Tronto, Joan C. Democràcia i cura. Barcelona. Editorial Raig Verd. 2024 (p 315)
Pròleg. Potser encara no és massa tard
.................................................................... 11
El discurs de la cura continua sent un discurs
i un conjunt de teories minoritàries… (p 13)
…dèficit de cura i dèficit democràtic (p 13)
La cura representa un repte per la democràcia
per la seva naturalesa desigual, particularista i plural… No podem mantenir una
societat democràtica sense una concepció pública de la cura (p 15)
Prefaci
..........................................................................................................................
17
Massa líders tenen força sense enteniment (p
20)
Agraïments ..............................................................................................................
29
Introducció. Quan la cura ja no és «a casa»
................................................................ 33
Aquesta visió de la llar com el lloc de
confort i cura, separat de la política, és un mite (p 33).
…la cura implica una gran quantitat de “feina
bruta” (p 34)
La necessitat d’una revolució democràtica de la cura ..................................................
42
La política democràtica hauria de centrar-se a
assignar responsabilitats de la cura (p 42).
Cura i política? Cura i teoria
política............................................................................
43
1.
La cura és “natural” i que la
societat és millor quan només aquells que són “bons cuidadors” per naturalesa
fan aquesta feina (p 43).
2.
La cura no és un assumpte públic
sinó privat (p 44)
3.
Podem anar capejant el temporal...
ajustem gradualment els proveïments públics i els costos privats... (p 45)
Com pensar la cura de manera més democràtica;
Com pensar la democràcia de manera més atenta ………………......................................
49
Part I: Imaginant
una democràcia que té cura
1. Redefinir la democràcia com una resolució de
les disputes sobre les responsabilitats de cura
.......................................... 55
Història de dos dèficits ................................................................................................ 55
Dèficit de cures:
incapacitat de trobar prou treballadors als països de renda alta per donar
resposta a les necessitats de cura.
Dèficit democràtic: incapacitat de les institucions governamentals per manifestar els
valors i els ideals reals del ciutadans.
Sense una concepció més pública de la cura, és
impossible mantenir una societat democràtica (p 57)
El
significat de tenir cura i de ser atent ..........................................................................
57
Care és una
paraula complexa (p 58)
|
Berenice Fisher i Joan Tronto (1990)
La cura és una activitat de l’espècie que
inclou tot el que fem per mantenir, continuar i reparar el nostre “món” per
poder-hi viure de la millor manera possible” (p 59)
|
Cura íntima: no supervisada per persones externes, no es basa en relacions
d’intercanvi. És la cura que ens donem els uns als altres en les relacions
pares/fills, per exemple (p 60)
Cura relacional: (Virgina Held): necessitat de donar resposta a les necessitats
d’altres particulars dels quals ens responsabilitzem (p 60)
Cura no
nodridora: serveis de neteja d’un hospital (p 61)
La cura ha de ser definida en cada context (p
61)
Diferència entre “cura” i “servei”. Qui té el
poder? En el servei el poder el té qui mana la feina (no els treballadors) i en
la cura el poder el té el cuidador (p 63).
Quatre (més un cinquè) passos del procés de
cura (Fisher & Tronto)
1. Caring
about (importar): identificar necessitats
no cobertes.
2. Caring
for (preocupar-se per): Organitzar la resposta
3. Care-giving (cuidar): algú ha de fer la feina.
4. Care-receiving (ser cuidat): observar la resposta i emetre judicis
5. Caring
with (tenir cura amb): cures alineades amb els
compromisos democràtics de justícia, igualtat i llibertat per a tothom.
La cura:
de concepte a teoria política
............................................................... 66
Als orígens de la democràcia, la cura es considerava part de l’esfera
privada (p 68)
Cura i teoria política democràtica
..................................................................... 69
Darrere de totes les activitats humanes hi ha treballadors
que fan la feina essencial, tot i que poc considerada, de tenir cura (p 71)
Ciutadans iguals de necessitats
.................................................... 72
Una ètica de la cura democràtica i feminista
.................................................... 74
Les polítiques democràtiques haurien de centrar-se a
assignar responsabilitats de cura (p 75).
1.
Els individus es troben immersos
en relacions.
2.
Tots els ésser humans són
vulnerables i fràgils. La vida humana és fràgil.
3.
Tots els éssers humans donen i
reben cures alhora (p 77).
Hi ha persones que tenen “permisos” per
no haver d’acceptar les seves responsabilitats.
a)
Permís de protecció.
b)
Permís de producció
c)
Permís de tenir-cura-dels meus.
d)
Permís d’autosuficiència
e)
Permís de caritat.
Qualitats ètiques:
1.
Atenció. Caring
about (importar): identificar necessitats
no cobertes.
2. Responsabilitat.
Caring for (preocupar-se per):
Organitzar la resposta
3. Competència.
Care-giving (cuidar): algú ha de
fer la feina.
4. Capacitat
de resposta. Care-receiving (ser
cuidat): observar la resposta i emetre judicis
Cura democràtica i neoliberalismes
.................................................................. 86
El dèficit de cures i el dèficit democràtic eren dues
cares de la mateixa moneda (p 86).
Neoliberalisme:
1.
El mercat és la institució més
capaç de resoldre les disputes.
2.
La llibertat es defineix només com
la capacitat d’escollir.
3.
Qualsevol element que interfereixi
amb la capacitat d’elecció redueix la llibertat de les persones (p 87)
La cura és laboriosa, és difícil que sigui
rendible (p 89)
Neoliberal à La cura
es converteix en un assumpte totalment personal i privat (p 91)
La responsabilitat personal és la solució a la
qüestió de la cura en l’estat modern (p 93)
Conclusió
..................................................................................................................... 97
2. Per què no n’hi ha prou amb la responsabilitat personal
per a la democràcia
...........................................................................................
99
Igualar les càrregues i alegries de la cura
perquè cada ciutadà tingui la màxima llibertat (p 99)
Per què centrar-se en la responsabilitat?
........................................................ 101
Es veu la cura com una mera motivació (p 102)
La política té a veure amb respondre a les
necessitats (p 103)
La responsabilitat de curs s’ha interpretat de diverses maneres:
domesticitat, professionalització, institucionalització o mercantilització (p
104)
La responsabilitat com una idea política
......................................................... 105
La responsabilitat és una idea polifacètica (p 105)
L’assignació de la responsabilitat és difusa
(p 106) i és una manera d’assignar una culpa pels judicis i les accions
passades (p 107)
El procés d’assignació de responsabilitats és
al cor de les pràctiques polítiques de
la cura (p 114)... cal preguntar-se quines són les decisions principals que
s’han pres sobre la distribució de responsabilitat (p 115).
Responsabilitat i poder
...................................................................................
117
Política de la cura democràtica
1.
Qui participarà en el procés de
presa de decisions? Qui decideix la qüestió fonamental?
a.
L’exclusió és una manera efectiva
de controlar els resultats d’un procés polític.
b.
Irresponsabilitat privilegiada. La
divisió de les responsabilitats fa que algú (homes) tingui permís per no fer
les tasques domèstiques.
2.
Què decidirà la gent gran quan
s’ajunti per distribuir responsabilitats.
Els temes relacionats amb la responsabilitat
es compliquen quan hi ha diferències de poder (p 120)
La màquina irresponsable?
............................................................................. 120
Noves maneres d’evitar responsabilitats
1.
Ignorància.
2.
Fronteres de l’autoritat difuses i
obscures.
3.
Irresponsabilitat privilegiada
Visió neoliberal: postula la responsabilitat
individual com l’únic nivell significatiu per entendre la responsabilitat.
Repensar la responsabilitat des d’un punt de vista
democràtic i atent
..........................................................................................
123
La societat té un paper a l’hora d’assegurar que es
cobreixen les necessitats bàsiques (p 123)
La part pública de la cura està relacionada
amb l’assignació de responsabilitats de cura (p 124)
Una responsabilitat amb la democràcia
...................................................................... 125
Dificultats
1.
Paternalisme: diuen que hi ha
massa autoritat en l’assignació de responsabilitats.
2.
Estretesa de mires: marquen els
límits de la nostra responsabilitat de manera massa restringida (p 126)
Part II: Com tenim
cura ara
3. Els homes de debò no se’n cuiden…, oi?
.......................................... 131
Responsabilitats amb marca de gènere
.......................................................... 131
La cura té marca de gènere... és vista com una feina de
dones (p 132)... a la pràctica les dones encara fan la major part de la feina
que entenem com a cura (p 133)
Els homes no se’n cuiden perquè tenen
permisos: “protecció” i “producció” ... no fan cures e manera directa (p 137)
Per què la cura és cosa de noies? Per què no se’n cuiden
els homes de debò?
........................................................................................
138
Estereotips = “naturalesa cuidadora” (p 140)
La cura dels homes I: el permís de protecció........ 141
...protegir és una manera de tenir cura (p
145)
Aquells que reben cura “femenina” són persones
de l’esfera privada... titllades de “dependents” (p 145)
La violència, la cara fosca de la protecció entesa com a
cura ..... 146
La violència és una antítesi de la cura... s’exerceix
molta violència en l’entorn privat (p 147).
Fins que no ens ocupem de la violència dels
homes, hi ha poques esperances de posar fi a la violència generalitzada (p 152)
La cura dels homes II: el permís de producció........ 152
Separació de la llar de l’espai de producció...
(p 152)
L’ètica del treball i l’ètica de la cura........ 156
L’ètica del treball defensa que els
fruits depenen del que s’ha treballat per aconseguir-los – Max Weber
(1864-1920) (p 157)
·
Esbiaixada pel gènere (p 159)
·
L’única feina valuosa és la que
produeix ingressos monetaris.
·
Equilibri feina/vida
·
El mèrit hauria de ser mesurat pel
treball de cadascú
·
L’ètica del treball exclou l’emoció,
el context i les relacions de poder (p 163)
·
Si fracassem deu ser perquè no
treballem prou
·
L’ètica del treball és extremadament
individualista
Neoliberalisme, competició i llibertat........ 164
Els homes assumeixen que competeixen amb
altres homes (p 164)
Ètica de la cura... complexitat de la cura...
el treballador ha d’estar atent, no només al seu propi benestar, sinó també a
les necessitats dels altres (p 165)
Llibertat........ 166
Diferència entre dominació i interferència (p
169)
Els homes s’alliberen de la cura perquè “protegeixen
la societat” i es dediquen a l’activitat econòmica productiva (p 171)
Canviar el gènere de la ciutadania........ 172
Conclusió........ 174
“Escollir” no és el mateix que estar lliure de
dependència (p 175)
4. Cercles viciosos de la cura privatitzada. Cura, igualtat
i democràcia… .............................................177
Sense una igualtat bàsica de la cura dels infants, no hi
ha res semblant a una “igualtat d’oportunitats” (p 180)
Alguns desequilibris de la cura............. 181
Els tres primers anys de vida són els més
importants.... els nens que reben una primera cura inadequada no superen mai el
dèficit de les cures... la pobresa i la mala salut estan entrellaçades (p 182)
Factors que contribueixen a les desigualtats
·
El treball de cura està
infravalorat
·
Atribuït a les dones i a persones
de classe social i estatus inferior
·
El control de la satisfacció no es
pregunta als que reben les cures (nens, malalts, discapacitats, persones grans
i dependents...) (p 184)
La psicologia social de la cura desigual
............................................................... 184
... es deixa la cura majoritàriament fora de
la preocupació pública (p 185)
1.
Cura competitiva. Perquè hi hagi igualtat d’oportunitats cal que el temps per poder
tenir cura sigui semblant (p 186).
