Català Domènech, Josep Ma. L'era de la incertesa. Barcelona. Fragmenta Editorial. 2023 (p 323)
INTRODUCCIÓ — 7
Totes les informacions heterodoxes eren sistemàticament ignorades pels mitjans de comunicació generalistes (p 8)
No és fàcil escriure un llibre sobre la realitat contemporània sense la cobertura de cap especialitat... els especialistes tenen l'avantatge de tenir sempre l'última paraula (p 12)
Tres revolucions relacionades amb l'humanisme (posthumanisme), la veritat (postveritat) i el sexe/gènere (postfeminisme) (p 17)
Quan tot està regirat, la pressa no és bona consellera (p 18)
...el pensament d'esquerres... és molt més procliu al'immoviisme que ni ps el de dretes (p 23)
Cultura de la cancel·lació (p 24)... les controvèrsies no tenen en compte les raons de l'oponent, sinó que simplement se'n nega la validesa (p 25)
Postveritat: tendència del poder a mentir i a distorsionar els fets (p 31)
...el cada cop més heterogeni grup LGTBI+.. els seus plantejaments s'han convertit en un factor apolcalíptic més d'un món que sembla canviar a una velocitat excessiva per a la capacitat cognitiva dels seus membres i les possibilitats d'assimilació d'un imaginari fràgil en estat de transició... intentar imposar una utopia basada en uns termes sobre els quls no s'ha reflexionat ni debatut convenientment (p 33)
El mite de les avanguardes ha passat a la història (p 33)
La quarta revolució industrial... la digitalització (p 37)
1. NOTÍCIES DE LA FI DEL MÓN.
TEMPS, EXISTÈNCIA I INCERTESA — 43
Polaritats infinites — 43
Punts d'inflexió:
S. XV: impremta
S. XIX: electricitat (p 44)
Una societat il·lustrada en decadència com la de finals del XIX i el principi del XX, en què el llenguatge començava a perdre l'hegemonia en favor de la imatge (p 52)
Antics i moderns — 53
A llarg terminiel futur i el present es fonen (p 56)
La societat actual, ja pràcticament globalitzada... amb la particularitat que ara els considerats "antics" són els representants del que havia sigut la kodernitat (p 57)
El concepte d'incertesa no ha estat mai més ben aplicat que en aquesta època actual, que no es conforma amb les certeses ni s'acostuma a no tenir-ne (p 57)
Modes d’existència — 57
Electricitat: la força de la natura esra capaç de modificar l'estructura material de la realitat (p 58)
Invenció del telègraf: 1848.
Realitats imaginàries — 59
Vivim en una era d'efervescència tecnològica (p 61)
Després de la intel·ligència — 63
"El saber tradicional va endarrerit respcte a la realitat" Peter Sloterdijk (1947)
"una màquina intel·ligent podria dissenyar màquines encara millors (p 65)
La fi de la certesa — 67
Les hibridacions no impliquen la fusió d'un parell d'elemnts contraposats... híbrid és multifacètic i canviant (p 69)
La complexitat no és un terme mitjà (p 71)
Hi ha hagut canvi d'època sense que encara s'hagin desenvolupat els instruments necessaris per assimilar-lo (p 73)
El subjecte especulatiu — 76
Els nous problemes requereixen noves formes de pensament (p 779
2. ASSAIG GENERAL D’UN CRIM.
CIÈNCIA, VERITAT I CORATGE — 83
La veritat sobre la veritat — 83
Friedrich Nietzsche (1844-1900)... el llenguatge és, pel filòsof, sempre metafòric (p 83)
Ludwig Wittgenstein (1889-1951)... els límits de la realitat són els límts del llenguatge (p 84)
La veritat i la burocràcia estan unides per un mateix desig de control de la realitat (p 85)
Sinceritat = no mentir... no tractar d'imposar una veritat que se sap que no és certa: és a dir, fer passar per veritat una incertesa (p 86)
Mieke Bal (1946), professora emèrita de teoria de la literatura a la Universitat d'Amsterdam, diu que les conceptes viatgen entre diferents disciplines, i en cadascuna d'aquestes disciplines signifiquen una cosa diferent (p 87)
La realitat es pot considerar com un sistema (p 89)
Anropocè = era geològica (o postgeològica) en què la configuració del planeta s'ha vist profundament afectada per l'ésser humà (p 90)
- La transformació humana del planeta ha sobrepassat els nivells metafòrics, lingüístic i simbòlic
- No és l'home qui genera l'Antropocè, sinó també el subjecte (confusió entre home i subjecte)
L'actualitat és canviant, la veritat és estàtica... els fluxos transformatius no tenen principi ni fi (p 92)
Donella Meadows (1941-2001) diu que un sistema és un conjunt d'elements interrelacionats... un sistema té elements, interrelacions i una funció o propòsit (p 92)
La veritat i les seves disfresses — 94
Friedrich Nietzsche (1844-1900)...ens adeverteix que el bé i la bona voluntat no són una garantia de certesa (p 95)
La veritat no pertany al coneixement sinó al poder (p 96)... el sistema de la veritat (centrada en el discurs científic i en les institucions que el produeixen) acaba coagulant el coneixement (p 97)
¿Qui té por de la postveritat? — 98
Postveritat =
- Pèrdua d'autoritat de les institucions que han de gestionar la certesa
- Reial Acadèmia espanyola: distorsió deliberada de la realitat, que manipula creences i emocions per influir... (focus en l'emissor)... fa referència a la mentida.
- TERMCAT: fer que les emocions siguin més importants que les dades objectives, els anomenats "fets" (focus en el receptor)... . fa referència a la interpretació. (p 99)
El polític acudeix al científic per obtenir proves de la bondat... però el cintífic recorre al polític a la recerca de finançament i de regulacions que s'ajustin als seus avenços (p 101)
El poder i la ciència s'hibriden (p 102)
La pedra de toc de la relació entre ciència i veritat és el "fet" (p 103)
Friedrich Nietzsche (1844-1900)...no hi ha fets, només interpretacions (p 104)
Ludwik Fleck (1896–1961) va ser un metge, microbiòleg i epistemòleg polonès-israelià que va fundar la sociologia de la ciència moderna: Gènesi i desenvolupament d'un fet científic (1935): "Se suposa que un fet es distingeix de les teories transitòries com una cosa definida, per manent i independent de qualsevol interpretació subjectiva del cientific"
La veritat sobre les notícies falses — 105
Tothom sembla acceptar que les discrepàncis numèriques formen part del discurs ideològic (p. ex. a l'hora de comptar el nomnbre d'assistents a una manifestació hi ha tgrans discrpàncies entre els organitzadors i les autoritats)
"Fet alternatiu" (p 107)
La fortalesa dels nous mentiders no resideix en el seu desvergonyiment, sino en el fet que creix en l'era de la incertesa (p 108)
Lee McIntyre (1962) és un defensor dràstic de la ciència com antídot de la postveritat (p 110)
Si els "fets alternatius" són una perversió del concepte de "fet", les veritats alternatives ho són del concepte de "teoria" (p 111)
Qualsevol fet, excepte els més elements, o qualsevol "veritat", mereixen poder ser discutits o comentats (p 112)
Veritat i autoritat — 112
Evidència, segons McIntyre, serveix per desactivar la contradicció que suposa que les teories científiques puguin sercontradictòries o peribles sense que això desqualifiqui el mètode científic (p 113)... però McIntyre no té en compte:
- Hi ha científics i experts disposats a utilitzar el mètode cientific demanera pervers
- Estàven disposats a participar en la trama de desinformació... en relació amb mitjans de comunicació del govern (p 114)
Al llarg del segle XX la ciència ha anat perdent la innocència... per la relació cada cop més estreta amb el poder polític i militar (p 115)
Richard Barnet (1980) . Els qui prenen decisions no maten i els qui maten no prenen decisions. Aquesta divisió del treball permet ignorar les conseqüències dels actes (p 116)
La investigació científica la financia completament el govern o la indústria... el "triangle daurat": agèmncies militars, indústria d'alta tecnologia i la investigació universitària (p 119)
Les revistes cientifiques estan estretament vinculades amb les companyies farmacèutiques (p 121)
Ciència sense consciència — 122
Investigadors que han falsificat els seus descobriments...de desaprensius n'hi ha a totes les professions (p 123)
La ciència és un dels instruments més poderosos que ha creat el pensament humà...la realitat és molt més àmplia i complexa que el sector que controla la ciència... ens fa creure que només és real el que la ciència pot controlar (p 128)
El punt de vista de l'intrús es contraposa sovint amb el de l'expet (p 135) --> Sergio del Molino: "Elogio del intruso. O por qué hay que meterse donde no nos llaman" El País, 6.12.2022.
