Vila-Abadal, Jordi. De l'ésser humà i la natura. Cabrera de Mar. Galerada. 2022 (p 226)
dilluns, 21 de setembre del 2026
diumenge, 13 de setembre del 2026
Els irresponsables (54)
Chapoutot, Johann. Els irresponsables. Barcelona. Angle Editorial. 2026 (p 374)
He fet una primera aproximació al llibre a partir de CoPilot.
Cinc idees clau del llibre
1. Hitler no arriba al poder per fatalitat històrica
La idea central de Chapoutot és que el nazisme no fou el resultat inevitable d'una crisi econòmica o social. L'arribada de Hitler al poder va dependre de decisions concretes adoptades per persones concretes, especialment per les elits conservadores alemanyes. [alianzaeditorial.es], [casadellibro.com]
2. Les elits conservadores van pensar que podrien controlar Hitler
Polítics, militars, grans propietaris i empresaris van considerar que podien utilitzar el moviment nazi per derrotar l'esquerra i estabilitzar l'ordre social, mantenint ells el control real del poder. [alianzaeditorial.es], [casadellibro.com]
3. L'error fonamental fou la irresponsabilitat de les elits
Els "irresponsables" del títol no són principalment els nazis, sinó aquells dirigents conservadors que, conscients del risc, van facilitar l'accés dels nazis a les institucions. La irresponsabilitat consisteix a prioritzar interessos de classe, de partit o de poder per damunt de la defensa de la democràcia. [alianzaeditorial.es], [lacentral.com]
4. La destrucció de la democràcia es produeix des de dins
La República de Weimar no cau només per la força dels nazis. Cauen les barreres institucionals perquè sectors de la dreta tradicional decideixen cooperar amb l'extrema dreta. [alianzaeditorial.es], [onallibres.cat]
5. El llibre és una advertència per al present
Chapoutot estableix explícitament un paral·lelisme amb l'actualitat: alerta del perill que representa la normalització de forces extremistes quan són considerades simples aliades tàctiques o instruments útils per altres forces polítiques. [alianzaeditorial.es], [fnac.es]
El concepte de "Querfront"
Encara que el concepte és anterior al llibre i no n'és l'únic objecte, és molt útil per entendre'n el missatge.
Querfront ("front transversal" o "front creuat") designa una estratègia política en què sectors de la dreta radical i sectors provinents de l'esquerra comparteixen discursos o aliances puntuals contra les institucions liberals, parlamentàries o europees.
Definició pràctica
Quan actors polítics ideològicament diferents coincideixen en la deslegitimació de les institucions democràtiques i acaben generant un espai polític comú contra el "sistema", es produeix una dinàmica de tipus Querfront.
Exemples històrics
- Intent d'entesa entre nacionalistes radicals i sectors socialistes dissidents durant la República de Weimar.
- Aproximacions tàctiques entre nacionalistes, conservadors autoritaris i moviments revolucionaris antidemocràtics.
Possibles aplicacions actuals
Com a categoria analítica, alguns observadors l'utilitzen quan coincideixen:
- extrema dreta i extrema esquerra en discursos anti-UE;
- nacionalismes antagònics que comparteixen antiparlamentarisme;
- moviments conspiracionistes que atreuen activistes procedents de tradicions polítiques diferents.
Chapoutot no afirma que la història es repeteixi mecànicament; adverteix que la convergència de forces molt diferents contra la democràcia liberal pot tenir conseqüències imprevistes. [alianzaeditorial.es], [lacentral.com]
Transcripció de la primera part de l'Epíleg.
