Amat, Jordi. Les batalles de Barcelona. Barcelona. Edicions 62. 2025 (p 291)
...és democràtica, una ciutat en la que no hi poden viure els qui hi han nascut? (p 13) Xavir Mas de Xaxàs: "M'han robat la ciutat i no la recuperaré" (The Guardian, 2024) (p 14)
La construcción de la ciudad democrática, Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003)... el procés democratitzador havia fet massa curt (p 145)
Ara, s'està pensant la ciutat? (p 31)
El cor de Barcelona era la Rambla... ja no és dels barcelonins (p 35)
Barcelona de la transició: fervor, incertesa i tensió (i por) (p 45)
El temps de les cireres, Monteserrat Roig (1946-1991)... descriu la mesocràcia barcelonina (p 53)
Pau Malvido (1948-1994), pseudònim de Pau Maragall i Mira (p 59). Va escriure "Nosotros los malditos".
La transició = desempallegar-se de dècades i dècades de caspa reaccionària (p 77)
El poder econòmic es situa fonamentalment a Madrid. Barcelona es el Titanic, un article de Félix de Azúa a El País, del 13 de maig de 1982 (p 79).
Agost del 1979, comença l'enderrocament de l'Escorxador (p 87)
Al llarg del segle XX es produeix un trasllat de l'elit del casc antic a l'Eixanple... el modernisme esdevé l'estil arquitectònic que defineix la ciutat. Barcelona. Robert Hugues (1938-2012)
Jocs Olímpics:
- Es calcula que es van invertir més de 900.000 ptes. en obra pública.
- Les rondes van servir per descongestionar el centre, col·lapsat.
- La inversió en transport públic va ser poc rellevant.
- Habitatge 100% privat (p 105)
El vol de la fletxa (1994, catàleg d'una exposició al CCCB), Josep Subirós (1947-2016). Va treballar la idea de progrés: el progrés modern naixia de l'emplet del capitalisme i la il·lustració (p 113). Subirós critica el nacionalisme amb una bel·ligerància manñiaca al pujolisme (p 113).
"La ciutat de la gent".. a partir d'una idea de Josep Lluís Sert (1902-1983), publicada al llibre The Hearth of the City (1951).
El 25 de febrer de 1994 es va inaugurar el CCCB (Josep Ramoneda ha estat un dels grans gestors culturals de la ciutat) i el 28 de novembre de 1995 es va inaugurar el MACBA.
La refundació de Barcelona amb els Jocs del 92 com a palanca ha estat la intervenció política més reexida a la Catalunya democràtica (p 127)
Desallotjament del cinema Princesa (1996): una generació que s'afirmava contra els seus pares denunciant que la seva gran obra -la transformació de Barcelona- havia estat una mascarada al servei del capital (p 137).
La Barcelona post-olímpica té seriosos problemes per omplir-se de contingut (p. ex. El Fòrum de les cultures) (p 140). El Fòrum no va deixar cap imatge positiva i esperançadora a l'imaginari de Barcelona (p 177)
La ciutat interrompuda (2001), Julià Guillamón.
Gentrificació = revaloració especulativa (p 155)... Aquesta mutació de l'estil de ciutat, que havia passat d'una ciutat post-industrial a ciutat de serveis, és el que havia reubicat Barcelon al mapa global (p 157).
La transformació del Raval: En construcción (2001), José Luós Guerín. Documental (p 171)... projecte al Raval dels arquitectes Martorell - Bohigas - Mackay... vint anys abans Bohigas tenia el prestigi de la tradició de la modernitat que havia abanderat durant el franquismes (p 175). Contra Bohigas (2003), Jordi Corominas. Documental. Bohigas i l'Ajuntament havien permés la privatització de la ciutat (p 175).
La otra cara del "Fòrum de les Cultures SA" (2004), Manuel Delgado i Barcelona 2004: el fascismo postmoderno (2001), Marina Garcés - Santiago López Petit. La mitologia del 92 havia quedat profanada (p 180)
Crisi del 15 de setembre de 2008: defunció d'una època. La gran rutina (2006), Valentí Puig.
Vicky Cristina Barcelona (2008) de Woody Allen, és un exemple de la promoció de la marca Barcelona (p 191)... turisme massiu i expats... per a molts barcelonins la seva ciutat estava deixant de tenir cor (p 205)
El procés sense capital (p 2013). La Renaixença i el catalnisme va implicar una operació de renacionalització de l'imaginari encara avui ben present al nomenclator de l'Eixample (p 214). El Procés, que havia generat molt militància cultural, no tenia capital (p 218). El procés no havia creat un moviment cultural (p 223)
Infer, purgatori i paradís (2020), Jordi Ibáñez Fanés.
Avui, el centre de la vila és un no lloc (p 249)... A pocs llocs es pot prendre consciència de la despossessió de Barcelona com a la Barceloneta. Barcelona es va obrir al mar, es va fer més cool, però va haver-hi danys colaterals (p 251).
Sabotaje olímpico (1993). Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003).
Barcelona és una de les ciutats del món on prefereixen viure els directius de les empreses (p 261)
Barcelona, com Venècia, són ciutats que córren el perill de quedar deshumanitzades... la paradoza de l'èxit de Barcelona és que desposseeix la ciutat (p 265)
...alò que es volia internacionalitzar era una idea maragalliana de xarxa de ciutats per governar el món oposada a la globalització dels estats (p 271)
La indústria cultural més depredadora del món: el turisme (p 272)
Henry Giniger. What's Doing in BARCELONA. Article publicat al The New York Times el 6 d'abril de 1975.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada