Margarit, Joan. Animal de bosc. Barcelona. Edicions Proa. 2021 (p 103)
...Per a mi és un any
dels més feliços de la meva vida
...el futur és ara
comprendre és l'-unic que ennobleix
Vaig créixer en l'espai mínim
que queda entre l'ordre i el desordre
...Només et cal saber
que el preu de tot això serà la soledat
he callat moltes coses, per exemple,
una vella aversió a les pàtries
...
només la intimitat és un temps real:
aquest és el refugi on resisitr.
No tornis a sortir mai més de de casa.
Tot és fugaç, però també profund
Construir bé una casa és parlar
amb afecte de persones
que mai coneixeràs
...
s'ha de plantejar sempre
si és millor reforçar o enderrocar
per construir de nou
...
Aquest és el misteri d'un fracàs
Entre les clavegeures que la Il·lustració
va deixar a cel obert...
Perquè res no existeix fora del món real
Per això des de jove que m'aparto
del desordre de la religió,
no vull que formi part del meu destí.
Però cal recordar si es vol entendre
I no ignorar la mort, perquè ignorar-la
és no haver entès la vida
Però les multituds necessiten matar
La incertesa pot ser molt més profunda
i fer més companyia que la seguretat
No conec cap resposta digna de confiança
però haver-hi pensat és el que té un sentit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada