Una nova relectura. La primera lectura va ser fa un parell d'anys.
Pròleg
........................................................ 7
Sí que
saben imaginar el futur. El que passa és que no s’assembla gens al que ens havien
promès (p 15)
Ningú no
pot prometre res (p 16) Potser no
pots prometre resultats, però pots prometre intencions…
I
................................................................. 9
Una estranya mania .................................... 15
Prometre és
l’estranya mania que l’occident judeocristià va posar en boca de Déu (p 16)
Llibertat i obligació són les dues cares inseparables de qualsevol
promesa (p 18)
Promesa = expectativa compartida (p 20)
Promeses, promeses ................................... 15
La falsa
promesa, molt més que un engany és un exercici de poder (p 22)
La promesa
no és un discurs sinó una acció (p 25)
La promesa
té un límit: ha de poder ser percebuda per tots els implicats com a realitzable
(p 26)
La promesa sobirana ................................... 21
Deu = salvació
Estat = protecció
Tota
promesa és un deliri compartit (p 36). El deliri porta a creure més enllà de la
veritat...
Paròdia i sospita de la promesa .................. 26
La promesa
sobirana es fonamenta en el poder de poder castigar (p 40)... deute i culpa
(Nietzsche)
La promesa il·limitada ................................. 41
Capitalisme = acumulació i
creixement il·limitats (p 41)
El deliri
és el concepte d’il·limitat (p 42)
Capitalisme
(adhesió sense vincle)... és un sistema que demana molt adhesió però poc vincle
i encara menys compromís.
Tres
horitzons del capitalisme (les tres dimensions de la promesa il·limitada del
capitalisme) (p 45):
1.
Creixement
2.
Eficàcia
3.
Llibertat
El límit és
no poder oferir més promeses, no poder complir la idea d’il·limitat (p 45)
Nous
imaginaris il·limitats (per superar la por a la
presència de límits)
1.
Emocional, quan falla la promesa
de “felicitat”... gestió constant de les emocions
2.
Cognitiu, quan falla la promesa de
la “plena autonomia” (efecte de l’educació i l’aprenentatge)... promet
autoregulació i ampliació de les seves capacitats.
3.
Tecnicocientífic, quan no es pot
prometre la “solució”...creació constant de solucions efectives i immediates
Helga Nowotny “La fe en la intel·ligència artificial”
IA = profecia
autocomplerta (p 48)
...els algoritmes predictius no analitzen relacions de causalitat
... sinó patrons probabilístics
... analitzen un passat que no qüestionen i el converteixen en la
descripció del futur
La màquina
prediu sense prometre (p 48)
Naufragi
....................................................... 48
La consciència que naufraga només se sosté en la
promesa de poder tornar (p 48)
Paul Ricoeur (1913-2005)...
la promesa és un acte del llenguatge que interromp el “tot és possible”...
permanència en el temps diferent del caràcter (es manté idèntic) i del projecte
(poder i capacitat d’acció) (p 51).
Accident,
encara que sigui banal, talla la cadena dels esdeveniments (p 53)
Catherine Malabou (1959) “Ontología del accidente”... algun dia
tots ens poden convertir en una altra persona (p 54)
El temps de
l’accident sembla antagònic al temps de la promesa (p 54)... l’accident respon
a la lògica del “tot és possible” (p 55)
II
.............................................................. 57
El temps de l’accident .......................,,........ 57
Vivim en el temps de l’accident (p 57)... l’accident
no interromp, sinó que organitza el sentit de la temporalitat (p 57)
Termes
relacionats amb l’accident:
·
Crisi: ha passat a definir la
normalitat.
o
Déu no salva
o
L’estat no protegeix
o
El capitalisme no pot créixer més
·
Col·lapse: inherent a la lògica
dels sistemes en què vivim
·
Catàstrofe: esdevé el sentit del
futur (p 58)
“Condició
pòstuma” = temps
de pròrroga.
El nostre present no
té futur... no s’emana cap altre sentit del temps que no sigui el de les ombres
que projecta el nostre passat (p 59).
Poder = poder predir (p 60)
Promesa = declaració d’una
voluntat
Predicció = resultat d’algun tipus de càlcul (p 60)
La
necessitat de dominar la incertesa (p 62)
Elena Expósito. “Artificial
Communication. How Algoriths Produce Social Intelligence”. Cambridge (MA): The MIT Press. 2022
Els algoritmes creen la realitat que confirmen... generen noves formes
de ceguesa i d’opacitat (p 63)
No hi ha
decisions que no impliquin vincles (p 64)
Compromís i traïció .................................... 65
Les
promeses traïdes són la sang de la història (p 65)
Comprometre = només és possible com a vincle que ens lliga als altres (p 67)
Michel de Montaigne (1533-1592)...
“Vicis ordinaris”: traïció, deslleialtat, tirania i crueltat (p 69)
La traïció
és esperable i quotidiana (p 69)
Avishai Margalit (1939) “De la traïció”
La pregunta pels començaments ............... 71
Les
traïcions minen una “comunitat de records” (Margalit) (p 71)
La IA
no pot anar més enllà de les dades de que disposa... la imaginació ens
permet relacionar-nos amb el que no hi ha... el deliri és un moment de
la imaginació (p 76)
Humiliació i emancipació ........................... 77
La pèrdua d’esperança en un futur millor s’ha universalitzat
(p 77)
Promeses trencades... des de l’inici de la
modernitat (p 80)
Els habitants del present no només ens sentim
descontents o angoixats pel futur, sinó profundament traïts per la nostra
pròpia història (p 83)
Un futur
present ........................................ 84
El futur no
existeix (és el mateix que diuen els físics!!!) (p 84)
La promesa
és concreta i ens posa en la cruïlla de quatre relacions:
1.
La relació amb un mateix i els
altres. La promesa crea vincle (p 85)
2.
La relació amb el poder. La
promesa ha estat la paraula del poder
3.
La relació amb el temps.
Una promesa implica un calendari... “prometent ens fem artesans del temps” (p
88)
4.
La relació amb el possible.
Implica una interpretació de la situació.
Joves
promeses ......................................... 90
Referències
............................................. 97
