L'art d'esdevenir humà (33)

 Riemen, Rob. L'art d'esdevenir humà. Barcelona. Arcàdia. 2023 (p 273)

Montaigne antistress (32)

Guidon Mollex, Noëlle. Montaigne antistress. En 99 pilules philosophyques. Paris. Les Éditions de l'Opportun. 2014 (p 107)

99 frases de Michel de Montaigne (1533-1592) comentades per Noëlle Guidon Mollex. (les cites de Montaigne són en vermell i en cursiva)

Governar és preveure (p 9)

Je ne vis que pour moi. Car le temps de ma vie este le temps d'être ce que personne ne peut être à ma place. És el concep que proposa Cynthia Freury dient que les persones són irremplaçables. (p 9)

Pour lui le plaisir a des limites (p 12)

La vrai morale se joue dans les actes de la vie concrète (p 13)

Le vrai miroir de nos ciscours est le cours de nos vies. Cal ajustar el nostre "dir" al nostre "fer" (p 18)

C'est n'est pas ici ma doctrine, c'est mon étude. Doctrina: formulació d'enunciats suposadament objectius. Estudi: enunciats que no ss'acaben mai. Ce qui me sert peut aussi par accident servir à un autre (p 20)

Elle (mon âme) est toujours en apprentissage et en épreuve, (p 26)

Chacun appelle barbarie ce qui n'est pas de son usage, (p 39)

Tenir toujours le droit chemin, Res de noble no es fa per atzar (p 42)

"Franquesa", el mot que condensa la noció de llibertat i de veritat (p 46)

La lecture est la meilleure munition, (p 54)

Je ne vois le tout de rien. Ma maîtresse forme est l'ignorance, Tout savoir peut être que limité. Cal descobrir les zones d'ignorància per emprendre l'exploració  (p 63)

 Le nom qu'ils donnent aux maladies..., La langue savante de médecins plus "causeurs" que soignantes (p 83)

Comme quelque nouveau symptôme survient à mon mal, je l'écris.... "Connais-toi toi-même", (p 96)

Je n'entrepdrens le vaoyage ni pou en revenir ni pour l'achever, (p 99). Es tracta d'aprofitar el plaer del viatge.

Et au plue élevé trône du monde, ne sommes assis que sur notre cul, (p 101).

Notre vie est composée, comme l'harmonie du monde, de choses contraires, aussi de divers tons, doux et apres, aigus et plats, mols et graves, (p 105).

Memorial de Setmana Santa (31)

 Bonet, Blai. Memorial de Setmana Santa. Calonge. Adis Edicions. 2018 (p 65)

No obris mai la boca si lo que has de dir no és més bell que el silenci (p 9)

"Miracles" = "espectacles": fets que es fan mirar, fets que fan dir "oh!", senzillament perquè són fets  just se veuen adesiara... avui no se produeixen tants "miracles", per la raó senzilla, profunda, de que els "miracles" ja no són necessaris (p 14)

Però hi ha una cosa que és profundament més important que estimar, i aquesta cosa és "deixar-se estimar" (p 25)

L'autoritat pròpia de tot home li ve donada, a qualsevol home, per la pràctica diària de la veritat i de la veracitat. Frase atribuïda a Pau VI (1897 - 1978), nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini.

L'existència de l'home existencial..., consisteix en els seus actes (p 49)

I ñes perquè la vida de l'Homem real, autèntic, se compon sempre de 23 hores de dubte i d'una hora d'experança (p 52)

L'hora de les decisions (30)

 Pla Josep & Vicens Vives, Jaume. L'hora de les decisions. Cartes 1950-1960. Barcelona. Destino. 2019 (p 347)

Josep Pla "tenia el món al cap" (p XV)

Durant tot el llibre es parla de la "percepció que el magma polític del franquisme d'estava movent" (p XXVI) --> Franco va viure encara quasi vint anys des del context de les cartes.

Fàtima és l'últim esforç de la Contrareforma per ofegar la neutralitat protestant (p 113)

Contrareforma: La tranquil·litat de Catalunya, la desnacionalització d'una gran part d'aquest període, fou obra dels jesuïtes. Catalunya quedà mentalment arrasada i idiotitzada i abandarrada (p 115)

Historia general, dirigida per Alberto del Castillo (i amb la participació de Vicens Vives): Las historias generales en este mundo de salvajes especialistas no se estilan...mi último maestro en historia, Fustel de Coulanges (1830-1889), me autorizó por cada veinte años de análisis, unas horas de síntesis (p 201)

Y así salimos del bachillerato y de aquella Universidad sin podernos mantener verticalmente de lo burros que salimos. Sin embargo, algo aprendimos en las salas de billar y en las mesas del siete y medio. Esto compensó el tiempo perdido (p 202)

4 factores e la historia

1. Relato de vieolencias
2. Sucesivas situaciones económicas
3. Historia de la cultura
4. Relato de apariencias (ilusiones y esperanzas)

El hombre de hoy es exactamente igual al de la prehistoria (p 203)

Molt interessant l'informe sobre Josep Tarradellas (1899-1988).