La veritat del falsari — 135
La veritat existeix, però com a procés, com a camí interminable. La mentida, en canvi, és sòlida i instantània (p 136).
Nietzsche va proposar la figura del "falsari"... la mentida sempre té les de guanyar (p 136)... el falsari és qui gestiona tant el model com la còpia... hi ha una situació d'indiscernibilitat que no permet distingir entre el que és veritable i el que és fals (p 137)
Nietzsche va intuir que la veritat seria enemiga de la complexitat... el que és complex no pot ser mai essencialment "veritable" (p 138)
3. SEXE I CONEIXEMENT.
GÈNERE, NEOLIBERALISME I IMAGINACIÓ — 139
El sexe dels postmoderns — 139
La intolerància sempre neix de bones intencions... (p 142)
Els experts són un dels tipus psicosocials característics de la modernitat tardana (p 143)
Separar sexe i gènere és un gest eminentment modern (p 143)
Retòrica i veritat — 144
La controvèrsia es centra en lam figura del transgènere, ja que l'homosexualitat conserva el patró binari... Monique Wittig diu que les lesbianes no son dones (p 144)
Des de la seva condició de víctima, el moviment trans nega a l'adversari el que reclama per a si: el dret a existir i defensar ata existència (p 145)
La revolució del gènere — 148
El gènere (gender) és l'últim gran missatge ideològic que Occident envia a la resta del mon (p 149)
...lo'essència del que és queer és reivindicar precisament la raresa (p 151)
Sexe i subjectivitat — 153
L'activisme trans modern ha arribat a la conclusió que cada persona té una identitat de gènere... en la ideologia trans la idea de gènere es personalitza i queda ancorada en una percepció subjectiva (p 155)
...setanta opcions de gènere...pangènere...el terme gènere fluid (p 156)
Formes d’exclusió — 156
La meva intenció no és entrar en l'agra disputa que s'ha establert entre la cultura trans i el feminisme... per uns plantejaments teòrics que neguen ee facto l'existència del sexe femení i el masculí, és a dir, de les dones (p 157)
Política de cancel·lació = negar el debat de les idees... la cultura trans actua amb una certa supèrbia... quan no admet que en les creences personals hi pugui haver alguna escletxa susceptible de ser criticada... barreja d'inseguretat i supèrbia (p 159) (p 158)
Les fantasies del que és real — 159
Respondre amb fanatismes sempre és reaccionari (p 159)
Kathelen Stock (1971) afirma que les persones trans viuen en una situació il·lusòria (p 159)
El que és normal i el que és patològic — 164
La línia que separa el que és normal del que és patològic no només és borrosa, sinó que l'entrecreuen diferents temporalitats. No tots els individus viuen en el mateix temps present (p 165)
