Democràcia, tecnologia i ciutat (58)

Morozov, Evgeny. Democràcia, tecnologia i ciutat. Barcelona. CCCB 2014 (p 37)

Conferència al CCCB.

Hi ha una tendència a pensar que la tecnologia pot resoldre els problemes quotidians de les ciutats (p 6). Es produeixen dos fer:

1. Delegar en les empreses tecnológiques la responsabilitat de resoldre problemes (p 7)
2. Involucra el ciutadà en la resulució dels problemes (convencent-lo que és ell qui els ha creat) (p 8)

La ciutat intel·ligent implica un discurs i un programa ideològic determinat (p 10)

Ciutat intel·ligent = una ciutat que ho sap tot (p 11)

Internet de les coses incorpora cada vegada més capes d'informació i això pot contribuir a noves formes de segregació i a l'establiment d'una comunitat tancada que abans es concentrava en un sol punt i ara pot estar escampada (p 14)

Es pot regular l'accés a llocs de la ciutat en funció de la informació disponible (p 15)

• Identitats portàtils (la informació del nostre telèfon mòbil)
• Perfils a les xarxes socials,
• Informació dels sensors.

Cada vegada hi ha més informació disponible sobre tothom. El futur de la desobediència civil és molt incert (p 16)... què els passarà a la gent que han viscut tradicionalment als marges de la societat (P 24)

La gent amb històries transgressores i un estil de vida i una història de comportaments perillosos serà cada cop menys capaç de sobreviure a la ciutat moderna...La política és cada cop menys capç  de tolerar ni tan sols les dosis més minúscules de risc. (p 25)

Ciutat intel·ligent

• Delegar massa problemes als ciutadans.
• Polítiques que afavoreixen els interessos de les empreses
• Les empreses volen apoderar-se de les infrastructures públiques per fer-ne un ús privat (p 29).

Les infrastructures han de ser obertes i més parricipatives (p 30).

Davant d'un problema les empreses tenen tendència a buscar la tecnologia més cara que el pugui resoldre. Exemple dels gossos a Vancouver: tothom té gos i no es veuen excrements al carrer: A) Hi ha una presa de consciència per netejar els excrements, o B) es busca tecnologia que identifiquei els gossos que embruten (p 32)

La tecnologia per si mateixa no és el problema (p 34)

Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal. (57)

Ordine, Nuccio. Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal. Barcelona. Quaderns Crema. 2017 (p 164)

What is populism? (56)

Müller, Jan-Werner. What is populism? UK. Penguin Books. 2016 (p 114)

Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses (55)

Pla, Josep. Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses. Barcelona. Edicions Destino. 2017 (p 268)

Edició bastant lamentable: no hi ha índex. Els comentaris introductoris de l'editor (Francesc Montero) són bastant inconsistents.

Living with complexity (54)

Norman, Donald A. Living with complexity. Cambridge MA (USA). The MIT Press. 2011 (p 286)

Sobre el poder (53)

Byung-Chul Han. Sobre el poder. Barcelona. Herder Editorial SL. 2016 (p 178)

Sobre la justícia (52)

Fraser, Nancy. Sobre la justícia. Barcelona. CCCB. 2012 (p 27)

Coneixements comuns (51)

Burke, Peter. Coneixements comuns. Barcelona. CCCB. 2013 (p 27)

Why We Revolt (50)

Montori, Victor. Why We Revolt. A patient revolution for careul and kind care. Rochester, Minnesota. The patient revolution. 2017 (p 162)

Zuric, 1917. Lenin, Joyce, Tzara (49)

Pons, Agustí. Zuric, 1917. Lenin, Joyce, Tzara.Barcelona. Editorial Pòrtic. 2017 (p 227)

Nova il·lustració radical (48)

Garcès, Marina. Nova il·lustració radical. Barcelona. Editorial Anagrama SA. 2017 (p 74)

Half Life of Facts (47)

Arbesman, Samuel. Half Life of Facts. New York. Penguin Group (USA). 2013 (p. 217)

1 The Half-Life of Facts

Facts change all the time (p 2)

Law of large numbers: facts, in the agregate, have half-lives (p 3) ... cognitive dissonance

Un àtom és impredictible, però un conjunt d'àtoms exhibeixen patrons ben definits (per exemple, la vida mitjana)

Mesofacts: facts that change at the meso-, or in the kiddle, timescale (p 6)

Facts change in regular and mathematically understandable ways (p 7)


2 The Pace of discovery

Derek John de Solla Price (1922-1983). Cienciometria.  Quantitative Measures od the Development of Science (1951)

We often think terms of linear growth ( 10)

Harvey Lehman (1889-1965). The Exponential Increase Of Man's Cultural Output (Revista Social Forces, 1947). The grpwth of knowledge was subject to patterns and was far from random (p 14)

...the high-impact results are more likely to come from collaborative teams rather than from single scientist (p 16)

Automate science

Citizen science

Human computation: we are still ahead of computers in labeling photographs or even ready fuzzy or blurred text (p 20)  Els ordinadors en superen en la gestió de les xifres, però no en la identificació de patrons visuals.


3 The Aymptote Truth



4 Moore's Law of Everything


5 The Spread of Facts

La censura invisible de Josep Pla (46)

Vergés, Josep C. La censura invisible de Josep Pla. Barcelona. SD Edicions. 2017 (p 316)

El llibre té un punt d'hagiogràfic... però amb algunes dades interessants.

"Molt pitjor que està governat per gent dolenta o criminal és estar-ho per estúpids" ( 37)

Omnium fou fundat per burgesos enriquits amb l'autarquia (p 67)

"Els detalls són la civilització i val més no caure en aproximacions madrilenyes absurdes" (p 79)

"En aquest país la gent tolera la mediocritat. I no passa d'aqui" (p 83)

"...el mal més gros que Franco havia fet a Espanya era corrompre tothom  per tal de mantenir-se" (p 94)

"Tothom roba ara més que mai" (p 100)

"La qüestió és no cansar-se. No cansar-se mai" (p 112)

"El pitjor mal que ha fet Franco és haver instaurat i fomentat, per mantenir-se, la immoralitat a espanya. Visc en un impressionant país de folls corromput pel franquisme" (p 126)

La censura era invisible perquè no deixava rastre en el que sortia publicat (p 156)

Els editors feien feina a la rerabotiga: escrivien cartes falses, En Josep Vergés reconeix que quan  el cònsol del Paraguai escriu una carta queixant-se d'un article de Pla: A més li he preparat un parell de confusins d'impremta que l'article incoherent (p 204)

"La República era impossible, impracticable perquè no hi havia republicans" (p 215)

"Hi ha una força més forta que el granit -és la incompetència barrejada amb la immoralitat" (p 215)

Els altres "José Pla"

• José Pla Comas
• José Pla Cárceles

A Pla li repugnava l'ideologisme postís i sense base cultural de Pujol. Ho acredta el que que Pla trobés a Pujol el motiu de milhomes (p 244)

Política és poder per a l'espanyolisme quan política és democràcia per als catalans... El contribuent ha de manar perquè paga (p 249)

"De seguida que faig una vida sana em trobo fotut" (p 267)

" El més important de la vida és dormir" (p 267)

"Llegeixo cada dia generalment de dos quarts d'onze de la nit fins a les cinc de la matinada" (p 268)

Confabulaciones (45)

Berger, John. Confabulaciones. Buenos Aires. Interzona. 2017 (p 103)

...quejarse es el recurso de los débiles (p 12)

La libertad es siempre la libertad del que piensa diferente (p 13)

Ve lo que ocurre en el mundo y le parece algo tan impiadoso como inexplicable (p 23)

La amplitud de lo aparentemente inexplicable aumenta día tras día (p 29)

Actualmente la mayoría delos análisis y comentarios acerca de distintos acontecimientos -terrorismo, migración, inseguridad económica- arrancan su relato desde tiempos demasiado recientes (p 54)

Solo existe el día en que se vive, de allí que lo que nos rodea es el vacío (p 55)

Todas las canciones hablan de travesías (p 68)

Tendemos a asociar la intimidad con la cercanía... (p 78)

El lenguaje compartido ya no existe en la mayoría de discursos públicos (p 82)

En toda visión utópica, la felicidad es obligatoria...Las utopías desprecian el presente. Las utopías reemplazan la Esperanza por el Dogma (p 83)

algunos de ellos eran dueños de menos que nada
ni siquiera poseían sus propios cuerpos
Moya Cannon. Carryung the songs.

Estas informaciones son en su gran mayoría una estrategia para distraer nuestra atención de lo que es verdadero, esencial y urgente.

Gran parte de la información se refiere a lo que alguna vez se llamó política...otro capítulo de las informaciones con que somo bombardeados se concentra en lo espectacular... (p 99)
Cuantifican todo y raramente se refieren a lo sustancial o a lo cualitativo (p 100)

Vivències d'un malalt pulmonar (44)

 Clapés i Flaqué, Andreu.Vivències d'un malalt pulmonar. Barcelona. CPM Asociados SL. 2016 (p 86)

Admissions (43)

Marsh, Henry. Admissions. London. Weidenfeld & Nocolson. 2017 (p 271)

Molt  millor el primer llibre "Do not harm". Aquest sembla un llibre escrit per aprofitar l'èxit del primer. A més, em fa l'efecte que els agents literaris hi han posat molt "literatura".

El darrer capítol és el millor, quan parla de la mort i de la dignitat.

La forma de las ruinas (42)

Vàsquez, Juan Gabriel. La forma de las ruinas. Barcelona. 2016 (p 550)

L'ordine del tempo (41)

Rovelli, Carlo. L'ordine del tempo. Milano. Adelphi Edizione. 2017 (p 178)

El beso de Judas (40)

Fontcuberta, Joan. El beso de Judas. Fotografía y verdad. (3ª ed).  Barcelona. Editorial Gustavo Gili 2016 (p 132)

La convivialité (39)

Illich, Ivan. La convivialité. Paris. Éditions du Seuil. 1973 (p 157)

El cerebro idiota (38)

Burnett, Dean. El cerebro idiota. Barcelona. Editorial Planeta. 2016 (p 376)

Joan Fuster. Fuster per a ociosos (37)

Aliaga, Xavier. Joan Fuster. Fuster per a ociosos. Sembra Llibres. Carcaixent. 2017 (p 107)

Adventures of an Oxy-Phile (36)

Petty, Thomas L. Adventures of an Oxy-Phile. Denver. AARC. 2004 (p 96)

The Cleveland Clinic Way (35)

Cosgrove, Toby. The Cleveland Clinic Way. New York. McGraw Hill. 2014 (p 204)

Tafanejar. Llibreries del món (34)

Hitchings, Henry (editor). Tafanejar. Llibreries del món. Barcelona. Més Llibres. 2017 (p 274)

Un llibre pot ser un imant per a persones inconformistes i nòmades (Henry Hitchings) (p 13)

La veritat és que els amants de les llibreries es poden assemblar molt als pelegrins (Henry Hitchings) (p 20)

llibre...una plataforma per a la protesta enmig de la banalitat (Henry Hitchings) (p 25)

Invertits en un llibre, els diners no es malgasten mai (Ali Smith) (p 34)

Les llibreries van ser les primeres víctimes de la crisi...La memòria és un mecanisme poc fiable (Andrei Kurkov) (p 42)

Quan a un autor li demanen que triï les seves llibreries favorites, generalment no escollirà la que freqüenta més, sinó els escenaris de la seva nostàlgia: la nostàlgia dels començaments (Juan Gabriel Vásquez) (p 70)

Les millors llibreries són llocs de trobada, d'intercanvis culturals, de pertinença a aquell lloc misteriós al qual es referia Bioy Casares quan deia que la literatura era la seva pàtria... (Juan Gabriel Vásquez) (p 78)

Les millor llibreries són llocs on el principi de la serendipitat, que a grans trets consisteix a trobar el llibre que es necessita quan encara no sap que el necessita, es presenta en tota la seva esplendor (Juan Gabriel Vásquez) (p 79)

No tancaria mai els ulls sempre que hi hagués un llibre a l'abast (Yiyun Li) (p 101)

Dec una part important de la meva educació als llibres piratejats (Yiyun Li) (p 107)

La noció de llibreria com a miniconfessionari que permet dipositar revalcions ben genuïnes sobre la pròpia identitat (Yvonne Adhiambo Owuor) (p 137)
...en una època en què les transmissions de televisió acabaven a les 10 de la nit i hi havia molt de temps per llegir i parlar (Yvonne Adhiambo Owuor) (p 139)
Un llibre no és solament un producte; un llibre és una experiència  (Yvonne Adhiambo Owuor) (p 143).
Nairobi, on les llibreries són una de les víctimes de la Il·lusió de progrés  (Yvonne Adhiambo Owuor) (p 143)
... (a la llibreria)...la sensació constant d'estar com a casa  (Yvonne Adhiambo Owuor) (p 148)

La respota són llibreries grans que, tanmateix, no són part d'una cadena... D'altra banda,el que s'ha d'elogiar de (la llibreria) Dussmann és l'absència de müsica  (Daniel Kehlmann) (p 173)

La literatura (i el seu santuari, que és la llibreria)... (Stefano Benni) (p 187)

...havia desenvolupat l'addicció per les lectures aleatòries  (Panja Mishra) (p 193)

A les llibreries de vell, aquest component de descoberta guanya una dimensió extra (Jordi Puntí) (p 261)

El món d'ahir 3 (33)

Diversos autors. El Món d'Ahir 3. Minoría absoluta. Barcelona. 2017 (p 217)

Albert Sánchez Piñol, El cul i el poder. ...el poder fomenta la vanitat dels individus que l'exerceixen, i al capdevall els transforma (p 8)

Quan Victor Hugo va conpèixer els miserables.  A casa, emancipar el poble, a fora, emancitar la humanitat. Aquesta és la clau (p 48)

Senyors, denuncio la misèria !... Legisladors, la misèria és l'enemic més implacable de les lleis...La probresa, com la ignorància, és una nit,i després de la nit sempre ve el dia (p 50)

Toni Soler. Que la força t'acompanyi Cèsar. La República Galàctica, com la romana, no sucumbeix davant d'un mal extern, sinó per l'acció dels que fan niu en el seu interior (p 63)

Ucronies.
Albert Villaró. Què hauria passat si. Ucronia = temps que no ha passat mai (p 69)

Maria Konnikova. om xonstruir una màquina del temps. ..abans de la invenció de la impremta, fa menys de sis-cents anys, qualsevol noció de desplaçament temporal era gairabé impossible: la gent vivia el futur com una cosa relativament semblant al passat... Amb la invenció de Gutemberg el món va canviar "Vam poder guardar la nostra memòria cultural en un lloc visible, tangible i compartible" (James Gleick, Viatge en el temps). (p 96)

La part més important  del viatge en el temps és la que portem -sempre- a sobre: la nostra memòria. La memòria  permet el viatge temporal personal de manera immediata... fa temps que els científics saben que la memòria és qualsevol cosa menys precisa....el futur es basa en una reordenació del que sabem, no en una recapitulació estricta [Schacter: hipòtesi de la simulació episòdica constructiva (p 97)

El viatge en el temps és, en definitiva -i paradoxalment- un exercici de memòria (p 99)

Ian Morris. Per què mana Occident (per ara). Sòcrates estava actiu al segle V aC... també van ser els anys dels profetes hebreus, de Buda i dels fundadors del jainisme a l'India,i de Confuci, i dels primers taoistes a la Xina... el primer mileni abans de Crist és l'era axial: l'eix al voltant del qual es va desenvolupar la història sencera del pensament d'Euràsia (p 149)

Els triomfs de la cultura occidental resulten ser versions locals de tendències més grans (p 150)

La Xina del segle XI produïa anualment tant de ferro com el que produiria tot Europa el 1700, en vigílies de la recolució industrial... entre el 1405 i el 1433, mentre les petites caravel·les portugueses avançaven tímidament cap a la costa occidentqal de l'Àfrica... la flota de Zheng He navegava fins a la costa de Kenia (p 153)

Newton i Descartes eren genis, però també ho eren  Gu Yanwu (1613-1682) i Dai Zhen (1724-1777) (p 155)

Els humans som pràcticament tots idèntics... és la geografia la que explica per què una part del món -les nacions que tradicionalment hem anomenat occident- domina sobre la resta avui dia (p 155)

Una pregunta clau és la causa del declivi dels grans imperis (potser "els mals que fan niu en el seu interior" com diu en T. Soler). Després dels viatges de Zheng He la Xina es va recloure en si mateixa (diuen que va arribar fins a la costa del pacífic de Mèxic i, s'ha especulat que alguns xinesos van arribar a Venècia a través del Mar Roig, saltant després a la Mediterrània). Manuel Castells diu que aquest tancament el van provocar l'enorme cos de funcionaris (que fins i tot van destruir tots els document s dels grans viatges).