Imaginar
l'afebliment dels nazis gràcies a una clatellada de la dreta no era en si
mateix ni estúpid ni inconscient. En certa manera, també era el que havia
volgut Brüning. Però [...] tolerar els nazis amb el compromís que tolerarien el
gabinet Papen, cessar tot atac en contra seva i, alhora, multiplicar els atacs
frontals només contra l'esquerra, no únicament contra els comunistes sinó també
contra els socialdemòcrates, ignorar temeràriament tots els escrúpols
constitucionals quan s'oposaven als seus plans, aquest és el que Papen i
Schleicher van creure que era el mètode correcte contra Hitler [...]. Encara
que no rebutgem per principis la política de Papen i Schleicher, encara que no
la qualifiquem de boja o imprudent [...] deixem de formular un judici tan
benigne quan considerem la manera com va aplicar-se i quan ens adonem que va
tenir com a conseqüència, precisament, el que pensava evitar: el poder total
dels nazis[1].
Ministerialdirektor Dr.
Arnold Brecht,
Mit der Kraft des Geistes,
1967
Sens dubte, al lector contemporani li deu haver sonat alguna cosa del que es designa amb la interessant paraula actualitat[2] i l’Alemanya del 1932. Tantes coses que l’enumeració podria ser una mica pesada:
·
una política d’austeritat,
dogmàtica, que agreuja la crisi i la misèria;
·
un poder executiu que adopta
mesures de destrucció del model social alemany a cops de 48-2;
·
una esquerra socialdemòcrata que
sosté aquesta política a fi, diu, d’evitar el pitjor;
·
un règim polític que, a partir de
1930, es presidencialitza i concentra uns poders exorbitants en les mans
fal·libles d’un home no exageradament intel·ligent, però orgullós i cabut;
·
el regne de les camarilles, que, a
través d’una lògica de darwinisme invers, basant-se en l’afalac, promou els més
incompetents i els menys dignes, els que estan disposats a degradar-se per
convertir-se en «consellers» i a partir d’aleshores donar de tot menys consells
de debò;
·
una dissolució fracassada;
·
una segona dissolució, perillosa,
inepta, vist el context de creixement de l’extrema dreta, però demanada per
aquesta mateixa extrema dreta, i acordada com a prova de bona voluntat;
·
una derrota dolorosa a les
legislatives;
·
no tenir en compte els resultats
de les eleccions;
·
la condemna dels «extrems» i la
precisió, immediata, que n’hi ha que són més extrems que d’altres, que els que
defensen la nació, els valors i la propietat seran sempre més preferibles que
l’esquerra;
·
un milionari, magnat dels mitjans
i posseït per la missió de buscar la resurrecció nacional, que construeix un
imperi de premsa i de cinema per imposar els seus enfocaments, els seus temes i
la seva línia a un país que donava suport a la pau i la justícia social, però
que es troba progressivament nazificat;
·
pànics morals acabats en -isme com
el «bolxevisme cultural», que amb prou feines es pot definir, però que resumeix
totes les pors vinculades a l’evolució dels costums (feminisme, homosexualitat,
mode de vida urbà...) i a l’elevació general del nivell d’educació;
·
un govern derrocat en condicions
humiliants;
·
una altra dissolució, una altra
derrota i, de bell nou, la negativa a tenir en compte el resultat;
·
un govern encarregat dels afers
corrents que s’eternitza;
·
un canceller que no pensa
abandonar el poder;
·
la incapacitat del president de
nomenar un nou cap de govern;
·
mesos de reflexió, al cim de
l’Estat, per esbossar el millor guió que permeti mantenir-se en el poder,
malgrat les eleccions i en absència de majoria;
·
una política d’oferta obertament
proempresarial, feta de subvencions a les empreses i de crèdits fiscals;
·
discursos autojustificatius que
defensen aquesta línia mentre criden que «no som el govern dels rics» i que «la
millor política social és la política de l’ocupació»;
·
una patronal que aplaudeix i que sempre
exigeix més;
·
projectes de reforma de la
Constitució per reforçar el poder executiu;
·
intrigues de passadís permanents;
·
un cotorreig constant sobre
l’humor del president, el seu últim constipat o la darrera queixa que ha fet
(esternut?, brillantor política?, decisió important?), mirant de fer d’oracle i
d’interpretar-ho;
·
liberals autoritaris que quan són
al poder estudien el recurs a la força, perquè saben perfectament que la seva
política és impopular;
·
aquests mateixos liberals
autoritaris que volen aliar-se amb l’extrema dreta, que es fan enrere perquè
demana massa, i finalment fan l’aposta de confiar-li el poder, etc.
[1] 395. Dr. Arnold Brecht, Mit der Kraft des Geistes. Lebenserinnerungen,
zweite Hälfte, 1927-1967, Stuttgart, DVA, 1967, p. 168.
[2] 396. L'actualitat és el que alimenta les notícies, per tant, el que és
més descriptivament i banalment factual. L'actualitat també és l'actualització
d'un potencial. Així passem, doncs, d'una visió molt positiva de la història a
consideracions més metafísiques...
diumenge, 6 de setembre del 2026
Un tomb per... Lluçà (53)
Vila i Vilalta, Lluís. Un tomb per... Lluçà. Prats de Lluçanès. Editrial Cal Siller. 2013 (p 85)
És un llibre molt descriptiu, però crec que em poc rigor.
- No hi ha referències bibliogràfiques (quan cita paràgrafs d'altres autors no especifícica la referència).
- Fa explicacions contradictòries sobre alguns fets, com per exemple en el cas del retaule de l'altar que diu que va ser serrada pel mig (va passar durant la Guerra Civil, per amagar-la) i que va ser restaurada a principis del segle XX i que va anar al museu de Vic (p 52). Tot això no coincideix amb les explicacions que donen durant la visita.
- Quan parla de les dependències monàstiques (p 76) no diu res de la importància de l'oli en l'activitat econòmica del monestir.
Un descobriment que caldrà visita: l'església rodona de Sant Vicenç de Lluçà.
(Foto baixada de Google)
A camp obert (52)
Garrigasaït, Raül & Ramoneda, Josep. Editors. A camp obert. Pràctiques culturals contemporànies. Barcelona. Aracàdia. 2024 (p 328)
A camp obert.
Pràctiques
culturals contemporànies
A cura de Raül Garrigasait i Josep Ramoneda
Presentació.............7
Pere Almeda Samaranch
UN CAMP OBERT…11
Raül Garrigasait i Josep Ramoneda
La nostra època és heterogènia, contradictòria
i inestable (p 11)
¿ENS CAL UNA MITOLOGIA FEMINISTA? UNA LECTURA NOVA D'UNA
LLEGENDA ANTIGA... … 15
Chiara Bottici
Els mites no són teories sobre la constitució
del món real (p 17)… els mites expliquen històries (p 22)
Mite = procés d’elaboració
de possibles variants d’una historia (p 18)
El mite és politeista perquè poden coexistir
diverses variants … el mite ofereix alguna cosa diferent del que ofereix la ciència
i la religió (no permet la coexistència d’una pluralitat d’històries) (p 20)
El mite de la feminitat… Simone de Beauvoir
(1908-1986) … no naixem dones, sinó que ens hi convertim (p 23)
LA SUBVERSIÓ DE LA MIRADA… 35
Simona Škrabec
…tal com passa en tots els enigmes, primer hem
de desxifrar la pregunta (p 37)
Joan Fontcuberta i
Villà (1955)… “la fotografia és un exercici de filosofia,
una acció per pensar virtualment” (p 38)
Cada obra és una aportació autònoma,
autosuficient, acabada i única (p 38)
Cap llibre no té valor definitiu, vàlid per
sempre més … Joan Fontcuberta “es
tracta de passar el tràmit freudià d’alliberar-se dels lligams heretats” (p 42)
Cal canviar el món per canviar la llengua i no
a l’inrevés Carme Junyent (1955-2023)
La literatura serà rellevant en el futur si
ens sap acompanyar com un “instrument per analitzar la realitat” (p 51)
EL MUSEU EN L'ERA POSTINTERNET................... 53
Boris Groys
Internet = no
contribueix al sorgiment d’un espai públic universal, sinó a la tribialització
del públic (p 53)
Les tries dels comissaris (comissaris de