• Del passat, no hi ha res aprofitable: és un cementiri literal (p 241).
• Tarradellas és explícitament i sincerament anticomunista (p 242)
• El pitjor de l'exili és que els pocs elemnts polítics que conté es mantenen en la mentalitat de 1939 (p 250)
• Catalunya no s'ha d'aliniar amb el Pais Basc i Galicia (països totalment castellanitzats) (p 252)
• Hem d'evitar la repetició de disbarats (p 254)

Un philosophe à l'hôpital (29)

Fourneret, Éric. Un philosophe à l'hôpital. Paris. Lemieux éditeur. 2017 (p 201).

 

Sobe el poder y la buena vida (28)

Tolstoi, León. Sobre el poder y la buena vida. Madrid. Caratarat. 2018 (p 169)

Transferència de coneixement (27)

 

El discurs de recepció de Mònica Terribas i Sala, com a membre numerària de la  Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans IEC (23 de novembre de 2023), fa unes consideracions sobre la informació en el moment actual que poden tenir trascendència en la manera que transmetem informació i coneixement als nostres pacients.

• Les dades estan disponibles a totes hores des de diferents canals.
• El temps de descodificació s'ha escurçart... es busca un rendiment immediat.
• La societat en xarxa afavoreix l'individualisme estructural... amb una incapacitat de fer sobreviure una esfera pública.
• La informació es difon sens passar per un espai públic.
• Conèixer el que desconeixem requereix temps.
• La desinformació, doncs, ens condueix a la deshumanityzació.
• Esclavatge del temps. El fluc constant d'informació ens pressió per distribuir i gestionar el temps.
• Vivim un temps d'accés immediat a l'objectiu de recerca.
• Els nous dispositius tenen capacitats que no requreixen plena atenció.
• La crativitat la genera l'associació. La IA fa les associacions per nosaltres!!!
• Progressiva abolició de l'espera. Incontrolable ànsia per reduir el temps que ens separa del que desitgem.
• L'activitat del comerç en linia redueix radicalment la interacció humana.
• La tria sistemàtica del nostre interlocutor... van disminuint la nostra mirada global.
• La majoria de la població viu connectada o hiperconnectada.
• La transmissió del coneixement i la informació es relaciona amb dos factors
• Temps que dediquem a consumir dades
• Context en què es produeix aquest traspàs
• Les xarxes socials s'estan convertint en el seleccionador d'informació.
• L'accés a la informació a través de l'opinió. Tenim accés a les opinions abans de conèixer en profunditat lam informació.
•  El telèfon és la forma d'accés a la informació que més es fa servir. Accedim a la informació que ofereixen les xarxes socials a través del telèfon mòbil

Terribas fa servir una metàfora molt interesant:

Binocles: observar l'horitzó i fes focus en alfun punt

Calisdoscopi. Captura l'ull i el sotmet a l'impacte capriciós de mil formes i colors que es van bellugant per la retina.

Cada cop s'incrementa més el % de persones que rebutgen la informació i evieten informar-se:

• Excés d'informació política
• Afecta negativament al seu estat d'ànim
• Massa informació els aclapara
• Condueix a discussions

Transferència de coneixement

• Era del no-temps (immediatesa)
• Abolició progressiva de l'espera
• Atenció reduïda a pocs minuts
• Poc interès per saber què passa al món.
• Creuen que no poden fer res per canviar les coses. 
• Creació de nínxols informatius
• Reducció del temps que dediquem a la informació.
• Fragmentació (cap programa convencional assumeix que els espectadors el veuran del començament al final).
• Consum d'audiovisuals a demanda (podcast)

Menys de la meitat de la població europea llegeix premsa escrita (48%)

El creixement de la ignorància és inevitable.

En l'era del no-temps, la transferència del coneixement i la informació, imprescindible per armar el món d'esperit crític, no s'està produïnt  perque no existeix prou consciència de comunitat per administrar la informació en benefici col·lectiu.

,,

El ingenio de los pájaros (26)

 Ackerman, Jennifer. El ingenio de los pájaros. Barcelona. Editorial Ariel. 2017 (p 331)