Garrigasaït, Raül & Ramoneda, Josep. Editors. A camp obert. Pràctiques culturals contemporànies. Barcelona. Aracàdia. 2024 (p 328)
A camp obert.
Pràctiques
culturals contemporànies
A cura de Raül Garrigasait i Josep Ramoneda
Presentació.............7
Pere Almeda Samaranch
UN CAMP OBERT…11
Raül Garrigasait i Josep Ramoneda
La nostra època és heterogènia, contradictòria
i inestable (p 11)
¿ENS CAL UNA MITOLOGIA FEMINISTA? UNA LECTURA NOVA D'UNA
LLEGENDA ANTIGA... … 15
Chiara Bottici
Els mites no són teories sobre la constitució
del món real (p 17)… els mites expliquen històries (p 22)
Mite = procés d’elaboració
de possibles variants d’una historia (p 18)
El mite és politeista perquè poden coexistir
diverses variants … el mite ofereix alguna cosa diferent del que ofereix la ciència
i la religió (no permet la coexistència d’una pluralitat d’històries) (p 20)
El mite de la feminitat… Simone de Beauvoir
(1908-1986) … no naixem dones, sinó que ens hi convertim (p 23)
LA SUBVERSIÓ DE LA MIRADA… 35
Simona Škrabec
…tal com passa en tots els enigmes, primer hem
de desxifrar la pregunta (p 37)
Joan Fontcuberta i
Villà (1955)… “la fotografia és un exercici de filosofia,
una acció per pensar virtualment” (p 38)
Cada obra és una aportació autònoma,
autosuficient, acabada i única (p 38)
Cap llibre no té valor definitiu, vàlid per
sempre més … Joan Fontcuberta “es
tracta de passar el tràmit freudià d’alliberar-se dels lligams heretats” (p 42)
Cal canviar el món per canviar la llengua i no
a l’inrevés Carme Junyent (1955-2023)
La literatura serà rellevant en el futur si
ens sap acompanyar com un “instrument per analitzar la realitat” (p 51)
EL MUSEU EN L'ERA POSTINTERNET................... 53
Boris Groys
Internet = no
contribueix al sorgiment d’un espai públic universal, sinó a la tribialització
del públic (p 53)
Les tries dels comissaris (comissaris de
les exposicions, es refereix) ens permeten veure coses que no
necessàriament hauríem triat veure (p 54)… el comissari d’exposicions “dona
forma” (p 60)
L’exposició no és selectiva i prou: exposa el
seu propi criteri de selecció… aquesta és la principal diferencia entre
l’exposició i internet (p 57)
…a la xarxa tots els missatges tenen la
mateixa forma…a Internet, un escriptor o un artista no comencen mai amb un full
o un llenç en blanc (p 59)
L’art té una funció universal, que consisteix
a resistir el progres tecnològic (p 64)
LA VIDA DE LES OBRES. ............. 65
Perejaume
La vida és mortal, no s’hi pot fer res (p 68)…
Tota posteritat és finita (p 69)
La conservació transforma (p 71)
En general, a pagès, davant la constatació que
només el que es repeteix perdura….la immortalitat és una repetició més o menys
cíclica de repeticions i represes (p 74)
Diferència entre “femer” (residu de
vida) i la “deixalla” (no utilitzable) (p 75)
Els arxius envelleixen, el mon, no. Allò que
perdura ignora la durada (p 77)
Josep Pla (1897-1981): “És la successiva desaparició del que ens envolta el que
dona la il·lusió de la vida” (p 78)
No tenir massa és una benedicció (p 83)
Repetir sempre és nou (p 86)
L'ÚLTIM PAM…. 89
Katie Mitchell
…l’únic tram del viatge que compta és l’últim
pam (p 91)
…presentar els fets del canvi climàtic tal com
havíem fet va espantar el públic, i la por empeny la gent a la negació no a
l’acció (p 98).
ESTARJUNTISME
........................................................ 109
Roger Bernat
El teatre és allò que fa que un grup de
persones es reuneixi al voltant d’un
buit (p 112)
L’assaig és un fracàs repetit que troba la
seva raó de ser en l’esperança de fer-ho millor la propera vegada (p 112)
El teatre és una promesa mb data de caducitat
(p 113)
La primera de les tècniques d’aprenentatge és
la imitació (p 117)
UNA CODA, UNA SÍNTESI. LA COMPOSICIÓ MUSICAL EN EL SEGLE XXI:
ECLECTICISME, EXTREMISME, ACADEMICISME ... 119
Joan Magrané
Eclecticisme = un
calaix de sastre per poder agrupar una varietat i pluralitat definitòria del
temps que vivim, però que ni de bon tros representa res de nou (p 125)
Sembla clar que, pel que fa a la nova creació
musical, encara vivíem del que va aparèixer durant el darrer segle… (p 131)
UN RECORREGUT CRÍTIC I HISTÒRIC PER LA MÚSICA ELECTRÒNICA A
BARCELONA, CATALUNYA I EL MÓN, DES DE L’ESCENA LOCAL I UNDERGROUND AL
RECONEIXEMENT GLOBAL
........................................................................ 133
Antònia Folguera, Carles Novellas i Enric Palau
El títol del capítol genera pocs entusiasmes.
Però els llibres sempre generen sorpreses. Alguns suggeriments interessants
d’aquest capítol:
·
Sense tecnologia no hi ha música
electrònica (com en tants altres camps, sense tecnologia hi ha poca cosa) (p
134)
·
La idea del geni il·luminat que
obre un món nou ell sol i que deixa els altres amb la boca oberta... no
existeix realment, o, si més no, sempre té un recorregut previ (p 136).
·
Tot artista és receptor i
transmissor constant (p 136).
·
Cada trajectòria artística ve
acompanyada d’una narrativa personal (p 136).
·
Rosalía,
l’artista catalana de més èxit global dels últims anys (i, potser, fins i tot,
de sempre) (p 137).
·
Els innovadors sempre van ser facilitadors,
connectors
i creadors
d’ambients i situacions (p 139)
·
Idees centrals al voltant de la
creació (p 150)
o
Ningú no crea sol des del no-res
o
L’èxit està directament connectat
amb aquells que van iniciar i continuar les idees prèvies.
o
La paraula clau és col·lectiu.
·
La conjunció entre creativitat i
tecnologia ens seguirà donant alegries, sorpreses i molts canvis... (p 154)
ALBERT SERRA EN CONVERSA .................................... 155
Albert Serra
Sèries: no són
obres de creació, són obres de l’anàlisi dels efectes de la creació controlada…
les series estan fetes per equips
El guió s’acaba convertint en una eina cada cop menys útil… el llenguatge
escrit no pot descriure les imatges tan originals del cinema modern… (p 164)
Podríem dir el
mateix dels protocols? Els protocols són com guions que no poden
descriure la realitat complexa.
UN INVENTARI DEL CINEMA AL SEGLE XXI ..................... 165
Olivier Père
El caràcter efímer del cinema (p 165)
La primera projecció digital va ser el 19 de
juny de 1999 a Nova YorK i Los Angeles (p 166)
Celebració, impregnació i circulació aquests
són els conceptes importants per entendre la producció cinematogràfica del
segle XXI (p 170)
La perfecció de l’obra d’Albert Serra…
cada pel·lícula és un gest carregat de sentit, que tan aviat convida a la
contemplació com a la reflexió… (p 174)
El rodatge és el moment de la bogeria, la
sorpresa, l’atzar i la “fatalitat” (p 173)
El cinema de Hollywood és ara una maquinaria
gegantina en crisi… la decadència del cinema nord-americà es manifesta en l’escassedat
de grans cineastes i en la reducció dels seus marges… el cinema “independent”
nord-americà es troba en un estat de supervivència artificial (p 174)
NOVES REALITATS. UN ALFABET
PROJECTIU PER A L’ARQUITECTURA DEL FUTUR .............. 177
Eva Franch i
Gilabert
2021: el sector de la construcció va ser
responsable del 37% de les emissions de CO2 (p 177)
L’arquitectura té una dimensió social (p 178)
Mo repeteixis, però no oblidis (p 182)
La concepció del temps, i amb ell la invenció
del futur, és potser la més radical de les creacions humanes (p 184)
Al segle XX es van estandarditzar aspectes com
la higiene, la ventilació i l’accessibilitat com a elements essencials per al
benestar (p 191)
EL MODEL BIENNAL: ¿PER MOMS?
................................. 207
Carolina Ciuti
Una altre capítol aparentment “sense interès”:
El
model Biennal: Fer mons? de Carolina Ciuti.
Però m’ha suggerit diverses idees de cara a la Setmana d’Intercanvi d’Experiències
(SIE):
·
La SIE ha de representar un visió
del món (del nostre món).
·
Identificar les tendències.
·
Promoure la idea de “repetició”
(una mena de tautologia de conceptes bàsics).
·
Interconnexió: la SIE ha de servir
per interconnectar d’una manera intencionada (això vol dir fer invitacions
intencionades).
·
Hi ha d’haver algun esdeveniment
“exclusiu”
·
Plataforma de debat en el marc de
la SIE.
·
En cada edició hi ha d’haver un
“convidat”.
MULTILINGÜISME I IDEOLOGIA I POLÍTICA LINGÜÍSTIQUES EN LA
RECERCA I L’ENSENYAMENT UNIVERSITARIS .......... 233
Michele Gazzola
En molts aspectes, l’ús de l‘anglès com a
llengua hegemònica a les universitats i a la recerca ha esdevingut un problema.
Els rankings de les Universitats, el factor d’impacte de les publicacions en
anglès o l’accés a fons econòmics fan que l’anglès sigui la llengua més
utilitzada. Però no tot són flors i
violes. Si tota l’educació superior és en anglès, quines garanties hi ha que
els graduats es quedin al país per “retornar” tot l’esforç econòmic que els ha
permès assolir el seu grau universitari? (equitat). Si tota l’educació superior
és en anglès, els metges, els enginyers o els economistes, de quina manera es
relacionaran amb els pacients, els clients o la societat en general?
Quan una llengua perd la capacitat per
comunicar coneixement científic o per expressar idees complexes. De mica en
mica perd rellevància social (p 252).
L’ús generalitzat de l’anglès pot portar a una
mena de “diglòssia neomedieval” (les classe altes parlaven llatí per fer
negocis i per l’ensenyament i les llengües vernacles es feien servir per les relacions informals)
(p 253).
L’impuls als investigadors multilingües podria
ser equivalent a les polítiques per promoure la igualtat de gènere en el món
acadèmic (p 256)
SER HUMÀ: LA FERIDA DE L’INFINIT. UNA TROBADA ÍNTIMA DE LA
CIÈNCIA I LA CULTURA ........................................ 257
Gemma De les Coves
Ciència i cultura busquen reduir la incertesa…
(p 257)
En matemàtiques, o en qualsevol que es basteixi sobre la lògica, solem no admetre les contradiccions (p 261)
Kurt Gödel (1906 - 1978) demostrà el primer teorema de la incompletesa... Jo no
sóc demostrable (p 262)
Teorema de Cantor.
Jerarquia entrellaçada... “es tanca en sí
mateixa” (p 264)
Les relacions més sorprenents que conec entre
les parts i el tot es troben en l¡infinit i en la quàntica (p 267)
Estats quàntics =
un coneixement perfecte d’un tot i un desconeixement perfecte de les parts (p
268)
Quimera:
·
Mitologia = Cap i cua de drac i
cos de cabra.
·
Creació imaginària de l’esperit
que hom pren per la realitat (p 268)
Una membrana sols té sentit si ens imaginem el
que hi ha a l’altre costat (p 269)
La meva experiència és la clausura...les
propietats es defineixen per comparació (p 271)
No hi ha coneixement sense marc conceptual (p
272)
La ciència cerca l’universal...l’art està
compromès amb el singular (p 273)
La paradoxa és que l’art (només el bon
art) assoleix una certa universalitat (p
273)
La clausura és fer a casa, transcendència és
sortir al carrer (p 276)
Hi ha multiplicitats que no poden ser
concebudes com una unitat (p 277)
La titella és la casa del món físic, el
titellaire sols hi és de visita (p 281)
L’infinit no admet sostres o paraigües (p 283)
Vivim en la sabana i hem descobert la
quàntica (p 283)
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. INCERTA GLÒRIA .................
285
Arcadi Navarro
Revolucions industrials:
·
Primera (segle XVIII): maquinària
accionada per vapor.
·
Segona (finals del segle XIX):
petroli i electricitat.
·
Tercera (segona meitat del segle
XX): tecnologia de la informació i de la comunicació.
·
Qarta (segle XXI): intel·ligència
artificial, robòtic i biotecnologia
Les eines IA estan redefinint la interacció
humana amb la tecnologia (p 288). Boris Eldagsen va
enganyar el jurat d’un concurs de fotografia: va guanyar amb una imatge
generada per IA[1].
Projecte AINA: “Aina és un projecte
d’intel·ligència artificial i tecnologies del llenguatge que té per objectiu
potenciar el català en el món digitaI”… vol evitar l’extinció digital de la llengua[2]
(p 299).
…es fa necessària una regulació equilibrada
que garanteixi la seguretat i l’ètica sense ofegar la innovació (p 304).
La IA ha de ser desenvolupada i utilitzada:
·
De manera segura
·
Ètica
·
Responsable
·
Transparent
·
Explicable
·
Inclusiva
·
No discriminatòria (p 306)
Totes les IA que ara mateix existeixen tenen
un tret comú: hi ha l’equivalent a un interruptor que les pot apagar. I només
els humans poden accionar-lo (p 309).
…mentre la IA segueixi avançant, serà
necessària molta mes despesa… sostenibilitat (p 312)
Frank Herbert (1920-1986), “Dune”
(1965), una novel·la de ciència ficció que explica la rebel·lió contra les
màquines (p 314).
Tecnologies alternatives: nano tecnologia, noves energies, colonització de l’espai i la millora de la intel·ligència natural (p 315)…
simbiosi del cervell humà amb la IA (p 316)… ordinadors quàntics (p 321)
Noah Hutton (Los Angeles, 1987)
director i guionista del documental “In Silico” (2020)… sobre el projecte de
simulació cerebral Blue Brain (p 319)
Recursivitat = capacitat de dur a terme
múltiples tasques simultàniament (p 320)
Perfils biogràfics dels autors
........................................ 325
[1] https://www.lavanguardia.com/encatala/20230418/8903242/ia-pot-enganyar-jurat-d-concurs-fotografia.html
Accés el 6 de setembre de 2026.
[2] https://projecteaina.cat/
Accés el 6 de setembre de 2026.