2.
Indiferència insensible. “distància d’empatia”. Els individus tendeixen a identificar-se amb
les persones que estan millor que lls, però no amb els que es troben més
desfavorits (p 188).
3.
Irresponsabilitat privilegiada. La divisió del treball fa que certs individus es puguin desentendre
de les responsabilitats bàsiques de cura... espoden desentendre perquè han de
fer “feines més importants” (p 190)
Gènere, classe social i ecologia de la cura..............................
193
La “cura maternal intensiva” és majoritàriament
un fenomen de classe mitjana (p 194).
Repensar el significat de la igualtat..............................
195
Un significat comú de la igualtat seria la
noció d’igualtat d’oportunitats (p 196)
... igualtat de posicionament (possibilitat d’expressar
preocupacions i de ser escoltat) (p 197)
Desigualtats en la cura i servilisme..............................
198
...el servei domèstic torna a estar en auge (p
198)
El servei domèstic és antidemocràtic...forma
part d’una força de treball feminitzada i multicultural (p 202)
Les famílies desiguals comporten una cura
desigual, i una cura desigual produeix una gran desigualtat en la vida política
(p 205)
5. Els mercats poden tenir cura? Mercats, cura i justícia..........................................
207
El 23% del PIB de Massachussets el generava el
treball de cures (p 207)
El mercat pot tenir cura? Els mercats tenen
dos límits:
·
No són bons posant preu als béns públics
·
No poden fer efectives les “externalitats”
(els costos i beneficis que van més enllà de la transacció) (p 209)
El mercat com a institució cuidadora...........................................................
210
El mercat és una institució definitòria de la modernitat
(p 210)
Tenir cura en el mercat: alguns problemes de l’autosuficiència
i la caritat.................. 213
Les famílies representen les persones amb
discapacitat o la gent gran fràgil en el mercat (214)
La cura és altament propera i sovint implica
vincles emocionals (p 215)
La cura no respon només a les forces del
mercat i, a més... la informació no és perfecta ... en la cura no hi ha mercats
lliures (p 215)
Les necessitats es resolen a mesura que
apareixen (p 216)
El temps (passar temps amb l’altre,
escoltar les històries, observar les persones...) és un element important de la
cura (p 219)
El mercat satisfà els desitjos de qui té
diners...el mercat no és la millor manera de proporcionar cures (p 221)
Desigualtat estructural i mercat.................. 221
The Inverse Care Law... les persones amb les pitjors condicions reben menys atenció mèdica
(p 221)
La “llei del perill invers”: les persones
més mal pagades són les més vulnerables
als perills laborals (p 222)
L’autonomia humana és un “assoliment”, no una premissa
d’origen, i és un assoliment que necessita molts anys (p 224)
El “pensament de mercat” pressuposa que les
societats humanes consisteixen en persones autònomes i totalment formades (p
225) à la qual cosa no és del tot exacta.
El mercat apunta al futur... però la cura
sempre té un passat, que no es pot excloure (p 226)
Cada persona té una història de cures (p 228)
Margaret Thatcher (1925-2013) va
dir que “la societat no existeix” (p 230)
Promoure una nova gestió pública
........................................................... 230
Des del punt de vista americà “qualsevol bé públic és “socialista”
i “de merda”” (p 231).
Privatització dels béns públics i retorn de
les “sobres” (p 231)
Si es considera que els únics objectius del
mercat son els que encaixen amb els principis neoliberals:
·
Iniciativa empresarial
·
Acumulació de riquesa
·
Baixada de preus tant com sigui
possible
...llavors un mercat d’aquestes
característiques interferirà en la creació de mesures justes per a la cura, en
lloc de donar-hi suport (p 233)
Màrqueting de l’educació
........................................................... 233
Les escoles públiques han sigut sempre un dels segells
distintius de la igualtat d’oportunitats (p 234)
... (als USA) les persones que es volen
dedicar a l’ensenyança no solen ser pioneres que trenquen motlles, sinó que són
els membres més convencionals i tradicionals de la societat (p 237)
(als USA)... les “desigualtats salvatges” del
sistema escolar (p 240)... contribueixen a la bretxa d’èxit (p 241)
Conclusió
..........................................................................................
243
Els permisos d’autosuficiència i caritat
del mercat soscaven el compromís subjacent de llibertat, igualtat i justícia (p
243)
Part III: Imaginar
pràctiques de cura democràtica i democràcies atentes
6. Cura democràtica
.......................................................................................
247
La cura ha estat relegada a un segon pla... quasi
invisible... la cura en una societat democràtica ha de ser altament
participativa (p 248)
Tots els ciutadans democràtics s’han de
comprometre a poder oferir i necessitar cures plegats (p 249)
...el que caldria compartir és el deure de
reflexionar sobre la naturalesa de la responsabilitat de cura (i pensar sobre
els “permisos” per evitar la responsabilitat de cura) (p 250)
Si tenir cura és democràtic, ha de ser inclusiu
.............................................. 251
El repte és crear democràcies veritablement inclusives
(p 251)
Ser inclusiu és més difícil que “incloure les
dones i remenar” (p 254)
La responsabilitat també demana poder. Hi ha
poques persones que tinguin un poder real de les seves vides (p 255)
Dir que la “responsabilitat personal” serà el
motor... és ignorar que no tothom té tots els recursos per sortir-se’n pel seu
compte (p 256)
Cuidar és sovint frustrant i difícil (p 258)
Per ser inclusiu cal tornar a pensar en nosaltres com
a persones que reben cures
..................................................................................
258
Que cadascú admeti la vulnerabilitat humana. Rebem cures,
tots (p 258)
Pràctiques de cura democràtiques
..................................................................... 260
Tenir cura dels altres vol dir conèixer les
seves vides... aprendre com són les vides dels altres (p 260).
Les pràctiques democràtiques de cura:
·
La cura és multidimensional (p
261)
|
Quatre (més un cinquè) passos del procés de cura (Fisher
& Tronto)
1. Caring
about (importar): identificar necessitats no cobertes.
2. Caring
for (preocupar-se per): Organitzar la resposta
3. Care-giving
(cuidar): algú ha de fer la feina.
4. Care-receiving
(ser cuidat): observar la resposta i emetre judicis
5. Caring
with (tenir cura amb): cures alineades amb els compromisos democràtics de
justícia, igualtat i llibertat per a tothom. Efecte de la cura en la
confiança i el respecte
|
·
La cura sempre té lloc en un
context.
·
Definir responsabilitats al principi
de tot: “qui fa què, per a qui i per què” (p 263)
Algunes consideracions sobre la cura democràtica
....................................... 263
La cura es sol donar entre desiguals (p 263)
Com pot ser democràtica una cura desigual?....... 263
Moltes relacions de cura no són relacions d’igualtat (p
263)
Les cures es relacionen amb necessitats del dependents...
i, per tant, se’ls considera inferiors... des del segle XVIII s’ha vist
incompatible el fet de ser dependent amb el de ser autònom (p 264)
Quasi tots els debats de la cura s’entomen des
de la perspectiva del cuidador, no del qui rep la cura... tot i que qui rep la
cura és el millor informador sobre la idoneïtat de la cura (p 265)
Tenir cura implica trencar les jerarquies: el problema de
les díades de cura ...............266
La cura és diàdica (diàdic vol dir que té dos operants):
cuidador i persona que rep la cura (p 267)
Els cuidadors també tenen necessitats, són
vulnerables, i , a voltes, incompetents (p 268)
Una part important de la cura democràtica
consisteix a derrocar les relacions jeràrquiques (p 269)
Necessitats, drets i cura
.......................................................................................
269
Les persones que reben cures tenen necessitats ... i drets
(p 269)
Drets a tenir cura:
1.
Tothom té dret a rebre la cura
adequada al llarg de la seva vida
2.
“Dret a cuidar” tothom té dret a
participar en les relacions de cura
3.
Tothom té dret a participar en el
procés públic a través del qual la societat garanteix les dues primeres premisses
(p 270)
La cura entesa com un procés social (p 270)
Afirmar:
·
Que una persona anciana i fràgil
ha de ser confinada a una residència, o que
·
Cada família ha de tenir cura dels
seus..
...viola la variabilitat de la capacitat dels
humans per tenir cura i rebre’n (p 270)
La cura democràtica en una cura millor
......................................................... 272
La cura democràtica no és millor perquè sigui
democràtica, és millor perquè cuida millor (p 273)
Deixar la cura en mans d’una majoria
democràtica en lloc de deixar-la en mans dels experts:
1.
“Dos caps pensen millor que un de
sol”: la triangulació és el mètode més efectiu de navegació i recerca (p 275)
2.
Solidaritat: els ciutadans que comparteixen
una sensació d’objectiu comú... tenen més tendència a tenir cura.
3.
En la mesura que la cura
democràtica aplana la jerarquia, millora la qualitat de la cura (p 275)
Els metges han d’assumir la responsabilitat d’exercir
el seu judici mèdic, ...però ho han de fer en un context en què els errors són
considerats normals (p 276)
Els metges eren dalt de tot de la jerarquia...
i no sabien el que no sentien (p 277)
Aplanar les jerarquies millora les
oportunitats (p 277)
Institucions
de cura democràtiques
.................................................................. 278
Les institucions poden tenir
cura?.............................................................................. 278
La família era el lloc habitual per la cura (p
278)
·
La cura sembla una cosa automàtica
(dins la família)
·
La cura és altament particularista
·
La cura en la família s’entén com
una expressió d’amor (p 278)
Una mica de pensament
utòpic................................................................................. 280
Quin tipus de cura desitjaríem?
·
...que els qui fan la cura estiguessin
contents de fer-ho.
·
...que la cura es basés en un
model sòlid de les nostres pròpies sensibilitats
·
Compartir les nostres pròpies
opinions (p 280)
Institucions de cura: alguns criteris pràctics
morals/polítics..................................... 282
La complexitat rau en el fet que hi ha molts
conjunts i nivells de dificultat a les institucions de cura (p 283)
Qui hauria de determinar les necessitats d’aquells
que “necessiten cures”? (p 284)
Dificultat d’interpretació de necessitats (p
285)
Temps de cura democràtica
................................................................................
289
La cura va de relacions: temps i proximitat (p 289)
Les decisions sobre el temps són decisions
sobre els valors (p 291)
“Equilibrr les dues ètiques, la del treball i
la de la cura...” (p 291)
Incentivar la cura democràtica
........................................................................... 292
7.
Democràcia i cura
.....................................................................................
295
De quina manera pensem en la
·
llibertat com absència de
dominació
·
Igualtat com la condició de tenir
la mateixa veu
·
Justícia, com un procés continu d’assignar
i re assignar la cura (p 295)
Retirar els permisos
.............................................................................................
297
Les societats democràtiques pensen que la cura està
reservada a l’esfera privada (p 297)
Revisar les responsabilitats.
1.
La protecció sense el permís de
protecció. No és just que certes persones carreguin el pes de la cura quan n’hi
ha d’altres que no ho fan.
2.
La producció sense el permís de
producció.
3.
La cura directa sense el permís de
“només els meus”. En una democràcia que
té cura, es prendrien mesures per permetre que els cuidadors de la família tinguessin
temps per cuidar.
4.
La vida econòmica sense els permisos
d’autosuficiència i de caritat que comporten la idea que “el mercat és savi”.
Què faran els ciutadans democràtics i atents?
................................................ 310
Trobar maneres de valorar el treball de cures
a la societat (p 311)
No tothom vol que se’l cuidi de la mateixa manera
(p 312)
Conclusió
..............................................................................................................
314
