diumenge, 30 d’abril del 2017
Barcelona, ciència i coneixement (20)
Carandell Baruzzi, Miquel. Barcelona, ciència i coneixement. Barcelona. Albertí Editor. 2017 (p 215)
dissabte, 29 d’abril del 2017
Connaissance, ignorance, mystère (19)
Morin, ERdgar. Connaissance, ignorance, mystère. Paris. Fayard. 2017 (p 175)
diumenge, 23 d’abril del 2017
divendres, 21 d’abril del 2017
Eureka! The Birth of Science (17)
Gregory, Andrew. Eureka! The Birth of Science. London. Icon Books. 2017 (p 177) La primera edició és del 2001.
La creació de la ciència.
Abans de la ciència hi havia la tecnologia (p 2)
La tecnologia (= la habilitat de manipular el medi ambient en benefici nostre) es va desenvolupar relativament d'hora; però la ciència, que implica comprensió i explicació, ho va fer més tard... moltes de les idees científiques són contràries al sentit comú (p 3)
1 Els primers grecs i els seus predecessors.
La ciència vol comprendre (saber el per què?) i es relaciona (p 9):
La creació de la ciència.
Abans de la ciència hi havia la tecnologia (p 2)
La tecnologia (= la habilitat de manipular el medi ambient en benefici nostre) es va desenvolupar relativament d'hora; però la ciència, que implica comprensió i explicació, ho va fer més tard... moltes de les idees científiques són contràries al sentit comú (p 3)
1 Els primers grecs i els seus predecessors.
La ciència vol comprendre (saber el per què?) i es relaciona (p 9):
- amb el món natural
- s'expressa en forma de teories
- fa servir la matemàtica, l'experiment i l'observació
Els babilonis van ser bons observadors del firmament, però no va fer teories (vivien dels "mites"). Els grecs van ser bons científics per (p 11):
- No tenien una religió centralitzada (amb clergues jerarquitzats)
- Cosmopolitisme i viatges
- Entenien el "cosmos" com un lloc ben ordenat, subjecte a lleis naturals (no relacionades amb els capricis dels deus).
- La ciència la van fer un petit grup de persones (que es relacionaven entre elles per ser coetanis o deixebles)
- Es van esforçar per explicar les coses a través de teories en lloc de fer-ho a través de mites.
- Principi de parsimònia (després en diríem "la navalla d'Ockham")
- Les teories es poden debatre (els mites no)
2 The first Scientific Theories.
dimarts, 18 d’abril del 2017
Utopia per a realistes (16)
Bregman, Rotger. Utopia per a realistes. Barcelona. Editorial Empúries. 2017 (p 236)
dissabte, 15 d’abril del 2017
El món d'ahir 2 (15)
Diversos autors. El Món d'Ahir 2. Minoría absoluta. Barcelona. 2017 (p 200)
Fa ràbia haver llegit un llibre i no recordar les coses importants que hi has trobat. Encara fa més ràbia quan llegeixes un llibre de diversos autors i de temes molt diferents.
Un resum per a compensar la mala memòria.
John Snow (1813-1859), a més de fer-se cèlebre per la manera com va controlar l'epidèmia de còlera a Londres (treient l'aixeta d'una font del Soho), també va introduir el cloroform (i el va fer servir durant un dels parts de la Reina Victòria). Alguns clergues criticàvem aquest ús del clorofom, als parts, perquè s'ha de "parir amb dolor". Eren homes.
Whisky, en galès es diu wisce beatha = aigua de vida. Hi ha dues menes de bevedors de whisky: a) els analfabets (se'l beuen amb gel) i els savis (se'l beuen amb aigua).
El segon neolític, de Genís Roca. Un article excel·lent. Les tecnologies disruptives es caracteritzen per introduir canvis profunds (el foc, la màquina de vapor, l'electricitat...la digitalització). Quan aquestes transicions es completen i les innovacions es consoliden, es produeix un canvi radical en la manera de viure.
Els canvis no sempre són a fi de be. els canvis, a més, són cada cop més ràpids i costa de reciclar les persones afectades. Per entendre la història cal fer bé les preguntes...les males preguntes fan perdre el temps.
La mare sota les bombes. La guerra que expliquen les persones no explica tota la guerra, però ajuda a entendre-la (o com a mínim a entendre la vida quotidiana durant la guerra... que és una altra guerra).
La religió i el bon humor. Nieztche (1844-1900) deia que "el cristianisme li resultaria una mica més creïble si els cristians fessin més bona cara". En el cristianisme hi ha una actitud hostil a la rialla: "Jesus no va riure mai" (St Joan Crisòstom)
El setge de Leningrad. Unes pàgines de l'Agulla Daurada, de Montserrat Roig (1946-1991). Un llibre dur sobre una atrocitat poc comentada: una mena de camp de concentració per deixar morir de gana quasi dos milions de persones (ho van fer els nazis!)
Atatuk. "...a més dels grecs i els kurds, el meu enemic és la grolleria".
Antonio Baños. El valor del color blanc (del marbre blanc) contrasta amb el fet que lesestàtues gregues originals eren policromes.
A la presó no s'hi va a estudiar!!!...cal fer la revolució!!! Els presos polítics a començaments dels 60's es pensaven que la dictadura duraria poc (alguns s'ho pensàven)... però les dictadures (per més curten que siguin) sempre duren més del previst (i sobre tot, sempre són innecessàries)
Camille Desmoulins (1760.1794)... fan més por els correligionaris que els enemics !
Jeroni Tavern. Memòries adreçades a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona [Manuscrit] Gerónimo Tavern. Les ciències serien de poca utilitat si no s'apliquessin en benefici de la humanitat.... L'acusada especialització ens ha alliberat de sentir-nos-en responsables (de l'impacte de la ciència). Numerari (1818) de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Casanova. Sempre cal evitar l'avorriment...l'avorriment, un infern que Dante no va descriure.
Un resum per a compensar la mala memòria.
John Snow (1813-1859), a més de fer-se cèlebre per la manera com va controlar l'epidèmia de còlera a Londres (treient l'aixeta d'una font del Soho), també va introduir el cloroform (i el va fer servir durant un dels parts de la Reina Victòria). Alguns clergues criticàvem aquest ús del clorofom, als parts, perquè s'ha de "parir amb dolor". Eren homes.
Whisky, en galès es diu wisce beatha = aigua de vida. Hi ha dues menes de bevedors de whisky: a) els analfabets (se'l beuen amb gel) i els savis (se'l beuen amb aigua).
El segon neolític, de Genís Roca. Un article excel·lent. Les tecnologies disruptives es caracteritzen per introduir canvis profunds (el foc, la màquina de vapor, l'electricitat...la digitalització). Quan aquestes transicions es completen i les innovacions es consoliden, es produeix un canvi radical en la manera de viure.
Els canvis no sempre són a fi de be. els canvis, a més, són cada cop més ràpids i costa de reciclar les persones afectades. Per entendre la història cal fer bé les preguntes...les males preguntes fan perdre el temps.
La mare sota les bombes. La guerra que expliquen les persones no explica tota la guerra, però ajuda a entendre-la (o com a mínim a entendre la vida quotidiana durant la guerra... que és una altra guerra).
La religió i el bon humor. Nieztche (1844-1900) deia que "el cristianisme li resultaria una mica més creïble si els cristians fessin més bona cara". En el cristianisme hi ha una actitud hostil a la rialla: "Jesus no va riure mai" (St Joan Crisòstom)
El setge de Leningrad. Unes pàgines de l'Agulla Daurada, de Montserrat Roig (1946-1991). Un llibre dur sobre una atrocitat poc comentada: una mena de camp de concentració per deixar morir de gana quasi dos milions de persones (ho van fer els nazis!)
Atatuk. "...a més dels grecs i els kurds, el meu enemic és la grolleria".
Antonio Baños. El valor del color blanc (del marbre blanc) contrasta amb el fet que lesestàtues gregues originals eren policromes.
A la presó no s'hi va a estudiar!!!...cal fer la revolució!!! Els presos polítics a començaments dels 60's es pensaven que la dictadura duraria poc (alguns s'ho pensàven)... però les dictadures (per més curten que siguin) sempre duren més del previst (i sobre tot, sempre són innecessàries)
Camille Desmoulins (1760.1794)... fan més por els correligionaris que els enemics !
Jeroni Tavern. Memòries adreçades a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona [Manuscrit] Gerónimo Tavern. Les ciències serien de poca utilitat si no s'apliquessin en benefici de la humanitat.... L'acusada especialització ens ha alliberat de sentir-nos-en responsables (de l'impacte de la ciència). Numerari (1818) de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Casanova. Sempre cal evitar l'avorriment...l'avorriment, un infern que Dante no va descriure.
dijous, 13 d’abril del 2017
L'assassí va descalç per la ciutat (14)
Morera Prat, Pius. L'assassí va descalç per la ciutat. Barcelona. Témemos Edicions. 2016 (p 78)
He buidat l'ànima i esgrogueït
el fetge fent el meu bonic ofici
i encara em resta al coraquell desfici
per ser a temps d'esquarterar-me el pit
diumenge, 9 d’abril del 2017
El jazz de la física (13)
Alexander, Stephon. El jazz de la física. Barcelona. Tusquets Editores. 2017 (p 266)
divendres, 7 d’abril del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)