La història europea del segle XX ens mostra que les societats es poden escindir, les democràcies es poden esfondrar, l'ètica pot fracassar, i homes normals i corrents es poden trobar palplantats davant de fosses d'afusellaments amb armes a les mans (p 11)
L'obediència anticipada és una tragèdia política... significa adaptar-se instintivament, sense reflexionar, a una nova situació (p 18)
L'ètica professional ens ha de guiar precisament quan ens diuen que la situació és excepcional (p 39).
Els paramilitars... primer desafien la policia i l'exèrcit, després s'infiltren a la policia i l'exèrcit i finalment transformen la policia i l'exèrcit (p 44)
Però sense els conformistes, les grans atrocitats haurien estat impossibles (p 48) .. referint-se a tragèdies com l'Holocaust.
Cuida les teves paraules: quan repetim les mateixes paraules i frases que apareixen als mitjans de comunicació, acceptem l'absència d'un marc molt més ampli (p 60)
Textos polítics i històrics que recomana Snyder.
Orwell, George. "Politics and the English Language" (1946)
Klemperer, Victor. "The Language of the Thrid Reich" (1947)
Arendt, Hannah. "The Origins of Totalitarism" (1951)
Camus, Albert. "L'home rebel" (1951)
Milosz, Czeslaw. "La ment captiva" (1953)
Havel, Václav. "El poder dels sense poder" (1978)
Kolakowski, Laszk. "How to Be Conservative-Liberal-Socialist" (1978)
Garton, Timothy. "The uses od Adversity" (1989)
Judt, Tony. "The Burden of responsability" (1998)
Browning, Christopher. "Ordinart Men" (1992)
Pomerantsev, Peter. "Nothing Is True and Everything Is Possible" (2014)
La veritat mor de quatre maneres (Victor Klemperer)
- Hostilitat descarada a la realitat verificable... presentar invencions i mentides com si fossin fets (p 64).
- Mantra xamànic... repetició constant, pensada per fer plausible el que és fictici i desitjable el que és criminal.
- Pensament màgic... o acceptació òbvia de la contradicció.
- Fe abocada en l'individu equivocat... Quan la veritat es tornava oracular en comptes de factual, l'evidència era irrellevant (p 67)
La postveritat és el postfeiximes (p 69)
Entén les coses per tu mateix (p 71)
Perquè la resistència tingui èxit, s'han de creuar dues fronteres:
- Les idees sobre el canvi han d'atreure persones de diferents orígens que no estiguin d'acord en tot.
- S'han de trobar en llocs que no els resultin familiars i amb gent que prèviament no era amiga seva (p 82)
Durant el segle XX, els principals enemics de la llibertat eren hostils a les organitzacions no governamentals (p 92)
Atenció amb les paraules perilloses. Carl Schmitt (el més intel·ligent dels nazis) deia que la manera de destruir totes les normes era centrar-se en la idea d'excepció... i després transformar aquest estat d'excepció en una emergència permanent (p 99)
...quan intenten convence'ns de renunciar a la llibertat en nom de la seguretat, ens hem de posar en guàrdia (p 99)
La tirania moderna és la gestió del terror (p 102)
- Política de la inevitabilitat, com si la història només pugués avançar en una direcció: cap a la democràcia liberal... és una teologia, un narració del temps que condueix a un objectiu segur i sovint desitjable (p 116). La política de la inevitabilitat és un coma intel·lectual autoinduït (p 117)
- Política de l'eternitat, la seducció d'un passat mitificat ens impedeix pensar en futurs possibles... si la política de la inevitabilitat és com un coma, la política de l'eternitat és com una hipnosi (p 121)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada