Els irresponsables (54)

 Chapoutot, Johann. Els irresponsables. Barcelona. Angle Editorial. 2026 (p 374)

Un tomb per... Lluçà (53)

 Vila i Vilalta, Lluís. Un tomb per... Lluçà. Prats de Lluçanès. Editrial Cal Siller. 2013 (p 85)

Vaig comprar aquest llibre durant la visita al Monestir de Santa Maria de Lluçà, el 12 d'agost de 2026.

És un llibre molt descriptiu, però crec que em poc rigor. 

• No hi ha referències bibliogràfiques (quan cita paràgrafs d'altres autors no especifícica la referència).
• Fa explicacions contradictòries sobre alguns fets, com per exemple en el cas del retaule de l'altar que diu que va ser serrada pel mig (va passar durant la Guerra Civil, per amagar-la) i que va ser restaurada a principis del segle XX i que va anar al museu de Vic (p 52). Tot això no coincideix amb les explicacions que donen durant la visita.
• Quan parla de les dependències monàstiques (p 76) no diu res de la importància de l'oli en l'activitat econòmica del monestir.

Un descobriment que caldrà visita: l'església rodona de Sant Vicenç de Lluçà.

(Foto baixada de Google)

A camp obert (52)

 Garrigasaït, Raül & Ramoneda, Josep. Editors. A camp obert. Pràctiques culturals contemporànies. Barcelona. Aracàdia. 2024 (p 328)

 

 

 

A camp obert.

Pràctiques culturals contemporànies

A cura de Raül Garrigasait i Josep Ramoneda

 

Presentació.............7

Pere Almeda Samaranch

 

UN CAMP OBERT…11

Raül Garrigasait i Josep Ramoneda

La nostra època és heterogènia, contradictòria i inestable (p 11)

 

¿ENS CAL UNA MITOLOGIA FEMINISTA? UNA LECTURA NOVA D'UNA LLEGENDA ANTIGA... … 15

Chiara Bottici

Els mites no són teories sobre la constitució del món real (p 17)… els mites expliquen històries (p 22)

Mite = procés d’elaboració de possibles variants d’una historia (p 18)

El mite és politeista perquè poden coexistir diverses variants … el mite ofereix alguna cosa diferent del que ofereix la ciència i la religió (no permet la coexistència d’una pluralitat d’històries) (p 20)

El mite de la feminitat… Simone de Beauvoir (1908-1986) … no naixem dones, sinó que ens hi convertim (p 23)

 

LA SUBVERSIÓ DE LA MIRADA… 35

Simona Škrabec

…tal com passa en tots els enigmes, primer hem de desxifrar la pregunta (p 37)

Joan Fontcuberta i Villà (1955)… “la fotografia és un exercici de filosofia, una acció per pensar virtualment” (p 38)

Cada obra és una aportació autònoma, autosuficient, acabada i única (p 38)

Cap llibre no té valor definitiu, vàlid per sempre més … Joan Fontcuberta “es tracta de passar el tràmit freudià d’alliberar-se dels lligams heretats” (p 42)

Cal canviar el món per canviar la llengua i no a l’inrevés Carme Junyent (1955-2023)

La literatura serà rellevant en el futur si ens sap acompanyar com un “instrument per analitzar la realitat” (p 51)

 

EL MUSEU EN L'ERA POSTINTERNET................... 53

Boris Groys

Internet = no contribueix al sorgiment d’un espai públic universal, sinó a la tribialització del públic (p 53)

Les tries dels comissaris (comissaris de les exposicions, es refereix) ens permeten veure coses que no necessàriament hauríem triat veure (p 54)… el comissari d’exposicions “dona forma” (p 60)

L’exposició no és selectiva i prou: exposa el seu propi criteri de selecció… aquesta és la principal diferencia entre l’exposició i internet (p 57)

…a la xarxa tots els missatges tenen la mateixa forma…a Internet, un escriptor o un artista no comencen mai amb un full o un llenç en blanc (p 59)

L’art té una funció universal, que consisteix a resistir el progres tecnològic (p 64)

 

LA VIDA DE LES OBRES. ............. 65

Perejaume

 

La vida és mortal, no s’hi pot fer res (p 68)… Tota posteritat és finita (p 69)

La conservació transforma (p 71)

En general, a pagès, davant la constatació que només el que es repeteix perdura….la immortalitat és una repetició més o menys cíclica de repeticions i represes (p 74)

Diferència entre “femer” (residu de vida) i la “deixalla” (no utilitzable) (p 75)

Els arxius envelleixen, el mon, no. Allò que perdura ignora la durada (p 77)

Josep Pla (1897-1981): “És la successiva desaparició del que ens envolta el que dona la il·lusió de la vida” (p 78)

No tenir massa és una benedicció (p 83)

Repetir sempre és nou (p 86)

 

L'ÚLTIM PAM…. 89

Katie Mitchell

…l’únic tram del viatge que compta és l’últim pam (p 91)

…presentar els fets del canvi climàtic tal com havíem fet va espantar el públic, i la por empeny la gent a la negació no a l’acció (p 98).

 

 

ESTARJUNTISME ........................................................ 109

Roger Bernat

 

El teatre és allò que fa que un grup de persones  es reuneixi al voltant d’un buit (p 112)

L’assaig és un fracàs repetit que troba la seva raó de ser en l’esperança de fer-ho millor la propera vegada (p 112)

El teatre és una promesa mb data de caducitat (p 113)

La primera de les tècniques d’aprenentatge és la imitació (p 117)

 

UNA CODA, UNA SÍNTESI. LA COMPOSICIÓ MUSICAL EN EL SEGLE XXI: ECLECTICISME, EXTREMISME, ACADEMICISME ... 119

Joan Magrané

 

Eclecticisme = un calaix de sastre per poder agrupar una varietat i pluralitat definitòria del temps que vivim, però que ni de bon tros representa res de nou (p 125)

Sembla clar que, pel que fa a la nova creació musical, encara vivíem del que va aparèixer durant el darrer segle… (p 131)

 

UN RECORREGUT CRÍTIC I HISTÒRIC PER LA MÚSICA ELECTRÒNICA A BARCELONA, CATALUNYA I EL MÓN, DES DE L’ESCENA LOCAL I UNDERGROUND AL RECONEIXEMENT GLOBAL ........................................................................ 133

Antònia Folguera, Carles Novellas i Enric Palau

 

El títol del capítol genera pocs entusiasmes. Però els llibres sempre generen sorpreses. Alguns suggeriments interessants d’aquest capítol:

·         Sense tecnologia no hi ha música electrònica (com en tants altres camps, sense tecnologia hi ha poca cosa) (p 134)

·         La idea del geni il·luminat que obre un món nou ell sol i que deixa els altres amb la boca oberta... no existeix realment, o, si més no, sempre té un recorregut previ (p 136).

·         Tot artista és receptor i transmissor constant (p 136).

·         Cada trajectòria artística ve acompanyada d’una narrativa personal (p 136).

·         Rosalía, l’artista catalana de més èxit global dels últims anys (i, potser, fins i tot, de sempre) (p 137).

·         Els innovadors sempre van ser facilitadors, connectors i creadors d’ambients i situacions (p 139)

·         Idees centrals al voltant de la creació (p 150)

o   Ningú no crea sol des del no-res

o   L’èxit està directament connectat amb aquells que van iniciar i continuar les idees prèvies.

o   La paraula clau és col·lectiu.

·         La conjunció entre creativitat i tecnologia ens seguirà donant alegries, sorpreses i molts canvis... (p 154)

 

ALBERT SERRA EN CONVERSA .................................... 155

Albert Serra

 

Sèries: no són obres de creació, són obres de l’anàlisi dels efectes de la creació controlada… les series estan fetes per equips

El guió s’acaba convertint  en una eina cada cop menys útil… el llenguatge escrit no pot descriure les imatges tan originals del cinema modern… (p 164)

Podríem dir el mateix dels protocols? Els protocols són com guions que no poden descriure la realitat complexa.

 

UN INVENTARI DEL CINEMA AL SEGLE XXI ..................... 165

Olivier Père

 

El caràcter efímer del cinema (p 165)

La primera projecció digital va ser el 19 de juny de 1999 a Nova YorK i Los Angeles (p 166)

Celebració, impregnació i circulació aquests són els conceptes importants per entendre la producció cinematogràfica del segle XXI (p 170)

La perfecció de l’obra d’Albert Serra… cada pel·lícula és un gest carregat de sentit, que tan aviat convida a la contemplació com a la reflexió… (p 174)

El rodatge és el moment de la bogeria, la sorpresa, l’atzar i la “fatalitat” (p 173)

El cinema de Hollywood és ara una maquinaria gegantina en crisi… la decadència del cinema nord-americà es manifesta en l’escassedat de grans cineastes i en la reducció dels seus marges… el cinema “independent” nord-americà es troba en un estat de supervivència artificial (p 174)

 

NOVES REALITATS. UN ALFABET PROJECTIU PER A L’ARQUITECTURA DEL FUTUR .............. 177

Eva Franch i Gilabert

 

2021: el sector de la construcció va ser responsable del 37% de les emissions de CO2 (p 177)

L’arquitectura té una dimensió social (p 178)

Mo repeteixis, però no oblidis (p 182)

La concepció del temps, i amb ell la invenció del futur, és potser la més radical de les creacions humanes (p 184)

Al segle XX es van estandarditzar aspectes com la higiene, la ventilació i l’accessibilitat com a elements essencials per al benestar (p 191)

Els espais urbans contemporanis están fallant a l’hora de servir com a lloc de trobada, suport i reflexión col·lectiva (p 199)

 

EL MODEL BIENNAL: ¿PER MOMS? ................................. 207

Carolina Ciuti

Una altre capítol aparentment “sense interès”: El model Biennal: Fer mons? de Carolina Ciuti. Però m’ha suggerit diverses idees de cara a la Setmana d’Intercanvi d’Experiències (SIE):

·         La SIE ha de representar un visió del món (del nostre món).

·         Identificar les tendències.

·         Promoure la idea de “repetició” (una mena de tautologia de conceptes bàsics).

·         Interconnexió: la SIE ha de servir per interconnectar d’una manera intencionada (això vol dir fer invitacions intencionades).

·         Hi ha d’haver algun esdeveniment “exclusiu”

·         Plataforma de debat en el marc de la SIE.

·         En cada edició hi ha d’haver un “convidat”.

 

 

MULTILINGÜISME I IDEOLOGIA I POLÍTICA LINGÜÍSTIQUES EN LA RECERCA I L’ENSENYAMENT UNIVERSITARIS .......... 233

Michele Gazzola

 

En molts aspectes, l’ús de l‘anglès com a llengua hegemònica a les universitats i a la recerca ha esdevingut un problema. Els rankings de les Universitats, el factor d’impacte de les publicacions en anglès o l’accés a fons econòmics fan que l’anglès sigui la llengua més utilitzada.  Però no tot són flors i violes. Si tota l’educació superior és en anglès, quines garanties hi ha que els graduats es quedin al país per “retornar” tot l’esforç econòmic que els ha permès assolir el seu grau universitari? (equitat). Si tota l’educació superior és en anglès, els metges, els enginyers o els economistes, de quina manera es relacionaran amb els pacients, els clients o la societat en general?

Quan una llengua perd la capacitat per comunicar coneixement científic o per expressar idees complexes. De mica en mica perd rellevància social (p 252).

L’ús generalitzat de l’anglès pot portar a una mena de “diglòssia neomedieval” (les classe altes parlaven llatí per fer negocis i per l’ensenyament i les llengües vernacles  es feien servir per les relacions informals) (p 253).

L’impuls als investigadors multilingües podria ser equivalent a les polítiques per promoure la igualtat de gènere en el món acadèmic (p 256)

 

 

SER HUMÀ: LA FERIDA DE L’INFINIT. UNA TROBADA ÍNTIMA DE LA CIÈNCIA I LA CULTURA ........................................ 257

Gemma De les Coves

 

Ciència i cultura busquen reduir la incertesa… (p 257)

En matemàtiques, o en qualsevol  que es basteixi sobre la lògica,  solem no admetre les contradiccions (p 261)

Kurt Gödel (1906 - 1978) demostrà el primer teorema de la incompletesa... Jo no sóc demostrable (p 262)

Teorema de Cantor.

Jerarquia entrellaçada... “es tanca en sí mateixa” (p 264)

Les relacions més sorprenents que conec entre les parts i el tot es troben en l¡infinit i en la quàntica (p 267)

Estats quàntics = un coneixement perfecte d’un tot i un desconeixement perfecte de les parts (p 268)

Quimera:

·         Mitologia = Cap i cua de drac i cos de cabra.

·         Creació imaginària de l’esperit que hom pren per la realitat (p 268)

Una membrana sols té sentit si ens imaginem el que hi ha a l’altre costat (p 269)

La meva experiència és la clausura...les propietats es defineixen per comparació (p 271)

No hi ha coneixement sense marc conceptual (p 272)

La ciència cerca l’universal...l’art està compromès amb el singular (p 273)

La paradoxa és que l’art (només el bon art)  assoleix una certa universalitat (p 273)

La clausura és fer a casa, transcendència és sortir al carrer (p 276)

Hi ha multiplicitats que no poden ser concebudes com una unitat (p 277)

La titella és la casa del món físic, el titellaire  sols hi és de visita (p 281)

L’infinit no admet sostres o paraigües (p 283)

Vivim en la sabana i hem descobert la quàntica (p 283)

 

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. INCERTA GLÒRIA ................. 285

Arcadi Navarro

Revolucions industrials:

·         Primera (segle XVIII): maquinària accionada per vapor.

·         Segona (finals del segle XIX): petroli i electricitat.

·         Tercera (segona meitat del segle XX): tecnologia de la informació i de la comunicació.

·         Qarta (segle XXI): intel·ligència artificial, robòtic i biotecnologia

Les eines IA estan redefinint la interacció humana amb la  tecnologia (p 288). Boris Eldagsen va enganyar el jurat d’un concurs de fotografia: va guanyar amb una imatge generada per IA[1].

Projecte AINA: “Aina és un projecte d’intel·ligència artificial i tecnologies del llenguatge que té per objectiu potenciar el català en el món digitaI”… vol evitar l’extinció digital de la llengua[2] (p 299).

…es fa necessària una regulació equilibrada que garanteixi la seguretat i l’ètica sense ofegar la innovació (p 304).

La IA ha de ser desenvolupada i utilitzada:

·         De manera segura

·         Ètica

·         Responsable

·         Transparent

·         Explicable

·         Inclusiva

·         No discriminatòria (p 306)

Totes les IA que ara mateix existeixen tenen un tret comú: hi ha l’equivalent a un interruptor que les pot apagar. I només els humans poden accionar-lo (p 309).

…mentre la IA segueixi avançant, serà necessària molta mes despesa… sostenibilitat (p 312)

Frank Herbert (1920-1986), “Dune” (1965), una novel·la de ciència ficció que explica la rebel·lió contra les màquines (p 314).

Tecnologies alternatives: nano tecnologia, noves energies, colonització de l’espai i la millora de la intel·ligència natural (p 315)… simbiosi del cervell humà amb la IA (p 316)… ordinadors quàntics (p 321)

Noah Hutton (Los Angeles, 1987) director i guionista del documental “In Silico” (2020)… sobre el projecte de simulació cerebral Blue Brain (p 319)

Recursivitat = capacitat de dur a terme múltiples tasques simultàniament (p 320)

 

 

Perfils biogràfics dels autors ........................................ 325

 

---

[1] https://www.lavanguardia.com/encatala/20230418/8903242/ia-pot-enganyar-jurat-d-concurs-fotografia.html Accés el 6 de setembre de 2026.

[2] https://projecteaina.cat/ Accés el 6 de setembre de 2026.