4. ELS ÚLTIMS DIES DE LA HUMANITAT.
CÍBORGS, VIRUS I MUTANTS — 167
La saga dels morts vivents — 167
L'equivalent més ajustat a la incertesa quàtica el trobem en els virus (p 167)
La realitat és imaginària, la imaginació és real (p 168)
La ciència està composta per un encadenat de certeses provisionals (p 169)
Davant d'una realitat que canvia a més velocitat del que la ciència es pot permetre s¡imosa algun tipus de pensament alternatiu...ciència, art i filosofia son tres formes de coneixement que assimilen la realitat per mitjà de preceptes, afectes i conceptes, respectivament (p 170)
...si demanem una manera de pensar diferent de la de la ciència no és perquè considerem que no sigui vàlida, sinó perquè ho és només parcialment (p 173)
Una realitat vírica — 175
Especulació i pensament — 183
Hans Christian Öttinger (1958), professor emèrit al Department de Materials, Universitat de Zurich, i autor del llibres A Philosophical Approach to Quantum Field Theory aplica una visió filosòfica a la teoria quàntica dels camps, "conscient o incosncientment, la construcció de qualsevol imatge del món real es basa en creences personals"... l'èmfasi en la importància de les creences pot irritar el físic,,, però aquesta irritació que produeix en el científics el fet que els llecs opinin sobre els seus àmbits de saber... és justament el que impedeix que els plantejaments científics enriqueixin el saber general (p 184) --> Aquest paràgraf és molt important... escoltar l'opinió dels llecs pot obrir portes i no vol dir, bnecessàriament, fer cas al peu de la lletra a aquestes opinions. Seria una mica el paper de l'intrús.
El científic treballa sobre el passat... la tasca d'especular sobre el futur correspon al pensador (p 185)
Els deliris del progrés — 186
...la tecnologia ha assolit tal nivell de complexitat que s'impulsa a sí mateixa (p 187)
L'aliança de la ciència amb el capitalisme produeix iniciatives enlluernadoes (p 189)
Transhumanisme = promou la superació de l'ésser humà a través d'implants aertificials (p 190)
- Superar l'ésser humà = Mecanitzar-lo
- Pal·liar defectes = d'acord (p 190)
Tecnoètica per a principiants — 191
Una estratègia del capitalisme i dels seus apologetes és pretendre que tot ha de canviar, inclosa l'ètica (p 191)
La realitat feta miques — 195
El pensament linial desemboca inevitablement en l'error...considera que els efectes tenen una causa que es detecta només quan ha ocurregut l'efecte (p 195)
El temps deixa de ser consecutiu i l'espai es fragmenta en troços (p 196)
Norwood Russell Hanson (1924-1967)... les causes estan relacionades amb els efectes perquè les nostres teories es connecte... no perquè el món estigui unit amb una mena de cola còsmica... un món profundamente interconnectat per enllaços variables i imprecisos... el món és un esdeveniment únic, cintinu i comple (p 196)
Realitats tecnològiques — 198
L'ètica de la intel·ligència artificial no contempla el valor de la democràcia (p 200)
...l'autèntic perill de superar el concepte absolutista de "veritat" no prové del fet que el pensament humà el discuteixi, sinó que sigui la IA la qui el gestioni (p 201)
El repte consisteix a assimilar la tecnologia, però mantenint-la a ratla, to i que el món contemporani, d'un capitalisme salvatge, sigui en l'altra direcció (p 207)
5. DIES ESTRANYS.
PORS, PANDÈMIES I FORMES DE VIDA — 209
Formes de l’apocalipsi quotidià — 209
,,,la poca fiabilitat del sentit comú en general (p 213)
La caiguda de l'Imperi romà, l'aparició del capitalisme o la industrialització són moments en què els esdeveniments de la superfície han provocat canvis profunds en el fonament de la realitat (p 216)
Giuseppe Tomasi di Lampesusa (1896-1957)... el canvi és necessari per deixar les coses tal com estan (El Gattopardo)
No hi pot haver democràcia quan les decisions importants es prenen en un nivell dem la realitat diferent d'aquell en què transcorre la vida política i social (p 218)
La Xina entre nosaltres — 220
El discret encant de les estadístiques — 223
...ara les armes carregades de futur són les estadístiques... per la mentalitat estadística, l'atzar no existeix (p 223)
No hi ha cap element de la realitat actual que estigui desconnectat (p 229)
La vacunació com a acte sacramental — 223
Durant la COVID, el col·lapse hospitalari era relatiu, ja que només es referia a la sanitat pública (p 234)
El comportament dels mitjans de comunicació no va ser gens exemplar durant la primera fse de la pandèmia ...encara és més factible que seguissin directrius governamentals (p 236)
Xarxes que la raó ignora — 230
En el camp de la sanitat les xarxes no tenen un centre precís... el centre és difús i es desplaça per la xarxa (p 241)
