El plaer de l'art. Josep Pla i els artistes (35)

 Amat, Teresa. El plaer de l'art. Josep Pla i els artistes. La Bisbal d'Empordà. Edicions Sidillà. 2024 (p 211)

L'hora de les decisions (30)

 Pla Josep & Vicens Vives, Jaume. L'hora de les decisions. Cartes 1950-1960. Barcelona. Destino. 2019 (p 347)

Josep Pla "tenia el món al cap" (p XV)

Durant tot el llibre es parla de la "percepció que el magma polític del franquisme d'estava movent" (p XXVI) --> Franco va viure encara quasi vint anys des del context de les cartes.

Fàtima és l'últim esforç de la Contrareforma per ofegar la neutralitat protestant (p 113)

Contrareforma: La tranquil·litat de Catalunya, la desnacionalització d'una gran part d'aquest període, fou obra dels jesuïtes. Catalunya quedà mentalment arrasada i idiotitzada i abandarrada (p 115)

Historia general, dirigida per Alberto del Castillo (i amb la participació de Vicens Vives): Las historias generales en este mundo de salvajes especialistas no se estilan...mi último maestro en historia, Fustel de Coulanges (1830-1889), me autorizó por cada veinte años de análisis, unas horas de síntesis (p 201)

Y así salimos del bachillerato y de aquella Universidad sin podernos mantener verticalmente de lo burros que salimos. Sin embargo, algo aprendimos en las salas de billar y en las mesas del siete y medio. Esto compensó el tiempo perdido (p 202)

4 factores e la historia

1. Relato de vieolencias
2. Sucesivas situaciones económicas
3. Historia de la cultura
4. Relato de apariencias (ilusiones y esperanzas)

El hombre de hoy es exactamente igual al de la prehistoria (p 203)

Molt interessant l'informe sobre Josep Tarradellas (1899-1988).

• Del passat, no hi ha res aprofitable: és un cementiri literal (p 241).
• Tarradellas és explícitament i sincerament anticomunista (p 242)
• El pitjor de l'exili és que els pocs elemnts polítics que conté es mantenen en la mentalitat de 1939 (p 250)
• Catalunya no s'ha d'aliniar amb el Pais Basc i Galicia (països totalment castellanitzats) (p 252)
• Hem d'evitar la repetició de disbarats (p 254)

La geografia íntima de Josep Pla (25)

 Pairolí, Miquel. La geografia íntima de Josep Pla. Cassà de la Selva. Editorial Gavarres. 2022 (p 221)

He vist que la tirada d'aquesta edició és de 800 exemplars. Poca ent llegirà aquest gran llibre.

Algunes notes de lectura.

5 períodes de l'obra de Josep Pla

1. Primers anys (1917-1925). Fina a la publicació de Coses vistes (1925), el primer gran llibre de J. Pla.
2. 1926-1936. Des de la publicació de Llanterna màgica fins l'esclat de la Guerra C ivil.
3. 1936-1946. No publica cap llibre en català.
4. 1947-1972. Aquest període s'inicia amb la publicació de Cadaqués (1947). Destaca la publicació de El quadern gris (1966), "un llibre en que l'home vell ordena la seva vida".
5. 1972-1981. Decadència. El 1975 s'acaba la seva col·laboració a la revista "Destino" arran d'uns articles sobre el cop d'estat a Portugal (1974).

L'antìdot del tedi és la xafarderia (p 43)

Notes del capvesprol, ...aquests textos de la vellesa de Pla que es caracteritzen per l'al·luvió d'idees i per la descurança en la forma d'expressar-le (p 50).

Els porxos representan per a Pla la forma arquitectònica més ajustada a la vida, més natural, si és que es pot usar, en aquest context, aquest adjectiu (p 56).

"Els grisos de Girona em fascinen" (p 59).

Barcelona, una discussió entranyable no és un llibre fàcil de païr. al contrari, és un dels volums més irreverents, corrossius i ordaços que va deixar escrits Josep Pla (p 64).

El El quadern gris (1966) s'inicia el 8 de març de 1918, com a conseqüència, segons afirma l'autoir, del tancament de la universitat provocat per aquella pandèmia (la grip de 1918) (p 66)

Els dos vents predominants a Barcelona, el vent del Montseny i el vent de garbí (p 75).

Pla detesta els balcons i les tribunes... s'hi col·locàven per ser observats (p 83).

"Gaudí... un home de concepcions grandioses en un país en què el pigmeu voluntari és abundantíssim" (p 86).

"Les contradiccions sempre neixen de la llibertat" (p 87).

Barcelona, una discussió entranyable explica tres idees de Pla al voltant de Barcelona:

• Contrari a la burgesia. Pla és més un "kúlak", un propietari rual.
• Una visió personal de Barcelona.
• Hi ha pàgines d'una gran qualitat literària: "El dualisme", "La meva primera estada llarga a Barcelona", "La Sagrada Família", "El carnaval", o "El Corpus"...

Palafrugell, peix fregit ...a Pla li interessa deixar per escrit el testimoni d'unes formes de vida (p 108).

Els punts bàsics del caràcter palafrugellenc són: llibertat, individualisme, franquesa, orgull i tolerància (p 118).

"Tot el que dura més de deu anys ens fa nosa" (p 125)

La tradició oral és una forma de comunicació que té unes lleis molt especials i pròpies:

1. Tendeix a conservar uns detalls i oblidar-ne uns altres.
2. Valora l'insòlit per damunt del quotidà.
3. El còmic o el dramàtic abans que allò vulgar.
4. Subratlla els fets més inusuals i cridaners.
5. Accentua uns aspectes determinats de la relació humana (les febleses més grotesques per damunt de les nobleses discretes).

En la tradició oral l'anèctoda és bàsica, clau (p 129)

Allò que en pintura és el traç en literatura és l'adjectiu (p 138)

Els trets fonamentals de la gent de  Cadaqués (1947) són:

• La voluntat de viure a Cadaqués.
• La insularitat (viuen com en una illa).
• Peculiar organització social basada enb la democràcia directa i en el repartiment del treball i els beneficis (p 152),

Contraban, activitat fonamental de la pòblació al llarg de la història (p 154)

"Nós amb nós"... un món tancat en ell mateix (p 155)... secret compartit, silenci còmplice, misteri inefable... supersticions i bruixeria (p 156)

És un fet a remarcar la tendència de Pla a descriure indrets sota la llum de la lluna (p 161)

Pla formula aquesta "teoria de la tristesa" com a centre de la vida a la Mediterrània (p 162)

Aigua de mar ...el gust general de país (es refereix a Cadaqués) és "el gust de l'oliva amarga" (p 174).

El El quadern gris (1966) és el llibre de l'home vell que ordena i poleix la seva literatura (p 179).

...el Paral·lel oferia les nits més canalles d'Europa (p 181)

Alexandre Plana (1889-1940) és el mestre que ensenya a aescriure Josep Pla (p 182).

Notes disperses ...és un llibre molt incisiu, probablement és el que té més verí de tots els dietaris de Pla... El pòsit de Notes disperses el constitueix, en bona part, el lector obsessiu que era Josep Pla (p 184).

El passat imperfecte és un dels llibres més desconeguts i alhora més interessants de l'autor (p 184).

Quan Pla afronta un argument explícitament de ficció embla que no pugui treure's de sobre aquell compromís amb la literatura de descripció de la realitat... (p 189).

Pa i Raïm (1951)... és la millor època de Pla (p 191).

Pla és un escriptor d'observació de la realitat (p 201)

Montserrat Roig (1946-1991) va entrevistar Josep Pla el 1972 (Destino)

Josep Pla o la vitalitat (54)

Febrés, Xavier. Josep Pla o la vitalitat. Barcelona. Pòrtic. 2020 (p 186)

El fill del xofer (53)

 Amat, Jordi. El fill del xofer. Barcelona. Edicions 62. 2020 (p 261)

Josep Pla: sis amics i una amant (26)

Febrés, Xavier. Josep Pla: sis amics i una amant. Barcelona. Empúries. 2019 (p 198)

Gaziel i Josep Pla. Estimat amic. Correspondència (1941-1964) (29)

Gaziel i Josep Pla. Estimat amic. Correspondència (1941-1964) (Edició de Manuel Llanas). Barcelona. Edicions Destino. 2018 (p 265)

Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses (55)

Pla, Josep. Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Barcelona. Edicions Destino. 2017 (p 268)

Edició bastant lamentable: no hi ha índex. Els comentaris introductoris de l'editor (Francesc Montero) són bastant inconsistents.

La censura invisible de Josep Pla (46)

Vergés, Josep C. La censura invisible de Josep Pla. Barcelona. SD Edicions. 2017 (p 316)

El llibre té un punt d'hagiogràfic... però amb algunes dades interessants.

"Molt pitjor que està governat per gent dolenta o criminal és estar-ho per estúpids" ( 37)

Omnium fou fundat per burgesos enriquits amb l'autarquia (p 67)

"Els detalls són la civilització i val més no caure en aproximacions madrilenyes absurdes" (p 79)

"En aquest país la gent tolera la mediocritat. I no passa d'aqui" (p 83)

"...el mal més gros que Franco havia fet a Espanya era corrompre tothom  per tal de mantenir-se" (p 94)

"Tothom roba ara més que mai" (p 100)

"La qüestió és no cansar-se. No cansar-se mai" (p 112)

"El pitjor mal que ha fet Franco és haver instaurat i fomentat, per mantenir-se, la immoralitat a espanya. Visc en un impressionant país de folls corromput pel franquisme" (p 126)

La censura era invisible perquè no deixava rastre en el que sortia publicat (p 156)

Els editors feien feina a la rerabotiga: escrivien cartes falses, En Josep Vergés reconeix que quan  el cònsol del Paraguai escriu una carta queixant-se d'un article de Pla: A més li he preparat un parell de confusins d'impremta que l'article incoherent (p 204)

"La República era impossible, impracticable perquè no hi havia republicans" (p 215)

"Hi ha una força més forta que el granit -és la incompetència barrejada amb la immoralitat" (p 215)

Els altres "José Pla"

• José Pla Comas
• José Pla Cárceles

A Pla li repugnava l'ideologisme postís i sense base cultural de Pujol. Ho acredta el que que Pla trobés a Pujol el motiu de milhomes (p 244)

Política és poder per a l'espanyolisme quan política és democràcia per als catalans... El contribuent ha de manar perquè paga (p 249)

"De seguida que faig una vida sana em trobo fotut" (p 267)

" El més important de la vida és dormir" (p 267)

"Llegeixo cada dia generalment de dos quarts d'onze de la nit fins a les cinc de la matinada" (p 268)

La vida lenta (40)

Pla, Josep. La vida lenta. Notes per a tres dietaris (1956, 1957, 1964). Barcelona. Destino. 2016 (p 336)

Sembla mentida com un llibre nomònton i repetitiu es pot llegir quasi sense parar.

Apunts molt interessants sobre els problemes de salut d'en Josep Pla:

• Alcohol (molt): per l'horror que em fan els borratxos, em faig càrrec de l'horror que dec fer a la gent quan m'emborratxo (p 9)... l'alcohol m'ha fet molt de mal (p 12)... Bec massa, la nerviositat és excessiva; la fatiga immensa (p 140)... fa dos dies que no he begut una gota d'alcohol. Ja era hora, sospito (p 149)... Malestar alcohòlic evident (p 254)
• Tabac (molt)
• Insomni (quasi constant): L'insomni em produeix wla mateixos efectes que l'alcohokl: taquicàrdia, nosa al cor, com un espessiment de la sang (p 10)... el problema de dormir és enorme (p 25)... la fatiga que dona l'insomni (p 69)... és persistent i horrible (p 116)... el més important de la vida és dormir (p 159)
• Visita al Dr Alsina de Barcelona, per problemes inespecífics al cor...Vergés paga les medicines que Alsina m'ha receptat (p 31)... fumar massa em fa témer un atac de cor (p 184)... 
• Tinc al llit uns atacs de tos desagradables (p 60).., les quintes de tos de la bronquitis (p 169)
• Dentista: a treure el penúltim queixal (p 61) ... motllos de la dentadura (p 67)... la dentadura és pesada (p 71)... l'adaptació completa a la dentadura dura un any (p 72)... em faig treure el queixal per Tekll, que té fama de carnisser (p 139)... flemó: abans el metge Quintana m'havia donat 400.000 unitats de penicil·lina (p 140)
• Depressió: sento que m'invadeix una gran depressió, que cada dia és més forta: la sensació que no hi ha res a fer. El fàstic físic que em fa Franco em deprimeix (p 64)... Estat d'esperit de molot depressió, potser degut al temps (p 254)... estic deprimit, de mal humor (p 319)
• Envelliment: sento que m'he fet vell (p 76) - té 59 anys-
• Em sembla sentir una certa molèstia al fetge (p 188)... por del fetge (p 279)
• Tinc reuma als braços -probablement per la persistència del vent de garbí (p 189)...sensació d'estar molt malalt. Dolor als ossos del pit que no sé si és reuma o fatiga a l'enraonar (p 191)... dolor. Aspirina a les set (p 297)
• Malestar gàstric, la cuida d'aquest país no em deu provar -ni potser els aires. Si fós així seria divertit (p 205)
• Potser moriré en aquest hospital (de Palafrugell) (p 207)
• Metges: L'efecte que fan els metges -i els operadors sobretot- és humà i sensacional (p 212)
• Anca: dolor a la part alta de l'anca... dolor a la cadera dreta (p 243)... molt de reuma suposo a la cama dreta (p 244)... Butalgina (fenilbutazona)...no puc caminar gaire (p 245)... no em puc moure del reuma... pastilles Salgydol franceses (noramidopirina)  (p 250)... amb la fredor, la cama em fa mal (p 334)

Algunes frases subratllades:

El pitjor mal que ha fet Franco és haver instaurat i fomentat, per mantenir-se, la immoralitat a Espanya (p 6)

La literatura anglesa és l'única comfortable (p 7)

Delícia de no veure ningú (p 11)

Els catòlics són els franquistes enraonats i bledes (p 13)

El mal del periodisme és que mediocirtza i ho vulgaritza tot (p 15)

El cristianisme ha estat potser, amb el mahometanisme, la religió que ha destruït més (p 46)

Atenes (visita al museu): a les escultures, els hi podeu donar la volta; no fallen mai (p 48)

Segueixo a la ràdio Paris les vagues de Bilbao (p 55)

Escriure una mica clar és dificilíssim (p 64)

De Barcelona, el que m'agrada menys és l'aire, que ja sembla haver estat mastegat i respirat per altres (p 69)

La saturació turística és excessiva (p 109) - agost de 1956 -

La meva tendència a la tendresa em porta, per fugir del ridícul, a la duresa i a la disbauxa (p 114)

Només sóc correcte quan sóc sol (p 132)

Potser seria hora de prendre una decisió i marxar. Aquest país és asfixiant (p 142)

Les esquerres són fàcils de manejar a base de concesions socials. Les dretes són insaciables i perillosíssimes (p 157)

Jo sé perfectament que anem al desastre però no tinc ni la força ni la joventut per dir-ho i anar a la presó (p 177)

El que gasta la gent fent fotografies -generalment horribles. Hi ha gent quen porta màquines que semblen metralletes...Una foto, una vegada vista, ja no es mira mai més (p 196)

Foix: la incapacitat de comprendre la literatura d'aquest vell amic tan simpàtic (p 229)

25 años de paz, és a dir, de misèria, de policia i d'indignitat (p 235)

Barcelona és un cafarnaüm descuidat (p 237)

De vegades, el sentit del ridícul no em deixa escriure (p 248)

Enormes ganes d'emigrar, però on? (p 257)

La por del foc em fa esperverar (p 281)

Contradictori, espía penedit (sembla), excessiu, en un ambient de persones adaptades a les circumstàncies polítiques (que critiquen però que toleren i, en part, se'n beneficien), amb uns costums molt allunyats del meus... no hi faria ni un àpat amb ell, però la prosa em fascina.

El Nord (31)

Pla, Josep. El Nord. (2ª ed) Barcelona Edicions Destino. 1974 (p 633)