Cutillas, Abel. La mort de Miquel Bauçà. Juneda. Editorial Fonoll. 2009 (p 123)
dilluns, 24 d’agost del 2026
diumenge, 23 d’agost del 2026
L'era de la incertesa (48)
Català Domènech, Josep Ma. L'era de la incertesa. Barcelona. Fragmenta Editorial. 2023 (p 323)
INTRODUCCIÓ — 7
Totes les informacions heterodoxes eren sistemàticament ignorades pels mitjans de comunicació generalistes (p 8)
No és fàcil escriure un llibre sobre la realitat contemporània sense la cobertura de cap especialitat... els especialistes tenen l'avantatge de tenir sempre l'última paraula (p 12)
Tres revolucions relacionades amb l'humanisme (posthumanisme), la veritat (postveritat) i el sexe/gènere (postfeminisme) (p 17)
Quan tot està regirat, la pressa no és bona consellera (p 18)
...el pensament d'esquerres... és molt més procliu al'immoviisme que ni ps el de dretes (p 23)
Cultura de la cancel·lació (p 24)... les controvèrsies no tenen en compte les raons de l'oponent, sinó que simplement se'n nega la validesa (p 25)
Postveritat: tendència del poder a mentir i a distorsionar els fets (p 31)
...el cada cop més heterogeni grup LGTBI+.. els seus plantejaments s'han convertit en un factor apolcalíptic més d'un món que sembla canviar a una velocitat excessiva per a la capacitat cognitiva dels seus membres i les possibilitats d'assimilació d'un imaginari fràgil en estat de transició... intentar imposar una utopia basada en uns termes sobre els quls no s'ha reflexionat ni debatut convenientment (p 33)
El mite de les avanguardes ha passat a la història (p 33)
La quarta revolució industrial... la digitalització (p 37)
1. NOTÍCIES DE LA FI DEL MÓN.
TEMPS, EXISTÈNCIA I INCERTESA — 43
Polaritats infinites — 43
Punts d'inflexió:
S. XV: impremta
S. XIX: electricitat (p 44)
Una societat il·lustrada en decadència com la de finals del XIX i el principi del XX, en què el llenguatge començava a perdre l'hegemonia en favor de la imatge (p 52)
Antics i moderns — 53
A llarg terminiel futur i el present es fonen (p 56)
La societat actual, ja pràcticament globalitzada... amb la particularitat que ara els considerats "antics" són els representants del que havia sigut la kodernitat (p 57)
El concepte d'incertesa no ha estat mai més ben aplicat que en aquesta època actual, que no es conforma amb les certeses ni s'acostuma a no tenir-ne (p 57)
Modes d’existència — 57
Electricitat: la força de la natura esra capaç de modificar l'estructura material de la realitat (p 58)
Invenció del telègraf: 1848.
Realitats imaginàries — 59
Vivim en una era d'efervescència tecnològica (p 61)
Després de la intel·ligència — 63
"El saber tradicional va endarrerit respcte a la realitat" Peter Sloterdijk (1947)
"una màquina intel·ligent podria dissenyar màquines encara millors (p 65)
La fi de la certesa — 67
Les hibridacions no impliquen la fusió d'un parell d'elemnts contraposats... híbrid és multifacètic i canviant (p 69)
La complexitat no és un terme mitjà (p 71)
Hi ha hagut canvi d'època sense que encara s'hagin desenvolupat els instruments necessaris per assimilar-lo (p 73)
El subjecte especulatiu — 76
Els nous problemes requereixen noves formes de pensament (p 779
2. ASSAIG GENERAL D’UN CRIM.
CIÈNCIA, VERITAT I CORATGE — 83
La veritat sobre la veritat — 83
Friedrich Nietzsche (1844-1900)... el llenguatge és, pel filòsof, sempre metafòric (p 83)
Ludwig Wittgenstein (1889-1951)... els límits de la realitat són els límts del llenguatge (p 84)
La veritat i la burocràcia estan unides per un mateix desig de control de la realitat (p 85)
Sinceritat = no mentir... no tractar d'imposar una veritat que se sap que no és certa: és a dir, fer passar per veritat una incertesa (p 86)
Mieke Bal (1946), professora emèrita de teoria de la literatura a la Universitat d'Amsterdam, diu que les conceptes viatgen entre diferents disciplines, i en cadascuna d'aquestes disciplines signifiquen una cosa diferent (p 87)
La realitat es pot considerar com un sistema (p 89)
Anropocè = era geològica (o postgeològica) en què la configuració del planeta s'ha vist profundament afectada per l'ésser humà (p 90)
- La transformació humana del planeta ha sobrepassat els nivells metafòrics, lingüístic i simbòlic
- No és l'home qui genera l'Antropocè, sinó també el subjecte (confusió entre home i subjecte)
L'actualitat és canviant, la veritat és estàtica... els fluxos transformatius no tenen principi ni fi (p 92)
Donella Meadows (1941-2001) diu que un sistema és un conjunt d'elements interrelacionats... un sistema té elements, interrelacions i una funció o propòsit (p 92)
La veritat i les seves disfresses — 94
Friedrich Nietzsche (1844-1900)...ens adeverteix que el bé i la bona voluntat no són una garantia de certesa (p 95)
La veritat no pertany al coneixement sinó al poder (p 96)... el sistema de la veritat (centrada en el discurs científic i en les institucions que el produeixen) acaba coagulant el coneixement (p 97)
¿Qui té por de la postveritat? — 98
Postveritat =
- Pèrdua d'autoritat de les institucions que han de gestionar la certesa
- Reial Acadèmia espanyola: distorsió deliberada de la realitat, que manipula creences i emocions per influir... (focus en l'emissor)... fa referència a la mentida.
- TERMCAT: fer que les emocions siguin més importants que les dades objectives, els anomenats "fets" (focus en el receptor)... . fa referència a la interpretació. (p 99)
El polític acudeix al científic per obtenir proves de la bondat... però el cintífic recorre al polític a la recerca de finançament i de regulacions que s'ajustin als seus avenços (p 101)
El poder i la ciència s'hibriden (p 102)
La pedra de toc de la relació entre ciència i veritat és el "fet" (p 103)
Friedrich Nietzsche (1844-1900)...no hi ha fets, només interpretacions (p 104)
Ludwik Fleck (1896–1961) va ser un metge, microbiòleg i epistemòleg polonès-israelià que va fundar la sociologia de la ciència moderna: Gènesi i desenvolupament d'un fet científic (1935): "Se suposa que un fet es distingeix de les teories transitòries com una cosa definida, per manent i independent de qualsevol interpretació subjectiva del cientific"
La veritat sobre les notícies falses — 105
Tothom sembla acceptar que les discrepàncis numèriques formen part del discurs ideològic (p. ex. a l'hora de comptar el nomnbre d'assistents a una manifestació hi ha tgrans discrpàncies entre els organitzadors i les autoritats)
"Fet alternatiu" (p 107)
La fortalesa dels nous mentiders no resideix en el seu desvergonyiment, sino en el fet que creix en l'era de la incertesa (p 108)
Lee McIntyre (1962) és un defensor dràstic de la ciència com antídot de la postveritat (p 110)
Si els "fets alternatius" són una perversió del concepte de "fet", les veritats alternatives ho són del concepte de "teoria" (p 111)
Qualsevol fet, excepte els més elements, o qualsevol "veritat", mereixen poder ser discutits o comentats (p 112)
Veritat i autoritat — 112
Evidència, segons McIntyre, serveix per desactivar la contradicció que suposa que les teories científiques puguin sercontradictòries o peribles sense que això desqualifiqui el mètode científic (p 113)... però McIntyre no té en compte:
- Hi ha científics i experts disposats a utilitzar el mètode cientific demanera pervers
- Estàven disposats a participar en la trama de desinformació... en relació amb mitjans de comunicació del govern (p 114)
Al llarg del segle XX la ciència ha anat perdent la innocència... per la relació cada cop més estreta amb el poder polític i militar (p 115)
Richard Barnet (1980) . Els qui prenen decisions no maten i els qui maten no prenen decisions. Aquesta divisió del treball permet ignorar les conseqüències dels actes (p 116)
La investigació científica la financia completament el govern o la indústria... el "triangle daurat": agèmncies militars, indústria d'alta tecnologia i la investigació universitària (p 119)
Les revistes cientifiques estan estretament vinculades amb les companyies farmacèutiques (p 121)
Ciència sense consciència — 122
Investigadors que han falsificat els seus descobriments...de desaprensius n'hi ha a totes les professions (p 123)
La ciència és un dels instruments més poderosos que ha creat el pensament humà...la realitat és molt més àmplia i complexa que el sector que controla la ciència... ens fa creure que només és real el que la ciència pot controlar (p 128)
El punt de vista de l'intrús es contraposa sovint amb el de l'expet (p 135) --> Sergio del Molino: "Elogio del intruso. O por qué hay que meterse donde no nos llaman" El País, 6.12.2022.
La veritat del falsari — 135
La veritat existeix, però com a procés, com a camí interminable. La mentida, en canvi, és sòlida i instantània (p 136).
Nietzsche va proposar la figura del "falsari"... la mentida sempre té les de guanyar (p 136)... el falsari és qui gestiona tant el model com la còpia... hi ha una situació d'indiscernibilitat que no permet distingir entre el que és veritable i el que és fals (p 137)
Nietzsche va intuir que la veritat seria enemiga de la complexitat... el que és complex no pot ser mai essencialment "veritable" (p 138)
3. SEXE I CONEIXEMENT.
GÈNERE, NEOLIBERALISME I IMAGINACIÓ — 139
El sexe dels postmoderns — 139
La intolerància sempre neix de bones intencions... (p 142)
Els experts són un dels tipus psicosocials característics de la modernitat tardana (p 143)
Separar sexe i gènere és un gest eminentment modern (p 143)
Retòrica i veritat — 144
La controvèrsia es centra en lam figura del transgènere, ja que l'homosexualitat conserva el patró binari... Monique Wittig diu que les lesbianes no son dones (p 144)
Des de la seva condició de víctima, el moviment trans nega a l'adversari el que reclama per a si: el dret a existir i defensar ata existència (p 145)
La revolució del gènere — 148
El gènere (gender) és l'últim gran missatge ideològic que Occident envia a la resta del mon (p 149)
...lo'essència del que és queer és reivindicar precisament la raresa (p 151)
Sexe i subjectivitat — 153
L'activisme trans modern ha arribat a la conclusió que cada persona té una identitat de gènere... en la ideologia trans la idea de gènere es personalitza i queda ancorada en una percepció subjectiva (p 155)
...setanta opcions de gènere...pangènere...el terme gènere fluid (p 156)
Formes d’exclusió — 156
La meva intenció no és entrar en l'agra disputa que s'ha establert entre la cultura trans i el feminisme... per uns plantejaments teòrics que neguen ee facto l'existència del sexe femení i el masculí, és a dir, de les dones (p 157)
Política de cancel·lació = negar el debat de les idees... la cultura trans actua amb una certa supèrbia... quan no admet que en les creences personals hi pugui haver alguna escletxa susceptible de ser criticada... barreja d'inseguretat i supèrbia (p 159) (p 158)
Les fantasies del que és real — 159
Respondre amb fanatismes sempre és reaccionari (p 159)
Kathelen Stock (1971) afirma que les persones trans viuen en una situació il·lusòria (p 159)
El que és normal i el que és patològic — 164
La línia que separa el que és normal del que és patològic no només és borrosa, sinó que l'entrecreuen diferents temporalitats. No tots els individus viuen en el mateix temps present (p 165)
4. ELS ÚLTIMS DIES DE LA HUMANITAT.
CÍBORGS, VIRUS I MUTANTS — 167
La saga dels morts vivents — 167
L'equivalent més ajustat a la incertesa quàtica el trobem en els virus (p 167)
La realitat és imaginària, la imaginació és real (p 168)
La ciència està composta per un encadenat de certeses provisionals (p 169)
Davant d'una realitat que canvia a més velocitat del que la ciència es pot permetre s¡imosa algun tipus de pensament alternatiu...ciència, art i filosofia son tres formes de coneixement que assimilen la realitat per mitjà de preceptes, afectes i conceptes, respectivament (p 170)
...si demanem una manera de pensar diferent de la de la ciència no és perquè considerem que no sigui vàlida, sinó perquè ho és només parcialment (p 173)
Una realitat vírica — 175
Especulació i pensament — 183
Hans Christian Öttinger (1958), professor emèrit al Department de Materials, Universitat de Zurich, i autor del llibres A Philosophical Approach to Quantum Field Theory aplica una visió filosòfica a la teoria quàntica dels camps, "conscient o incosncientment, la construcció de qualsevol imatge del món real es basa en creences personals"... l'èmfasi en la importància de les creences pot irritar el físic,,, però aquesta irritació que produeix en el científics el fet que els llecs opinin sobre els seus àmbits de saber... és justament el que impedeix que els plantejaments científics enriqueixin el saber general (p 184) --> Aquest paràgraf és molt important... escoltar l'opinió dels llecs pot obrir portes i no vol dir, bnecessàriament, fer cas al peu de la lletra a aquestes opinions. Seria una mica el paper de l'intrús.
El científic treballa sobre el passat... la tasca d'especular sobre el futur correspon al pensador (p 185)
Els deliris del progrés — 186
...la tecnologia ha assolit tal nivell de complexitat que s'impulsa a sí mateixa (p 187)
L'aliança de la ciència amb el capitalisme produeix iniciatives enlluernadoes (p 189)
Transhumanisme = promou la superació de l'ésser humà a través d'implants aertificials (p 190)
- Superar l'ésser humà = Mecanitzar-lo
- Pal·liar defectes = d'acord (p 190)
Tecnoètica per a principiants — 191
Una estratègia del capitalisme i dels seus apologetes és pretendre que tot ha de canviar, inclosa l'ètica (p 191)
La realitat feta miques — 195
El pensament linial desemboca inevitablement en l'error...considera que els efectes tenen una causa que es detecta només quan ha ocurregut l'efecte (p 195)
El temps deixa de ser consecutiu i l'espai es fragmenta en troços (p 196)
Norwood Russell Hanson (1924-1967)... les causes estan relacionades amb els efectes perquè les nostres teories es connecte... no perquè el món estigui unit amb una mena de cola còsmica... un món profundamente interconnectat per enllaços variables i imprecisos... el món és un esdeveniment únic, cintinu i comple (p 196)
Realitats tecnològiques — 198
L'ètica de la intel·ligència artificial no contempla el valor de la democràcia (p 200)
...l'autèntic perill de superar el concepte absolutista de "veritat" no prové del fet que el pensament humà el discuteixi, sinó que sigui la IA la qui el gestioni (p 201)
El repte consisteix a assimilar la tecnologia, però mantenint-la a ratla, to i que el món contemporani, d'un capitalisme salvatge, sigui en l'altra direcció (p 207)