El hombre con el tatuaje de hierro (51)

 Levitt, Lawrence P. & Castaldo, John E. El hombre con el tatuaje de hierro. Barcelona. Plataforma Editorial. 2017 (primera edició, 2009) (p 331)

Los médicos también aprendemos de los pacientes (p 15)

La señora Pool era el tipo de paciente que los médicos fácilmente tienden a dar por perdidos... "Tratar lo intratabl"... costa molt de trobar el punt d'equilibri entre fer tot el possible evitant l'acarnissament.

Urgencias... es una orquesta disonante que toca para una audiencia cautiva y descontenta (p 39)

William d'Occam  (1287-1349) "la pluralidad no se debería proponer sin necesidad" (p 49)

Un mes más tarde en este horroroso juego de esperas...Y me había equivocado en el hecho de ser tan abiertamente optimista (p 63)

Nunca olvidaré todo lo que ha hecho por mi...la curación no era lo único que contaba (p 65)

... cada día me recordará mis límites, por m´s listo informado o experimentado que pueda creerme (p 86)

Sé que en parte se debe a la arrogancia, a la tendencia que tenemos los médicos a pensar que monopolizamos el conocimiento médico... la ceguera especial de los médicos ante sus propias enfermedades o las de sus familiares (p 103)

...escuchar a los pacientes...con algo más que los oídos (p 131)

Y ningún día había ningún médico que viniera a explicármelo. Obtenía de las enfermeras la mayor parte de la información (p 152)

"Rebotar"... derivar a un altre hospital els pacients que no volien tractar (p 162)

Aliviar los síntomas es una parte vital del ejercicio de la medicina (p 284)

...cada paciente es un individuo diferente, cada uno con su vida y su historia inestimablemente complejas (p 304)

Carrer Marsala (50)

 Bauçà, Miquel. Carrer Marsala. Barcelona. Editorial Empúries. 2005 (la primra edició es va publicar el 1985) (p 61)

Potser el món no sempre ha estat trist (p 7)

Per altra banda, però, hi ha l'esponerós atractiu de l'atzar (p 8)

Un cop més encara, les coses es mouen dins de la improvisació i la furtivitat (p 13)

...el que cal és no reptir res en va. Que la repetició no ens ofengui (p 18)

Cal reaccionar, i recomençar sempre (p 21)

...Sant Cosme i Sant Damià. Males llengües diuen que eren sodomites (p 29)

...no hem de ser dolents ni ambiciosos amb demasia (p 44)

...un pensament afinat no evita de cap manera un traspàs llòbrc (p 46)

El calabruix va arribar al seu paroxisme, va seguir una pluja regular i va acabar en un gotellim espaiat. A la fi, es granotes tornaren a raucar per les andanes dels camps de bedolls i pollancres. El sol, a punt de pondre’s, enribetava els merlets de les ruïnes d’un castell i encenia per última vegada les fulles transparents dels cimadals dels arbres. L’àvia, que havia romàs silenciosa, començà de parlar en el moment precís en què jo en tenia ganes i en un punt que vaig creure que en el món no hi havia persona que li fos comparable. Quant temps romanguérem parlant i sentint el gotellim de la teulada? Només recordo que aquella nit em fou impossible de dormir i, per primera vegada, vaig veure sortir el sol i vaig saber que era l’aurora (p 55) Aquest paràgraf és sensacional!!!!

Cada instant té la seva il·lustració pròpia (p 55)

Ara com ara, l'únic que em distriu amb força és el projecte d'un negoci de compra i venda de palla (p 59)

La mort de Miquel Bauçà (49)

 Cutillas, Abel. La mort de Miquel Bauçà. Juneda. Editorial Fonoll. 2009 (p 123)

Va ser la mort, una terrible mort, allò que li donà la fama (p 15)

Els catalans no creiem gaire en l'èxit en vida (p 16)

Un bon enterrament és millor que tres mil ressenyes (p 19)... com per exemple l'enterrament de Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902), el 13 de juny de 1902.

L'enterrament de Jacint Verdaguer, tal com documenta el text de Gaziel que proposem llegir davant la tomba del poeta, va ser un dels més multitudinaris que s'han vist al país. Fou enterrat el 13 de juny en una tomba provisional; d'aquell moment és l'epitafi que li dedicà Joan Maragall datat el dia de Tots Sants del 1902. El 12 de juny de 1903, en ser traslladat el cadàver a la tomba definitiva dins d'una roca, li oferí un nou poema molt descriptiu de com anà l'acte. Ambdós poden ser llegits com a colofó de la lectura de "Sum vermis", de Verdaguer, una mena de cant espiritual escrit amb decasíl·labs, d'un gran tensió humana i mística, a l'altura dels millors que s'hagin escrit. També hi escau la lectura del sonet que Segimon Serrallonga dedicà al poeta, on el comminava que, des de la seva talaia que domina el port, simbòlicament actués en contra dels vaixells americans, aliats dels espanyols, que eren un signe de colonialisme i domini de la pàtria.

