dimarts, 21 de juliol del 2026

Le soin est un humanisme (41)

 Fleury, Cynthia. Le soin est un humanisme. Paris. Éditions Gallimard. 2019 (p 43)


 Rellegir et fa prendre consciència de quina manera oblidem les coses i els conceptes. Però a la vegada, quan tornes a llegir un llibre tens la sensació que en treus més profit. Aquest és un llibret (35 pàgines) de Cynthia Fleury (filòsofa i psicoanalista) que vaig trobar per atzar a la llibreria Torcatis, de Perpinyà, el 2019.

Algunes idees a mesura que rellegeixo.

La defensa de l'excepcionalitat de l'home.

La vulnerabilitat va lligada a l'autonomia. L'objectiu és que la vulnerabilitat sigui el menys irreversible possible.

La idea de l'excepcionalitat va lligada a la noció d'irreemplaçable..Si els individus pensen que són reemplaçables acaben emmalalteixen.

La visió personal sempre ha d'incloure la de l'altre. Els individus irreemplaçables viuen en comú.

Tenir cura vol dir buscar solucions imaginatives per fer habitable la realitat

Tenir cura implica acompanyar per reinventar les normes de vida. George Canguilhem (1904-1995) diu que la malaltia no és una "anormalitat" sinó un qüestió de "normnativitat" (= noves normes de vida)

La cura és una funció compartida entre qui rep i qui té cura. Esccolr i no victimitzar són elements claus.

La veritat no ha de ser un obstable ni un perjudici pel pacient. Cal tenir en compte la "capacitat" del pacient per fer front a aquesta veritat.

Tenir cura de les institucions. Fleury cita sovint Francesc Tosquelles (1912-1994). Tosquelles deia que la Psiquiatria porta més de cent anys de retard respecte a les altres expecialitats. Deia que els psiquiatres "encara no havien descobert l'asèpsia".

La malaltia es relaciona més amb  "viure amb la malaltia" que no pas "morir" per la malaltia. Aquest és el paradigma de les malalties cròniques.

La curació no vol dir tornar a l'estat anterior. (Canguilhem)

Les malalties cròniques (evolutives, incurables i amb seqüeles) poden en qüestió el model estrictament mèdic. Les cures realment eficaces han de conciliar la "curació" amb la "recuperació".

El pacient és un agent , un actor, en el seu procés assistencial.

Estar favor de les humanitats i de la salut no vol dir posicionar-se contra la tècnica. La finalitat de les màquines és emancipar l'home.


Idees de la tercera relectura (21 de juliol de 2026)

  • L'home s'ha construït enllaçat amb els altres: Quan la civiltizació no és cura, no és res (p 5)
  • JP Sartre (1905-1980): l'home no és altra cosa que allò que es fa a sí mateix. Som responsables de nosaltres  i dels altres.
  • La defensa de l'excepcionalitat de l'home (p 6)
  • Vulnerabilitat, lligada a l'autonomia (p 7): fer que la vulnerabilitat sigui el menys irreversible possible.
  • Tenir cura: mentenir l'ésser huma en la seva excepcionalitat.... Hannah Arendt (1906-1975): ... en un món comú... més que l'absència de malaltia allò que interessa és el benestar.
  • Irremplaçabilitat (p 10)
  • Hi ha dificultats per expressar allò que penses, quan emmalalteixes ("deverbalisation").
  • Tenir cura = fer habitable la realitat (p 11)
Pressions sobre la cura (p 12)
  1. Realitat econòmica
  2. Reducció a les dades
  3. Ideees de necessitat d'augmentació de les capacitats
  4. Pressió política: "principis liberals"
Malaltia
  1. Requereix aprendre noves formes de vida
  2. Tenir cura és acompanyar per reinventar les noves formes de vida.
"Càtedra" = generació de conceptes ide prototips (p 15)

Filosofia clínica: s'articula tenint en compte les parts implicades (p 17)

Experiència = ens ha de fer entendre que coneixement, incertesa i fal·libilitat treballen plegades.

John Dewey (1859-1952) Cal ser conscient de les conseqüències. Experiència = acció + conseqüències (p 19)

Tenir cura = aliança estratègica entre els cuidadors i els qui reben les cures (p 20)

La vulberabilitat és una veritat de la condició humana (p 22)

La veritat és complexa, relacional i polisèmica (p 23)

Saviesa = ser conscient de la pluralitat de sabers (p 24)

No posar el pacient com a víctima (p 25)

Facultats humanes que fan més eficaces les cures (p 25)
  • Sol·licitud
  • Prudència
  • Saviesa
  • Resiliència
  • Reflexió ètica
El món de la cura està malalt (p 27

 Francesc Tosquelles (1912-1994). La Psiquiatria porta 100 anys de retard respecte a la medicina o la cirurgia (p 28)

La malaltia es relaciona més amb la vida que amb la mort (p 29)

 George Canguilhem (1904-1995): curar-se no és pas tornar a l'estat anterior (p 29)

No hi ha malalties, hi ha persones que emmalalteixen (p 30)

El pacient ha de ser considerat com un agent del tractament (p 31)

L'interès per les humanitats no va contra la tècnica (p 32)

dilluns, 20 de juliol del 2026

La formació d'una identitat (40)

 Fontana, Josep. La formació d'una identitat. Vic. Eumo Editorial. 2016 (p 446)



dilluns, 13 de juliol del 2026

Sueños y sombras sobre los gitanos (39)

 Cortés, Ismael. Sueños y sombras sobre los gitanos. Manresa. Edicions Bellaterra. 2021 (p 162)




dissabte, 11 de juliol del 2026

Barcelona no té solució (38)

 Baños Boncompain, Antonio. Barcelona no té solució. Barcelona. Viena Edicions, 2023 (p 231)



divendres, 10 de juliol del 2026

Descripció del món (37)

 Sales, Martí. Descripció del món. Barcelona. Godall Edicions. 2026 (p 86)



diumenge, 5 de juliol del 2026

La ultradreta avui (36)

 Mudde, Cas. La ultradreta avui. Barcelona. CCCB. 2023 (p 37)


Cas Mudde (Amsterdam, 1967)

Norberto Bobbio (1909 - 2004) ... la diferència entre dreta i esquerra rau en l'igualitarisme i en l'abordatge de la desigualtat (p 8)

Democràcia liberal = votar + dret de les minories + separació de poders (p 9)

La dreta radical veu bé poder votar, però veu amb mals ulls els drets de les minories i la separació de poders (p 9)

Klaus von Beyme (1934 - 2021), diverses onades de l"extremisme de dreta de la postguerra":

  1. Postfeixisme.
  2. Populisme de dreta. (1955-80's)... partits "llampec"... partits polítics que sorgeixen del no res.
  3. Dreta radical populista. Destaca sobretot el tema de la immigració.
  4. Ultradreta. A partir del tombant de segle. Cada cop més heterogènia, global i noralitzada (p 13)
La violència d'ultradreta la cometen majoritariament homes (p 16)

La ultradreta pot apareixer a qualsevol lloc (p 17)

Ultradreta: l'islam i la immigració representen una amenaça per la identitat nacional (p 18)

Les polítiques de la dreta radical han deixat de ser exclusives dels partits de la dreta radical (p 21)

La dreta radical i els seus posicionaments han passat ser "normals" (p 22)

La idea que el multiculturalisme ha fracassat (p 24)

Captació de talent: la ultradreta tradicionalment ha tingut complicat per atreure persones ben qualificades i ben connectades (p 25)

Avui la ultradreta s'asseu al costat nostre (p 26)

...determinats partits i polítics que no són totalment d'extrema dreta -encara- però alhora han deixat de ser només de dreta radical (p 29)

Cap país no és immune a la ultradreta (p 31)

Vox: busquen canviar el sistema des de dins (p 34)

El blues de la fi del món (35)

 Keret, Etgar.. El blues de la fi del món. Barcelona La Segona Perifèria. 2026 (p 183)