5. DIES ESTRANYS.
PORS, PANDÈMIES I FORMES DE VIDA — 209
Formes de l’apocalipsi quotidià — 209
La Xina entre nosaltres — 209
El discret encant de les estadístiques — 220
La vacunació com a acte sacramental — 223
Xarxes que la raó ignora — 230
6. LA MENTIDA-VERITAT.
INFORMACIÓ, DESINFORMACIÓ I PROPAGANDA — 245
Publicitat i propaganda — 245
El «terraplanisme» i la patàfisica quotidiana — 246
La ineludible sinceritat de Déu — 248
La publicitat com a forma simbòlica — 256
La doble comptabilitat ontològica — 262
No és el que sembla — 265
7. EL DELIRI NECESSARI.
PARANOIA, CONSPIRACIÓ I PODER — 271
La conspiració de les teories — 271
El saber conspirador — 275
Entre el pensament únic i l’únic pensament — 291
Els mags d’Oz — 301
El nou Frankenstein — 304
El fàrmac paranoic — 306
Paisatge després de la batalla — 313
La perversió comunicativa — 319
A TALL DE CONCLUSIÓ PROVISIONAL — 325
dijous, 13 d’agost del 2026
The logic of care (47)
Mol, Annemarie. The logic of care. Health and the problem of patient choice. London. Routledge. 2008 (p 142)
Prologue ix
1 Two logics 1
L'elecció individual es valora molt... no és un problema de posar en dubte la capacitat de triar, més aviat és posar en qüestió la generalització de "triar".
"La tria del pacient" i la "bona antenció" de vegades es compemente, però altres vegades colisionen (p 1)
"Care" en "cure" són diferents però es superposen (overlap) ... Cal tenir present que la majoria de malalties són cròniques (i per tant no tenen "cura") (p 1)
Clichés of the West 2
La perspectiva occidental valora l'elecció individual, en contra de l'heretomis (que es basa en regir la conducta a través de normes externes) (p 3)
Aquesta capacitat de triar es viu com una consequència de la Il·lustració (p 3)
Els estudis postcolonials han criticat les fantasies autosatisfetes de la Il·lustració (p 3)
Fins i tot els adults occidentals sín interdependents (p 4)
Des de la perspectiva occidental, a més de l'ideal de "triar" hi ha altres valors: justícia, solidaritat, respecte mutu o cura (p 4)
La cura no s'oposa a la tecnologia (p 5)
Active patients 6
Dues consideracions en relació a poder triar:
1) Poder triar és un bon ideal, però només en les situacions en les que les persones tenen capacitat per poder triar (p 6)
2) "És difícil per a tots nosaltres sospesar els avantatges i els desavantatges d'un futur incert enfront d'un altre"... de vegades fem valoracions inapropiades: un 20% d'èxit es prefereix a un 80% de fracassos (p 6)
És crucial saber si les persones tenen capacitat per prendre decisions o no... en quines situacions clíniques es donen les condicions per poder decidir? (p 7)
Els pacients amb malalties cròniques "no figuren principalment com a subjectes d'elecció, sinó com a subjectes de tota mena d'activitats" (p 7)
The method 8
Sempre passen (o popden passar) coses inexplicables (p 8)
Des d'una perspectiva local, algunes coses són més comprensibles que unes altres... És imprescindible explorar del que és apropiat o lògic fer en algun lloc o situació (p 8)
En les nostres entrevistes preguntàvem a la gent sobre les seves opinions, sinó sobre els esdeveniments i activitats en els que estaven involucrats (p 9)
The book 11
La "cura" no és un producte limitat, sinó un procés continu (p 11)... les pràctiques de la cura no són linials (p 12)
Patientism (p 12)
De quina manera es relacionen les persones entre sí...Els individus i els col·lectius requereixen diferents tipus d'atenció (p 12)
2 Customer or patient? 14
Quan es mobilitza el llenguatge del mercat, els pacients són anomenats "clients"... i els clients no tenen cap obligació de mostrar agraïment (p 14)
Product or process 16
La diferència entre la lògica de l'elecció i la de la cura: els clients del mercat poden prendre decisions actives però ho han de fer pel seu compte (p 17)
No n'hi prou triant un medidor de glucos... has d'aprendre de quina manera l'has de fer servir (p 17)
Quan els anuncis presenten un monitor de sucre en sang com un producte independent, aquest procés d'aprenentatge s'amaga (p 17)
La cura es basa en la interacció (p 18)
El procés d'atenció implica un equip (de professionals, màquines, medicaments, cossos, pacients i altres persones rellevants) i les tasques es divideixen entre els membres d'aquest equip de maneres en constant canvi. (p 19)
El que importa en la lògica de la cura és el resultat (p 19).