les exposicions, es refereix) ens permeten veure coses que no
necessàriament hauríem triat veure (p 54)… el comissari d’exposicions “dona
forma” (p 60)
L’exposició no és selectiva i prou: exposa el
seu propi criteri de selecció… aquesta és la principal diferencia entre
l’exposició i internet (p 57)
…a la xarxa tots els missatges tenen la
mateixa forma…a Internet, un escriptor o un artista no comencen mai amb un full
o un llenç en blanc (p 59)
L’art té una funció universal, que consisteix
a resistir el progres tecnològic (p 64)
LA VIDA DE LES OBRES. ............. 65
Perejaume
La vida és mortal, no s’hi pot fer res (p 68)…
Tota posteritat és finita (p 69)
La conservació transforma (p 71)
En general, a pagès, davant la constatació que
només el que es repeteix perdura….la immortalitat és una repetició més o menys
cíclica de repeticions i represes (p 74)
Diferència entre “femer” (residu de
vida) i la “deixalla” (no utilitzable) (p 75)
Els arxius envelleixen, el mon, no. Allò que
perdura ignora la durada (p 77)
Josep Pla (1897-1981): “És la successiva desaparició del que ens envolta el que
dona la il·lusió de la vida” (p 78)
No tenir massa és una benedicció (p 83)
Repetir sempre és nou (p 86)
L'ÚLTIM PAM…. 89
Katie Mitchell
…l’únic tram del viatge que compta és l’últim
pam (p 91)
…presentar els fets del canvi climàtic tal com
havíem fet va espantar el públic, i la por empeny la gent a la negació no a
l’acció (p 98).
ESTARJUNTISME
........................................................ 109
Roger Bernat
El teatre és allò que fa que un grup de
persones es reuneixi al voltant d’un
buit (p 112)
L’assaig és un fracàs repetit que troba la
seva raó de ser en l’esperança de fer-ho millor la propera vegada (p 112)
El teatre és una promesa mb data de caducitat
(p 113)
La primera de les tècniques d’aprenentatge és
la imitació (p 117)
UNA CODA, UNA SÍNTESI. LA COMPOSICIÓ MUSICAL EN EL SEGLE XXI:
ECLECTICISME, EXTREMISME, ACADEMICISME ... 119
Joan Magrané
Eclecticisme = un
calaix de sastre per poder agrupar una varietat i pluralitat definitòria del
temps que vivim, però que ni de bon tros representa res de nou (p 125)
Sembla clar que, pel que fa a la nova creació
musical, encara vivíem del que va aparèixer durant el darrer segle… (p 131)
UN RECORREGUT CRÍTIC I HISTÒRIC PER LA MÚSICA ELECTRÒNICA A
BARCELONA, CATALUNYA I EL MÓN, DES DE L’ESCENA LOCAL I UNDERGROUND AL
RECONEIXEMENT GLOBAL
........................................................................ 133
Antònia Folguera, Carles Novellas i Enric Palau
El títol del capítol genera pocs entusiasmes.
Però els llibres sempre generen sorpreses. Alguns suggeriments interessants
d’aquest capítol:
·
Sense tecnologia no hi ha música
electrònica (com en tants altres camps, sense tecnologia hi ha poca cosa) (p
134)
·
La idea del geni il·luminat que
obre un món nou ell sol i que deixa els altres amb la boca oberta... no
existeix realment, o, si més no, sempre té un recorregut previ (p 136).
·
Tot artista és receptor i
transmissor constant (p 136).
·
Cada trajectòria artística ve
acompanyada d’una narrativa personal (p 136).
·
Rosalía,
l’artista catalana de més èxit global dels últims anys (i, potser, fins i tot,
de sempre) (p 137).
·
Els innovadors sempre van ser facilitadors,
connectors
i creadors
d’ambients i situacions (p 139)
·
Idees centrals al voltant de la
creació (p 150)
o
Ningú no crea sol des del no-res
o
L’èxit està directament connectat
amb aquells que van iniciar i continuar les idees prèvies.
o
La paraula clau és col·lectiu.
·
La conjunció entre creativitat i
tecnologia ens seguirà donant alegries, sorpreses i molts canvis... (p 154)
ALBERT SERRA EN CONVERSA .................................... 155
Albert Serra
Sèries: no són
obres de creació, són obres de l’anàlisi dels efectes de la creació controlada…
les series estan fetes per equips
El guió s’acaba convertint en una eina cada cop menys útil… el llenguatge
escrit no pot descriure les imatges tan originals del cinema modern… (p 164)
Podríem dir el
mateix dels protocols? Els protocols són com guions que no poden
descriure la realitat complexa.
UN INVENTARI DEL CINEMA AL SEGLE XXI ..................... 165
Olivier Père
El caràcter efímer del cinema (p 165)
La primera projecció digital va ser el 19 de
juny de 1999 a Nova YorK i Los Angeles (p 166)
Celebració, impregnació i circulació aquests
són els conceptes importants per entendre la producció cinematogràfica del
segle XXI (p 170)
La perfecció de l’obra d’Albert Serra…
cada pel·lícula és un gest carregat de sentit, que tan aviat convida a la
contemplació com a la reflexió… (p 174)
El rodatge és el moment de la bogeria, la
sorpresa, l’atzar i la “fatalitat” (p 173)
El cinema de Hollywood és ara una maquinaria
gegantina en crisi… la decadència del cinema nord-americà es manifesta en l’escassedat
de grans cineastes i en la reducció dels seus marges… el cinema “independent”
nord-americà es troba en un estat de supervivència artificial (p 174)
NOVES REALITATS. UN ALFABET
PROJECTIU PER A L’ARQUITECTURA DEL FUTUR .............. 177
Eva Franch i
Gilabert
2021: el sector de la construcció va ser
responsable del 37% de les emissions de CO2 (p 177)
L’arquitectura té una dimensió social (p 178)
Mo repeteixis, però no oblidis (p 182)
La concepció del temps, i amb ell la invenció
del futur, és potser la més radical de les creacions humanes (p 184)
Al segle XX es van estandarditzar aspectes com
la higiene, la ventilació i l’accessibilitat com a elements essencials per al
benestar (p 191)
EL MODEL BIENNAL: ¿PER MOMS?
................................. 207
Carolina Ciuti
Una altre capítol aparentment “sense interès”:
El
model Biennal: Fer mons? de Carolina Ciuti.
Però m’ha suggerit diverses idees de cara a la Setmana d’Intercanvi d’Experiències
(SIE):
·
La SIE ha de representar un visió
del món (del nostre món).
·
Identificar les tendències.
·
Promoure la idea de “repetició”
(una mena de tautologia de conceptes bàsics).
·
Interconnexió: la SIE ha de servir
per interconnectar d’una manera intencionada (això vol dir fer invitacions
intencionades).
·
Hi ha d’haver algun esdeveniment
“exclusiu”
·
Plataforma de debat en el marc de
la SIE.
·
En cada edició hi ha d’haver un
“convidat”.
MULTILINGÜISME I IDEOLOGIA I POLÍTICA LINGÜÍSTIQUES EN LA
RECERCA I L’ENSENYAMENT UNIVERSITARIS .......... 233
Michele Gazzola
En molts aspectes, l’ús de l‘anglès com a
llengua hegemònica a les universitats i a la recerca ha esdevingut un problema.
Els rankings de les Universitats, el factor d’impacte de les publicacions en
anglès o l’accés a fons econòmics fan que l’anglès sigui la llengua més
utilitzada. Però no tot són flors i
violes. Si tota l’educació superior és en anglès, quines garanties hi ha que
els graduats es quedin al país per “retornar” tot l’esforç econòmic que els ha
permès assolir el seu grau universitari? (equitat). Si tota l’educació superior
és en anglès, els metges, els enginyers o els economistes, de quina manera es
relacionaran amb els pacients, els clients o la societat en general?
Quan una llengua perd la capacitat per
comunicar coneixement científic o per expressar idees complexes. De mica en
mica perd rellevància social (p 252).
L’ús generalitzat de l’anglès pot portar a una
mena de “diglòssia neomedieval” (les classe altes parlaven llatí per fer
negocis i per l’ensenyament i les llengües vernacles es feien servir per les relacions informals)
(p 253).
L’impuls als investigadors multilingües podria
ser equivalent a les polítiques per promoure la igualtat de gènere en el món
acadèmic (p 256)
SER HUMÀ: LA FERIDA DE L’INFINIT. UNA TROBADA ÍNTIMA DE LA
CIÈNCIA I LA CULTURA ........................................ 257
Gemma De les Coves
Ciència i cultura busquen reduir la incertesa…
(p 257)
En matemàtiques, o en qualsevol que es basteixi sobre la lògica, solem no admetre les contradiccions (p 261)
Kurt Gödel (1906 - 1978) demostrà el primer teorema de la incompletesa... Jo no
sóc demostrable (p 262)
Teorema de Cantor.
Jerarquia entrellaçada... “es tanca en sí
mateixa” (p 264)
Les relacions més sorprenents que conec entre
les parts i el tot es troben en l¡infinit i en la quàntica (p 267)
Estats quàntics =
un coneixement perfecte d’un tot i un desconeixement perfecte de les parts (p
268)
Quimera:
·
Mitologia = Cap i cua de drac i
cos de cabra.
·
Creació imaginària de l’esperit
que hom pren per la realitat (p 268)
Una membrana sols té sentit si ens imaginem el
que hi ha a l’altre costat (p 269)
La meva experiència és la clausura...les
propietats es defineixen per comparació (p 271)
No hi ha coneixement sense marc conceptual (p
272)
La ciència cerca l’universal...l’art està
compromès amb el singular (p 273)
La paradoxa és que l’art (només el bon
art) assoleix una certa universalitat (p
273)
La clausura és fer a casa, transcendència és
sortir al carrer (p 276)
Hi ha multiplicitats que no poden ser
concebudes com una unitat (p 277)
La titella és la casa del món físic, el
titellaire sols hi és de visita (p 281)
L’infinit no admet sostres o paraigües (p 283)
Vivim en la sabana i hem descobert la
quàntica (p 283)
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. INCERTA GLÒRIA .................
285
Arcadi Navarro
Revolucions industrials:
·
Primera (segle XVIII): maquinària
accionada per vapor.
·
Segona (finals del segle XIX):
petroli i electricitat.
·
Tercera (segona meitat del segle
XX): tecnologia de la informació i de la comunicació.
·
Qarta (segle XXI): intel·ligència
artificial, robòtic i biotecnologia
Les eines IA estan redefinint la interacció
humana amb la tecnologia (p 288). Boris Eldagsen va
enganyar el jurat d’un concurs de fotografia: va guanyar amb una imatge
generada per IA[1].
Projecte AINA: “Aina és un projecte
d’intel·ligència artificial i tecnologies del llenguatge que té per objectiu
potenciar el català en el món digitaI”… vol evitar l’extinció digital de la llengua[2]
(p 299).
…es fa necessària una regulació equilibrada
que garanteixi la seguretat i l’ètica sense ofegar la innovació (p 304).
La IA ha de ser desenvolupada i utilitzada:
·
De manera segura
·
Ètica
·
Responsable
·
Transparent
·
Explicable
·
Inclusiva
·
No discriminatòria (p 306)
Totes les IA que ara mateix existeixen tenen
un tret comú: hi ha l’equivalent a un interruptor que les pot apagar. I només
els humans poden accionar-lo (p 309).
…mentre la IA segueixi avançant, serà
necessària molta mes despesa… sostenibilitat (p 312)
Frank Herbert (1920-1986), “Dune”
(1965), una novel·la de ciència ficció que explica la rebel·lió contra les
màquines (p 314).
Tecnologies alternatives: nano tecnologia, noves energies, colonització de l’espai i la millora de la intel·ligència natural (p 315)…
simbiosi del cervell humà amb la IA (p 316)… ordinadors quàntics (p 321)
Noah Hutton (Los Angeles, 1987)
director i guionista del documental “In Silico” (2020)… sobre el projecte de
simulació cerebral Blue Brain (p 319)
Recursivitat = capacitat de dur a terme
múltiples tasques simultàniament (p 320)
Perfils biogràfics dels autors
........................................ 325
[1] https://www.lavanguardia.com/encatala/20230418/8903242/ia-pot-enganyar-jurat-d-concurs-fotografia.html
Accés el 6 de setembre de 2026.
[2] https://projecteaina.cat/
Accés el 6 de setembre de 2026.
diumenge, 30 d’agost del 2026
El hombre con el tatuaje de hierro (51)
Levitt, Lawrence P. & Castaldo, John E. El hombre con el tatuaje de hierro. Barcelona. Plataforma Editorial. 2017 (primera edició, 2009) (p 331)
Los médicos también aprendemos de los pacientes (p 15)
La señora Pool era el tipo de paciente que los médicos fácilmente tienden a dar por perdidos... "Tratar lo intratabl"... costa molt de trobar el punt d'equilibri entre fer tot el possible evitant l'acarnissament.
Urgencias... es una orquesta disonante que toca para una audiencia cautiva y descontenta (p 39)
William d'Occam (1287-1349) "la pluralidad no se debería proponer sin necesidad" (p 49)
Un mes más tarde en este horroroso juego de esperas...Y me había equivocado en el hecho de ser tan abiertamente optimista (p 63)
Nunca olvidaré todo lo que ha hecho por mi...la curación no era lo único que contaba (p 65)
... cada día me recordará mis límites, por m´s listo informado o experimentado que pueda creerme (p 86)
Sé que en parte se debe a la arrogancia, a la tendencia que tenemos los médicos a pensar que monopolizamos el conocimiento médico... la ceguera especial de los médicos ante sus propias enfermedades o las de sus familiares (p 103)
...escuchar a los pacientes...con algo más que los oídos (p 131)
Y ningún día había ningún médico que viniera a explicármelo. Obtenía de las enfermeras la mayor parte de la información (p 152)
"Rebotar"... derivar a un altre hospital els pacients que no volien tractar (p 162)
Aliviar los síntomas es una parte vital del ejercicio de la medicina (p 284)
...cada paciente es un individuo diferente, cada uno con su vida y su historia inestimablemente complejas (p 304)
divendres, 28 d’agost del 2026
Carrer Marsala (50)
Bauçà, Miquel. Carrer Marsala. Barcelona. Editorial Empúries. 2005 (la primra edició es va publicar el 1985) (p 61)
Potser el món no sempre ha estat trist (p 7)
Per altra banda, però, hi ha l'esponerós atractiu de l'atzar (p 8)
Un cop més encara, les coses es mouen dins de la improvisació i la furtivitat (p 13)
...el que cal és no reptir res en va. Que la repetició no ens ofengui (p 18)
Cal reaccionar, i recomençar sempre (p 21)
...Sant Cosme i Sant Damià. Males llengües diuen que eren sodomites (p 29)
...no hem de ser dolents ni ambiciosos amb demasia (p 44)
...un pensament afinat no evita de cap manera un traspàs llòbrc (p 46)
El calabruix va arribar al seu paroxisme, va seguir una pluja regular i va acabar en un gotellim espaiat. A la fi, es granotes tornaren a raucar per les andanes dels camps de bedolls i pollancres. El sol, a punt de pondre’s, enribetava els merlets de les ruïnes d’un castell i encenia per última vegada les fulles transparents dels cimadals dels arbres. L’àvia, que havia romàs silenciosa, començà de parlar en el moment precís en què jo en tenia ganes i en un punt que vaig creure que en el món no hi havia persona que li fos comparable. Quant temps romanguérem parlant i sentint el gotellim de la teulada? Només recordo que aquella nit em fou impossible de dormir i, per primera vegada, vaig veure sortir el sol i vaig saber que era l’aurora (p 55) Aquest paràgraf és sensacional!!!!