L'antiamericanisme és el xovinisme particular i identitari d'Europa... l'admiració de Bauçà pels americans... per la capacitat que té aquella gent de transfrmar els somnis en fets (p 28)

Els italians ja havíen plagiat la coca de recapte (p 30)

Bauçà prohibeix que els seus llibres es tradueixin al castellà o al francès (p 32)

El llibre El canvi és un mapa de coordenades (p 38) 

...no podíem suportar l'atmosfera cultural barcelonina. Estàvem farts de l'estafa intel·lectual del realisme màgic (p 43)

...el perill d'anar d'ídol literari: el perill del ridícul (p 48)

"L'ultralocal és el més universal", frase atribuïda a Salvador Dalí (1904-1989) (p 52)

La realitat sempre ha estat construïda a partir de la ficció, solidificant-la... La veritat dissimula... Fingo ergo sum... La realitat és fingida, invetada. La realitat és voluntària (p 63)

...somniar és la millor manera de ser... són els somnis els que ens ajuden a ser eñ que som (p 64)

"No hi ha res que sigui, tot significa" frase atribuïda a Joseph Roth (1984-1939)... Més que un país som un significat... sense significant (p 73)

A el El canvi: "Cal lluitar contra la imbecil·litat, de primer contra la pròpia" (p 80)

Als sis anys jo encara era del Barça. Ara als trenta dos, sóc del Bau-ça (p 81)

Barcelona és una ciutat que s'aguanta sobre la bona consciència (p 104)

"Barcelona, aquella ciutat quadriculada i insignificant", frase a tribuïda a Josep Pla (1897-1981) (p 105)

Miquel Bauçà diu: "El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i cuare bé. Impossible" Impossible (p 109)

L'era de la incertesa (48)

 Català Domènech, Josep Ma. L'era de la incertesa.  Barcelona. Fragmenta Editorial. 2023 (p 323)

INTRODUCCIÓ — 7

Totes les informacions heterodoxes eren sistemàticament ignorades pels mitjans de comunicació generalistes (p 8)

No és fàcil escriure un llibre sobre la realitat contemporània sense la cobertura de cap especialitat... els especialistes tenen l'avantatge de tenir sempre l'última paraula (p 12)

Tres revolucions relacionades amb l'humanisme (posthumanisme), la veritat (postveritat) i el sexe/gènere (postfeminisme) (p 17)

Quan tot està regirat, la pressa no és bona consellera (p 18)

...el pensament d'esquerres... és molt més procliu al'immoviisme que ni ps el de dretes (p 23)

Cultura de la cancel·lació (p 24)... les controvèrsies no tenen en compte les raons de l'oponent, sinó que simplement se'n nega la validesa (p 25)

Postveritat: tendència del poder a mentir i a distorsionar els fets (p 31)

...el cada cop més heterogeni grup LGTBI+.. els seus plantejaments s'han convertit en un factor apolcalíptic més d'un món que sembla canviar a una velocitat excessiva per a la capacitat cognitiva dels seus membres i les possibilitats d'assimilació d'un imaginari fràgil en estat de transició... intentar imposar una utopia basada en uns termes sobre els quls no s'ha reflexionat ni debatut convenientment (p 33)

El mite de les avanguardes ha passat a la història (p 33)

La quarta revolució industrial... la digitalització (p 37)

1. NOTÍCIES DE LA FI DEL MÓN.

TEMPS, EXISTÈNCIA I INCERTESA — 43

Polaritats infinites — 43

Punts d'inflexió:

S. XV: impremta

S. XIX: electricitat (p 44)

Una societat il·lustrada en decadència com la de finals del XIX i el principi del XX, en què el llenguatge començava a perdre l'hegemonia en favor de la imatge (p 52)

Antics i moderns — 53

A llarg terminiel futur i el present es fonen (p 56)

La societat actual, ja pràcticament globalitzada... amb la particularitat que ara els considerats "antics" són els representants del que havia sigut la kodernitat (p 57)

El concepte d'incertesa no ha estat mai més ben aplicat que en aquesta època actual, que no es conforma amb les certeses ni s'acostuma a no tenir-ne (p 57)

Modes d’existència — 57

Electricitat: la força de la natura esra capaç de modificar l'estructura material de la realitat (p 58)

Invenció del telègraf: 1848.

Realitats imaginàries — 59

Vivim en una era d'efervescència tecnològica (p 61)

Després de la intel·ligència — 63

"El saber tradicional va endarrerit respcte a la realitat" Peter Sloterdijk (1947)

"una màquina intel·ligent podria dissenyar màquines encara millors (p 65)

La fi de la certesa — 67

Les hibridacions no impliquen la fusió d'un parell d'elemnts contraposats... híbrid és multifacètic i canviant (p 69)

La complexitat no és un terme mitjà (p 71)

Hi ha hagut canvi d'època sense que encara s'hagin desenvolupat els instruments necessaris per assimilar-lo (p 73)

El subjecte especulatiu — 76

Els nous problemes requereixen noves formes de pensament (p 779

2. ASSAIG GENERAL D’UN CRIM.

CIÈNCIA, VERITAT I CORATGE — 83

La veritat sobre la veritat — 83

Friedrich Nietzsche (1844-1900)... el llenguatge és, pel filòsof, sempre metafòric (p 83)

Ludwig Wittgenstein (1889-1951)... els límits de la realitat són els límts del llenguatge (p 84)

La veritat i la burocràcia estan unides per un mateix desig de control de la realitat (p 85)

Sinceritat = no mentir... no tractar d'imposar una veritat que se sap que no és certa: és a dir, fer passar per veritat una incertesa (p 86)

