Krznaric, Roman. Historia para el mañana. madrid. Capitán Swing. 2026 (p 326)
divendres, 10 d’abril del 2026
divendres, 3 d’abril del 2026
Le temps (20)
Stuart, Colin. Le temps. Paris. Quanto. 2025 (p 116)
La paraula per definir l'espai de 20 dies (mes) "Mes", ve de de l'arrel indo-europea "me", que vol dir LLUNA (p 16)
La fragmentció del temps és una convenció: s'ha definit el segon de moltes maneres.
Fotografia. 1826. Joseph-Nicéphore Niépe (1765-1833)
Pel·lícula. 1888 (a Anglaterra)
L'escriptura cuneiforme té poc més d 5.000 anys (p 26)
Edat de l'univers: 13.000 milions d'anys (p 30)
La llum ens mostra sempre esdeveniments del passat... Veiem sempre esdeveniments del passat... "any-llum" mesura distància, no temps (p 36)
Arthur Eddington (1882 - 1944) ... la "fletxa del temps" (p 45)
Albert Einstein (1879-1955) va publicar quatre articles clau l'any 1905:
1) Efecte fotoelèctric. Títol: Über einen die Erzeugung und Verwandlung des Lichtes betreffenden heuristischen Gesichtspunkt. Publicació: Annalen der Physik, 17 (1905), 132–148. DOI: 10.1002/andp.19053220607
2) Moviment brownià. Títol: Über die von der molekularkinetischen Theorie der Wärme geforderte Bewegung von in ruhenden Flüssigkeiten suspendierten Teilchen. Publicació: Annalen der Physik, 17 (1905), 549–560. DOI: 10.1002/andp.19053220806
3) Relativitat especial. Títol: Zur Elektrodynamik bewegter Körper.Publicació: Annalen der Physik, 17 (1905), 891–921. DOI: 10.1002/andp.19053221004
4) Relació massa–energia (E = mc²). Títol: Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig? Publicació: Annalen der Physik, 18 (1905), 639–641. DOI: 10.1002/andp.19053231314
Hermann Minkowski (1864 - 1909): L'espai i el temps són dues nocions inseparables (p 56).
Minkowski, H. (1909). Raum und Zeit. Physikalische Zeitschrift, 10, 104–111. (Conferència original pronunciada el 21 de setembre de 1908 al Congrés de Científics i Metges Alemanys, Colònia.). “Raum und Zeit sollen fortan zu einer untrennbaren Einheit verschmelzen.” (“L’espai i el temps han de fondre’s d’ara endavant en una unitat inseparable.”)
La gravetat és una conseqüència de la corbatura espai-temps (p 57)
El temps passa més lentament pels vostres turmells que pels vostres ulls (p 76)
La relativitat general reposa sobre una trama espai-temps, mentre que la física quàntica afirma que tot és granular (p 89)
...alguns investigadors proposen passar completament del concepte de temps (p 109)... el temps, existeix realment? (p 110)
dijous, 2 d’abril del 2026
La roca i l'aire (19)
Garrigasait, Raül. La roca i l'aire. Barcelona. Fragmenta Editorial. 2025 (p 135)
divendres, 27 de març del 2026
Llistes d'espera (18)
Diversos autors. Llistes d'espera. Barcelona. Fundació Vila Casas. 2003 (p 249)
L'espai és indestriable de l'espera... on esperes matisa molt el temps (p 7)
Llistes d'espera
- La demanda és superior a l'oferta (p 29)
- És una forma de "racionament"... regulat per la llei (p 109)
- Són barreres administratives per traspassar l'atenció primària (p 110)
- Causes del desajust entre demanda i oferta (Alicia Granados) (p 115):
- Avenços científics
- Variabilitat de la pràctica clínica
- Increment de l'esperança de vida
- Increment de les expectatives dels usuaris.
- Criteris de priorització
- Millores en l'organització (p 217)
- Xavier Trías: si apostem per la qualitat, la demanda creix (p 231)
Learning is you secret (p 65)
La lentitud contra el soroll i l'acceleració (p 66)
...si hay lgo que pone en pie de guerra nuestra capacidad de comprensión, eso es la fragmentación (p 78)
A mort é uma espera que nao sabemos esperar (p 85)
L'experiència d'esperar és irrepetible, únia, personal (p 141)
L'espera de Humphrey Bogart (1899-1957) a Casalblanca.
