diumenge, 21 de juliol del 2024

Le soin est un humanisme (36)

 Fleury, Cynthia. Le soin est un humanisme. Paris. Éditions Gallimard. 2019 (p 43)


 Rellegir et fa prendre consciència de quina manera oblidem les coses i els conceptes. Però a la vegada, quan tornes a llegir un llibre tens la sensació que en treus més profit. Aquest és un llibret (35 pàgines) de Cynthia Fleury (filòsofa i psicoanalista) que vaig trobar per atzar a la llibreria Torcatis, de Perpinyà, el 2019.

Algunes idees a mesura que rellegeixo.

La defensa de l'excepcionalitat de l'home.

La vulnerabilitat va lligada a l'autonomia. L'objectiu és que la vulnerabilitat sigui el menys irreversible possible.

La idea de l'excepcionalitat va lligada a la noció d'irreemplaçable..Si els individus pensen que són reemplaçables acaben emmalalteixen.

La visió personal sempre ha d'incloure la de l'altre. Els individus irreemplaçables viuen en comú.

Tenir cura vol dir buscar solucions imaginatives per fer habitable la realitat

Tenir cura implica acompanyar per reinventar les normes de vidaGeorge Canguilhem (1904-1995) diu que la malaltia no és una "anormalitat" sinó un qüestió de "normnativitat" (= noves normes de vida)

La cura és una funció compartida entre qui rep i qui té cura. Esccolr i no victimitzar són elements claus.

La veritat no ha de ser un obstable ni un perjudici pel pacient. Cal tenir en compte la "capacitat" del pacient per fer front a aquesta veritat.

Tenir cura de les institucions. Fleury cita sovint Francesc Tosquelles (1912-1994). Tosquelles deia que la Psiquiatria porta més de cent anys de retard respecte a les altres expecialitats. Deia que els psiquiatres "encara no havien descobert l'asèpsia".

La malaltia es relaciona més amb  "viure amb la malaltia" que no pas "morir" per la malaltia. Aquest és el paradigma de les malalties cròniques.

La curació no vol dir tornar a l'estat anterior. (Canguilhem)

Les malalties cròniques (evolutives, incurables i amb seqüeles) poden en qüestió el model estrictament mèdic. Les cures realment eficaces han de conciliar la "curació" amb la "recuperació".

El pacient és un agent , un actor, en el seu procés assistencial.

Estar favor de les humanitats i de la salut no vol dir posicionar-se contra la tècnica. La finalitat de les màquines és emancipar l'home.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada