López Petit, Santiago. El gesto absoluto. Logroño. Pepitas Ed. 2018 (p 143)
Un bloc sobre la incertesa, la sorpresa, les preguntes, i amb molt poques respostes per mirar d'entendre la naturalesa humana a través de la salut i la malaltia (i la pràctica de la Medicina), llegir quatre llibres (sense restriccions ni de temàtiques ni d'autors, és a dir, amb un desordre colossal) i comentar la vida quotidiana, anònima, rutinària i exigua (en el sentit d'insignificant).
dilluns, 27 d’agost del 2018
El gesto absoluto (41)
Etiquetes de comentaris:
Llibres 2018,
López Petit,
política
dijous, 23 d’agost del 2018
Per combatre aquesta època (40)
Riemen, Rob. Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme. Barcelona. Arcadia. 2018 (p 148)
Etiquetes de comentaris:
Europa,
feixisme,
Llibres 2018,
Riemen
dimecres, 22 d’agost del 2018
The Diagrams Book (39)
Etiquetes de comentaris:
diagrames,
Llibres 2018
dimarts, 21 d’agost del 2018
Ce que la science sait du monde de demain (38)
Etiquetes de comentaris:
ciència,
futur,
Llibres 2018
divendres, 17 d’agost del 2018
Un été avec Machiavel (37)
Boucheron, Patrick. Un été avec Machiavel. Paris, Éditions des Équateurs. 2017 (p 145)
Conferències de P Bourcheron sobre Maquiavel (una i dues)
Conferències de P Bourcheron sobre Maquiavel (una i dues)
Etiquetes de comentaris:
Boucheron,
Llibres 2018,
Maquiavel
dilluns, 13 d’agost del 2018
Por (36)
diumenge, 12 d’agost del 2018
Davalú o el dolor (35)
Argullol, Rafael. Davalú o el dolor. Barcelona. Quaderns Crema. 2001 (p 205)
El dolor té una capacitat de concentrar-se egoistament en un sol punt (p 9)
Hi ha, evidmentment, una lucidesa enlluernadora, sinistra, sòrdida, en el dolor,. Ens adonem de coses que en la vida quotidina no es perceben (p 10)
Dues sensacions: sensació de menypreu del dolor... sensació d'absorció total del dolor (p 18)
Davalú era un dimoni armeni, la sang del qual es va petrificar i va donar lloc a aquella pedra negra (p 26)
Adopto la tàctica de la lentitud (p 38)
...desenes de sales d'espera amb centenars de persones esperant. Hi regna la resignació (p 65)
Un dels terribles capritxos de Davalú és reclamar tota l'atenció (p 96)
La filosofia no serveix davant del dolor... els conceptes no poden lluitar contra els sentits (p 100)
He viscut la permanent provisionalitat, el present sense futur ni passat que exigeix el dolor (p 125)
Davalú m'ha buidat d'emocionalitat, de capacitat d'afecte, de subtilesa (p 136)
El dolor em porta cap a aquesta orgia del present (p 144)
Una persona posseida peldolor extrem és necessàriament asocial... Una persona posseïda pel dolor trenca tots els lligams amb l'exterior (p 151)
Trobo insòlit que una persona (el professional que li fa un electromiogràma i no sap si és metge o tècnic) es permeti aquesta actitud, però sembla que forma part de la seva suficiència, o de la seva pallassada, la demostració d'uns coneixements que jo no li demano pas. (p 154)
Em va examinar amb cura, detalladament, fred, impassible, però amb afabilitat (p 177)
Una malaltia et porta a un procés de desequilibri diferent. No deixa de ser sorprenent aix`p, perquè, des del punt de vista dels altres, probablement la definició del meu estat seria que estic malalt. En canvi, jo, en cap moment hoi he considerat així... l'extrema singularitat de cada situació nega les afirmacions generals. Les descripcions mèdiques i científiques sobre la malaltia porten a generalitzaciopns que, després, no es donen en els casos concrets (p 187)
Munch va pintar el crit, allò que Schopenhauer creia que no es podia pintar... però ningú no ha pìntat el dolor (p 189)