Cada instant té la seva il·lustració pròpia (p 55)
Ara com ara, l'únic que em distriu amb força és el projecte d'un negoci de compra i venda de palla (p 59)
dilluns, 24 d’agost del 2026
La mort de Miquel Bauçà (49)
Cutillas, Abel. La mort de Miquel Bauçà. Juneda. Editorial Fonoll. 2009 (p 123)
Va ser la mort, una terrible mort, allò que li donà la fama (p 15)
Els catalans no creiem gaire en l'èxit en vida (p 16)
Un bon enterrament és millor que tres mil ressenyes (p 19)... com per exemple l'enterrament de Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902), el 13 de juny de 1902.
L'enterrament de Jacint Verdaguer, tal com documenta el text de Gaziel que proposem llegir davant la tomba del poeta, va ser un dels més multitudinaris que s'han vist al país. Fou enterrat el 13 de juny en una tomba provisional; d'aquell moment és l'epitafi que li dedicà Joan Maragall datat el dia de Tots Sants del 1902. El 12 de juny de 1903, en ser traslladat el cadàver a la tomba definitiva dins d'una roca, li oferí un nou poema molt descriptiu de com anà l'acte. Ambdós poden ser llegits com a colofó de la lectura de "Sum vermis", de Verdaguer, una mena de cant espiritual escrit amb decasíl·labs, d'un gran tensió humana i mística, a l'altura dels millors que s'hagin escrit. També hi escau la lectura del sonet que Segimon Serrallonga dedicà al poeta, on el comminava que, des de la seva talaia que domina el port, simbòlicament actués en contra dels vaixells americans, aliats dels espanyols, que eren un signe de colonialisme i domini de la pàtria.
L'antiamericanisme és el xovinisme particular i identitari d'Europa... l'admiració de Bauçà pels americans... per la capacitat que té aquella gent de transfrmar els somnis en fets (p 28)
Els italians ja havíen plagiat la coca de recapte (p 30)
Bauçà prohibeix que els seus llibres es tradueixin al castellà o al francès (p 32)
El llibre El canvi és un mapa de coordenades (p 38)
...no podíem suportar l'atmosfera cultural barcelonina. Estàvem farts de l'estafa intel·lectual del realisme màgic (p 43)
...el perill d'anar d'ídol literari: el perill del ridícul (p 48)
"L'ultralocal és el més universal", frase atribuïda a Salvador Dalí (1904-1989) (p 52)
La realitat sempre ha estat construïda a partir de la ficció, solidificant-la... La veritat dissimula... Fingo ergo sum... La realitat és fingida, invetada. La realitat és voluntària (p 63)
...somniar és la millor manera de ser... són els somnis els que ens ajuden a ser eñ que som (p 64)
"No hi ha res que sigui, tot significa" frase atribuïda a Joseph Roth (1984-1939)... Més que un país som un significat... sense significant (p 73)
A el El canvi: "Cal lluitar contra la imbecil·litat, de primer contra la pròpia" (p 80)
Als sis anys jo encara era del Barça. Ara als trenta dos, sóc del Bau-ça (p 81)
Barcelona és una ciutat que s'aguanta sobre la bona consciència (p 104)
"Barcelona, aquella ciutat quadriculada i insignificant", frase a tribuïda a Josep Pla (1897-1981) (p 105)
Miquel Bauçà diu: "El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i cuare bé. Impossible" Impossible (p 109)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)