INTRODUCCIÓ. L’IMPERI DE LA MANCA DE CURES — 5
Vivim en un món amb manca de cures (p 5)
...nocions individualistes de resiliència, benestar i millora personal... que se suposa que hem de comprar a títol personal ... hem negligit les cures dels vulnerables (p 6)
La lògica del mercat ha desenbocat en polítiques d'austeritat (desmantellament de l'estat del benestar... devaluació de la cura... ho fan les dones.. "treball improductiu" (p 8)
Model d'organització social més de competició que de cooperació (p 8)
Som interdependents (p 10)... i la cura ha de ser activa i és necessària en totes les fases de la vida (p 11)
D'ençà del 1980... la cura és una qüestió que recau en l'individu... El ciutadà ideal del neoliberalisme és autònom,. emprenedor i d'una resiliència sense fisures (p 19)
La idea que la cura és un assumpte de l'individu deriva de la negativa a reconèixer les nostres vulnerabilitats compartides i la nostra interdependència (p 19)
La desaparició dels espais públics dificulta cada vegada més mantenir un sentit de vida comunitària (p 24)
No pot ser que es consideri la família nuclear la unitat bàsica de la cura (p 25)
"Cura universal": l'ideal d'una societat en que els serveis de cura ocupen una posició central (p 28)
POLÍTICA DE CURES — 31
Premisa inicial --> reconèixer la interdependència mútua (p 31)
...al nord s'ha idolatrat l'autonomia i la independència, que s'han considerat atributs masculins (p 34)... s'ha subestimat la cura perquè s'associava a l'àmbit femení (p 35)
...a causa de la gran complexitat i de les grans dificultats de la cura... cal establir i consolidar la infraestructura social necessària (p 40)
Reconèixer que necessitem tant donar com rebre cures (p 42)
RELACIONS DE CURA — 45
...van descobrir que en força mindrets de Gran Bretanya els principals cuidadors de persones eren molt sovint els amics i no els parents (p 48)... cal ampliar la visió de qui és el cuidador/a.
"Desconeguts com jo"... formes de cura proporcionades per persones desconegudes amb una vida semblant a la nostra (p 50)
Gig economy = economia de feines puntuals - amb les persones que necesssiten serveis de cures (p 51)
Emmanuel Lévinas (1906-1995): ...atès que el jo només es constitueix a partir de la relació amb l'altre, l'ètica ens obliga a tenir cura d'aquest altre (p 52)
Ètica de la cura promíscua = s'expandeix cap a l'exterior per redefinir les relacions de cura des del cercle més íntim fins al més distant (p 56)... Hem de crear una noció de la cura molt més àmplia (p 56)
COMUNITATS QUE CUIDEN — 61
...hem viscut dins d'un sistema social accelerat de solitud organitzada (p 61)
Comunitats que cuiden (p 62):
- Suport Mutu
- Espai públic: formes de cures de proximitat i infraestructures compartides (p 68)
- Recursos compartits... oposar-se a l'obsolescència programada (p 70)
- Democràcia local. Nou municipalisme (p 74). Buurtzorg, als Països Baixos (p 76)
Cuida en comú... formes de cura municipals que posin fi als abusos de les empreses
ESTATS QUE CUIDEN — 79
... els Estats han de construir infraestructures basades en el reconeixement de la nostra profunda interdependència i de la nostra vulnerabilitat (p 81)
L'estat del benestar començaria donant preferència a proporcionar cures en detriment d'aconseguir benefici... cada vida té un valor intrínsic... l'estat garanteix unes cures d'alta qualitat i flexible que es manjoritàriament gratuïta en el moment que es fa servir durant totes les etapes de la vida (p 83)
L'estat és necessari
1. Per gestionar una provisió fluïda de serveis i recursos
2. Responsable de facilitar una participació democràtica.
ECONOMIES QUE CUIDEN — 93
- Cal restringir el poder i l'abast dels mercats capitalistes.
- Tornar a connectar els consumidors amb els productors (p 94)
És impossible conciliar la lògica de la cura amb la lògica del mercat (p 98)
- H ha poques formes de treball íntim de cures que no sigui millor proporcionar-les per mitjà de la implicació i el lligam emocional.
- Els mercats només poden distribuir responsabilitats iels serveis en funció del poder adquisitiu
- Les normes del mercat exclouen els valors "no mercantils".
Els valors de la compassió només poden desenvolupar-se fent front, resistint i eliminant les mesures que el mercat i el poder de les empreses imposen (p 100)
La lògica de la cura i la lògica del mercat són irreconciliables (p 101)
El ciutadà no s'hauria de sentir responsable ni culpable d'aquesta manca de cura sistèmica (p 104)
Els mercats locals són els més adequats per conrear les relacions entre els productors, els comerciants i els consumidors... (p 106)
Desmercantilització de sectors clau de la nostra economia (p 109)
TENIR CURA DEL MÓN — 111
De la mateixa manera que cal internalitzar, i no externalitzar, a nivell local i comunitari, també necessitem "re-localitzar" les finances a fi que tots aquests multimilionaris als quals no es pot demanar els comptes tornin a estar sotmesos a la regulació dels estats (p 116)
Cures més sostenibles i equitatives (p 120)
A TALL DE CONCLUSIÓ — 125
Reconèixer la importància de la cura (p 126)
