Pensar en sistemas (41)

 Meadows, Donella. Pensar en sistemas. Madrid. Capitán Swing. 2022 (p 255)

He acabat el llibre de Donella Meadows (1941-2001) "Pensar en sistemas" (Madrid. Capitán Swing. 2022). La primera edició és del 1993.

Pensar en sistemes és una manera d'aproximar-nos a la realitat assistencial. És una manera d'abordar els weaked problems, o els paquets de cures, que s'allunyen molt de les visions unidireccionals. El pensament analític (el que creu que hi ha una relació directa entre els efectes i les causes) no serveix per analitzar els sistemes complexes. 

Els sistemes complexes funcionen bé perquè tenen tres característiques bàsiques:

• Resiliència (Capacitat de recuperar el seu estat quan ha acabat la pertorbació).

• Capacitat d’auto-organitzar-se, que genera heterogeneïtat i imprevisibilitat.

• Jerarquia. Les jerarquies evolucionen de baix a dalt (La vida va començar amb un bacteri, no amb un elefant).

 

La teoria de sistemes es fonamenta en:

• Eina derivada de la enginyeria i de les matemàtiques

• Amb el suport de la informàtica

• Basada en la mentalitat mecanicista

• Busca predicció i control

• Ajuda a fer front als misteris  humans més insondables

• Són sistemes no lineals, organitzats de manera autònoma

• Son intrínsecament imprevisibles

La visió sistèmica ens obliga a centrar-nos en els fets, més que no pas en les teories.

Els sistemes poden canviar tot sols. En biologia aquests canvis s’anomenen “evolució”. Això vol dir que no sempre es té el control de tot el procés i això incrementa la variabilitat i la diversitat.

Precisament perquè treballem en sistemes és molt difícil identificar l'impacte d'una acció puntual. Els sistemes canvien lentament a partir de múltiples intervencions que, aïlladament, potser no deixen cap petjada remarcable.