El dolor té una capacitat de concentrar-se egoistament en un sol punt (p 9)
Hi ha, evidmentment, una lucidesa enlluernadora, sinistra, sòrdida, en el dolor,. Ens adonem de coses que en la vida quotidina no es perceben (p 10)
Dues sensacions: sensació de menypreu del dolor... sensació d'absorció total del dolor (p 18)
Davalú era un dimoni armeni, la sang del qual es va petrificar i va donar lloc a aquella pedra negra (p 26)
Adopto la tàctica de la lentitud (p 38)
...desenes de sales d'espera amb centenars de persones esperant. Hi regna la resignació (p 65)
Un dels terribles capritxos de Davalú és reclamar tota l'atenció (p 96)
La filosofia no serveix davant del dolor... els conceptes no poden lluitar contra els sentits (p 100)
He viscut la permanent provisionalitat, el present sense futur ni passat que exigeix el dolor (p 125)
Davalú m'ha buidat d'emocionalitat, de capacitat d'afecte, de subtilesa (p 136)
El dolor em porta cap a aquesta orgia del present (p 144)
Una persona posseida peldolor extrem és necessàriament asocial... Una persona posseïda pel dolor trenca tots els lligams amb l'exterior (p 151)
Trobo insòlit que una persona (el professional que li fa un electromiogràma i no sap si és metge o tècnic) es permeti aquesta actitud, però sembla que forma part de la seva suficiència, o de la seva pallassada, la demostració d'uns coneixements que jo no li demano pas. (p 154)
Em va examinar amb cura, detalladament, fred, impassible, però amb afabilitat (p 177)
Una malaltia et porta a un procés de desequilibri diferent. No deixa de ser sorprenent aix`p, perquè, des del punt de vista dels altres, probablement la definició del meu estat seria que estic malalt. En canvi, jo, en cap moment hoi he considerat així... l'extrema singularitat de cada situació nega les afirmacions generals. Les descripcions mèdiques i científiques sobre la malaltia porten a generalitzaciopns que, després, no es donen en els casos concrets (p 187)
Munch va pintar el crit, allò que Schopenhauer creia que no es podia pintar... però ningú no ha pìntat el dolor (p 189)
Etiquetes de comentaris:
Argullol,
Davalú,
dolor,
Llibres 2018
dissabte, 11 d’agost del 2018
Why We Sleep (34)
Etiquetes de comentaris:
Llibres 2018,
son,
son saludable,
Walker
dissabte, 4 d’agost del 2018
El Món d'Ahir 7 (33)
Diversos autors. El Món d'Ahir 7. Minoría absoluta. Barcelona. 2018 (p 223)
Pere Llobera. Record sense veu.
...després d'anys de lliure exploració ja no sóc capaç d'establir divisòries radicals entre la música, la pintura, la literatura o el cinema (p 151)
Els motius que siuen persones enllocs preeminents van molt més enllà de la seva voluntat. No es tracta doncs, de cap triomf de la voluntat, sinó del triomf de l'oportunitat.
Transversalitat artística
- May May, Hey Hey, de Neil Young
- Vuelo de Brujas, Goya
Walter >Peter --> Tot tendeix a la música
Zappa tenia les qualitats d'un falsificador.
...Només assenyalo que és més fàcil riure's de les coses que ja existeixen que estreure'n -costosament- una sola, nova, de dins teu (p 152).
A un concert de punk-rock és inconcebible que hi vagin els teus pares o els teus fills. I si hi van és que no has fet bé la teva feina de punk-rocker.
Contracultura: Robert Zemeckis
Així acaba l'inconformisme, la majoria de les vegades. A les mans d'un cretí.
Etiquetes de comentaris:
El món d'ahir,
Fontcuberta,
Llibres 2018
dimecres, 1 d’agost del 2018
La història de la ciència com mai te l'han explicat (32)
Llorente, Ignasi. La història de la ciència com mai te l'han explicat. Barcelona. Angle Editorial. 2018 (p 270)
Etiquetes de comentaris:
ciència,
història,
Llibres 2018,
Llorente
Subscriure's a:
Missatges (Atom)