Consells, proverbis i insolències (14)

 Fuster, Joan. Consells, proverbis i insolències (Pròleg de Jordi Muñoz). Barcelona. Ara Llibres. 2026 (2ª edició) (p 171)

He acabat el llibre d’en Joan Fuster (1922-1992) sobre consells, proverbis i insolències. Algunes coses molt interessants, però es veu una mica “antic”. No sé si a una generació jove li poden interessar aquestes reflexions. Alguns exemples que m’han agradat:

·         No comencem a conèixer una persona fins que no el veurem fora de si (p 26)

·         La gratitud paralitza (p 28)

·         Som irrepetibles (p 30)

·         ...els estúpids solen ser més nocius que no pas els malvats... amb un estúpid sempre tenim la sensació d’estar fent el ridícul (p 33)

·         ...la reflexió aïlla (p 50)

·         ...des d’un punt de vista intel·lectual, un màrtir no és mai un argument (p 56)

·         Però, per poc que puguis, no aconsellis mai res (p 59)

·         No sempre la senzillesa és compatible amb l’exactitud (p 69)

·         Els adjectius són sempre subjectius (p 70)

·         Descriure és inventariar (p 71)

·         Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir (p 76)

·         El polític és oportunista o no és polític (p 94)

·         “Política de campanar: la dels problemes concrets i les petites passions (p 96)

·         Només la ignorància és consoladora (p 110)

·         El fracàs no s’improvisa (p 114)

·         És trist no haver disposat d’un crític implacable quan més el necessitàvem (p 134)

·         La meva posteritat serà el paper (p 136)

·         Tot és qüestió de saber llegir (p 138)

·         Saber és saber repetir (p 139)

·         Només els arqueòlegs saben què és el temps (p 148)

·         Compara, i començaràs a entendre (p 150)

·         No paris de protestar, sempre en restarà alguna cosa (p 151)

·         No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles (p 152)

·         Els vençuts passen ràpidament de moda (p 162)

·         Respirem com en el paleolític. No hem avançat gaire, per aquest cantó (p 169)