Porras, Marina. L'enveja. Barcelona. Fragmenta Editorial. 2019 (p 76)
L'enveja empeny a desitjar sense aconseguir...no s'acaba mai (p 9)
La relació d'enveja entre mares i filles és una de les més antigues (p 14)
L'enveja és relacional i relativa, necesita els altres per existir (p 25)
...com més a prop som d'allò que envegem, més forta es torna la pulsió envejosa (p 25)
L'enveja és un atac que sempre acab ferint-nos a nosaltres mateixos (p 32)
L'enveja i la supèrbia es toquen de molt a prop: una és el revers de l'altra (p 33)
L'enveja apareix quan el poder es converteix en impotència, quan la sensació de superioritat es transforma en inferioritat, quan la confiança en un mateix es torna en por al fracàs (p 33)
La gelosia condueix cap al'angoixa més obsessiva. La gelosia és el revers de l'ira, de la mateixa manera que l'enveja és el revers de la supèrbia (p 35)
Si l'enveja neux del desig de tenir allò que no posseïm, la gelosia neix de la por deperdre allò que ja es té (p 37)
L'avarícia, la supèrbia, la mandra i l'enveja són pecats que venen directament del cervell (p 48)
Quan l'enveja es torna més lletja és quan es torna més pura, quan la sola existencia de l'altre ens fa mal (p 56)
Quan no aconseguim alguna cosa, diu Nietzsche, preferim que el món sencer s'enfonsi (p 56)
Els envejosos respiren en el dolor dels altres - Lord Byron (p 57)
Ressentiment és la suma de l'enveja, el pas del temps i la impotencia (p 57)
El ressentiment és el consol de la impotencia (p 57)
La condició per ser feliç és no ser envejós - Josep Pla (p 59)
L'enveja, per Pla, és una distracció; i és comprensible, perquè l'enveja ens fa allunyar del centre d'allò que volem ser. Si envegem alguna cosa és perquè en realitat no sabem ben bé el que volem (p 60)
L'enveja és el pecat que descriu millor el país i és un pilar central de la societat (p 62)
Només la mediocritat és socialment plausible - Josep Pla (p 62)
A Catalunya es premia la mediocritat defensant el discurs de la igualtat (p 64)
L'enveja, a Catalunya, és un gran monstre anivellador… prosperar, en lloc d'elevar-te, significa rebaixar l'altre al teu nivel (p 65)
...només se'n surt que creu que més val enveja que pietat (p 66)
L'enveja l'hem de transformar en admiració (p 75)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada