Carofiglio, Gianrico. Elogi de la ignorància i de l'error. Palafrugell. Cafè Central Associació Cultural. 2026 (p 97)
* Només la veritat
................................ 7
Innocent Project: 30% dels errors es basaven en
la confessió de l’imputat (p 9)
La concepció errònia de pensar que qui
confessa un delicte és el culpable (p 9)
Sentències diferents depèn del moment de dia
(p 10) Daniel Kahnemar (1934-2024).
Errors processals que depenen del funcionament
de la memòria: falsos testimonis inconscients (p 11)
La memòria es construeix i es reconstrueix (p
13)
Antídots contra el risc d’errors (p 14-16):
1.
Mètodes cursos de recollida d’informació.
2.
Manera de formular les preguntes
a.
Evitar preguntes que suggereixin
respostes
b.
Evitar que la persona percebi l’objectiu
de l’investigar per la manera de fer la pregunta
3.
Evitar el “biaix de confirmació”:
tendència inconscient per intentar interpretar les informacions de manera que
confirmin la hipòtesi.
4.
Buscar els arguments que confirmin
la hipòtesi, però també buscar els que podrien desmentir-la: tenir en compte
hipòtesis alternatives.
5.
Les bones investigacions avancen a
còpia d’errors.
* Experts
........................................ 19
Prediccions errònies
|
Autor |
Exprtesa |
Predicció |
|
Philipp von Jolly (1809-1884) |
Físic |
1874: En el camp de la física
ja s’havia descobert tot |
|
Ferdinand Foch (1851-1929) |
Cap de l’estat Major de l’exèrcit francès |
1911: Els avions són unes joguines molt bufones sense cap mena d’utilitat
miltar |
|
Charlie Chaplin (1889-1977) |
Actor |
1916: Als espectadors no els
interessava veure figures en moviment en una pantalla, sinó éssers humans de
carn i ossos a l’escenari |
|
Albert Einstein (1879-1955) |
Físic |
1932: No hi hauria mai la possibilitat de produir energia nuclear |
|
Thomas Craven (1888-1969) |
Crític
d’art |
1934: Picasso quedarà
ràpidament desfassat |
|
Thomas Watson (1874-1956) |
President IBM |
1943: Al món hi haurà màxim cinc persones
a qui els interessi comprar un ordinador. |
|
Darryl Zanuck (1902-1979) |
President
20th Century Fox |
1946: En sis mesos la gent
es cansarà d’aquesta capsa de fusta anomenada televisor. |
|
Ken Olsen (1926-2011) |
Digital Equipment Corporation[1] |
1977: No hi ha cap raó al món perquè algú vulgui tenir un ordinador a
casa. |
|
Martin Cooper (1928- ) |
Inventor
del telèfon cel·lular |
1980: La telefonia mòbil
tindrà una vida breu. |
|
Robert Metcalfe (1946- ) |
Inventor d’Ethernet[2] |
1995: Va sentenciar que internet creixeria ràpidament i el 1996 patiria
un col·lapse catastròfic. |
|
Steve Ballmer (1956- ) |
Administrador
de Mircrosoft |
2007: iPhone no conquerirà
una quota de mercat significativa. |
Philip E. Tetlock (1954)
És un escriptor canadenc-estatunidenc especialitzat en ciència política i,
actualment, ocupa la càtedra Annenberg a la Universitat de Pennsilvània, on
està adscrit tant a la Wharton School i a la Facultat d'Arts i Ciències. Tetlock diu
que hi ha una relació inversa entre la fama de l’expert i la precisió dels seus
pronòstics (p 21).
Cal reconèixer els límits i molts dels errors dels experts es produeixen per:
1.
El món és massa complex per ser
previsible
2.
S’equivoquen per narcisisme.
Els experts capaços de fer pronòstics fiables:
1.
Observar les coses des de
diferents punts de vista
2.
Reconèixer els seus errors i
corregir-los = metacognició[3].
L’autèntic expert és el que sap adonar-se que
està fent una cosa malament (shit-detector)[4].
L’ego té tendència a posar etiquetes i a
formular simplificacions precipitades i categ`riques (és un ansiolític respecte
a la complexitat) (p 23)
Cal alliberar-se de la gàbia de l’ego (p 23)
1.
Estar disposats a escoltar les
crítiques: Bruno Trentin (1926–2007), va ser un destacat sindicalista i polític
italià (Partit Comunista Italià), secretari general de la Confederació General
Italiana del Treball, deia que “si algú li donava la raó tres vegades, el
despatxava” (p 24).
2.
Familiaritzar-se amb l’exercici del dubte metòdic: Incertesa profitosa.
Preguntes:
a)
Preguntes convergents: Només tenen una possible resposta... alimenta la cultura rígida i
perillosa de no acceptar l’error com a eina d’aprenentatge.
b)
Preguntes divergents: Respostes diverses (p 26)
* Ignorància
..................................... 29
Carl Gustav Jacob Jacobi (1804 - 1851),
matemàtic alemany, deia que per resoldre problemes cal capgirar la perspectiva,
invertir sempre els termes de la qüestió (p 30)
Competència =
1.
Camps específics del saber i del
saber fer (p 30)
No existeix cap forma de saber universal
Ser un científic
reconegut o un expert en art, per exemple, no ofereix cap habilitació especial per
intervenir amb autoritat en altres àmbits.
|
Consulta a Gemini La fal·làcia de l’expert (també
coneguda com a argument d’autoritat no vàlid, ad verecundiam o appeal
to authority) és un biaix cognitiu i una fal·làcia lògica de tipus
informal que consisteix a afirmar que una proposició és vertadera únicament
perquè una figura considerada «experta» o d'autoritat l'ha sostingut, sense
aportar evidències o demostracions directes que en sustentin la validesa. Aquesta fal·làcia es produeix principalment
en dos contextos:
Tot i que en el discurs quotidià
l'apel·lació a l'autoritat pot funcionar com una heurística útil (ja que no
és possible verificar personalment tota la informació), es converteix en una
fal·làcia lògica quan es pretén substituir el raonament deductiu o empíric
per la simple reputació de la font. |
2.
L’autèntica competència inclou l
percepció dels seus límits.
L’expert coneix el perímetre
del seus saber.
La percepció, la consciència de
la ignorància, de la seva magnitud, augmenta, no disminueix amb l’amplitud del
coneixement (p 31)
“Ignorància conscient”... una oportunitat per al creixement
individual i col·lectiu (p 32)
“Shoshin” (del japonès) fa referència a una actitud
positiva d’atenció i de manca de prejudicis... curiositat ... desig d’aprendre
(p 33)
Som estructuralment ignorants (p 33)
* L’art de la
improvisació ....................... 37
Cal remarcar la fragilitat dels plans massa
detallats.
La improvisació té mala fama (p 37)
Generalment tenim un coneixement parcial dels
fets... no en sabem res del context... la informació nova sovint desmenteix les
hipòtesis (p 38)
Els esdeveniments, en la majoria dels casos,
estan fora del nostre control (p 38)
Improvisació...
per fer front a l’evolució imprevista, imprevisible i, sovint, incontrolable
evolució dels esdeveniments (p 39)
Els plans són útils si no es converteixen en
paranys... no hi ha res que demani tanta preparació com la capacitat d’improvisar.
(p 40)
La improvisació permet que els estudiosos
explorin fenòmens inesperats (p 41)
La mateixa evolució pot ser considerada com un
procés d’improvisació (p 41)
à Aquesta afirmació s’hauria de matisar. L’evolució no es basa en la
improvisació sinó en l’adaptació. L’adaptació s’aconsegueix desenvolupant les
múltiples mutacions existents que s’han produït sense intencionalitat prèvia
però que, en un moment determinat, poden donar resposta a una necessitat. Quan
no sorgeix aquesta necessitat les mutacions estan “adormides”.
La improvisació és fruït d’anys i anys de
pràctica i de preparació (p 42)
L’escolta activa és la capacitat de
silenciar l’ego (p 43)
* Arts marcials
.................................. 45
La primera tècnica que ensenyen als alumnes d’arts
marcials és la de caure (p 45)
L’element diferenciador no és “perdre l’equilibri”
és recuperar-lo molt de pressa (p 46)
Actitud de l’aigua:
s’adapta als recipients i segons els casos pot lliscar, rebentar, filtrar o
escampar-se (p 47)
Ser com l’aigua vol dir tenir una ment oberta
(p 47)... vol dir aprenentatge continu (p 49)
“La democràcia no tolera les decisions
irreversibles i la propensió a assumir-les (p 49)
* Èxits
preterintencionals ........................ 51
|
El terme preterintencional
(o preterintencionalitat) s'utilitza principalment en l'àmbit del dret penal. Es refereix a aquella
situació en què el resultat d'una acció delictiva és més greu que la
intenció inicial de l'autor. En altres paraules, la persona té la
intenció de causar un dany (actua amb dol), però acaba causant un mal major
que no desitjava ni havia previst (actua amb imprudència respecte al resultat
final). Característiques
principals
|
La vanitat és la responsable dels errors més
catastròfics (p 51)
Narcisista = evitar el màxim possible les
situacions que puguin amenaçar la seva autoestima (p 51)
Reconèixer els errors demostra que l’autoestima
pot mantenir-se fins i tot en presència d’imperfeccions i defectes (p 52)
Carol Dweek (1946)
desenvolupa el concepte “mindset”
|
El mindset (que es pot traduir com a mentalitat
o configuració mental) és el conjunt de creences, actituds i pensaments que
determinen com una persona interpreta el món, reacciona davant les situacions
i es comporta. |
Hi ha dos tipus de mentalitat:
1.
