Factfulness (45)

 Rosling, Hans & Rosling, Ola & Rosling Rönnlund, Anna. Factfulness. Barcelona. La Campana. 2018 (tercera reimpressió 2023) (p 333)

Roses de Foc de Barcelona (44)

 Farràs, Andreu. Roses de Foc de Barcelona. Barcelona. Edicions 62. 2023 (p 255)

Les primeres bullangues (1835-37)

Més de 70 religiosos assassinats (després d'una "corrida" amb toros mansos)... "morin los caps pelats". Les terres del clergat produïen la quarta part dels ingressos bruts de tota l'agricultura (p 21)

L'incendi de la fàbrica Bonaplata (1835). Entre les classes menys afavorides es va estendre la convicció que les màquines de vapor causaven més atur...(p 27)

Les guerres carlines. La burgesia es concentrava al litoral, al voltant de Barcelona (ideologia liberal)

• Primera Guerra Carlina o guerra dels Set anys (1833-1840)
• SegonaGuerra Carlina o guerra dels Matiners (1846-1849) 
• Tercera Guerra Carlina  (1872-1876)

Espartero i la Jamancia (1842)

• Tractat de comerç amb Anglaterra
• Servei militar obligatori
• Contribució extraordinària per edificiar la Ciutadella

Gran mortalitat infantil

Esperança de vida (1837-47): obrers (24 anys), menestrals (26 anys) i rics (37 anys) (p 47)

Josep Fontana (1931-2018)...en les classes dominats de la societat espanyola hi havia una clara oposició al procés industrialitzador (p 51)

1843: El general Joan Prim (1814-1870) va ordenar bombardejar Barcelona ("L'error més gran de la seva vida", segons Fontana) (p 65)

La primera vaga general (2 de juliol de 1855)

Selfactines (self-acting machines)...les màquines vann  ser l'ase dels cops... simbolitzaven el deteriorament de les condicions de treball (p 74).

Des de Madrid es veia com... l'atàvic secessionisme dels catalans (p 83)

"Barcelona és la ciutat industrial més gran d'Espanya i la seva història registra més lluites de baricades que qualsevol altra ciutat del món" Friedrich Engels (1820-1895) (p 87).

En els vuitanta sis anys que van del 1814 al 1900, Catalunya va estar en estat d'excepció durant seixanta anys (p 95)

Primers ministres espanyols morts ciolentament

Joan Prim (1814-1870), 27 de desembre de 1870

José Canalejas (1854-1912), 13 de novembre de 1912

Eduardo Dato  (1856-1921), 8 de març de 1921. El van matar tres anarquistes catalans: Pere Mateu, Lluís Nicolau i Ramon Casanellas (p 163).

Luis Carrero Blanco (1904-1973) 20 de desembrede 1973.

La població de Barcelona es va triplicar entre 1850 i 1900 (p 112)

Les precàries condicions higièniques i laborals de la majoria de barcelonins són responsables que a principis del segle XX l'index de mortalitat (24 per mil) fos superior a Londres, Paris, Nova York... (p 113)

La setmana tràgica (1909)

Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909)

La societat encara tenia present que a la guerra de Cuba van morir més de la meitat dels soldats (p 132)

...només es podrien deslliurar aquells que poguessin pagar una quaota... (p 132)

Joan Maragall (1860-1911)... és una tristesa ésser d'un poble que el seu equilibri consisteix, no en un joc de forces -com en els països civilitzats- sinó en un joc de debilitats (p 143)

La vaga de la Canadenca (1919)... per aconseguir la jornada de vuit hores (p 149)

30 de novembre de 1920: assassinat de Francesc Layret i Foix (1880-1920) va ser pagat amb quaranta mil pessetes per la família Muntades, propietària de 'Espanya Industrial (p 165)

Primo de Rivera va donar el cop d'estat tolerat pel rei i apludit per la burgesia catalana, el setembre de 1923 (p 164)

El refugio de la memoria (43)

 Judt, Toni. El refugio de la memoria. Barcelona. Taurus. 2011. 2ª edició. (p 240)

Ecomitos (42)

 Resco de Dios, Víctor. Ecomitos. Barcelona. Plataforma Editorial, 2024 (p 287)

Pensar en sistemas (41)

 Meadows, Donella. Pensar en sistemas. Madrid. Capitán Swing. 2022 (p 255)

He acabat el llibre de Donella Meadows (1941-2001) "Pensar en sistemas" (Madrid. Capitán Swing. 2022). La primera edició és del 1993.

Pensar en sistemes és una manera d'aproximar-nos a la realitat assistencial. És una manera d'abordar els weaked problems, o els paquets de cures, que s'allunyen molt de les visions unidireccionals. El pensament analític (el que creu que hi ha una relació directa entre els efectes i les causes) no serveix per analitzar els sistemes complexes. 

Els sistemes complexes funcionen bé perquè tenen tres característiques bàsiques:

• Resiliència (Capacitat de recuperar el seu estat quan ha acabat la pertorbació).

• Capacitat d’auto-organitzar-se, que genera heterogeneïtat i imprevisibilitat.

• Jerarquia. Les jerarquies evolucionen de baix a dalt (La vida va començar amb un bacteri, no amb un elefant).

 

La teoria de sistemes es fonamenta en:

• Eina derivada de la enginyeria i de les matemàtiques

• Amb el suport de la informàtica

• Basada en la mentalitat mecanicista

• Busca predicció i control

• Ajuda a fer front als misteris  humans més insondables

• Són sistemes no lineals, organitzats de manera autònoma

• Son intrínsecament imprevisibles

La visió sistèmica ens obliga a centrar-nos en els fets, més que no pas en les teories.

Els sistemes poden canviar tot sols. En biologia aquests canvis s’anomenen “evolució”. Això vol dir que no sempre es té el control de tot el procés i això incrementa la variabilitat i la diversitat.

Precisament perquè treballem en sistemes és molt difícil identificar l'impacte d'una acció puntual. Els sistemes canvien lentament a partir de múltiples intervencions que, aïlladament, potser no deixen cap petjada remarcable.

Els cinc elements (40)

 Herrero, Yoya. Els cinc elements. Barcelona. Arcadia Editorial. 2024 (p. 140). Traducció de David Fernández.

Tres elements clau per entendre la realitat:

1. Cooperació.
2. Interdependència
3. Visió global (l'pecialització ajuda poc a entendre el món).

Fer política en l'imperi del jo (39)

 Godàs, Xavier. Fer política en l'imperi del jo. Vic. Eumo Editorial. 2024 (p 135)

Algoritmocràcia (38)

 Grimonpont, Arthur. Algoritmocràcia. Girona. Llibres del selge. 2023 (p 294)