Llistes d'espera (18)

 Diversos autors. Llistes d'espera. Barcelona. Fundació Vila Casas. 2003 (p 249)

L'espai és indestriable de l'espera... on esperes matisa molt el temps (p 7)

Llistes d'espera

• La demanda és superior a l'oferta (p 29)
• És una forma de "racionament"... regulat per la llei (p 109)
• Són barreres administratives per traspassar l'atenció primària (p 110)
• Causes del desajust entre demanda i oferta (Alicia Granados) (p 115):
• Avenços científics
• Variabilitat de la pràctica clínica
• Increment de l'esperança de vida
• Increment de les expectatives dels usuaris.
• Criteris de priorització
• Millores en l'organització (p 217)
• Xavier Trías: si apostem per la qualitat, la demanda creix (p 231)

Learning is you secret (p 65)
La lentitud contra el soroll i l'acceleració (p 66)
...si hay lgo que pone en pie de guerra nuestra capacidad de comprensión, eso es la fragmentación (p 78)
A mort é uma espera que nao sabemos esperar (p 85)

L'experiència d'esperar és irrepetible, únia, personal (p 141)

L'espera de Humphrey Bogart (1899-1957) a Casalblanca.

Les dones són les que esperen, els homes actúen (p 148)

"Síndrome de la sala d'espera" (p 154)... Serguei Krikalev (1958)... 1992, es va haver d'estar a l'espai més temps del previst (331 dies) i quan li van preguntar "De quina manera va viure l'espera?"... "Amb paciència"... va dir (p 157)

L'home és un animal avesat a la litúrgia (p 173)

Tot art demana un mínim grau d'interacció: mirar, escoltar, tocar (p 175)

La única patria para nosotros, los judíos, es la escritura, es el verbo"... cita de M. Duras (p 187)

El plaer humà és sempre futur (p 195)

Inseparable relationship of time and space (p 207)

Waiting is an essential part of art history (p 209)

La múscia és l'art del temps (p 215)

Un nombre important de famílies que s'oposen a la possibilitat de donar els òrgans i teixits d'un familiar mort (p 248)

El temps de la promesa (17)

 Garcés, Marina. El temps de la promesa. Barcelona. Editorial Anagrama. 2023 (p 99)

Una nova relectura. La primera lectura va ser fa un parell d'anys.

Lliçons de coses (16)

 Fontcuberta, Joan. Lliçons de coses. Barcelona. Arcàdia. 2025 (p 171)

Sette brevi lezioni di fisica (15)

 Rovelli, Carlo. Sette brevi lezioni di fisica. Milano. Adelphi Edizioni. 2014 (p 85)

Comentaris del 2015

En vermell els comentaris del 2026.

1. LA PIÙ BELLA DELLE TEORIE...occhi nuovi per vedere il mondo.

La bellesa pot procedir de la comprensió d'un fet (Einstein va comprendre que el camp gravitatori és l'espai) o de l'audició del darrer quartet de Beethoven. Però allò que cal és una manera diferent de veure el món.

El temps no passa igual per a tothom (p 14)

El camp gravitacional és l'espai (p 17)

Les coses cauen perquè l'espai es doblega (incurva) (p 18)

El temps també es doblega (p 19)

L'espai no roman tancat, s'expandeix (p 20)

2. I QUANTI. Fino all'ultimo, il dubbio.

L'energia es distribueix a l'espai d'una manera discontínua (p 24)

En la mecànica quàntic cap objecte no té una posició definida (p 27)

La probabilitat entra en el cor de la física (p 27)

La realitat són només interaccions? (p 29)

En el creixement del coneixement s'obren noves preguntes (p 29)

El dubte fins el final (p 30)

 3. L'ARCHITETTURA DEL COSMO. Il pensiero scientifico si nutre della capacità di "vedere" le cose in modo diverso da come le vedamo prima.