Mentalitat fixa: vuen els errors
com indicadors de la seva incompetència.
2.
Mentalitat de creixement: veuen
els errors com oportunitats d’aprenentatge i millora (p 52).
Preterintencional vol dir “més lluny” (del llatí praeter),
més enllà” de la intención (p 54). Exemples: Viagra i post-it.
No hem de perdre el temps
amb la il·lució que tots els errors i tots els fracasssos són oportunitats de
creixement (p 60)
* Salt d’alçada
.................................. 61
...cal estar preparat (p 61)
Els pitjors enemics del canvi, els menys
capaços de caçar al vol les oportunitats de fet es troben en les files dels
experts (p 61)
...copsar la importància de les informacions
noves i crucials (p 62)
Els experts no són capaços de veure més enllà
del territori circunscrit dels seus coneixements (p 62)
El canvi de paradigma sempre costa molt d’acceptar
(p 63)
|
1982 |
Període d’incredulitat |
2005 |
|
El Dr. Barry Marshall i el Dr. Robin Warren van aïllar
l’Helicobacter pilori de la mucosa gàstrica i suggereixen una hipòtesi
sobre la causa de l’ulcus |
Marshall ingereix l’Helicobacter pilorí i es cura amb
antibiòtics |
Premi Nobel de Medicina |
Fosbury flop: un exemple de canvi de
paradigma (p 66).
* El secret de la
sort ........................... 69
Self-serving bias: atribuir-nos el
mèrit dels nostres èxits i a descarregar en altres entitats la raó dels nostres
fracassos (p 70)
Michael Sandel (1953)
critica la idea que l’èxit individual sigui exclusivament el resutat de la suma
del talent i la bona feina (p 70)
Factors diversos poden influir en la “sort”:
- ·
Lloc de naixement
- ·
Situació familiar, social...
- ·
Loteria genètica
- ·
Oportunitats
- ·
Atzar
- ·
...
Per tenir sort... cal multiplicar les ocasions
(p 74)... entrenar la nostra diposició a caçar oportunitats (p 75)
* Els errors fan
tornar amable ................... 77
Karl Popper (1902-1994)
i Neil McIntyre (1934–2020) van elaborar un famós decàleg que sostenia que
el nostre coneixement creix sobre la base dels errors[5].
“Parany del coneixement”: els grans errors els cometent
els “experts”... El “Parany del coneixement” genera una visió miop i
autoreferencial (p 80)
Els experts amb les capacitats predictives més
dolentes són els que tenen més presència mediàtica (p 80)
La gent tendeix a sentir.se neguitosa amb la
incertesa (p 81)
Confuci: “Ser categòric és un dels símptomes de la mediocritat” (p 82)
Nassim Nicholas
Talep (Amioun, Líban, 1960): “Si no tens una opinió,
resisteix a la pressió de tenir-ne cap” (p 82)
Incertesa = dimensió probabilística (p 83)
Epíleg
.......................................... 89
Importància de la resposta a l’adversitat
Bibliografia
.................................... 95
[1] La primera empresa informàtica
que va fer ordinadors inferiors a una habitació i destinats a usos comercials.
[2] Ethernet és una tecnologia estàndard per a xarxes d'àrea local
(LAN) basada en connexions per cable que permet connectar ordinadors,
servidors, impressores i altres dispositius.
[3] La metacognició és la capacitat de pensar sobre el propi pensament o,
dit d'una altra manera, el procés de reflectir, comprendre i regular els
nostres propis processos cognitius. És el mecanisme que ens permet ser
conscients de com aprenem, quines estratègies fem servir i com podem millorar
el nostre rendiment intel·lectual.
[4] El «shit-detector» (o bullshit detector)
és una expressió que descriu la capacitat innata o cultivada d'una persona per
reconèixer la mentida, l'exageració, el discurs buit o la falta d'autenticitat.
Ernest Hemingway (1899–1961)
va popularitzar el concepte al afirmar que "el don más esencial para un
buen escritor es un detector de mierda (shit detector) integrat y a prueba de
golpes", referint-se al radar interior que permet avaluar con honestedat
la pròpia obra.
[5] McIntyre N, Popper K. The critical attitude in medicine: the need for
a new ethics. Br Med J (Clin Res Ed). 1983 Dec 24-31;287(6409):1919-23.