En les malalties cròniques, la salut està fora de l'abast i ha estat substituïda per l'ideal d'una "bona vida"... no és clar què vol dir una "bona vida" (p 19)
Target group or team member 20
La cura és un procés obert, que no s'acaba mai (p 20)
En l'atenció a les persones amb malalties cròniques, el marc de la lògica de la cura, no hi ha "target groups"... entre altres raons perquè, a diferència del mercat, no es pot refusar atendre cap perfil de pacient. (p 22)
Dreams or support 23
En la pràctica clínica (a diferència del "mercat") les categories es defineixen a partir de les necessitats, no de les preferències (p 23)
Per le gent que treballa des de la lògica de l'elecció, "el que la gent vol" no és un fenomen racional, sinó que és una manera de crear demanda (p 23)
La lògica de la cura no s'ocupa dels desitjos... Passejar no és un desig (o una sensació de llibertat) és una manera de fer exercici... La lògica de la cura s'ocupa d'aspects pràctics (practicalities) (p 24)
La cura no és atractiva... Donar suport no vol dir fer el què volen els pacients (p 25)... La paraula màgica és "balanç" (entre necessitats i desitjos...) (p 25)
Hoping for health or living with disease 26
... cal aprendre a punxar-se el costat del dit, no la punta... les persones que es queden cegues malgrat els seus millors esforços necessitaran la punta dels dits per sentir el món que les envolta (p 27)
Actors who let go 27
Les persones que busquen ajuda són anomenades "pacients" per bones raons: pateixen! (p 27)
Les malalties són impredictibles. L'art de la cura, per tant, és actuar sense buscar controlar (p 28)
3 The citizen and the body 29
Les polítiques estatals ens tracten com a ciutadans... Les lleis cíviques regeixen les relacions entre les persones (estableixen drets i deures) (p 29)
"Lleis de pacients" per definir les relacions entre professionals i pacients. Aquesta aproximació vol acabar amb la funció "patriarcal" del metge: En el patriarcat, la cura i el domini van junts. I tant si la cura patriarcal dels metges era benèvola com si no, el seu poder de fer amb els seus pacients el que consideraven oportú, o així ho diu la lògica de l'elecció, havia d'acabar (p 29)
Els professionals ara tenen l'obligació legal de permetre als seus pacients decidir (p 29)
L'emancipació pot ser una millora respecte a l'opressió, però alhora és un ideal força limitat... el feminisme és un exemple d'un suplement a l'estratègia d'emancipacó (p 30)
El ciutadà és una persona que controla el seu cos, el pacient no (p 31)
Pacientisme (patientism) "busca maneres de ser amables amb els nostres cossos, de permetre'ls existir i fins i tot d'estimar-los" (p 31)
El terme "patientism" (o pacientisme en català) es refereix principalment a un concepte bioètic i sociològic que descriu una relació unilateral en l'atenció mèdica on l'autonomia absoluta del pacient eclipsa o anul·la el criteri professional del metge. En aquest model, el professional de la salut es redueix a un mer proveïdor de serveis destinats a satisfer les demandes directes de l'usuari.
Patientism: consisteix a explorar maneres de donar forma a una bona vida (p 41).
Control or attentiveness 31
Per les persones amb diabetis, els problemes metabòlics no són un problema privat (p 33)... els problemes metabòlics tenen impacte en la vida social (restaurant, reunions...) (p 33)
Tame or nourish 34
Els ciutadans controlen les seves passions perquè les passions poden limitar la capacitat de raonar... La capacitat de domar les passions és una condició prèvia per a l'autogovern: defineix el ciutadà burgès(p 34)
Mentre que els ciutadans civilitzats han de domar les seves passions, als pacients de la consulta no se'ls demana que ho facin (p 35)
Es demana que els pacients amb diabetis siguin "moderats"... val més evitar les complicacions o posposar-les tant com sigui possible (p 36)
Irreductibilitats: coses que no es poden controlar o no es poden complir (p 36)
Determined or alive 37
El ciutadà il·lustrat (enlightened) és un esperit lliure que pot prendre una certa distància per fer judicis sobre el món. El pacient no pot ser, a la vegada, un ciutadà il·lustrat perquè pateix distorsions relacionades amb la malaltia (p 37)
Les cadenes causals suggereixen que hi ha coses que pateixen els pacients que són inevitables (p 37)
La consulta mèdicaestà dissenyada per resoldre qüestions pràctiques (p 38)
Cuidar-se és (entre altres coses) també una competència física: requereix que eduquis i entrenis el teu cos... els nostres cossos estan implicats en les accions (p 39).