En ciència, el primer pas sempre és la visió

El pensament científic es nodreix de la capacitat de "veure" (p 31)

Anaximandre de Milet (c. 610-546 aC): La Terra è un grande sasso che galleggia sospeso nello spacio, sensa cadere ( La Terra és una gran roca que flota suspesa a l'espai, sense caure) (p 33)

El nostre cosmos és immens, elàstic i atepeït de galàxies (p 37) 

4. PARTICELLE. La fisica non è sempre una stori de successi.

Paul Dirac (1902-1984), el científic més important del segle XX després d'Albert Einstein (1879-1955) (p 43)

"Model estàndard de les partícules elementals" = un grapat de partícules elementals que vibren i passen contínuament de l'existir al no exisitir... Aquesta teoria funciona, però no és "elegant".

Un grapat d'ingredients elementals que es comporta com un LEGO (p 40)

Viviem en un món d'esdeveniments, no de coses (p 41)

5. GRANI DI SPACIO ...è un tentativo di dezifrari questi indizi e guardare un po' piu lontano.

...al matí el món és un espai curvat on tot és continu (teoria de la relativitat) i a la tarda el món és un espai pla per on salten "quantums" d'energia (mecànica quàntica) = la síntesi vol ser la "gravetat quàntica"

"Gravetat quàntica" a loop: teoria de la xarxa d'espín o gravitació quàntica de llaços (en anglès, loop quantum gravity)... els àtoms estan "enllaçats" els uns amb els altres (p 51)

El món està fet de relacions, més que no pas d'objetes (p 51)

En aquest context el temps no existeis com un continu (p 51)

Quan l'univers es comprimeix d'una manera extrema genera una força repulsiva... el Big Bang... Potser el nostre món procedeix d'un món precedent i es va formar a causa d'un "gran rebot"... compressió extrema seguida d'un força repulsiva  (p 55)

 

6. LAPROBABILITÀ, IL TEMPO, E IL CALORE DEI BUCHI NERI. Moltíssimo rimane da capire.

Què és el calor?...una substància celenta és una substància els àtoms de la qual es mouen més de pressa (p.57)

La diferència entre passat i futur només es pot establir quan hi ha intercanvi de calor...no és impossible que un cos calent s'escalfi encara més quan entra en contacte amb un cos més fred: però això és terriblement improbable (p 59)

Què és el pas del temps? (p 64) Heidegger ja va fer palès que el concepte de "pas del temps" és absent de la nostra descripció del món (p 66)

"L'immanifesto è molto più vasto del manifesto"

Stephen Hawking suggereix que els "forats negres" contenen calor... potser aquests conceptes poden ser la "pedra Roseta" per entendre la relació entre la teoria quàntica, la gravetat i la termodinàmica (p 69)

La idea de probabilitat relacionada amb el calor va lligada a la nostra ignorància (p 60)

Mecànica estadística = ciència de la probabilitat (p 63)

El present és objectiu (però la relativitat especial diu que el present també és subjectiu) (p 65)

En la nostra interacció amb la resta del món no distingim els detalls fins de la realitat (p 67)

Tenim percepció del temps perquè veiem una imaitge ebiaixada del món (p 67)

Encara hem d'entendre moltes coses (p 68)

Al final ,potser és cert el "pas del temps" (p 69)

7.  (In chiusura) NOI...siamo prima di tutto il soggetto che observa questo mindo.

Els éssers humans fan dues activitats crucials: expliquen històries i segueixen rastres (p 75)

No hi ha res en els éssers humans que eviti les regles de la natura....però quan diem que el comportament humà és imprevisible, és cert,  perquè és massa complex per a ser previst, especialment per nosaltres mateixos (p 79)

...som curiosos per naturalesa (p 82)

...som l'única espècia a la terra que tenim consciència de la inevitabilitat de la nostra mort individual...i de mica en mica haurem de ser conscients de la inevitable desparició de la nostra espècia (o com a mínim de la nostra "civilització") (p 83)

...hi ha moltes coses que no entenem (p 71)