Mieke Bal (1946), professora emèrita de teoria de la literatura a la Universitat d'Amsterdam, diu que les conceptes viatgen entre diferents disciplines, i en cadascuna d'aquestes disciplines signifiquen una cosa diferent (p 87)

La realitat es pot considerar com un sistema (p 89)

Anropocè = era geològica (o postgeològica) en què la configuració del planeta s'ha vist profundament afectada per l'ésser humà (p 90)

• La transformació humana del planeta ha sobrepassat els nivells metafòrics, lingüístic i simbòlic
• No és l'home qui genera l'Antropocè, sinó també el subjecte (confusió entre home i subjecte)

L'actualitat és canviant, la veritat és estàtica... els fluxos transformatius no tenen principi ni fi (p 92)

Donella Meadows (1941-2001) diu que un sistema és un conjunt d'elements interrelacionats... un sistema té elements, interrelacions i una funció o propòsit (p 92)

La veritat i les seves disfresses — 94

Friedrich Nietzsche (1844-1900)...ens adeverteix que el bé i la bona voluntat no són una garantia de certesa (p 95)

La veritat no pertany al coneixement sinó al poder (p 96)... el sistema de la veritat (centrada en el discurs científic i en les institucions que el produeixen) acaba coagulant el coneixement (p 97)

¿Qui té por de la postveritat? — 98

Postveritat =

• Pèrdua d'autoritat de les institucions que han de gestionar la certesa
• Reial Acadèmia espanyola: distorsió deliberada de la realitat, que manipula creences i emocions per influir... (focus en l'emissor)... fa referència a la mentida.
• TERMCAT: fer que les emocions siguin més importants que les dades objectives, els anomenats "fets" (focus en el receptor)... . fa referència a la interpretació. (p 99)

El polític acudeix al científic per obtenir proves de la bondat... però el cintífic recorre al polític a la recerca de finançament i de regulacions que s'ajustin als seus avenços (p 101)

El poder i la ciència s'hibriden (p 102)

La pedra de toc de la relació entre ciència i veritat és el "fet" (p 103)

Friedrich Nietzsche (1844-1900)...no hi ha fets, només interpretacions (p 104)

Ludwik Fleck (1896–1961) va ser un metge, microbiòleg i epistemòleg polonès-israelià que va fundar la sociologia de la ciència moderna: Gènesi i desenvolupament d'un fet científic (1935): "Se suposa que un fet es distingeix de les teories transitòries com una cosa definida, per manent i independent de qualsevol interpretació subjectiva del cientific"

La veritat sobre les notícies falses — 105

Tothom sembla acceptar que les discrepàncis numèriques formen part del discurs ideològic (p. ex. a l'hora de comptar el nomnbre d'assistents a una manifestació hi ha tgrans discrpàncies entre els organitzadors i les autoritats)

"Fet alternatiu" (p 107)

La fortalesa dels nous mentiders no resideix en el seu desvergonyiment, sino en el fet que creix en l'era de la incertesa (p 108)

Lee McIntyre (1962) és un defensor dràstic de la ciència com antídot de la postveritat (p 110)

Si els "fets alternatius" són una perversió del concepte de "fet", les veritats alternatives ho són del concepte de "teoria" (p 111)

Qualsevol fet, excepte els més elements, o qualsevol "veritat", mereixen poder ser discutits o comentats (p 112)

Veritat i autoritat — 112

Evidència, segons McIntyre, serveix per desactivar la contradicció que suposa que les teories científiques puguin sercontradictòries o peribles sense que això desqualifiqui el mètode científic (p 113)... però McIntyre no té en compte:

• Hi ha científics i experts disposats a utilitzar el mètode cientific demanera pervers
• Estàven disposats a participar en la trama de desinformació... en relació amb mitjans de comunicació del govern (p 114)

Al llarg del segle XX la ciència ha anat perdent la innocència... per la relació cada cop més estreta amb el poder polític i militar (p 115)

Richard Barnet (1980) . Els qui prenen decisions no maten i els qui maten no prenen decisions. Aquesta divisió del treball permet ignorar les conseqüències dels actes (p 116)

La investigació científica la financia completament el govern o la indústria... el "triangle daurat": agèmncies militars, indústria d'alta tecnologia i la investigació universitària (p 119)

Les revistes cientifiques estan estretament vinculades amb les companyies farmacèutiques (p 121)

Ciència sense consciència — 122

Investigadors que han falsificat els seus descobriments...de desaprensius n'hi ha a totes les professions (p 123)

La ciència és un dels instruments més poderosos que ha creat el pensament humà...la realitat és molt més àmplia i complexa que el sector que controla la ciència... ens fa creure que només és real el que la ciència pot controlar (p 128)

El punt de vista de l'intrús es contraposa sovint amb el de l'expet (p 135) --> Sergio del Molino: "Elogio del intruso. O por qué hay que meterse donde no nos llaman" El País, 6.12.2022.

La veritat del falsari — 135

La veritat existeix, però com a procés, com a camí interminable. La mentida, en canvi, és sòlida i instantània (p 136).