Carles Capdevila. La senyora del fanalet. ...I tenir cura és possible sempre, a diferència de curar (p 174)
La infermera, tal com la coneixem, té poc més de cent cinquanta anys d'història i això explica la feinada que li queda pr fer-se respectar... professió lligada a la compassió i la paciència (p 178)

Joan Fontcuberta. Imatges que manquen. Iconocràcia = tirania que la imatge exerceix sobre nosaltres...una societat que perd memòria per guanyar interacció (p 183).

Serge Daney...al costat de l'excés d'imatges entrem en l'era de les imatges absents (p 183).
Chinar Shah...construeix un magnñific al·legat contra la massificació de les imatges no com a font d'informació sinó com a tap, o com a cortina de fum que enterboleix qualsevol reclamació de les imatges absents (p 184)

Aquesta narració de Joan Fontcuberta em recorda un article d'Indro Montanelli (1909-2001) publicat a LV el 1988 sobre la falàcia que representa la dita que "una imatge val més que mil paraules". El títol de l'article era "El arte de mentir por omisión". Davant la imatge d'un oficial sud-vientamita apuntant al cap d'un guerriller del vietcong, Montanelli es diu: "Esta imagen decía la verdad, pero callaba la verdad del trasfondo...".

Fouché (32)

Zweig, Stefan. Fouché. Buenos Aires. Editorial Juventud Argentina. 1940 (2ª edición) (p. 225)

Les defenses (31)

Martínez, Gabi. Les defenses. Barcelona. Casa Catedral. 2017 (p 521)

Mistreated (30)

Pearl, Robert. Mistreated. New York. PublicAffairs. 2017 (p 288)

Una veu de nit (29)

Camilleri, Andrea. Una veu de nit. Barcelona. Edicions 62 (La Butxaca). 2017 (p 243)

La crise de l'esprit (28)

Valéry, Paul. La crise de l'esprit, suivi de  Note (ou L'Européen). Paris. Éditions Manucius. 2016 (p 64)

De la vertu (27)

Mélenchon, Jean-Luc (avec Céline Amar). De la vertu. Paris. Éditions de l'Observatoire. 2017 (p 137)

Ricard III (26)

Shakesoeare, William. Ricard III (traducció de Joan Sellent). Barcelona. 2017 (p 230)

De què parlo quan parlo d'escriure (25)

Murakami, Haruki. De què parlo quan parlo d'escriure. Barcelona. Editorial Empúries. 2017 (p. 312)

Sobre la tirania (24)

Snyder, Timothy. Sobre la tirania. Barcelona. Edicions Destino. 2017 (p .123)

La història europea del segle XX ens mostra que les societats es poden escindir, les democràcies es poden esfondrar, l'ètica pot fracassar, i homes normals i corrents es poden trobar palplantats davant de fosses d'afusellaments amb armes a les mans (p 11)

L'obediència anticipada és una tragèdia política... significa adaptar-se instintivament, sense reflexionar, a una nova situació (p 18)

L'ètica professional ens ha de guiar precisament quan ens diuen que la situació és excepcional (p 39).

Els paramilitars... primer desafien la policia i l'exèrcit, després s'infiltren a la policia i l'exèrcit i finalment transformen la policia i l'exèrcit (p 44)

Però sense els conformistes, les grans atrocitats haurien estat impossibles (p 48) .. referint-se a tragèdies com l'Holocaust.

Cuida les teves paraules: quan repetim les mateixes paraules i frases que apareixen als mitjans de comunicació, acceptem l'absència d'un marc molt més ampli (p 60)

Textos polítics i històrics que recomana Snyder.

Orwell, George. "Politics and the English Language" (1946)
Klemperer, Victor. "The Language of the Thrid Reich" (1947)
Arendt, Hannah. "The Origins of Totalitarism" (1951)
Camus, Albert. "L'home rebel" (1951)
Milosz, Czeslaw. "La ment captiva" (1953)
Havel, Václav. "El poder dels sense poder" (1978)
Kolakowski, Laszk. "How to Be Conservative-Liberal-Socialist" (1978)
Garton, Timothy. "The uses od Adversity" (1989)
Judt, Tony. "The Burden of responsability" (1998)
Browning, Christopher. "Ordinart Men" (1992)
Pomerantsev, Peter. "Nothing Is True and Everything Is Possible" (2014)

La veritat mor de quatre maneres (Victor Klemperer)