...hem d'acceptar que som un entre els altres (p 73)

Giulio Tononi: "Teoria de la informació integrada" (p 77)

Què significa que siguem lliures de prendre decisions (p 77)...ser lliures no significa que el nostre comportament trenqui les regles de la natura (p 78)

Penso que la nostra espècie no durara gaire temps (p 82)

Les 7 lliçons

1. Mirar el món d'una manera diferent.
2. Dubtar fins el final.
3. Sense "visió" no hi ha coneixement.
4. No sempre es guanya
5. ... mirar una mica més lluny.
6. Encara hem d'aprendre moltes coses.
7. Humans: explicar històries i seguir rastres

Refrències (científics i filòsofs)

Anaximandre de Milet (c. 610 aC – 546 aC)

Michele Besso (1873–1955)
Niels Bohr (1885–1962)

Ludwig Eduard Boltzmann (1844–1906)

Nicolau Copèrnic (1473–1543)

Paul Adrien Maurice Dirac (1902–1984)

Albert Einstein (1879–1955)
Michael Faraday (1791–1867)
Richard P. Feynman (1918–1988)
Galileu Galilei (1564–1642)
Johann Carl Friedrich Gauss (1777–1855)
Murray Gell-Mann (1929–2019)
Stephen Hawking (1942–2018)
Werner Heisenberg (1901–1976)
Johannes Kepler (1571–1630)
Pierre-Simon Laplace (1749–1827)
James Clerk Maxwell (1831–1879)
Isaac Newton (1642–1727)

Max Planck (1858–1947)

Consells, proverbis i insolències (14)

 Fuster, Joan. Consells, proverbis i insolències (Pròleg de Jordi Muñoz). Barcelona. Ara Llibres. 2026 (2ª edició) (p 171)

He acabat el llibre d’en Joan Fuster (1922-1992) sobre consells, proverbis i insolències. Algunes coses molt interessants, però es veu una mica “antic”. No sé si a una generació jove li poden interessar aquestes reflexions. Alguns exemples que m’han agradat:

·         No comencem a conèixer una persona fins que no el veurem fora de si (p 26)

·         La gratitud paralitza (p 28)

·         Som irrepetibles (p 30)

·         ...els estúpids solen ser més nocius que no pas els malvats... amb un estúpid sempre tenim la sensació d’estar fent el ridícul (p 33)

·         ...la reflexió aïlla (p 50)

·         ...des d’un punt de vista intel·lectual, un màrtir no és mai un argument (p 56)

·         Però, per poc que puguis, no aconsellis mai res (p 59)

·         No sempre la senzillesa és compatible amb l’exactitud (p 69)

·         Els adjectius són sempre subjectius (p 70)

·         Descriure és inventariar (p 71)

·         Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir (p 76)

·         El polític és oportunista o no és polític (p 94)

·         “Política de campanar: la dels problemes concrets i les petites passions (p 96)

·         Només la ignorància és consoladora (p 110)

·         El fracàs no s’improvisa (p 114)

·         És trist no haver disposat d’un crític implacable quan més el necessitàvem (p 134)

·         La meva posteritat serà el paper (p 136)

·         Tot és qüestió de saber llegir (p 138)

·         Saber és saber repetir (p 139)

·         Només els arqueòlegs saben què és el temps (p 148)

·         Compara, i començaràs a entendre (p 150)

·         No paris de protestar, sempre en restarà alguna cosa (p 151)

·         No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles (p 152)

·         Els vençuts passen ràpidament de moda (p 162)

·         Respirem com en el paleolític. No hem avançat gaire, per aquest cantó (p 169)

Democràcia i cura (13)

 Tronto, Joan C. Democràcia i cura. Barcelona. Editorial Raig Verd. 2024 (p 315)

Conceptes 1939 (12)

 Oriol i Anguera, Antoni. Conceptes 1939. Barcelona. Editorial Atena. 1938 (p 300)