voluntat de l'operador (p 114)

...allò que existeix és allò de qu podem extreure dades (p 119)

El punt Nemo de la imatge

La fotografia, el cinema i la televisió es converteixen en els baluards de la propaganda (p 123)

La TV va demostrar ser l'instrument de persuasió més poderós (p 123)

El punt Nemo és el lloc escollit com a abocador on van a parar una gran quantitat de les naus espacilas (p 131)

La privacitat com a relíquia

La nostra privacitat ha esdevingut una pura relíquia (p 139). La privacitat és un constructe modern, de la societat burgesa,

...al ciberespai, la privacitat s'ha tornat tan vulnerable que ha esdevingut un anacronisme (p 148)

Si és que hi ha cases d'algú

La casa representa l'espai de la intimitat profunda (p 152)

Empantanegats en la cultura de la predicció.

Anticipació: a l'antiguitat, la incertesa sobre el futur es resolia amb oracles i profecies (p 168)

Indeterminisme: en el món quàntic, situacions de partida idèntiques condueixen paradoxalmenta resultats diferents (p 169)

Els accidents, l'imprevist, ens alliberen de les formes predestinades... aprofitem les escletxes per on s'infiltra l'atzar no domesticat per extreure'n creativitat i coneixement (p 173)

Ça a été? Contra Barthes

Roland Barthes (1915-1980)

Les coses són iguals per a tots, les paraules no (p 181)

...tota fotografia comporta l'essència de momento mori com a recordatori del pas imparable del temps i de la fugacitat de la vida (p 191)

Barthes s'afanya a analitzar el significat fotogràfic a partir de la necessitat d'expressar el dolor i la nostàlgia que deixa el pas del temps (p 197)

Walter Benjamin (1892-1940). La fotografia és un missatge sene codi (p 201)

• Denotació: informació proporcionada de forma "objectiva"
• Connotació: fa referència als valors afegits a partir d'una certa retòrica i que són interpretats des dels codis culturals i psicològics (p 201)

L'ús ortodox de la imatge és propens a produir imatges denotatives... imatges amb una baix índex de connotació ni una alt índex d'iconicitat (p 202)

La fotografia és un exercici de filosofia, una acció de pensar visualment (p 203)

Fotografia = imatge referencial = registre, rastre, empremta dels objectes... Barthes sosté que a la fotografia el poder d'autentificació preval sobre el poder de representació... (p 2025)

Per no perdre credibilitat cal invisibilitzar les condicions de fabricació de les imatges (p 208)

Tota fotografia espera un text... la fotografia no és referencialment tan autosuficient com havíem imaginat (p 215). Això lliga amb el comentari d'IndroMontanelli (1909-2001)sobre una imatge del Vietnam quan un oficial apunta al cap d'un guerriller amb una pistola: per jutjar la imatge és necessiten paraules, una narrativa. Montanelli , en un article publicat a LV el 28 de setembre de 1988 va afirmar que no és cert que «una imatge valgui més que mil paraules»

1989, neix Photoshop... la fotografia celebrava els 150 anys del seu naixement (p 221)... la fotografia com a referència s'extingi mercès del darwinisme tecnològic (p 222)

La simultaneïtat de mons possibles comporta l'existència d'històries possibles i refuta la idea d'una història única (p 226)