ETA i nosaltres (63)

 Batista, Antoni. ETA i nosaltres. Barcelona. Editorial Pòrtic. 2020 (p 260)

Les batalles de Barcelona (62)

 Amat, Jordi. Les batalles de Barcelona. Barcelona. Edicions 62. 2025 (p 291)

L'altra hipòtesi (61)

 Sáez Mateu, Ferran. L'altra hipòtesi. Lleida. Eclecta Editorial. 2025 (p 182)

...ressentiment senil, obscuritat, misèria moral: l'halitosi de l'esperit (p 8)

...quan ja no es tenen expectatives raonables, qualsevol cosa té un al·licient o altre (p 11)

Totes les mirades retrospectives són acomodatícies i, per tant, truculentes (p 20)

L'oblit fa metàstasi en forma de silenci lent (p 34)

Un cop erradicades les grans dolències, la longevitat esdevingué un problema... un nombre elevat d'ancians no resulta assumible (p 42)

Microbiota. Vaig llegir un post que la relacionava amb l'estrabisme (p 44)

La por fa aixecar murs a velocitats inimaginables. Però també fa doblegar voluntats, la por; és una eina polivalent (p 46)

L'època en què minories elitistes imposàven els seus conceptes al Poble es va acabar fa temps... (p 49) (durant tot el llibre es refereix a el nombre de reaccions a la xarxa com l'origen de la certesa o la veritat)

Els meus fills petits no em perdonaran mai que ara visquin amb menys comoditats que abans... no admeten que les accions de les persones, sobretot les seves, tenen conseqüències (p 69)

Hi hauria d'haver un debat a la xarxa sobre el dret a la mort definitiva (p 73)

Interpretar la voluntat del poble no és senzill (p 76)

La condescendència cap els vells es manifesta de moltes maneres; està normalitzada (p 103)

La temeritat té més a veure amb la inconsciència que amb la valentia (p 110)

Davant d'una bona història, no em vinguin amb fets... (p 114)

...la Xarxa, més de sis mil milions de persones d'arreu del món la van assumir com a verídica... calia castigar amb severitat els negacionistes (p 124)

...què ens mou a bellugar-nos pel món... la curiositat, només. No ho crec? (p 131)

La Xarxa ja disposa del poder consultiu, legislatiu, judicial i executiu (p 141)

...el dubte a l'hora de triar entre bellesa i certesa és raonable, i fins i tot pot arribar a tenir una justificació moral (p 158)

La bellesa barrejada amb la brutalitat, amb la maldat dels homes, és una cosa ben estranya (p 165)

Hi ha una lucidesa que porta a la serenitat i una altra que desemboca en la bogeria (p 176)

Els somnis són la irrealitat momentània dels vius (p 179)

El sistema m'oculta el final de la partida (p 182)

Organisme, dispositius i estats

EVP = Estat virtual permanent. Situació en la que han digitalitzat el meu cervell, quan ja no tingui cos biològic (p 31). És obligatori.

LVFV = Límit vital físic voluntari. Tenen avantatges sobre l'EVP (p 39)

Cadàver civil = cancel·lació integral i perpètua (p 124)

STL = Supervised Topic List (temes supervisats) (p 35 i 125). P Ex., la doctrina de l'evolució.

Breviari mediterrani (60)

Matvejevic, Predrag. Breviari mediterrani. Barcelona. La Breu Edicions. 2025 (p 355)  2ª edició.

El llibre negre contra Catalunya (59)

 Ainaud de Lasarte, Josep Ma & Torra i Pla, Quim. El llibre negre contra Catalunya. Valls. Cossetània. 2025 (p 293)

El reloj emocional (58)

  Bayés, Ramon. El reloj emocional. Barcelona. Alienta Editorial. 2007 (p 125)

Tercera lectura.

Algunes notes:

Importància del control del temps.

Impacte emocional del temps.

Tipus de temps:

    1. Objectiu: ordre social - Instrument de palnificació (taylorisme)

    2. Subjectiu: Significat a les nostres vides.

Espera = incertesa

Valoració del temps

• Importància
• Incertesa
• Temps de resolució (p 27)

Temps llarg

• Avorriment
• Manca de control de la situació
• Estat d'ànim
• Sensació que tot  pot canviar de cop

Perdre la noció del temps

• Esdeveniment agradable
• Prestar tota l'atenció en una tasca

Importància de la gestió del temps d'espera.

Sofriment

• Amenaça
• Manca de recursos
• Experiència desagradable que creus que notindrà fi (Nietzche)

Esperar

• Amenaça
• Manca de control

Les esperes incertes són més difícils de suportar

Oscar Wilde (1854-1900): Diferències entre preu i valor (p 82)

El problema dels beneficis immediats.

No robaràs (57)

 Fernàndez Ramos, David. No robaràs. Barcelona. Fragmenta Editorial. 2024 (p 94)

Pelagianisme: Seguidors de Pelagi (religiós del segle V, del qual se'n tenen poques referències. Creien que els humans poden guanyar la salvació amb els seus propis mitjans (p 10)

Una de les coses que més ens roben avui és el temps (p 11)

Gilbert Keith Chesterton (1874-1936)

Jean Ziegler (1934). La civilitzaci´ño no elimina la barbàrie, només la perfecciona... hem avançat en molts aspectes, però hem retrocedit en molts d'altres (p 17)

L'1% més ric del món acumula el 63% de la riquesa (p 20)

La primera càmera de videovigilància es va inaugurar a la plaça George Orwell (p 23)

Louis Brandeis (1856-1941) jutge, "podem tenir democràcia o riquesa concentrada, però no totes dues coses alhora" (p 28)

Georg von Wallwitz "On es mouen molts diners és fàcil tancar els ulls, les orelles i el nas davant qüestions morals" (30)

Les desigualtats socials no són fatals ni naturals, són fruit directe de decisions polítiques i econòmiques (p 33)

Justícia restaurativa: es centra en la reparació del dany causat (p 35)

Les presons sempre es buiden quan hi ha més justícia social (p 36)

Santiago Alba Rico (1960) El capityalisme és absolutament incapaç de posar-se límits a sí mateix (p 39)

Impunitat... pèrdues socialitzades, guanys privatitzats (p 49)

Jorge Riechmann (1962) Hi ha dos tipus de llestos: els lladres i els tirans (massa sovint són els mateixos)... (p 55)

 Chesterton   ...un acord en condicions desiguals no és un acord, és un xantatge (p 62)

 Alba Rico  ...els pobres són captius tecnològics... el nostre temps lliure també ha sigut encadenat (p 64)

Karl Polanyi (1886-1964) ...la mercantilització de tot plegat ... a,enaçava de trencar tot vinvl social (p 67)... la incompatibilitat radical entre una societat democràtica i mercat capitalista (p 68)

En primera instància, per no col·laborar (p 78)

Pere Casaldàliga (1928-2020) ...no n'hi ha prou amb ser creient, també cal ser creïble (p 82)