Nietzsche va proposar la figura del "falsari"... la mentida sempre té les de guanyar (p 136)... el falsari és qui gestiona tant el model com la còpia... hi ha una situació d'indiscernibilitat que no permet distingir entre el que és veritable i el que és fals (p 137)

Nietzsche va intuir que la veritat seria enemiga de la complexitat... el que és complex no pot ser mai essencialment "veritable" (p 138)

3. SEXE I CONEIXEMENT.

GÈNERE, NEOLIBERALISME I IMAGINACIÓ — 139

El sexe dels postmoderns — 139

La intolerància sempre neix de bones intencions... (p 142)

Els experts són un dels tipus psicosocials característics de la modernitat tardana (p 143)

Separar sexe i gènere és un gest eminentment modern (p 143)

Retòrica i veritat — 144

La controvèrsia es centra en lam figura del transgènere, ja que l'homosexualitat conserva el patró binari... Monique Wittig diu que les lesbianes no son dones (p 144)

Des de la seva condició de víctima, el moviment trans nega a l'adversari el que reclama per a si: el dret a existir i defensar ata existència (p 145)

La revolució del gènere — 148

El gènere (gender) és l'últim gran missatge ideològic que Occident envia a la resta del mon (p 149)

...lo'essència del que és queer és reivindicar precisament la raresa (p 151)

Sexe i subjectivitat — 153

L'activisme trans modern ha arribat a la conclusió que cada persona té una identitat de gènere... en la ideologia trans la idea de gènere es personalitza i queda ancorada en una percepció subjectiva (p 155)

...setanta opcions de gènere...pangènere...el terme gènere fluid (p 156)

Formes d’exclusió — 156

La meva intenció no és entrar en l'agra disputa que s'ha establert entre la cultura trans i el feminisme... per uns plantejaments teòrics que neguen ee facto l'existència del sexe femení i el masculí, és a dir, de les dones (p 157)

Política de cancel·lació = negar el debat de les idees... la cultura trans actua amb una certa supèrbia... quan no admet que en les creences personals hi pugui haver alguna escletxa susceptible de ser criticada... barreja d'inseguretat i supèrbia (p 159) (p 158)

Les fantasies del que és real — 159

Respondre amb fanatismes sempre és reaccionari (p 159)

Kathelen Stock (1971) afirma que les persones trans viuen en una situació il·lusòria (p 159)

El que és normal i el que és patològic — 164

La línia que separa el que és normal del que és patològic no només és borrosa, sinó que l'entrecreuen diferents temporalitats. No tots els individus viuen en el mateix temps present (p 165)

4. ELS ÚLTIMS DIES DE LA HUMANITAT.

CÍBORGS, VIRUS I MUTANTS — 167

La saga dels morts vivents — 167

L'equivalent més ajustat a la incertesa quàtica el trobem en els virus (p 167)

La realitat és imaginària, la imaginació és real (p 168)

La ciència està composta per un encadenat de certeses provisionals (p 169)

Davant d'una realitat que canvia a més velocitat del que la ciència es pot permetre s¡imosa algun tipus de pensament alternatiu...ciència, art i filosofia son tres formes de coneixement que assimilen la realitat per mitjà de preceptes, afectes i conceptes, respectivament (p 170)

...si demanem una manera de pensar diferent de la de la ciència no és perquè considerem que no sigui vàlida, sinó perquè ho és només parcialment (p 173)

Una realitat vírica — 175

Especulació i pensament — 183

Hans Christian Öttinger (1958), professor emèrit al Department de Materials, Universitat de Zurich, i autor del llibres A Philosophical Approach to Quantum Field Theory aplica una visió filosòfica a la teoria quàntica dels camps, "conscient o incosncientment, la construcció de qualsevol imatge del món real es basa en creences personals"... l'èmfasi en la importància de les creences pot irritar el físic,,, però aquesta irritació que produeix en el científics el fet que els llecs opinin sobre els seus àmbits de saber... és justament el que impedeix que els plantejaments científics enriqueixin el saber general (p 184) --> Aquest paràgraf és molt important... escoltar l'opinió dels llecs pot obrir portes i no vol dir, bnecessàriament, fer cas al peu de la lletra a aquestes opinions. Seria una mica el paper de l'intrús.

El científic treballa sobre el passat... la tasca d'especular sobre el futur correspon al pensador (p 185)

Els deliris del progrés — 186

...la tecnologia ha assolit tal nivell de complexitat que s'impulsa a sí mateixa (p 187)

L'aliança de la ciència amb el capitalisme produeix iniciatives enlluernadoes (p 189)

Transhumanisme = promou la superació de l'ésser humà a través d'implants aertificials (p 190)

• Superar l'ésser humà = Mecanitzar-lo
• Pal·liar defectes = d'acord (p 190)

Tecnoètica per a principiants — 191

Una estratègia del capitalisme i dels seus apologetes és pretendre que tot ha de canviar, inclosa l'ètica (p 191)

La realitat feta miques — 195

El pensament linial desemboca inevitablement en l'error...considera que els efectes tenen una causa que es detecta només quan ha ocurregut l'efecte (p 195)

El temps deixa de ser consecutiu i l'espai es fragmenta en troços (p 196)

Norwood Russell Hanson (1924-1967)... les causes estan relacionades amb els efectes perquè les nostres teories es connecte... no perquè el món estigui unit amb una mena de cola còsmica... un món profundamente interconnectat per enllaços variables i imprecisos... el món és un esdeveniment únic, cintinu i comple (p 196)

Realitats tecnològiques — 198

L'ètica de la intel·ligència artificial no contempla el valor de la democràcia (p 200)

...l'autèntic perill de superar el concepte absolutista de "veritat" no prové del fet que el pensament humà el discuteixi, sinó que sigui la IA la qui el gestioni (p 201)

El repte consisteix a assimilar la tecnologia, però mantenint-la a ratla, to i que el món contemporani, d'un capitalisme salvatge, sigui en l'altra direcció (p 207)

5. DIES ESTRANYS.

PORS, PANDÈMIES I FORMES DE VIDA — 209

Formes de l’apocalipsi quotidià — 209

,,,la poca fiabilitat del sentit comú en general (p 213)

La caiguda de l'Imperi romà, l'aparició del capitalisme o la industrialització són moments en què els esdeveniments de la superfície han provocat canvis profunds en el fonament de la realitat (p 216)

Giuseppe Tomasi di Lampesusa (1896-1957)... el canvi és necessari per deixar les coses tal com estan (El Gattopardo)

No hi pot haver democràcia quan les decisions importants es prenen en un nivell dem la realitat diferent d'aquell en què transcorre la vida política i social (p 218)

La Xina entre nosaltres — 220

El discret encant de les estadístiques — 223

...ara les armes carregades de futur són les estadístiques... per la mentalitat estadística, l'atzar no existeix (p 223)

No hi ha cap element de la realitat actual     que estigui desconnectat (p 229)

La vacunació com a acte sacramental — 223

Durant la COVID, el col·lapse hospitalari era relatiu, ja que només es referia a la sanitat pública (p 234)

El comportament dels mitjans de comunicació no va ser gens exemplar durant la primera fse de la pandèmia ...encara és més factible que seguissin directrius governamentals (p 236)

Xarxes que la raó ignora — 230

En el camp de la sanitat les xarxes no tenen un centre precís... el centre és difús i es desplaça per la xarxa (p 241)

6. LA MENTIDA-VERITAT.

INFORMACIÓ, DESINFORMACIÓ I PROPAGANDA — 245

Publicitat i propaganda — 245

Publicitat = tècnica de persuasió que pretén convèncer el consumidor de la bondat d'un producte

Propaganda = No respecta aquests ajustaments mínims de la realitat --> tergiversar els fets (p 245)

El «terraplanisme» i la patàfisica quotidiana — 248

L'animadversió cap als dissidents del discurs oficial (p 248)

La ineludible sinceritat de Déu — 252

...una gran part de la població continua confiant cegament en les institucions governamentals (p 253)

Els grups de pressió no es considern il·legals... els lobbistes se'ls tracta com si fossin simples assessors (p 254)

La publicitat com a forma simbòlica — 256

La publicitat enganya i el consumidor es deixa enganyar (p 256)ç

La doble comptabilitat ontològica — 262

No és el que sembla — 265

7. EL DELIRI NECESSARI.

PARANOIA, CONSPIRACIÓ I PODER — 271

La conspiració de les teories — 271

La paradoxa del mentider Un cretense... segons la qual tots els cretenses són mentiders (p 271)

Diversos conceptes (p 272):

Notícies falses = ... relacionada d'una manera simplista amb la idea de la "postveritat"

Falòrnies = Fake news... incideix en la lògica negativa d'una notícia falsa.

Negacionisme = Tothom que negava l'existència o la incidència d'un virus

Teories de la conspiració = Interès en rebatre no pas teories concretes, sinó el fenomen en bloc.

D'una manera molt paternalista... refugiar-se en teories de la conspiració és una manera de compensar les pors en temps d'incertesa (p 275)

El saber conspirador — 275

"Conspiranoic" és aquell que és boig perquè dubta o que dubta perquè és boig (p 176)

La tradició tendeix a titllar de boixos els dissidents (p 276)

Conspiracions = presa de decisions no obertament declarada o declarada però amb unes intencions diferents de les que s'han fet públiques (p 277)

La realitat és, però, que les actuacions i les impressions tendeixen a ser múltiples i diverses (p 281)

La idea del complot es torna maníaca (p 290)

Entre el pensament únic i l’únic pensament — 291

Qüestions que justifiquen que es pensi conspirativament sobre la pandèmia:

1. Utilització exhaustiva però poc veraç de l'estadística

2. Ús de la ciència com element de dissuació

3. La insistència en criminilaitzar la dissidència (p 291)

La vacuna no prevenia el contagi (p 295)

Els mags d’Oz — 296

El poder sempre té el sentit comú a favor, perquè aquest sentit comú forma part de la ideologia domi9nant (p 297)

El nou Frankenstein — 304

Esquizoanàlisi = posa l'accent en la inserció del subjecte en l'entorn social (p 301)

La tecnologia ja forma part de la nostra subjectivitat... ja fa temps que tots som ciborgs ... les tecnologies estan prenyades d'ideologia (p 302)

El fàrmac paranoic — 304

Paisatge després de la batalla — 306

...cnvertir els processos naturals en malalties (p 311)... Disease-mongers

La perversió comunicativa — 313

...aquesta tasca de discernir entre les informacions falses i les veraces sempre ha format part del periodisme (p 316)

Cal desconfiar sempre dels que parlen en nom de la veritat (p 317)

A TALL DE CONCLUSIÓ PROVISIONAL — 319

Quan s'acumulen interessos que coincideixen en un mateix diagnòstic... els canvis són lents (p 320)

El poder polític incrementa la capacitat de control i el poder económic, el volum de negoci (p 322)

Postveritat, posthumanisme i postfeminisme han de considerar-se a formes atmosfèriques o ambientals d'una realuitat que s'acosta (p 323)