La epidemia como política (40)

 Agamben, Giorgio. La epidemia como política. Argentina. Adriana Hidalgo Editora. 2021 (p 115)

·       El “distanciament social” defineix la nova estructura de les relacions entre els éssers humans (p. 12). Per això té sentit la definició que proposava l’Anna Llupià: “distanciament solidari”.

·       La por és un mal conseller (p 23)

·       L’estat d’excepció s’ha convertit en una situació normal (p 24)

·       Una societat que viu en un estat d’emergència permanent no pot ser una societat lliure (p 24).

·       Correm el risc d’abolir l’espai públic (p 25)

·       El governs han desmantellat el sistema sanitari (p 27)

·       Els italians han demostrat que estan disposats a sacrificar-ho gairebé tot (p 39)

·       Els cadàvers van ser cremats sense funeral (p 46)

·       Hem escindit la unitat de la nostra experiència vital, que sempre ha estat inseparablement corporal i espiritual, en una entitat purament biològica (p 46).

·       L’estat d’excepció constitueix el mecanisme que permet la transformació d’una democràcia en un estat totalitari (p 49).

·       La “vida despullada”: convertir l’ésser humà en una entitat purament biològica (p 50).

·       La ciència ha esdevingut la religió de la nostra època (p 58).

·       Tres grans sistemes: el cristianisme, el capitalisme i la ciència (p 65)

·       Patrick Zylberman. Tempêtes microbiennes. Paris. Gallimard. 2013... amb la decadència progressiva de les ideologies i de les creences polítiques, les raons de seguretat han conduït a la ciutadania a acceptar limitacions de les llibertats que abans no estaven disposats a acceptar (p 72).

·       Itàlia va ser el laboratori on es van elaborar les noves tècniques de govern contra el terrorisme (p 75).

·       Del “dret a la salut” es passa a una “obligació jurídica de la salut” (p 77)

·       Construïm una societat basada en la distància (p 78).

·       La creixent medicalització dels cossos ha transformat profundament l’experiència que cada individu té del seu cos i de la seva vida... l’experiència vital és sempre, d’una manera inseparable, corporal i espiritual (p 80).

·       Refugiats... redefinició  del concepte de ciutadania en el món europeu (p 83).

·       El ciutadà s’ha convertit en un objecte passiu de cures (p 84).

·       Des de Tocqueville sabem que la democràcia té tendència a degenerar en despotisme (p 87).

·       És inútil mirar de convèncer al qui té por amb arguments racionals (p 112)

·       La por paralitza i fa perdre el cap (p 112).