Who is in charge or what to do 40
La lògica de l'elecció s'introdueix a l'atenció sanitària amb la promesa que alliberarà els pacients del govern patriarcal dels professionals (p 40). Els metges encara tenen poder legal per decidir sobre l'estat mental d'un pacient, el risc de contagi o, en alguns casos, sobre la capacitat d'una persona amb diabetis per poder conduir.
Els professionals a les consultes tenen molt menys poder sobre els seus pacients (p 40).
.Patientism: consisteix a explorar maneres de donar forma a una bona vida (p 41).
4 Managing versus doctoring 42
En la variant de mercat de la lògica de l'elecció, els pacients s'anomenen clients, mentre que en la variant cívica es modelen a partir dels ciutadans.
Dins de la lògica de l'elecció, el coneixement científic es considera una col·lecció creixent de fets que augmenten gradualment la certesa (p 42).
Com que el tractament interfereix amb la vida dels pacients, són els valors dels pacients els que haurien de comptar més (p 42)
Històries complexes, en què fets i valors s'entrellacen (p 43)
Informative facts or target values 43
Seria absurd suposar que els fets que s'han d'explicar estan lliures de valors (p 43).
Es crucial tenir presents els "valors" de cada pacient.
En el procés d'atenció no és possible posar els fets sobre la taula primer i després sumar els valors...Les pràctiques informades per la lògica de la cura no procedeixen de manera lineal (p 45).
Les pràctiques de la cura són resilients i adaptables (p 45)
Dins de la lògica de la cura, un bon valor objectiu és aquell que es pot assolir a la pràctica (p 46).
Means or modifiers 46
Els valors relacionats amb els fets emergeixen de la vida de la mateixa manera que hi interfereixen (p 46)
Si hi ha diferents tractaments, la qüestió no és només quin d'ells és més eficaç, sinó també quins efectes són més desitjables (p 47)
La lògica de l'elecció és una simplificació entre els mitjans i els objectius (p 47)
Els càlculs adaptatius han substituït les restriccions implacables (p 48)
La història complicada sobre l'equilibri dels carbohidrats sembla ser més difícil d'explicar que la simple història que tot el sucre està prohibit (p 48)
La incidència d'hipoglucèmia ha augmentat (p 49)
Calculating or attuning 50
Sintonitzar (attuning) és imprescindible
El suport emocional que faciliti l'autocura és un primer pas necessari (p 52)
Com incloure el tractament a la teva vida diària sense interferir massa amb altres coses que són importants per a tu? (p 52)
Res no es considera completament fix o completament fluid (p 53)
La lògica de la cura vol que experimentem amb cura (p 53)
La lògica de l'elecció suggereix que l'elecció està limitada a moments específics... La lògica de la cura, en canvi, suggereix que l'afinació de les moltes variables viscoses d'una vida entre si és un procés continu (p 54)
Managing doctors or shared doctoring 54
En la lògica de l'elecció, el temps és lineal... En la lògica de la cura, el temps fa girs i tombs (p 54)
No és sorprenent que molts pacients vulguin que els professionals prenguin les decisions per ells (p 55)...
Des de la lògica de l'elecció aquesta situació no és un problema dels professionals...els professionals han d'infformar i el pacient ha de triar (p 54)
La cura no és una qüestió d'implementar coneixement i tecnologia, sinó d'experimentar-hi (p 56)
Un equip que comparteix la tasca de "doctoring" ofereix un model interessant per a la democratització de l'expertesa (p 56)
Revisar el concepte de "doctoring"
La medicina compartida ("doctoring") ens obliga a no donar res per fet (p 56)
5 Individual and collective 57
Com es relacionen l'"individu" i el "col·lectiu" en el context de l'atenció sanitària? (p 57)
I s'hauria de millorar la salut pública demanant als individus que canviïn el seu comportament o interferint en les condicions en què viuen els col·lectius? (p 57)
Lògica de l'elecció: enquadra els individus com a blocs de construcció que conjuntament formen un tot més gran... "cosumidors"... "ciutadans" (encara que el bon govern també té encompte els interessos de les minories (p 57)... els individus han de triar un "estil de vida saludable" (p 58)
Lògica de la cura: La cura no comença amb individus sinó amb col·lectius (p 58)... en lloc de moralitzar el comportament individual, millora la vida del col·lectiu. (p 59)
Pre-given individuals or careful individuation 59
La lògica de l'elecció assumeix que som individus autònoms. La lògica de la cura està en sintonia amb les persones que, en primer lloc, estan relacionades... Deuen la seva pròpia capacitat d'actuar als altres (p 62)
Adding equals or crafting categories 62
Els individus pertanyen a col·lectius... en la lògica de la cura els individus no som iguals... El que importa en la lògica de la cura són les diferències horitzontals entre les persones... les persones tenens necessitats diferents (p 62)
La categorització és una qüestió de diferenciar entre col·lectius (p 63)
In the logic of care, the crucial question to ask about a category is whether or not it takes good care of you (p 66)
Healthy behaviour or helpful conditions 66
Si s'examina amb més detall les pràctiques de cura, allò que sembla evident comença a esfondrar-se. En la lògica de la cura, els moviments crucials a fer no són l'addició i la divisió, sinó la diferenciació i l'especificació (p 67)
En la lògica de la cura, intentar millorar la salut pública persuadint les persones perquè "triïn un estil de vida saludable" no és tan bona idea:
1. Les campanyes de salut pública cón massa generals.
2, La bona cura depèn de les especificacions. El primer problema de les campanyes de salut pública és que ens tracten com si fóssim iguals ("talla única")
Una malaltia que afecta un col·lectiu no és exactament el mateix que la suma total dels casos individuals d'aquesta malaltia (p 68).
3. El que és bo per a una població no necessàriament ho és igualment per als seus membres individuals (p 69)
L'atenció prestada a les persones que més la necessiten rarament millora la salut pública.
La salut d'una població i la dels individus que en formen part no milloren en paral·lel... Els efectes sobre la salut de "la població en conjunt" són encara més difícils de detectar (p 70)
La salut pública no millora com a resultat de l'atenció a les persones que paten una malaltia. Millora a partir d'intervencions que mantenen sans els qui estan sans (p 70).
The hidden brave 70
En la lògica de l'atenció, el dilema és: s'hauria de prestar més atenció a la salut del col·lectiu o és millor concentrar-se en les persones individuals que necessiten atenció? (p 72)
6 The good in practice 73
Morality in action 74
Lògica de l'elecció: autonomia i igualtat.
Lògica de la cura: atenció i especificitat (p 74)
El judici que implica aquesta elecció no és només individual, sinó també privat... els ciutadans són diferents: governen junts (p 74)
Mentre els clients escullen en silenci i deixen la coordinació al mercat, els ciutadans coordinen les seves eleccions amb paraules (p 75)
En la lògica de la cura, l'acte moral crucial no és fer judicis de valor, sinó participar en activitats pràctiques ... La tasca d'establir què podria ser "millor" implica col·lectius (p 75)
Els assajos clínics no poden decidir quin d'aquests comporta una vida millor (p 75)
La consulta NO és un debat...és un intercanvi d'experiències, coneixements, suggeriments, paraules de consol (p 76)
Una bona comunicació és una condició prèvia crucial per a una bona atenció. (p 76)
El valor de les històries:
La lògica de la cura no imposa culpa, sinó que demana tenacitat. Per a una combinació enganxosa
d'adaptabilitat i perseverança (p 79).
Active patients 79
En la lògica de la cura l'acció es mou per tot arreu ... En la lògica de la cura, ser un actor és principalment una qüestió pràctica (p 80).
A la pràctica, les rutines consumeixen menys energia que haver de decidir una vegada i una altra (p 81).
Malgrat tota l'activitat desenvolupada, com a pacient no controles el món. El mon no creu (p 82)
Improving health care 83
Que la lògica de l'elecció i la lògica de la cura siguin tan profundament diferents planteja la pregunta de què passa quan aquestes dues maneres de pensar i actuar es barregen, com passa a la vida real (p 83).
Els requisits per a una bona atenció són extremadament difícils de complir... La bona atenció és una intervenció... L'atenció és dolenta quan la gent està sent negligida. (p 84)
L'atenció és dolenta quan la mesura d'uns quants paràmetres discrets desvia l'atenció de les complexitats, de vegades doloroses i sempre complicades de la vida quotidiana amb una malaltia (p 84).
La lògica de l'atenció vol que els professionals no apliquin cegament els resultats dels assajos clínics, sinó que els tradueixin amb cura (p 85).
Idealment, els projectes de recerca mesuren els paràmetres més rellevants per a la vida quotidiana dels pacients. Però aquest ideal rarament es compleix (p 86)
Importància de tenir en compte els efectes inesperats: Com que els esdeveniments imprevistos no es poden preveure i les variables no identificades no es poden comptar, calen altres mètodes de recerca per aprendre'n més sobre ells (p 86).
Els professionals creatius (metges, infermeres, dietistes, fisioterapeutes, pacients i grups de pacients) necessiten temps, diners i espai per experimentar amb innovacions per a les pràctiques d'atenció diària (p 87)
Els bons descobriments locals s'han de difondre a altres llocs. Tal com estan les coses, s'estan fent invencions locals sobre la configuració de la vida quotidiana amb diabetis, fins i tot si hi ha poca infraestructura per a això (p 87).
Els fracassos també són instructius ... la millora comença amb el reconeixement que alguna cosa s'ha de millorar (p 87).
Podrien buscar friccions i problemes, no per detectar i castigar els culpables, sinó per aprendre (p 88)
Translations 89
La lògica de la cura en si mateixa és, sobretot, pràctica (p 89)
La lògica de l'elecció s'ha traslladat a l'atenció sanitària, portant, o provocada per, formularis de consentiment informat, litigis, anuncis dirigits als pacients i l'eslògan "És la teva pròpia elecció"... Em pregunto si, en aquest cas concret, és desitjable. La lògica de l'elecció no encaixa gaire bé amb la vida amb una malaltia (p 92).
Lògia de la cura: Malaltia, mort, patiment, problemes...En la lògica de la cura, el dubte no impedeix l'acció... La lògica dels actors de la cura no té tasques fixes (p 93)
Acknowledgements 95
Notes 98
Literature 116
Index 126
diumenge, 9 d’agost del 2026
Notas de enfermería (46)
Nightingale, Florence. Notas de enfermería. Amazon Italia Logística. El Búfalo Editorial. 2026 (p 146)
Florence Nightingale (1820–1910)
Guerra de Crimea (1853-56)
...toda mujer es enfermera (p 17)
El sufrimiento y los síntomas que normalmente le atribuimos a la enfermedad, muchas veces no son causados por la enfermedad en absoluto: la falta de aire fresco, luz, calor, tranquilidad o limpieza (p 19)
La verdadera enfermería es el manejo adecuado del aire fresco, la luz, el calor, la limpieza, el silencio y la dieta (p 20)
El aire siempre debe provenir del exterior... aire fresco sin senir frío (p 23) .... ara, aquesta afrmació és obsoleta
...todo esto requiere sentido común y cuidado (p 28)
La atmósfera más segura para un paciente es un buen fuego y una ventana abierta (p 29)... Fa anys vaig visitar el darrer sanatori antituberculós del Rif, prop de Ceuta. Es va crear durant la guerra del nord d'Africa, a principis del segle XX. Ara el regentaven unes monges basques i els pacients eren allit amb anorak i amb les finestres obertes (uns grans finestrals, per cert).
Las ventanas están hechas para abrirse, las puertas para cerrarse (p 30)
El uso de cualquier bacinilla sin tapa debería abolirse por completo (p 32)
Cinco puntos para asegurar que una casa es saludable (p 35):
- Aire puro
- Agua pura
- Desagües eficientes
- Limpieza
- Luz
Falta de gestión = no asegurarse de que lo que tu haces cuando estás presente siga haciéndose cuando estás ausente (p 45)
Las enfermeras no se dan cuenta de que, siellas no recuerdan estos detalles logísticos, el paciente si los recuerda (p 48)
...cualquier cosa que un paciente pueda hacer por sí mismo suele ser mejor (p 48)
La aprensión, la incertidumbre, la espera, la expectativa y el miedo a la sorpresa le hacen a un paciente más daño que cualquier esfuerzo físico (p 49)
Dile siempre a un paciente cuando vas a salir y cuando vas a volver (p 49)
"Estar a cargo" no solo significa llevar a cabo las medidas adecuadas tú misma, significa asegurarte de que todos los demás también lo hagan (p 52)
Gestionar un sistema para que cualquiera pueda entenderlo y continuarlo (p 53)
El ruido discordante siempre es peor que uno constante (p 55)... el ruido innecesario es la falta de cuidado más cruel (p 59)
Despertar a un paciente de repente... si lo sacas de ese primer sueño profundo, es casi seguro que no volverá a dormir (p 56)
La lentitud no es delicadeza (p 57)
Nunca le hablñes a una persona enferma desde atrás, ni desde la puerta, ni desde lejos (p 62)
La indecisión es lo que más temen los pacientes ... La imaginación suele ser más activa en la enfermedad que en la salud (p 67)
A veces, batir un huevo con un poco de vino es la única manera de lograr que consuman este tipo de nutrientes !!! (p 88)
Un médico que lo visita solo una vez al día no puede conocer estos detalles sin ayuda (p 92)
Las personas que están verdaderamente enfermas no quieren hablar de si mismas (p 121)
Las personas enfermas tambien anhelan historias sobre cosas prácticas y positivas (p 126)
La gente dice menos mentiras -intencionadas o no- cuando responde a preguntas precisas en lugar de a preguntas vagas (p 132)
Las preguntas capciosas conducen a conclusiones basadas en la ignorancia (p 133)
Si bien la observación por sí sola no te convierte en una buena enfermera, sin ella, toda tu devoción es inútil (p 136)
Las estadísticas nos seducen para ignorar los detalles (p 146)
dijous, 6 d’agost del 2026
Jo tinc una mort petita (45)
Antologia i introducció d'Anna Grau. Jo tinc una mort petita. Barcelona. Angle Editorial. 2025 (p 136)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)