Les dones són les que esperen, els homes actúen (p 148)
"Síndrome de la sala d'espera" (p 154)... Serguei Krikalev (1958)... 1992, es va haver d'estar a l'espai més temps del previst (331 dies) i quan li van preguntar "De quina manera va viure l'espera?"... "Amb paciència"... va dir (p 157)
L'home és un animal avesat a la litúrgia (p 173)
Tot art demana un mínim grau d'interacció: mirar, escoltar, tocar (p 175)
La única patria para nosotros, los judíos, es la escritura, es el verbo"... cita de M. Duras (p 187)
El plaer humà és sempre futur (p 195)
Inseparable relationship of time and space (p 207)
Waiting is an essential part of art history (p 209)
La múscia és l'art del temps (p 215)
Un nombre important de famílies que s'oposen a la possibilitat de donar els òrgans i teixits d'un familiar mort (p 248)
dimecres, 25 de març del 2026
El temps de la promesa (17)
Garcés, Marina. El temps de la promesa. Barcelona. Editorial Anagrama. 2023 (p 99)
Una nova relectura. La primera lectura va ser fa un parell d'anys.
Pròleg
........................................................ 7
Sí que
saben imaginar el futur. El que passa és que no s’assembla gens al que ens havien
promès (p 15)
Ningú no
pot prometre res (p 16) Potser no
pots prometre resultats, però pots prometre intencions…
I
................................................................. 9
Una estranya mania .................................... 15
Prometre és
l’estranya mania que l’occident judeocristià va posar en boca de Déu (p 16)
Llibertat i obligació són les dues cares inseparables de qualsevol
promesa (p 18)
Promesa = expectativa compartida (p 20)
Promeses, promeses ................................... 15
La falsa
promesa, molt més que un engany és un exercici de poder (p 22)
La promesa
no és un discurs sinó una acció (p 25)
La promesa
té un límit: ha de poder ser percebuda per tots els implicats com a realitzable
(p 26)
La promesa sobirana ................................... 21
Deu = salvació
Estat = protecció
Tota
promesa és un deliri compartit (p 36). El deliri porta a creure més enllà de la
veritat...
Paròdia i sospita de la promesa .................. 26
La promesa
sobirana es fonamenta en el poder de poder castigar (p 40)... deute i culpa
(Nietzsche)
La promesa il·limitada ................................. 41
Capitalisme = acumulació i
creixement il·limitats (p 41)
El deliri
és el concepte d’il·limitat (p 42)
Capitalisme
(adhesió sense vincle)... és un sistema que demana molt adhesió però poc vincle
i encara menys compromís.
Tres
horitzons del capitalisme (les tres dimensions de la promesa il·limitada del
capitalisme) (p 45):
1.
Creixement
2.
Eficàcia
3.
Llibertat
El límit és
no poder oferir més promeses, no poder complir la idea d’il·limitat (p 45)
Nous
imaginaris il·limitats (per superar la por a la
presència de límits)
1.
Emocional, quan falla la promesa
de “felicitat”... gestió constant de les emocions
2.
Cognitiu, quan falla la promesa de
la “plena autonomia” (efecte de l’educació i l’aprenentatge)... promet
autoregulació i ampliació de les seves capacitats.
3.
Tecnicocientífic, quan no es pot
prometre la “solució”...creació constant de solucions efectives i immediates
Helga Nowotny “La fe en la intel·ligència artificial”
IA = profecia
autocomplerta (p 48)
...els algoritmes predictius no analitzen relacions de causalitat
... sinó patrons probabilístics
... analitzen un passat que no qüestionen i el converteixen en la
descripció del futur
La màquina
prediu sense prometre (p 48)
Naufragi
....................................................... 48
La consciència que naufraga només se sosté en la
promesa de poder tornar (p 48)
Paul Ricoeur (1913-2005)...
la promesa és un acte del llenguatge que interromp el “tot és possible”...
permanència en el temps diferent del caràcter (es manté idèntic) i del projecte
(poder i capacitat d’acció) (p 51).
Accident,
encara que sigui banal, talla la cadena dels esdeveniments (p 53)
Catherine Malabou (1959) “Ontología del accidente”... algun dia
tots ens poden convertir en una altra persona (p 54)
El temps de
l’accident sembla antagònic al temps de la promesa (p 54)... l’accident respon
a la lògica del “tot és possible” (p 55)
II
.............................................................. 57
El temps de l’accident .......................,,........ 57
Vivim en el temps de l’accident (p 57)... l’accident
no interromp, sinó que organitza el sentit de la temporalitat (p 57)
Termes
relacionats amb l’accident:
·
Crisi: ha passat a definir la
normalitat.
o
Déu no salva
o
L’estat no protegeix
o
El capitalisme no pot créixer més
·
Col·lapse: inherent a la lògica
dels sistemes en què vivim
·
Catàstrofe: esdevé el sentit del
futur (p 58)
“Condició
pòstuma”[1] = temps
de pròrroga.
El nostre present no
té futur... no s’emana cap altre sentit del temps que no sigui el de les ombres
que projecta el nostre passat (p 59).
Poder = poder predir (p 60)
Promesa = declaració d’una
voluntat
Predicció = resultat d’algun tipus de càlcul (p 60)
La
necessitat de dominar la incertesa (p 62)
Elena Expósito. “Artificial
Communication. How Algoriths Produce Social Intelligence”. Cambridge (MA): The MIT Press. 2022
Els algoritmes creen la realitat que confirmen... generen noves formes
de ceguesa i d’opacitat (p 63)
No hi ha
decisions que no impliquin vincles (p 64)
Compromís i traïció .................................... 65
Les
promeses traïdes són la sang de la història (p 65)
Comprometre = només és possible com a vincle que ens lliga als altres (p 67)
Michel de Montaigne (1533-1592)...
“Vicis ordinaris”: traïció, deslleialtat, tirania i crueltat (p 69)
La traïció
és esperable i quotidiana (p 69)
Avishai Margalit (1939) “De la traïció”[2]
La pregunta pels començaments ............... 71
Les
traïcions minen una “comunitat de records” (Margalit) (p 71)
La IA
no pot anar més enllà de les dades de que disposa... la imaginació ens
permet relacionar-nos amb el que no hi ha... el deliri és un moment de
la imaginació[3] (p 76)
Humiliació i emancipació ........................... 77
La pèrdua d’esperança en un futur millor s’ha universalitzat
(p 77)
Promeses trencades... des de l’inici de la
modernitat (p 80)
Els habitants del present no només ens sentim
descontents o angoixats pel futur, sinó profundament traïts per la nostra
pròpia història (p 83)
Un futur
present ........................................ 84
El futur no
existeix (és el mateix que diuen els físics!!!) (p 84)
La promesa
és concreta i ens posa en la cruïlla de quatre relacions:
1.
La relació amb un mateix i els
altres. La promesa crea vincle (p 85)
2.
La relació amb el poder. La
promesa ha estat la paraula del poder
3.
La relació amb el temps.
Una promesa implica un calendari... “prometent ens fem artesans del temps” (p
88)
4.
La relació amb el possible.
Implica una interpretació de la situació.
Joves
promeses ......................................... 90
Referències
............................................. 97
dissabte, 21 de març del 2026
divendres, 20 de març del 2026
Sette brevi lezioni di fisica (15)
Rovelli, Carlo. Sette brevi lezioni di fisica. Milano. Adelphi Edizioni. 2014 (p 85)
En vermell els comentaris del 2026.
1. LA PIÙ BELLA DELLE TEORIE...occhi nuovi per vedere il mondo.
La bellesa pot procedir de la comprensió d'un fet (Einstein va comprendre que el camp gravitatori és l'espai) o de l'audició del darrer quartet de Beethoven. Però allò que cal és una manera diferent de veure el món.
El temps no passa igual per a tothom (p 14)El camp gravitacional és l'espai (p 17)Les coses cauen perquè l'espai es doblega (incurva) (p 18)El temps també es doblega (p 19)L'espai no roman tancat, s'expandeix (p 20)
2. I QUANTI. Fino all'ultimo, il dubbio.
L'energia es distribueix a l'espai d'una manera discontínua (p 24)En la mecànica quàntic cap objecte no té una posició definida (p 27)La probabilitat entra en el cor de la física (p 27)La realitat són només interaccions? (p 29)En el creixement del coneixement s'obren noves preguntes (p 29)El dubte fins el final (p 30)
3. L'ARCHITETTURA DEL COSMO. Il pensiero scientifico si nutre della capacità di "vedere" le cose in modo diverso da come le vedamo prima.
En ciència, el primer pas sempre és la visió
El pensament científic es nodreix de la capacitat de "veure" (p 31)
Anaximandre de Milet (c. 610-546 aC): La Terra è un grande sasso che galleggia sospeso nello spacio, sensa cadere ( La Terra és una gran roca que flota suspesa a l'espai, sense caure) (p 33)
El nostre cosmos és immens, elàstic i atepeït de galàxies (p 37)
4. PARTICELLE. La fisica non è sempre una stori de successi.
Paul Dirac (1902-1984), el científic més important del segle XX després d'Albert Einstein (1879-1955) (p 43)
"Model estàndard de les partícules elementals" = un grapat de partícules elementals que vibren i passen contínuament de l'existir al no exisitir... Aquesta teoria funciona, però no és "elegant".
"Model estàndard de les partícules elementals" = un grapat de partícules elementals que vibren i passen contínuament de l'existir al no exisitir... Aquesta teoria funciona, però no és "elegant".
Un grapat d'ingredients elementals que es comporta com un LEGO (p 40)Viviem en un món d'esdeveniments, no de coses (p 41)
5. GRANI DI SPACIO ...è un tentativo di dezifrari questi indizi e guardare un po' piu lontano.
...al matí el món és un espai curvat on tot és continu (teoria de la relativitat) i a la tarda el món és un espai pla per on salten "quantums" d'energia (mecànica quàntica) = la síntesi vol ser la "gravetat quàntica"
"Gravetat quàntica" a loop: teoria de la xarxa d'espín o gravitació quàntica de llaços (en anglès, loop quantum gravity)... els àtoms estan "enllaçats" els uns amb els altres (p 51)El món està fet de relacions, més que no pas d'objetes (p 51)En aquest context el temps no existeis com un continu (p 51)Quan l'univers es comprimeix d'una manera extrema genera una força repulsiva... el Big Bang... Potser el nostre món procedeix d'un món precedent i es va formar a causa d'un "gran rebot"... compressió extrema seguida d'un força repulsiva (p 55)
6. LAPROBABILITÀ, IL TEMPO, E IL CALORE DEI BUCHI NERI. Moltíssimo rimane da capire.
Què és el calor?...una substància celenta és una substància els àtoms de la qual es mouen més de pressa (p.57)
La diferència entre passat i futur només es pot establir quan hi ha intercanvi de calor...no és impossible que un cos calent s'escalfi encara més quan entra en contacte amb un cos més fred: però això és terriblement improbable (p 59)
Què és el pas del temps? (p 64) Heidegger ja va fer palès que el concepte de "pas del temps" és absent de la nostra descripció del món (p 66)
"L'immanifesto è molto più vasto del manifesto"
Stephen Hawking suggereix que els "forats negres" contenen calor... potser aquests conceptes poden ser la "pedra Roseta" per entendre la relació entre la teoria quàntica, la gravetat i la termodinàmica (p 69)
La idea de probabilitat relacionada amb el calor va lligada a la nostra ignorància (p 60)Mecànica estadística = ciència de la probabilitat (p 63)El present és objectiu (però la relativitat especial diu que el present també és subjectiu) (p 65)En la nostra interacció amb la resta del món no distingim els detalls fins de la realitat (p 67)Tenim percepció del temps perquè veiem una imaitge ebiaixada del món (p 67)Encara hem d'entendre moltes coses (p 68)Al final ,potser és cert el "pas del temps" (p 69)
7. (In chiusura) NOI...siamo prima di tutto il soggetto che observa questo mindo.
Els éssers humans fan dues activitats crucials: expliquen històries i segueixen rastres (p 75)
No hi ha res en els éssers humans que eviti les regles de la natura....però quan diem que el comportament humà és imprevisible, és cert, perquè és massa complex per a ser previst, especialment per nosaltres mateixos (p 79)
...som curiosos per naturalesa (p 82)
...som l'única espècia a la terra que tenim consciència de la inevitabilitat de la nostra mort individual...i de mica en mica haurem de ser conscients de la inevitable desparició de la nostra espècia (o com a mínim de la nostra "civilització") (p 83)
...hi ha moltes coses que no entenem (p 71)...hem d'acceptar que som un entre els altres (p 73)Giulio Tononi: "Teoria de la informació integrada" (p 77)Què significa que siguem lliures de prendre decisions (p 77)...ser lliures no significa que el nostre comportament trenqui les regles de la natura (p 78)Penso que la nostra espècie no durara gaire temps (p 82)
Les 7 lliçons
- Mirar el món d'una manera diferent.
- Dubtar fins el final.
- Sense "visió" no hi ha coneixement.
- No sempre es guanya
- ... mirar una mica més lluny.
- Encara hem d'aprendre moltes coses.
- Humans: explicar històries i seguir rastres
Refrències (científics i filòsofs)
Anaximandre de Milet (c. 610 aC – 546 aC)
Niels Bohr (1885–1962)
Ludwig Eduard Boltzmann (1844–1906)
Nicolau Copèrnic (1473–1543)Paul Adrien Maurice Dirac (1902–1984)
Albert Einstein (1879–1955)Michael Faraday (1791–1867)
Richard P. Feynman (1918–1988)
Galileu Galilei (1564–1642)
Johann Carl Friedrich Gauss (1777–1855)
Murray Gell-Mann (1929–2019)
Stephen Hawking (1942–2018)
Werner Heisenberg (1901–1976)
Johannes Kepler (1571–1630)
Pierre-Simon Laplace (1749–1827)
James Clerk Maxwell (1831–1879)
Isaac Newton (1642–1727)
Max Planck (1858–1947)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)