Matvejevic, Predrag. Breviari mediterrani. Barcelona. La Breu Edicions. 2025 (p 355) 2ª edició.
Quan es navega cap a costes desconegudes la por esdevé aliada (p 65)
El pitjor destí i la pitjor condemna que hi hvia era remar a les galeres... ser galiot era sovint pijor que ser un nàufrag (p 73)
Els pesos i mesures... un odre de vi, una braça de llenya, un grapat de sal, un sac de farina, una cullerada d'oli, un pessic de pedre... (p 78)
El vi és més antic que la història del Mediterrani (p 84)
València està mes vinculada a Castella que no pas Barcelona (p 120)
Gairabé totes les illes, no només Còrsega, han tingut la intenció d'independitzar-se...El Mediterrani fa créixer aquests propòsits, però no hi dona suport (p 125)
Les cultures mediterrànies són afins, però no són iguals (p 135)
L'esperit d'un gran mapa és cosmopolita i ecumènic (p 144)
El mapa no representa el paisatge (p 145)
La cristiandat no va fomentar la navegació... El cristianisme no tolerava la nuesa de les criatures marnes que incitàven a la luxúria i conduïen al pecat (p 158)
Atles català d'Abraham Cresques (Palma, 1325 - 1387)
El Mediterrani ja no és el centre del món, sinó tan sols una part; li caldrà temps per veure's i acceptar-se així (p 175)
La Il·lustració es va encarar tant a la concepció cristiana com a la de l'Islam. Des del segle XVIII el meridià bàsic passa per Greenwich, lluny de Jerusalem i de la Kaba. El mapa es torna laic, com la mirada sobre el món, no tan sols al Mediterrani.
...no es podia afirmar amb exactitud si havien estat els amalfitants els primers que havien dibuixat la rosa dels vents als seus mapes (p 209)...la rosa dels vents apareix a l'Atles Català del 1375, sembla la primera que coneixem (p 211)
Athalottotos = aquell que no ha conegut el mar (p 231)
Sembla que la ginesta no ve d'altres llocs, sinó que és oriunda de la costa mediterrània (p 271)
Al Mediterrani el mercat es considerava una institució important (p 293)
El Mediterrani va engendrar Europa, durant molt de temps va ser més gran i important que lla, però ja fa molt que no ho és pas (p 315)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada