Teràpia lingüística (52)

 Martín Lloret, Míriam. Teràpia lingüística. Barcelona. Ara Llibres. 2022 (p 275)

El fantasma de Lerroux (51)

 Asensio, Josep. El fantasma de Lerroux. Barcelona. Edicions de 1984. 2022 (p 152)

Convivint amb la incertesa (50)

 Altés Capellà, Jordi. Convivint amb la incertesa. Barcelona. (autoeditat) 2020 (p 120)

Escriure: instruccions d'ús (49)

 Comes, Melcior. Escriure: instruccions d'ús. Barcelona. Edicions del núvol. 2022 (p 159)

Como el aire que respiramos (48)

 Monegal, Antonio. Como el aire que respiramos. Barcelona. Acantilado. 2022 (p 168)

Tosquelles. Curar les institucions (47)

 Masó, Joana. Tosquelles. Curar les institucions. Barcelona. Arcadia. 2021 (p 355)

Déconnage, exposició al MACBA (2012)... curar les institucions malaltes. Video sobre la Psiquiatria i Saint-Alban.

La vida de Francesc Tosquelles (1912-1994)

1943    Coincideix amb Georges Canguilhem (1904-1995) a Saint-Alban

1 Les Institucions a la petita Viena

L'atenció a les persones amb problemes psiquiàtrics es feia en "institucions totals" (llocs d'aïllament).

Institucions obertes = formes de col·laboració amb l'entorn (p 42)

El treball de Tosquelles s'organitza al voltant de la psicoanàlisi de l'individu en relació amb l'entorn ("psicoanàlisi extensiva").

Durant la República havien promogut el concepte de "sector" per tal e desuniformar l'assistència, municipalitzant-la i localitzant-la (p 46) [sector = evitar que la gent se separi massa del lloc on són (p 75)]

Promou l'ergoteràpia (teràpia ocupacional).

Institucions passarel·la: Vincular institucions i activitats diverses (selecionar conductors per l'empresa de transports i atendre pacients) "per fer possible passarel·les entre dos móns estancs: el que està orientat a la professionalització i el terapèutic; el de la normalitat i el dels estigmes de la malaltia" (p 62)

La funció de l'Estat és impedir que hi hagi Institucions (p 83)

2 Experiències terapèutiques en temps de guerra

La "psiquiatria de sector"

Durant la guerra, el santori de Sarinyena va "curar més metges que malalts" (p 100)

Tosquelles viu "l'experiència de la guerra com el lloc on es retroben les vivències catastròfiques de la humanitat i les de la bogeria" (p 100)

Comunitat terapèutica = mètodes assamblearis i presa de decisions horitzontal (p 111)

Que Espanya especialment ha demostrat la impossibilitat de la burgesia de fer la seva revolució (p 129)

Amb la sola humanització  dels hospitals i dels tractes -dins o fora del manicomi- no n'hi ha prou per facilitar les cures (p 141)

3 La vida material: una revolucio psiquiàtrica

Periòdics murals (p158)

Canguilhem hi va conduir una experiència d'observació clínica amb Tosquelles (p 182)

La funció de la medicina: la instauració i restauració del normal, problema que Foucault tractarà de manera central en els seus escrits (p 184)

Art brut: obres realitzades per persones indemnes de cultura artística i amb pràctiques de caràcter autodidacte (p 198)

4 El retorn: un cos estrany

La cura és un humanisme (46)

 Fleury, Cynthia. La cura és un humanisme. Barcelona. CCCB. 2021 (p 40)

Rellegir un text al cap de tres anys sembla com si no l'haguéssis llegit mai. Per exemple, no era conscient que Fleury cita sovint Francesc Tosquelles (1912-1994)

(Relectura i reusm. 30.12.23)

La cura és un humanisme (p 6)

La defensa de l'excepcionalitat de l'home és encara l'única manera d'imaginar i mantenir l'humanisme del gènere humà.

La noció d'insubstituïbilitat: els individus que tenen una sensació de reemplaçabilitat enmalalteixen i pode passar a l'acte contra ells mateixos o contra els altres... sensació de cosificació (p 12).

La imaginació i la cura ens permeten establir una relació amb el món, fer habitable la realitat (la vulnerabilitat) (p 13)

Georges Canguilhem (1904 - 1995) diu que "la malaltia es converteix en una qüestió de normativitat i no d'anormalitat" ... invenció de nous estànderds de vida... el repte és consolidar les capacitats de l'individu per acompanyar-lo en la seva reincenció de les normes de vida (p 15)

Filosofia clínica.

L'experiència és el que ens protegeix de la fascinació per la certesa, de la necessitat malaltissa de la certesa, és el que ens fa entendre que el coneixement, la incertesa i la fal·labilitat treballen conjuntament (p 19)

La cura és una funció compartida... l'aliança dialèctica i creativa entre cuidadors i cuidats (p 22)

 La vulnerabilitat és una veritat de la condició humana (p 24)

La sol·licitud (de sol·lícit: "Delerós de servir, de complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent un interès"), la prudència, la prud'homie (rectitud moral -probitat- i saviesa), la resiliència i la reflexió ètica  no són complements de l'ànima sinó facultats humanes, conductuals, psíquiques i psicosocials que han de desenvolupar els cuidadors per tal que siguin més efecetius en la cura dels pacients (p 27)

Limitacions de la cura institucional (p 28-30)

• Felix Guattari (1930-1992)
• Francesc Tosquelles (1912-1994)... en psiquiatria estem més de 100 anys enrere en relació a la medicina o la cirurgia
• Jean Oury (1924-2014). No es poden atendre malalts sense tenir cura de la institució... l'"atmosfera hospitlària" pot ser un entorn que posi malalts els que s'hi troben.

Estar malalt significa, més sovint, viure amb una malaltia que no pas sucumbir-hi directament, o fins i tot viure malalment amb un malalt que viu (p 31)

El "dol de la curació"... esperança de retorn a l'estat anterior (p 31)

Es tracta de fer el món habitable (p 35)