Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recanvi generacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recanvi generacional. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de maig del 2025

Matar el nervi (21)

 Pazos, Anna. Matar el nervi. Barcelona. La Segona Perifèria. 2023 (p .200)


Característiques d'una generació:

  • Estan sols
  • Múltipls contactes emocionals sense continuïtat
  • Decepcions emocionals contingudes
  • Cap continuïtats en els projectes vitals
  • Establiment de cntactes personals per atzar, sense cap propòsit
  • Cap perspectiva professional o de coneixement
  • No tenen objectiu... decideixen per impulsos
  • La sensació és que fan moltes coses, però són infeliços-.

dimecres, 19 de març del 2025

El peso del tiempo (13)

 Bartomeu, Oriol. El peso del tiempo. Barcelona. Debat. 2023 (p 264)



dimecres, 4 de novembre del 2020

La generació tap (50)

 Sala i Cullell, Josep. La generació tap. Barcelona. Ara Llibres. 2020 (p 234)




Generació de la transició: 1945 - 1965 (la generació "tap")

Generació X: 1965 - 1981

Mil·lenistes: 1982 - 1996

 


dijous, 12 de març del 2015

Un home afortunat

La rapidesa del pas del temps és un tòpic que es confirma cada dia. El dia 12 de febrer es va celebrar un simpòsium per celebrar els 30 anys de la reforma de l'Atenció Primària (programa). A partir de la informació de la premsa miro de sinteritzar els continguts.

Canvis en el model assistencial.  Es resumeixen algunes intervencions que canvien el model assistencial de fa 30 anys:
  • L'aparició de les Entitats de Base Associativa (EBA), és a dir, empreses amb ànim de lucre que gestionen equips d'atenció primària.
  • Canvis en l'atenció continuada a través de les Unitats d'atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT).
  • Canvis en l'atenció als pacients institucionalitzats en residències.
  • Organitzacions Sanitàries Integrades (OSI) que unifiquen la gestió d'atenció primària i hospital (gerència única). Paradoxalment és un model que no satisfà els professionals de l'Atenció Primària però que és un element clau de l'estratègia d'abordatge de la cronicitat al País Basc.
  • Delegació de funcions a infermeria. A la premsa surten opinions molt contràries a la delegació de funcions a infermeria. D'entrada em sorprèn (o potser no, potser és una actitud defensiva)
Els meus mestres i amics Amando Martín Zurro i Andreu Segura identifiquen els punts clau de la nova Atenció Primària i Comunitària:
  • Visió territorial (sense fer esment al paper de l'hospital)
  • Salut comunitària
  • Polítiques intersectorials.
  • Integració social i sanitària
  • Assistència personalitzada
  • Capacitat resolutiva.
Un tema recurrent és la manca de recursos. Déu me'n guardi de posar en dubte el tema dels recursos. Però en una colla de correus privats sobre l'esdeveniment que he comentat, un investigador basc crec que posa el dit a la llaga: el model conceptual està molt bé però no s'ha investigat sobre les estratègies d'implementació del canvi. D'alguna manera es pateix del mateix mal que quan es fan estudis pilot. Tot va bé, però no és escalable. En lloc de fer prototips fem pilots. El model conceptual està molt bé, però no es parla d'una manera general de resultats del món real (es parla de resultats de la literatura, en contexts diferents i sempre en el marc d'estudis pilots). Que l'atenció s'ha d'acostar al pacient (a la comunitat) em sembla que no és qüestionable. No té sentit voler demostrar una cosa obvia. Allò que s'ha de fer és seguir l'evolució del canvi, fer un procés iteratiu que introdueixi nous elements a mesura que canvia el context. Cal avaluar allò que passa d'una manera continuada i triar el format més sostenible. El procés de canvi no té final.

A més, en tot aquest debat no es posa el pacient (ciutadà) en el centre real de la presa de decisions, Molts d'aquests debats es mantenen massa en l'àmbit professional (tècnic?, expert?). Una palanca de canvi (i de garantia democràtica) és la participació real de tots els implicats (especialment els pacients i els professionals més joves).

De vegades, els debats sobre els canvis en el sistema sanitari tenen tocs nostàlgics (la nostàlgia és un vici privat). Hi ha coses meravelloses que no són ni eternes ni repetibles. John Berger el 1967 va publicar Un hombre afortunado, un llibre sensible, respectuós i minuciós sobre la vida diària del Dr John Sassall, un metge rural anglès. És un exemple magnífic d'allò que no tornarà, que no tornarà de la mateixa manera.



Si parlem de procés de cani el primer punt clau és la participació dels pacients. Però el segon punt clau és la participació dels més joves.

El debat no és el canvi del model assistencial (o no és el primer debat). El debat és el recanvi generacional. Sergi Picazo parla de la Revolta generacional i explca ben clarament el paper de la generació nascuda entre el 1945-1965: la generació de la transició, la Generació T (la meva generació): "La Generació T ens ha arruïnat". La Generació T ha fet (hem fet) un efecte tap perquè de molt joves ja érem a tot arreu. I ens hi hem mantingut durant molt de temps.

No conec cap generació que hagi fet la revolució dues vegades. La Generació T ha de fer (hem de fer) dues coses molt importants: 1) escoltar més que parlar i  2) seguir corrent sense fer nosa.

dilluns, 9 de febrer del 2015

El Rei Lear: reconversió en lloc de reforma.

El dimecres de la setmana passada vaig anar al Teatre Lliure a veure la visió de Lluis Pasqual sobre El Rei Lear. No tinc cap capacitat per fer judicis valoratius de l'obra (els meus coneixement teatrals són insignificants, limitats i esbiaixats). D'una manera general em va agradar (fins i tot podria arribar a dir que em va agradar molt, sense arribar al zènit). Fins i tot en alguns moments em va emocionar. Des de la primera final on seiem veure la Núria Espert és impagable.


A la vista de la sang que córre per l'escenari (i no ho dic en sentit figurat) podriem pensar que, en una primera aproximació, és una obra sobre l'ésser humà, com a mínim en tres eixos:

  • Un eix de la maldat i la bondat. Certament de maldat n'hi ha molta (traïdors, mentiders, envejosos). Però també és una obra sobre la bondat, la lleialtat i la solidaritat. Que també n'hi ha molta. Diuen que és una de les obres més tràgiques mai escrites i, en aquest cas es demostra que de mort (com en la vida real) n'hi ha una per a cadascú, els bons i els dolents.
  • Un eix relacionat amb el declivi i l'envelliment. Del rei arrogant al rei en cadira de rodes.
  • Però també hi ha un eix que es centra en el recanvi generacional. 
Em vull centrar en el tercer eix, el del recanvi generacional. La proposta del Rei Lear aparentment sembla raonable: repartir el reialme entre les tres filles. Però el mètode falla des de tots els punts de vista:
  • No es pot renunciar i voler mantenir privilegis.
  • No es pot repartir i pensar que tothom estarà agraït per haver rebut la part que ha decidit qui reparteix.
  • No totes les parts implicades veuen les coses de la mateixa manera.
  • Potser algú ho vol tot i potser algú no vol res.
Si això s'aplica al sistema sanitari hauriem de preguntar-nos si estem fent un bon recanvi generacional. No vull entrar a fons en el tema, només apuntar-lo. Crec que ens enfrontem a temps de canvi que s'assemblen més a la reconversió industrial dels 80's que a un procés de millora i optimització. Cal recordar que la reconversió industrial dels anys 80's al nostre país va ser un procés molt intens i, generalment, traumàtic. Atenció, els temps que venen no són temps de canvis "cosmètics". 

No sóc capaç d'identificar cap generació que ella mateixa hagi liderat dos processos disruptius. La reconversió ha d'anar aparellada al recanvi generacional profund, efectiu i ampli. I com ha passat en política, la feina ben feta no et protegeix de l'impacte del recanvi generacional i de la reconversió. Quan hi ha recanvis generacionals i reconversions és possible que es perdin coses bones de passat, però segurament només són "efectes col·laterals".

dissabte, 31 de gener del 2015

El Rei Lear (6)

Shakespeare, William. El Rei Lear. Barcelona. Quaderns Crema. 2008 (p 210) Traducció de Joan Sellent


Impressionant. Sense paraules. Dimecres al Teatre Lliure per veure la proposta de Lluís Pasqual.

Un petit tast.

La professió que faig és la de no ser menys del que semblo (p 38  Acte I Escena IV)

El mendicant més pobre té algun bé superflu (p 95 Acte II Escena IV)

Els joves pugen quan els vells van capa avall (p 110 Acte III Escena III)

Tot el teu coneixement ha cedit davant la impaciència (p 123 Acte III Escena VI)

És el mal d'aquests temps: els bojos guien els cecs (p 141 Acte IV Escena I)

Hem de carregar el pes d'aquest temps desolat: dir el que sentim, no pas allò que ens ve imposat (p 210 Acte V Escena III)

Text en pdf  de la versió estrenada per la companyia la perla29 a la Biblioteca de Catalunya, sota la direcció d’Oriol Broggi

La idea que desenvoluparé a partir del Rei Lear és la del recanvi generacional i la importància d'identificar els aduladors i recoèixer els qui són lleials.