Big Data para directivos (25)

Roca, Genís & Solana, Albert.  Big Data para directivos. Barcelona. Empresa activa. 2015 (p 61)

Ens farem humans? (24)

Carbonell, Eudald.  Ens farem humans? Un Homo sapiens amb consciència crítica d'espècie. Valls. Cosetània Edicions. 2015 (p 117)

Francisco J Ayala: La ciència és una activitat intel·lectual que tracta d'explicar els fenòmens de l'univers mitjançant causes naturals.  La ciència es caracteritza pel seu mètode. En ser la ciència una construcció social, mai no serà independent d'aquells que la construeixen ni de les seves estructures (p 10)

...la intel·ligència operativa està estretament lligada a la nostra emergència com a gènere (p 12)

L'individualisme, segons una opinió majoritària, és un dels problemes més importants a que s'està enfrontant en aquests moments la nostra espècie (p 33)...L'individualisme ens portaria a l'extinció (p 34)

El fet que, des del pleistocè inferior,els homínids hàgim desenvolupat un període infantil i juvenil molt llarg, vol dir que hem gaudit d'un aprenentatge i d'una cura social poc freqüent en altres animals (p 37)...l'aprenentatge intergeneracional és una constant humana (p 38)

...cal evitar que arribem a l'homogeneïtat (p 47) ... integració és sinònim d'aprofitar tota la informació diversa per construir una nova realitat (p 49)

La tècnica ens ha fet i ens fa humans i, segurament, l'ús social de la tècnica amb perseverança i exponencialitatens farà transhumans (p 68)

La socialització de la tecnologia ha de significar dues coses: l'adaptació humana com a singularitat específica, i el ser humans gràcies a la tecnologia que ha fet possible que es modifiqués el nostre comportament primat (p 70)

...quan algú ja és competent no cal que competeixi (p 90)

... la capacitat humana d'intuir... tenim l'oportunitat d'interpretar la informació que s'ha acumulat de manera conscient i inconscient (p 106)

Serem humans quan l'atzar pugui ser substituït per lalògica (p 109)... en el moment que la selecció cultural substitueixi la selecció natural, haurem completat el procés d'humanitzaació (p 110)

L'experiència del pacient.

The Beryl Institute és una comunitat de pràctica que va néixer a Texas fa cinc anys amb l'objectiu de millorar l'experiència del pacient en el seu contacte amb el sistema sanitari. The Beryl Institute defineix l'experiència del pacient com the sum of all interactions, shaped by an organization's culture, that influence patient perceptions across the continuum of care.

L'experiència del pacient va més enllà de la satisfacció en el sentit que aprofundeix en les oportunitats de millora. Les eines per identificar aquesta experiència són diverses i van des d'entrevistes en profunditat, a grups focals, qüestionaris o models més complexes al voltant del design thinking, com per exemple el model Experience-based design.

He tingut l'oportunitat d'assistir a la Conferència 2015 Patient experience, a Dallas.

Alguns apunts ràpids de la Conferència 2015:

• Medicare i Medicaid relacionen una part del finançament dels centres als resultats d'una enquesta sistemàtica sobre l'experiència del pacient: l’HCAHPS (Hospital Consumer assessment of Healthcare Providers and Systems) en la que el pacient qualifica 21 aspectes de l’atenció dividits en nou grans àrees: 

1.       Comunicació amb els metges.
2.         Comunicació amb les infermeres.
3.             Sensibilitat/resposta (responsiveness) de l’staff de l’hospital
4.            Control del dolor
5.             Comunicació en relació amb els fàrmacs
6.         Neteja
7.        Qualitat de l’ambient (tranquil·litat i soroll)
8.        Atenció durant les transicions. 

•       Al voltant de la necessitat de millorar aquests resultats hi ha un indústria potent d'integració de dades (per donar informació on-line als professionals) i de gestió del canvi de les organitzacions.
•        Però a banda d'aquests aspectes més logístics o organitzatius, allò que impacte és el paper creixent que tenen els pacients en les organitzacions. No un paper teòric. Tot el contrari. Queda clar de quina manera s'incrementa el paper dels pacients en les organitzacions sanitàries.

Tres exemples:

1. Els grans hospitals ja identifiquen àrees de l'organització que es dediquen a l'experiència del pacient. Ara, encara, d'una manera molt heterogènia, però la impressió és que l'experiència del pacient és una confluència entre la comunicació, la informació, l'educació terapèutica, l'avaluació de la satisfacció, la clàssica atenció a l'usuari i l'àrea de participació de pacients/ciutadans (més tot un component de suport metodològic per l'organització)
2. No es posen en dubte alguns "mantres": Allà on es discuteixen coses que afecten el pacient, hi ha d'haver un pacient (i insisteixen que "un pacient" no vol dir "la mostra"). Alguns diuen que a les taules han de seure "meitat i meitat", pacients i professionals. La rotunditat amb la que s'expressen aquestes posicions no deixa cap marge de dubte. Hi ha d'haver pacients a les comissions clíniques. I els qui ho han experimentat adverteixen de quina manera canvia el llenguatge i l'acció dels professionals quan han de discutir les conseqüències de les infeccions o el poc èxit de les polítiques de rentat de mans, per exemple.
3. Un dels dubtes que molts professionals posen sobre la taula és la manera com seleccionem els pacients i quina representativitat tenen els seus punts de vista. Cada cop hi ha més idees al voltant de la manera de seleccionar els pacients per participar en aquests àmbits. El Virgina Mason Hospital és un bon exemple. No és tant la representativitat com de la capacitat d'identificar problemes per trobar-hi solucions.

És cert que no tot són flors i violes. Paral·lelament a la Conference 2015, les organitzacions mèdiques de Texas es posicionàven per limitar les visites virtuals i, per tant, a favor de mantenir el pes de les visites cara a cara. De tota manera, la força del corrent principal és imparable i una colla de decisions trascendents estan en mans de la ciutadania.

When doctors don't listen (23)

Wen, Leana & Kosowsky, Joshua. When doctors don't listen. New York. Thomas Dunne Books. 2013 (p 311)

El sacrifici a Moloc (22)

Larsson, Asa. El sacrifici a Moloc. Barcelona. Columna. 2014 (p 458)

Medicina sense enganys (21)

Mulet, JM. Medicina sense enganys. Barcelona. Raval Edicions SLU Pòrtic. 2015 (p 387)
Tot el que s'ha de saber sobre els perills de la medicina alternativa

Elogio del papel (20)

Casati, Roberto. Elogio del papel. Contra el colonialismo digital. Barcelona. Editorial Ariel. 2015 (p 223)

El colonialismo digital es una ideología que se resume en un principio mu simple: "Si puedes, debes" ... quien se opone al colonialismo digital invoca el "principio de precaución" (p 19)

..el tema principal: la supervivencia y la enseñanza de la lectura en profundidad (p 23)

El libro es un excelente objeto de intercambio social (p 33)

...está en juego nada menos que nuestro principal recurso intelectual: la atención (p 42)

Si leer significa aislarse para profundizar, es evidente que los nuevos dispositivos electrónicos no nos ayuda, sobrecargados como están de aplicaciones extraordinariamente entretenidas (p 64)... el libro es más exigente, pero promete mejores resultados a largo plazo (p 65). Otro medio de tratar la información en profundidad es leer en voz alta (p 67)

La lectura es una experiencia compleja (Kundera); no se reduce a tener acceso a un texto (p 73)

La escuela nos ha enseñado a leer y hoy debe enseñarnos a leer mucho y en profundidad (p 76) És molt interessant la proposta que fa que les escoles deixin de fer qualsevol activitat lectiva durant un mes i que, en aquest període, els nenes llegeixin un llibre cada dia !!!

El mito del nativo digital:  Multitasking, que consiste en hacer muchas cosas a la vez, está perfectamente integrado en los comportamientos (p 93)

Els "nadius digitals" són els qui han nascut envoltats de tecnologia, els qui han nascut a partir dels 90's. Casati questiona aquesta definició. Diu que el disseny ha fet que els aparells sigui cada cop més "user-friendly" i que, per tant, cada cop som més incoptetents tecnològics. (p 103) 

El multitasking consciente no existe. Habría que hablar más bien del "task switching", primo hermano del zapping (p 111)

...a favor de un uso negociado de las tecnologías (p 125)

El problema de dejar rastro...pero ¿tiene sentido querer que todo sea transparente?...El derecho al olvido favorece la conversación (p 171)

Quan votes amb una papereta no deixes rastre, en canvi, qualsevol votació electrònica deixa rastre...En la e-democracia, donde todo deja rastro, los compromisos son imposibles y, por tanto, la política también se hace imposible (p 172)

"Tecnología de transición" = aparatos que tienen una vida relativamente breve y que han sido substituidos de manera más o menos definitiva por otros aparatos (p 175)

Nassim Taleb: "todo lo que no acompaña desde hace más de cincuenta años está destinado a acompañarnos todavía durante bastante tiempo"...Invertir en tecnologías seguramente transitorias no soporta la comparación con la inversión en tecnologías que superan considerablemente bien la prueba del tiempo: el papel impreso y la presencia de profesores motivados en el colegio (p 176)

La desaparición del lector "en profundidad" lleva a la regresión de la creación intelectual (p 211)...no existen atajos para la educación de calidad (p 217)