dissabte, 28 de novembre del 2015

Trítons (63)

Sieiner, George.Trítons. Barcelona. Arcàdia Editorial. 2015 (p 90)


Steiner fa la introducció titulada "Els tres llenguatges de l'home" i després hi ha tres breus assaigs sobre la música (Savall), la matemàtica (Villani) i la poesia (Zagajewski).

Els tres llenguatges de l'home
George Steiner

La música és més antiga que la parla...és universal... és l'únic idioma planetari. Compartit i intel·ligible per a tothom, no requereix ni admet traducció (p 9)

Som un primat que calcula (p 13)

Si emmudís, la nostra espècie no seria més que un mamífer rapìnyaire, un poudent predador udolant als micos... existeix perquè parlo (p 21)

Però stricto senso no hi ha progrés en la música (p 27)

El poder de la música
Jordi Savall

En cap altra època de la història de la humanitat no s'havia escoltat tanta música com ara, ni tampoc la barbàrie havia arribat a extrems tan generalitzats i divulgats (p 45)

La música és l'art de la memòria per excel·lència, i la més espiritual de totes les arts i, com a tal, és el primer llenguatge de l'ésser humà (p 49)

La música s'ha banalitzat, hem perdut el sentit de l'esforç necessari per participar en els rituals sagrats o profans (p 54)

Oda a la imperfecció
Cédric Villani

...la física determinista va predir la impredictibilitat (p 68)

Rtrobem la imperfecció en tot el que fem (p 70)

Sobre la sorpresa
Adam Zagajewski

És evident que totes les branques de l'art estan fetes d'un entrellaçat de rutina i sorpresa.

La inspiració, és a dir, un estat d'alerta amatent i perspicaç... La lucidesa, que guarda memòria dels poetes antics, de la gran tradició, al cim de la qual estem apostats, talment un guaita dalt la cofa del pal mestre d'un veler (p 78)

...l'empobriment de la nostra percepció del món (p 78)

Elements de la bellesa poètica:

  • Metàfora,
  • Imatge
  • Ritme
  • Sentit
La prudència i la sorpresa havíen d'anar de bracet, per tal d'excloure d'antuvi qualsevol possibilitat d'una nova relliscada (p 81)   és refereix al període durant el qual la poetessa polonesa Wislawa Szymborska havia acceptat amb excessiva ingenuïtat alguns elements de la nova fe marxista-leninista...

Totes les generacions han d'experimentar el mateix ensurt: que han d'anar-se'n per força, que han de desaparéixer (p 86)

La formació ens fa un bon servei....però no és capaç de fer-nos més bons en un sentit ètic (p 87)

El temps, un dels temes més difícils de tractar ( 88)

Una vida sotemesa a la reflexió és l'única vida digna d'aquest nom - Sòcrates (p 88)

La poesia parla, però ho fa sempre, o gairabé sempre, des de la frontera del silenci (p 89)



diumenge, 22 de novembre del 2015

Economia sense corbata (62)

Varoufakis, Ianis. Economia sense corbata. Converses amb la meva filla. Barcelona. Destino. 2015 (p 188)


dijous, 19 de novembre del 2015

Quan el lideratge clínic potser no és la solució.

He llegit el document An NHS leadership team for the future, editat per Reform Research Trust, una entitat que vol impulsar mesures per un ús eficient dels recursos públics  a través de projectes educatius i de l'anàlisi de la situació.

En aquest document parlen del lideratge clínic i, especialment, de la necessitat d'oferir als professionals més joves una carrera per reforçar el "lideratge clínic". Fins aquí no hi ha massa coses a dir.

Ara bé, en  llegir el document queda clar que "lideratge" bàsicament vol dir "gestió". Els autors fan èmfasi en la necessitat del lideratge clínic (entès com l'accés dels clínics als càrrecs de gestió) per evitar el malbaratament i dirigir organitzacions sanitàries centrades en el valor. Tampoc no hi ha massa coses a dir, d'entrada.

Però quan algú parla de reforçar el "lideratge clínic" parla d'això (reforçar la gestió clínica) o el lideratge clínic va més enllà? L'informe del Reform Research Trust posa molt d'emfasi en programes educatius per a formar "líders clíncs" (gestors).

Líder és una paraula polisèmica que es pot entendre des de la perspectiva de la visió, de l'autoritat o del reconeixement, entre d'altres. Des de la perspectiva professional, quan parlem de reforçar el lideratge clínic parlem de visió, de poder o de reconeixement? A mi m'interessa el lideratge clínic des de la perspectiva professional si es refereix al pes que ha de tenir el coneixement i el talent professional a l'hora de prendre decisions organitzatives o d'establir prioritats. Aquest "lideratge" és forçosament un lideratge distribuït, amb un pes molt important de la primera línia assistencial.

Des d'aquesta perspectiva "qui?" exerceix el lideratge clínic és una qüestió relativa (tot i que, per alguns, reforçar el "lideratge clínic" vol dir senzillament reforçar el "lideratge mèdic"). A mi em sembla més interessant parlar del "per què?" i del "com?".

"Per què?": La finalitat última de l'atenció sanitària és la salut de la població, des de la prevenció, l'atenció i la cura. Malgrat el desgast per sobre ús, el "per què?" és l'atenció centrada en les persones.

I el quid de la qüestió és el "com?". De quina manera els professionals participen en el procés de presa de decisions? Està clar que la responsabilitat última és de qui té l'autoritat. Però en situacions complexes és molt important tenir ben clar el model que es fa servir per donar suport a qui ha de prendre decisions, En el marc d'un model deliberatiu és molt més fàcil que aflorin els lideratges distribuïts en tota l'organització.

Em fa la impressió que no s'ha de parlar tant de "lideratge" i s'ha de parlar molt més de model (deliberatiu) i de participació.

dissabte, 14 de novembre del 2015

Pantalla (61)

 Quinto, Manuel. Pantalla. Barcelona. Edicions Saldonar. 2015 (p 222)


diumenge, 8 de novembre del 2015

Alejandro Magno (60)

Citati, Pietro. Alejandro Magno. Barcelona. gatoparto ediciones. 2015 (p 77)