diumenge, 14 de setembre del 2025

L'art de curar (46)

 Bruguera, Miquel. L'art de curar. Badalona. Parnass Edicions. 2024 (p 408)



divendres, 12 de setembre del 2025

The Art of Statistical Thinking (45)

 Rutherford, Al bert & Kim, Jae H. The Art of Statistical Thinking. Autoedició. USA. 2022 (p 196)


Llibre molt mal editat!!!


  • Les dades del passat no prediuen (necessàriament) el futur (p 14)
  • La selecció de la mostra és crucial (p 18)
  • La pregunta és clau per una bona selecció de la mostra (p 18)
  • Cal conèixer la dispersió i la variabilitat (p 24)
  • El valor de la p es fa servir àmpliament a causa de la seva universalitat (p 81)
  • Cal tenir molt en compte la incertesa en relació amb la valoració de la hipòtesi (p 86)
  • El pensament estadístic i la presa de decisions requereixen una valoració acurada del grau d'incertesa (p 121)
  • La mida de la mostra es decideix per fer que la recerca sigui "manegable" (p 129)
  • Errors no relacionats amb la mida de la mostra (p 132):
    • Biaix de selecció
    • Preguntes esbiaixades
    • taxa de no respostes
    • Informació falsa proporcionada pels qui responen.
  • Tots els models són una aproximació (p 135)
  • La significació estadística és un aspecte secundari en relació a la importància pràctica (p 143)
  • Crisi de replicació: la replicació es produeix en menys del 50% dels estudis (p 146)
  • Costa de definir la "good statistical practice".
  • No es pot afirmar que les mostres més gran siguin millor que les mostres més petites (p 173)
  • Si la selecció de la mostra no es fa correctament, ampliar la mostra magnifica els biaixos (p 175)
  • Cherry-picking: de vegades ofereix resultats sorprenents, però inconsistents (p 178)
  • Correlació no significa (necessàriament) causació (p 179).
  • Cal valorar les publicacions en les que es demostra no-significació estadística (costa de publicar estudis amb resultats no significatius però són tan importants com els que mostren resultats significatius) (p 183).
  • La visualització de dades pot ser confusionària (p 186)
The null ritual

The null ritual compares data from two populations, a control group and a test group (or two conditions with a single population). 

GIGERENZER, Gerd; KRAUSS, Stefan; VITOUCH, Oliver. The null ritualThe Sage handbook of quantitative methodology for the social sciences, 2004, 391-408.


Una frase bona:

Torture the data and it will confess to anything. - Ronald Coase (1910-2013). Coase va ser premi Nobel d'Economia el 1991.

dijous, 11 de setembre del 2025

Islam y modernidad (44)

 Zizek, Slavoj. Islam y modernidad. Barcelona. Herder. 2015 (p 81)



Aquest llibre el vaig llegir fa 10 anys i, naturalment, no en recordava res.


Aquestes són les notes de fa 10 anys.

Charlie Hebdo...lo difícil de combinar es, precisamente, la tensión del momento y el acto de pensar (p 9)

Lo importante no es si los motivos de queja que condicionan los actos terroristas son verdaderos o no, lo importante es el proyecto político-ideológico que emerge como reacción ante las injusticias (p 14)

Charlie Hebdo...no  fue un mero "accidente pasajero del horror", seguía una agenda religiosa y política precisa y, como tal, formaba parte con toda claridad de un plan mucho más amplio (p 15)

El problema con los fundamentalistas no es que los consideremos inferiores a nosotros, sino, más buien, que ellos mismos se consideran secretamente inferiores... Walter Benjamín decía que "cada ascenso del fascismo da testimonio de una revolución fracasada" (p 19)

EI...la principal tarea del poder estatal no es la regulación del bienestar de su población (salud, lucha contra el hambre); lo que realmente importa es la vida religiosa (p 23)

Para el Occidente democrático, la libertad es social (p 35)


Potser l'element més important que he entès en la lectura actual és que el cristianisme té una "Església" i, en canvi, a l'Islam l'església és l'estat.

 

diumenge, 7 de setembre del 2025

El ratolí, la mosca i l'home (43)

 Jacob, François. El ratolí, la mosca i l'home. Barcelona. Edicions 62. 1998 (p 178)



dijous, 4 de setembre del 2025

A Brief History of Intelligence (42)

 Bennett, Max. A Brief History of Intelligence. Dublin. Harper Collins Publishers. 2023 (p 369)



dissabte, 30 d’agost del 2025

Contraban de llum (41)

 Marçal, Maria-Mercè. Contraban de llum. Antologia poètica a cura de Lluïsa Julià. Barcelona. Proa. 2001 (p 194)



...només t'és pàtria allò que has viscut (p 188)

divendres, 29 d’agost del 2025

Homenatge a Barcelona (40)

 Tóibín, Colm. Homenatge a Barcelona. Barcelona. Ara Llibres. 2025 (p 290)

L'únic passat antic autèntic va ser el romà, que va finañitzar a principis del segle V (p 35)

Catalunya mai no va tenir rei (p 37)

Els catalans no beuen ni es mouen en grup com els bascos...són melancòlics i distants (p 52)

Entre el 1909 i el 1926, Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) va treballar d'una manera eclussiva en la construcció de la Sagrada Família. La Sagrada Família era un temple expiatori "per induir que els poders celestials tinguessin pietat de Catalunya" (p 86)

Gaudí va ser el primer arquitecte que va dissenyar un garatge al soterrani d'un edifici (p 91) - A La Pedrera.

En Joan Miró i Ferrà (1893-1983) admirava la monotonia de l'art romànic... la mateixa significació a tots els objectes (p 123)

L'any 1930, el 37% de la població de Barcelona havia nascut fora de Catalunya (p 138)

És interessant els comentaris que fa l'autor sobre Adolfo Bueso García (1889-1979) que va ser un tipògraf, sindicalista (CNT) i militant comunista. Va nèixer a Valladolid i residí a Barcelona des dels 9 anys, fins que es va haver d'exiliar. En començá la guerra la CNT va agafar el poder per fer front als colpistes. "A la ciutat no hi havia cap autoritat, tret del poder del somni anarquista" (p 162)

George Orwell (1903-1950) (el nom real era Eric Arthur Blair) i d'altres informàven de fins a quin punt estaven avorrits de la guerra, els catalans (p 171)

L'historiador Hugh Thomas (1931-2017) diu que entre el 26 i el 31 de gener del 1939, a Barcelona, es van matar d'un tret 10.000 persones, i més tard, 25.000 més (p 176)

El 1988, El País, va publicar una enquesta en la que el 44,5% dels catalans votaria a favor de la independència (p 261)