El punt de partida del llibre és la idea que els valors es poden disseminar amb els mateixos patrons que ho fan les malalties infecciones (seguint la hipòtesis de Nicholas Christakis, NEJM 2007).
El problema és que els avenços dels darrers 50 anys s'han fet a partir de la superespecialització: els efectes adversos de la superespecialització només els poden compensar els equips multidiciplinaris (p 4)
Una altra resposta és generar una epidèmia d'empatia i per això cal:
- Visió compartida del concepte d'empatia (compassionate care)
- Nou llenguatge: l'objectiu es reduir el sofriment.
- Entendre què és allò que genera el sofriment
- Recollir prou dades per donar suport a les estratègies de millora.
1 El problema
Quan s'aplica intensament la tecnologia a un pacient ningú no pensa quina és la perspectiva del pacient (p 14)... ara els hospitals semblen aeroports: tothom amb presses d'un costat a l'altre (p 16)
Cal persuadir els nostres col·legues que s'han de centrar en el sofriment del pacient amb l'esperança ben fundada que seran capaços de mitigar aquest sofriment (p 33)
2 L'imperatiu
Crear una epidèmia d'empatia no és un acte de caritat (p 35)
L'atenció sanitària manté una organització al voltant d'allò que fan els metges... l'elecció dels proveïdors es fa a partir d'una barreja de reputació i conveniència (p 37)
L'efectivitat operativa (volum de feina, bones pràctiques i reputació per atreure pacients) no és una garantia d'èxit. Cal definir bé els objectius:
- Incrementar el valor pels pacients.
- Cal organitzar-se de manera que es resolguin les necessitats dels pacients d'una manera eficient.
La variable més important per tornar a recomanar una institució és la confiança amb els clínics. Les variables que no afageixen informació estadística important són, el temps d'espera, les coses relacionades amb el comfort o les distraccuions (p 46).
En els pacients ingressats la variable més important per recomanar la institució és la comunicació amb les infermeres (p 47)
3 La resposta: empatia.
Daniel Golleman suggereix que hi ha tres tipus d'empatia:
- Empatia cognitiva capacitat de comprendre allò que li passa a una altra persona.
- Empatia emocional: capacitat de sentir allò que sent una altra persona.
- Empatia empàtica: capacitat de comprendre allò que una altra persona necessita de tu.
Tres aspectes de l'empatia:
- L'empatia té bases biològiques. Com que l'empatia és un procés biològic, es pot encomanar.
- L'empatia és un procés cognitiu. Mohammadreza Hojat, Empathy in Patient Care.
- La distracció i l'estrés poden erosionar l'emaptia i, amb una mica d'exforç, es pot recuperar l'empatia.
10 tàctiques per adquirir empatia.
- Millorar les habilitats interpersonals.
- Gravar les interaccions amb pacients
- Comparar-se amb models.
- Role playing.
- Seguiment del recorregut d'un pacient (shadowing patients).
- Experiències d'hospitalització i de malaltia.
- Estudi de descripcions literàries i artístiques.
- Millorar les habilitats narratives
- Teatralització de situacions.
- Mètode Balint.
Amb intervencions curtes es pot millorar l'empatia dels professionals (p 67). Consultation and Relational Empathy Measure (CARE)
Barreres que erosionen l'empatia.
- Les distraccions impedeixen "enfocar" (interrupcions a les consultes, trucades inoportunes...)
- La capacitat d'empatia decau amb el temps...calen reforços (especialment durant el període de formació).
- La intervenció de molts professional desdibuixa l'empatia.
- Compassion fatigue: el declivi de l'empatia en professionals que tracten pacients molt greus durant molt de temps (p 80). Es pot mesurar amb el ProQOL (Professional Quality of Life)
- Excel·lència: per oferir una atenció de qualitat no n'hi ha prou amb la qualitat tècnica, ni amb la seguetat, ni amb l'eficiència, l'antenció ha de ser empàtica. "Excellence means consistency in delivering care the way it should be - for every patient every time"
4 Mesura.
Els proveïdors són escèptics respecte al valor de les observacions dels pacients per avaluar la qualitat (p 86)
Qualitat de l'atenció: seguretat, efectivitat, centrada en el pacient, en el temps adeqaut, eficient i equitativa (Crossing the Quality Chasm, IOM, 2001), els objectius específics són:
- Resposta a les necessitats dels pacients 24/7
- Prou flexible
- El pacient manté el control
- Comunicació efectiva entre clínics i pacients.
- Proactivitat (anticipar-se a les necessitats)
- Els clínics i les organitzacions coopere, es comuniquen i es coordinen (p 88)
Satisfacció vs experiència del pacient.
No hi ha un outcome únic que ens expliqui tota la història (p 93). L'objectiu és incrementar el valor (Porter).
Potser ens hem de preocupar menys de les dades i més de la manera com rebem feedback dels pacients (p 97). Stone & Heen. Thanks for the Feedback: The Science and Art of Receiving Feedback Well.
Inquietuds al voltant de l'avaluació de l'experiència del pacient.
- Inquietuds conceptuals.
- La medicina és complexa i els pacients no tenen formació per valorar allò que els convé.
- Molts pacients tenen idees equivocades sobre les coses.
- Molts pacients qualifiquen malament els professionals si no aconsegueixen el que vplen (si els neguen sedants o la baixa, per exemple)
- Problemes amb les dades.
- Mostres petites
- Poca representativitat dels qui responen
- Els qui responen han contactat amb molts professionals i no podem saber qui ha fet què
- Les dades són antigues
- Les puntuacions flutuen
- Les dades no poden discriminar
- La interpretació no és correcta
- L'anàlisi no és fi peruqè sempre el relacionem amb la mitjana
Cal tenir present que l'objectiu de les mesures és competir amb tu mateix (p 105) no comparar-te amb els altres.
Millorar les mesures i les dades.
- No oblidar l'objetiu: mitigar el sofriment.
- L'objectiu és millorar, no ser el millor. Ningú no és el millor.
- L'objectiu és com estarà el pacient en el futur, no allò que va succeir en el passat.
- Les mesures i les dades mai no seran perfectes. No mesurar és l'error estratègic més gran.
La mesura de l'experiència del pacient sempre serà imperfecta (p 107)
Hi ha una tendència clara a recollir dades electrònicament de com més pacients millor (p 116)
5 Majoria d'edat del capital social i de les ciències relacionades amb les xarxes socials .
Dues maneres d'incrementar el capital social
Brokerage: la manera com l'organització aprèn i
Closure: de quina manera redueix la variació per ser consistent
Regles de les xarxes socials
Les xarxes socials tenen dos aspectes fonamentals: connexions i contagi (què passa quan alguna cosa flueix per les xarxes?) (p 140)
- Les persones que participen configuren la forma de la xarxa.
- Les característiques de les xarxes ens afecten a nosaltres (els individus són diferents segons l'ambient)
- Els nostres amics en influeixen.
- Els amics dels nostres amics, dels nostres amics ens influeixen: Cal crear o envoltar-se d'una manssa crítica de models de comportament per poder influir en la comunitat = Massa crítica (p 144)
- La xarxa té una vida pròia: el conjunt és superior a la suma dels individus.
Una xarxa és descriu pels nodes (individus) i per les connexions (relacions entre individus).
Una manera molt simple de descriure xarxes és preguntar a uns professionals quins amics tenen o quines persones admiren (p 147).
Quan preguntem sobre la felicitat veiem que les persones infelices es relacionen més amb persones infelices i els qui estan contents amb persones contentes = les emocions s'encomanen d'una persona a l'altre (p 149)
6 Canviar la conducta i crear l'epidèmia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada