Rovelli, Carlo. L'ordine del tempo. Milano. Adelphi Edizione. 2017 (p 199)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rovelli. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rovelli. Mostrar tots els missatges
dijous, 22 de gener del 2026
dilluns, 18 de setembre del 2017
diumenge, 27 de març del 2016
De la vérité dans les sciences (16)
Barrau, Aurélien De la vérité dans les sciences. Paris. Dunod. 2016 (p 89)
Aurélien Barrau. web CV 2013
Què és la ciència?
És una pregunta molt difícil de respondre. La possibilitat de quantificar (la geometria, que deia Plató) és un element bàsic en la definició de ciència, però no exclusiu. Moltes ciències humanes, l'etologia o la taxonomia no fan servir massa les quantificacions. Un altre tret de la ciència és la possibilitat de predir (p 12) o de fer experiments (malgrat que l'astronomia no és una ciència experimental, per exemple).
La ciència és, en primer lloc, una tensió entre la llibertat del científic i la terrible constricció que representa la realitat (p 16). La respectabilitat del científic es deu sobre tot al dubte. La certesa en ciència no existeix (p 17)
La ciència és una manera d'accedir a la realitat, però n'hi ha d'altres (p 19)
Veritat
La veriat sempre es situa a la frontera (p 24). La ciència ens dona accés a la "realitat científica", però no vol dir que no hi pugui haver "altres móns" (Nelson Goodman). La veritat mai no és única (p 28)
La ciència ens ofereix la "millor" explicació disponible en un moment donat de la història de les idees (p 32)
Carlo Rovelli: "la ciència és una alenada d'aire fresc que entra a casa" (p 36). Es pot llegir el meu resum de Sette brevi lezioni di fisica.
Falsació, incommensurabilitat i anarquia.
Paul Feyerabend (1924-1994) vs Karl Popper (1902-1994).
Popper valora el "criteri de refutabilitat"... "si voleu certeses absolutes dedique-vos a la teologia, no a la física" (p 42)... la ciència és exploratòria.
Feyerabend ("anarquisme epistemològic") fa notar que les diferents cultures produeixen en diferents paradigmes de racionalitat. Hi altres maneres de veure les coses. Potser cal hibridar Feyerabend i Kuhn: una revolució es produeix no en el moment que es "falsa" una teoria sinó en el moment que s'adopta...la ciència no funciona pas per acumulacions sino per ruptures (p 48)
La posició "creacionista" condensa ella sola totes les característiques contra allò que jo crec que cal combatre (p 49)...S'ha de militar a favor d'una irreductible diversitat d'aprehendre, de fer front i d'inventyar la realitat. Però això no significa, evidentment, que totes les propostes són equivalents i que totes tenen sentit. veure les coses (p 53).
Cap a un relativisme coherent i exigent.
El relativisme coherent, el que és útil per a la discusió, no té res de laxitud intel·lectual (p 61)... el pensament occidental s'ha desenvolupat al voltant del refús dels "desordre" i de la "multiplicitat" (p 64)...tota la filosofia occidental tendeix a la unicitat i a l'ordre (Un i Ordre)... només Nietzsche s'oposa a aquesta visió, s'oposa als dualismes (p 65)
Des de fa cent anys no s'ha produït cap revolució major en el camp de la física (p 67). No hi ha una teoria que sintetizi totes les anteriors... potser és el moment de pensar en la idea de "multiplicitat": la ciència, com la filosofia, ha de mantenir-se com un lloc de diversitat. És possible pensar en la confirmació no empírica d'una teoria? (p 83) Why trust a theory (Munich, 2015).
Aurélien Barrau. web CV 2013
Què és la ciència?
És una pregunta molt difícil de respondre. La possibilitat de quantificar (la geometria, que deia Plató) és un element bàsic en la definició de ciència, però no exclusiu. Moltes ciències humanes, l'etologia o la taxonomia no fan servir massa les quantificacions. Un altre tret de la ciència és la possibilitat de predir (p 12) o de fer experiments (malgrat que l'astronomia no és una ciència experimental, per exemple).
La ciència és, en primer lloc, una tensió entre la llibertat del científic i la terrible constricció que representa la realitat (p 16). La respectabilitat del científic es deu sobre tot al dubte. La certesa en ciència no existeix (p 17)
La ciència és una manera d'accedir a la realitat, però n'hi ha d'altres (p 19)
Veritat
La veriat sempre es situa a la frontera (p 24). La ciència ens dona accés a la "realitat científica", però no vol dir que no hi pugui haver "altres móns" (Nelson Goodman). La veritat mai no és única (p 28)
La ciència ens ofereix la "millor" explicació disponible en un moment donat de la història de les idees (p 32)
Carlo Rovelli: "la ciència és una alenada d'aire fresc que entra a casa" (p 36). Es pot llegir el meu resum de Sette brevi lezioni di fisica.
Falsació, incommensurabilitat i anarquia.
Paul Feyerabend (1924-1994) vs Karl Popper (1902-1994).
Popper valora el "criteri de refutabilitat"... "si voleu certeses absolutes dedique-vos a la teologia, no a la física" (p 42)... la ciència és exploratòria.
Feyerabend ("anarquisme epistemològic") fa notar que les diferents cultures produeixen en diferents paradigmes de racionalitat. Hi altres maneres de veure les coses. Potser cal hibridar Feyerabend i Kuhn: una revolució es produeix no en el moment que es "falsa" una teoria sinó en el moment que s'adopta...la ciència no funciona pas per acumulacions sino per ruptures (p 48)
La posició "creacionista" condensa ella sola totes les característiques contra allò que jo crec que cal combatre (p 49)...S'ha de militar a favor d'una irreductible diversitat d'aprehendre, de fer front i d'inventyar la realitat. Però això no significa, evidentment, que totes les propostes són equivalents i que totes tenen sentit. veure les coses (p 53).
Cap a un relativisme coherent i exigent.
El relativisme coherent, el que és útil per a la discusió, no té res de laxitud intel·lectual (p 61)... el pensament occidental s'ha desenvolupat al voltant del refús dels "desordre" i de la "multiplicitat" (p 64)...tota la filosofia occidental tendeix a la unicitat i a l'ordre (Un i Ordre)... només Nietzsche s'oposa a aquesta visió, s'oposa als dualismes (p 65)
Des de fa cent anys no s'ha produït cap revolució major en el camp de la física (p 67). No hi ha una teoria que sintetizi totes les anteriors... potser és el moment de pensar en la idea de "multiplicitat": la ciència, com la filosofia, ha de mantenir-se com un lloc de diversitat. És possible pensar en la confirmació no empírica d'una teoria? (p 83) Why trust a theory (Munich, 2015).
- "La science est indéfinissable. La vérité est inaccessible. Mais elles partagen, au moins, cette capacité à générer cet état d'être si essentiel et élegant que le poète Fernando Pessoa nomme l'"intranquilité" (p 85)
dissabte, 23 de gener del 2016
La realidad no es lo que parece (4)
Rovelli, Carlo. La realidad no es lo que parece. La estructura elemental de las cosas. Barcelona. Tisquets Editores. 2015 (p 260)
dimecres, 23 de desembre del 2015
Sette brevi lezioni di fisica (68)
Rovelli, Carlo. Sette brevi lezioni di fisica. Milano. Adelphi Edizioni. 2014 (p 85)
1. ...occhi nuovi per vedere il mondo.
La bellesa pot procedir de la comprensió d'un fet (Einstein va comprendre que el camp gravitatori és l'espai) o de l'audició del darrer quartet de Beethoven. Però allò que cal és una manera diferent de veure el món.
2. Fino all'ultimo, il dubbio.
3. Il pensiero scientifico si nutre della capacità di "vedere" le cose in modo diverso da come le vedamo prima.
En ciència, el primer pas sempre és la visió
4. La fisica non è sempre una stori de successi.
Paul Dirac (1902-1984), el científic més important del segle XX després d'Albert Einstein (1879-1955) (p 43)
"Model estàndard de les partícules elementals" = un grapat de partícules elementals que vibren i passen contínuament de l'existir al no exisitir... Aquesta teoria funciona, però no és "elegant".
5. ...è un tentativo di dezifrari questi indizi e guardare un po' piu lontano.
...al matí el món és un espai curvat on tot és continu (teoria de la relativitat) i a la tarda el món és un espai pla per on salten "quantums" d'energia (mecànica quàntica) = la síntesi vol ser la "gravetat quàntica"
6. Moltíssimo rimane da capire.
1. ...occhi nuovi per vedere il mondo.
La bellesa pot procedir de la comprensió d'un fet (Einstein va comprendre que el camp gravitatori és l'espai) o de l'audició del darrer quartet de Beethoven. Però allò que cal és una manera diferent de veure el món.
2. Fino all'ultimo, il dubbio.
3. Il pensiero scientifico si nutre della capacità di "vedere" le cose in modo diverso da come le vedamo prima.
En ciència, el primer pas sempre és la visió
4. La fisica non è sempre una stori de successi.
Paul Dirac (1902-1984), el científic més important del segle XX després d'Albert Einstein (1879-1955) (p 43)
"Model estàndard de les partícules elementals" = un grapat de partícules elementals que vibren i passen contínuament de l'existir al no exisitir... Aquesta teoria funciona, però no és "elegant".
5. ...è un tentativo di dezifrari questi indizi e guardare un po' piu lontano.
...al matí el món és un espai curvat on tot és continu (teoria de la relativitat) i a la tarda el món és un espai pla per on salten "quantums" d'energia (mecànica quàntica) = la síntesi vol ser la "gravetat quàntica"
6. Moltíssimo rimane da capire.
Què és el calor?...una substància celenta és una substància els àtoms de la qual es mouen més de pressa (p.57)
La diferència entre passat i futur només es pot establir quan hi ha intercanvi de calor...no és impossible que un cos calent s'escalfi encara més quan entra en contacte amb un cos més fred: però això és terriblement improbable (p 59)
Què és el pas del temps? (p 64) Heidegger ja va fer palès que el concepte de "pas del temps" és absent de la nostra descripció del món (p 66)
"L'immanifesto è molto più vasto del manifesto"
Stephen Hawking suggereix que els "foratsd negres" contenen calor... potser aquests conceptes poden ser la "pedra Roseta" per entendre la relació entre la teoria quàntica, la gravetat i la termodinàmica (p 69)
7. Noi...siamo prima di tutto il soggetto che observa questo mindo.
Els éssers humans fan dues activitats crucials: expliquen històries i segueixen rastres (p 75)
No hi ha res en els éssers humans que eviti les regles de la natura....però quan diem que el comportament humà és imprevisible, és cert, perquè és massa complex per a ser previst, especialment per nosaltres mateixos (p 79)
...som curiosos per naturalesa (p 82)
...som l'única espècia a la terra que tenim consciència de la inevitabilitat de la nostra mort individual...i de mica en mica haurem de ser conscients de la inevitable desparició de la nostra espècia (o com a mínim de la nostra "civilització") (p 83)
Les 7 lliçons
- Mirar el món d'una manera diferent.
- Dubtar fins el final.
- Sense "visió" no hi ha coneixement.
- No sempre es guanya
- ... mirar una mica més lluny.
- Encara hem d'aprendre moltes coses.
- Humans: explicar històries i seguir rastres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)