6. LA MENTIDA-VERITAT.
INFORMACIÓ, DESINFORMACIÓ I PROPAGANDA — 245
Publicitat i propaganda — 245
Publicitat = tècnica de persuasió que pretén convèncer el consumidor de la bondat d'un producte
Propaganda = No respecta aquests ajustaments mínims de la realitat --> tergiversar els fets (p 245)
El «terraplanisme» i la patàfisica quotidiana — 248
L'animadversió cap als dissidents del discurs oficial (p 248)
La ineludible sinceritat de Déu — 252
...una gran part de la població continua confiant cegament en les institucions governamentals (p 253)
Els grups de pressió no es considern il·legals... els lobbistes se'ls tracta com si fossin simples assessors (p 254)
La publicitat com a forma simbòlica — 256
La publicitat enganya i el consumidor es deixa enganyar (p 256)ç
La doble comptabilitat ontològica — 262
No és el que sembla — 265
7. EL DELIRI NECESSARI.
PARANOIA, CONSPIRACIÓ I PODER — 271
La conspiració de les teories — 271
La paradoxa del mentider Un cretense)... segons la qual tots els cretenses són mentiders (p 271)
Diversos conceptes (p 272):
Notícies falses = ... relacionada d'una manera simplista amb la idea de la "postveritat"
Falòrnies = Fake news... incideix en la l+ògica negativa d'una notícia falsa.
Negacionisme = Tothom que negava l'existència o la incidència d'un virus
Teories de la conspiració = Interès en rebatre no pas teories concretes, sinó el fenomen en bloc.
D'una manera molt paternalista... refugiar-se en teories de la conspiració és una manera de compensar les pors en temps d'incertesa (p 275)
El saber conspirador — 275
"Conspiranoic" és aquell que és boig perquè dubta o que dubta perquè és boig (p 176)
La tradició tendeix a titllar de boixos els dissidents (p 276)
Conspiracions = presa de decisions no obertament declarada o declarada però amb unes intencions diferents de les que s'han fet públiques (p 277)
La realitat és, però, que les actuacions i les impressions tendeixen a ser múltiples i diverses (p 281)
La idea del complot es torna maníaca (p 290)
Entre el pensament únic i l’únic pensament — 291
Qüestions que justifiquen que es pensi conspirativament sobre la pandèmia:
1. Utilització exhaustiva però poc veraç de l'estadística
2. Ús de la ciència com element de dissuació
3. La insistència en criminilaitzar la dissidència (p 291)
La vacuna no prevenia el contagi (p 295)
Els mags d’Oz — 296
El poder sempre té el sentit comú a favor, perquè aquest sentit comú forma part de la ideologia domi9nant (p 297)
El nou Frankenstein — 304
Esquizoanàlisi = posa l'accent en la inserció del subjecte en l'entorn social (p 301)
La tecnologia ja forma part de la nostra subjectivitat... ja fa temps que tots som ciborgs ... les tecnologies estan prenyades d'ideologia (p 302)
El fàrmac paranoic — 304
Paisatge després de la batalla — 306
...cnvertir els processos naturals en malalties (p 311)... Disease-mongers
La perversió comunicativa — 313
...aquesta tasca de discernir entre les informacions falses i les veraces sempre ha format part del periodisme (p 316)
Cal desconfiar sempre dels que parlen en nom de la veritat (p 317)
A TALL DE CONCLUSIÓ PROVISIONAL — 319
Quan s'acumulen interessos que coincideixen en un mateix diagnòstic... els canvis són lents (p 320)
El poder polític incrementa la capacitat de control i el poder económic, el volum de negoci (p 322)
Postveritat, posthumanisme i postfeminisme han de considerar-se a formes atmosfèriques o ambientals d'una realuitat que s'acosta (p 323)