1. Hostilitat descarada a la realitat verificable... presentar invencions i mentides com si fossin fets (p 64).
2. Mantra xamànic... repetició constant, pensada per fer plausible el que és fictici i desitjable el que és criminal.
3. Pensament màgic... o acceptació òbvia de la contradicció.
4. Fe abocada en l'individu equivocat... Quan la veritat es tornava oracular en comptes de factual, l'evidència era irrellevant (p 67)

La postveritat és el postfeiximes (p 69)

Entén les coses per tu mateix (p 71)

Perquè la resistència tingui èxit, s'han de creuar dues fronteres:

1. Les idees sobre el canvi han d'atreure persones de diferents orígens que no estiguin d'acord en tot.
2. S'han de trobar en llocs que no els resultin familiars i amb gent que prèviament no era amiga seva (p 82)

Durant el segle XX, els principals enemics de la llibertat eren hostils a les organitzacions no governamentals (p 92)

Atenció amb les paraules perilloses. Carl Schmitt (el més intel·ligent dels nazis) deia que la manera de destruir totes les normes era centrar-se en la idea d'excepció... i després transformar aquest estat d'excepció en una emergència permanent (p 99)

...quan intenten convence'ns de renunciar a la llibertat en nom de la seguretat, ens hem de posar en guàrdia (p 99)

La tirania moderna és la gestió del terror (p 102)

• Política de la inevitabilitat, com si la història només pugués avançar en una direcció: cap a la democràcia liberal... és una teologia, un narració del temps que condueix a un objectiu segur i sovint desitjable (p 116). La política de la inevitabilitat és un coma intel·lectual autoinduït (p 117)
• Política de l'eternitat, la seducció d'un passat mitificat ens impedeix pensar en futurs possibles... si la política de la inevitabilitat és com un coma, la política de l'eternitat és com una hipnosi (p 121)

La carn i el goig (23)

Bauçà, Miquel. La carn i el goig. Felanitx. Adia Edicions. 2017 (p 68)

La expulsión de lo distinto (22)

Han, Byung-Chul. La expulsión de lo distinto. Barcelona. Herder. 2017 (p 123)

No sóc el meu ADN (21)

Esteller, Manel. No sóc el meu ADN. Barcelona. RBA La Magrana. 2017 (p 187)

Barcelona, ciència i coneixement (20)

Carandell Baruzzi, Miquel. Barcelona, ciència i coneixement. Barcelona. Albertí Editor. 2017 (p  215)

Connaissance, ignorance, mystère (19)

Morin, ERdgar. Connaissance, ignorance, mystère. Paris. Fayard. 2017 (p 175)

Cultura (18)

Eagleton, Terry. Cultura. Barcelona. Taurus. 2017 (p 186)

Eureka! The Birth of Science (17)

Gregory, Andrew. Eureka! The Birth of Science. London. Icon Books. 2017 (p 177) La primera edició és del 2001.

La creació de la ciència.

Abans de la ciència hi havia la tecnologia (p 2)
La tecnologia (= la habilitat de manipular el medi ambient en benefici nostre) es va desenvolupar relativament d'hora; però la ciència, que implica comprensió i explicació, ho va fer més tard... moltes de les idees científiques són contràries al sentit comú (p 3)

1 Els primers grecs i els seus predecessors.

La ciència vol comprendre (saber el per què?) i es relaciona (p 9):

• amb el món natural
• s'expressa en forma de teories
• fa servir la matemàtica, l'experiment i l'observació

Els babilonis van ser bons observadors del firmament, però no va fer teories (vivien dels "mites"). Els grecs van ser bons científics per (p 11):

• No tenien una religió centralitzada (amb clergues jerarquitzats)
• Cosmopolitisme i viatges
• Entenien el "cosmos" com un lloc ben ordenat, subjecte a lleis naturals (no relacionades amb els capricis dels deus).
• La ciència la van fer un petit grup de persones (que es relacionaven entre elles per ser coetanis o deixebles)
• Es van esforçar per explicar les coses a través de teories en lloc de fer-ho a través de mites.
• Principi de parsimònia (després en diríem "la navalla d'Ockham")
• Les teories es poden debatre (els mites no)

2 The first Scientific Theories.

Utopia per a realistes (16)

Bregman, Rotger. Utopia per a realistes. Barcelona. Editorial Empúries. 2017 (p 236)

El món d'ahir 2 (15)

Diversos autors. El Món d'Ahir 2. Minoría absoluta. Barcelona. 2017 (p 200)

Fa ràbia haver llegit un llibre i no recordar les coses importants que hi has trobat. Encara fa més ràbia quan llegeixes un llibre de diversos autors i de temes molt diferents.

Un resum per a compensar la mala memòria.

John Snow (1813-1859), a més de fer-se cèlebre per la manera com va controlar l'epidèmia de còlera a Londres (treient l'aixeta d'una font del Soho), també va introduir el cloroform (i el va fer servir durant un dels parts de la Reina Victòria). Alguns clergues criticàvem aquest ús del clorofom, als parts, perquè s'ha de "parir amb dolor". Eren homes.

Whisky, en galès es diu wisce beatha = aigua de vida. Hi ha dues menes de bevedors de whisky: a) els analfabets (se'l beuen amb  gel) i els savis (se'l beuen amb aigua).

El segon neolític, de Genís Roca. Un article excel·lent. Les tecnologies disruptives es caracteritzen per introduir canvis profunds (el foc, la màquina de vapor, l'electricitat...la digitalització). Quan aquestes transicions es completen i les innovacions es consoliden, es produeix un canvi radical en la manera de viure.

Els canvis no sempre són a fi de be. els canvis, a més, són cada cop més ràpids i costa de reciclar les persones afectades. Per entendre la història cal fer bé les preguntes...les males preguntes fan perdre el temps.

La mare sota les bombes. La guerra que expliquen les persones no explica tota la guerra, però ajuda a entendre-la (o com a mínim a entendre la vida quotidiana durant la guerra... que és una altra guerra).

La religió i el bon humor. Nieztche (1844-1900) deia que "el cristianisme li resultaria una mica més creïble si els cristians fessin més bona cara". En el cristianisme hi ha una actitud hostil a la rialla: "Jesus no va riure mai" (St Joan Crisòstom)

El setge de Leningrad. Unes pàgines de l'Agulla Daurada, de Montserrat Roig (1946-1991). Un llibre dur sobre una atrocitat poc comentada: una mena de camp de concentració per deixar morir de gana quasi dos milions de persones (ho van fer els nazis!)

Atatuk. "...a més dels grecs i els kurds, el meu enemic és la grolleria".

Antonio Baños. El valor del color blanc (del marbre blanc) contrasta amb el fet que lesestàtues gregues originals eren policromes.

A la presó no s'hi va a estudiar!!!...cal fer la revolució!!! Els presos polítics a començaments dels 60's es pensaven que la dictadura duraria poc (alguns s'ho pensàven)... però les dictadures (per més curten que siguin) sempre duren més del previst (i sobre tot, sempre són innecessàries)

Camille Desmoulins (1760.1794)... fan més por els correligionaris que els enemics !

Jeroni Tavern. Memòries adreçades a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona [Manuscrit] Gerónimo Tavern. Les ciències serien de poca utilitat si no s'apliquessin en benefici de la humanitat.... L'acusada especialització ens ha alliberat de sentir-nos-en responsables (de l'impacte de la ciència). Numerari (1818) de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Casanova. Sempre cal evitar l'avorriment...l'avorriment, un infern que Dante no va descriure.

L'assassí va descalç per la ciutat (14)

Morera Prat, Pius. L'assassí va descalç per la ciutat. Barcelona. Témemos Edicions. 2016 (p 78)

He buidat l'ànima i esgrogueït

el fetge fent el meu bonic ofici

i encara em resta al coraquell desfici

per ser a temps d'esquarterar-me el pit

El jazz de la física (13)

Alexander, Stephon. El jazz de la física. Barcelona. Tusquets Editores. 2017 (p 266)

La nit contra tu (12)

Sáez mateu, Ferran. La nit contra tu. Barcelona. Edicions Proa, 2017 (p 394)

Trump. Ensayo sobre la imbecilidad (11)

James, Aaron. Trump. Ensayo sobre la imbecilidad. Barcelona. Malpaso. 2017 (p. 125)

La gran teranyina (10)

Vinton, Roger. La gran teranyina. Barcelona. Edicions del Periscopi. 2017 (p 364)

D'on trec el temps (9)

Serra, Màrius. D'on trec el temps. Barcelona. Empúries. 2017 (p 284)

Manual Thinking (8)

Huber, Luki & Jan Veldman, Gerrit. Manual Thinking. Barcelona. Ediciones Urano, SA. 2015 (p 159)